Arxiu de la categoria: 2010

Les mateixes estrelles

Avui tenim un comentari d’un bloggaire, en Deric,  molt aficionat a la música, els llibres i el cinema. Llegiu, llegiu…

Títol: Les mateixes estrelles
Autor: Núria Martí Constans
Editorial: Publicacions Abadía Montserrat, S.A.
Col·lecció: Lectura fàcil
Pàgines: 72
ISBN: 8498832314

La Teresa fuig amb la seva filla Miranda de les bombes i la bogeria d’una cruel guerra que ha dividit els pobles de Catalunya. No tenen destí, ni futur. La Teresa només vol que la seva filla no hagi de patir i poder-li donar un plat d’escudella calenta per menjar.

Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruel i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni n’han sentit a parlar: Xile.

Les mateixes estrelles és una història de supervivència, de lluita, de guerra, però també d’esperança i d’amor. La Núria Martí ens fa un dur retrat d’una època cruel a través de dues dones, la Teresa i la seva filla, i el seu camí per trobar una vida millor.

Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per Un Salt al món.

Share

M’agrada passar Un dia a les llibreries (bé, una tarda potser ja és prou)

Aquest és un post d’aquells que faig de tant en tant, que no van enlloc però que penso que potser us poden despertar, als qui normalment llegiu nosaltres però encara no us heu engrescat a escriure-hi, les ganes de fer-ho. Si em poso pesada, m’ho dieu; però si us agrada… ah, si us agrada no us ho penseu dues vegades i digueu la nostra!! Quan llegeixo alguns dels comentaris que hi ha en aquest blog penso que hi ha tantes veus que tenen tantíssim a dir!

Bé, a allò que anàvem!

El dissabte vam anar la família a Sant Cugat, a recollir unes fotos antigues de l’Escola Santa Isabel, de quan les classes es feien dins del Monestir. Certament, les imatges són impressionants, curiosíssimes, amb nenes lluint uns pentinats i unes llaçades que ara ni l’estrella pop més radical gosaria exhibir als escenaris! Bé, doncs, amb la feina feta vam aprofitar per acostar-nos a veure com està el Monestir  i, badant, badant (oh sorpresa!), vam acabar en una llibreria!

És un espai molt ben cuidat, amb una secció infantil que ens va permetre fullejar novetats a la fresca durant mooolta estona. Ple de ratolins, això sí! Ratolins amb l’Ulisses, ratolins al Machu Pichu,  ratolins amb el Marco Polo… Quan ja no vaig poder més de la febre del Geronimo i la Tea que està vivint la meva filla vaig fugir escales amunt!! Allà, mentre mirava les novetats, vaig sentir que la llibretera li deia a una client: “el que t’agradarà és Un dia“. Què va anar a dir, aquella bona dona! Jo, que sortia de quinze minuts de monòleg sobre els grans avantatges del Geronimo davant de qualsevol altra bestiola animada, vaig sentir allò i no vaig poder resistir-m’hi:

– Li fa res si m’hi fico?
– I ara! -respon molt amablement la llibretera.
– Estic totalment d’acord amb vostè. És una novel·la preciosa. -En aquest punt la senyora ja es pensa que jo sóc agent del Nicholls-. Una història inoblidable.
– Sí, sí – la llibretera s’anima-. És romàntica però sense ser tova.
– I el final?
– Ai, me’n queden unes trenta pàgines per acabar-la.
– Doncs, permeti’m que li digui, li espera el millor… Bé, li espera allò que no s’espera.
En aquell moment la senyora ja ha mostrat el llibre a caixa. A totes dues els espera una trobada amb uns personatges que no oblidaran…

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 9788466412315
PVP: 20.00€

Us prometo que tot el que he escrit és absoutament cert (que em caiguin al cap cent-mil formatges de bola si menteixo!). Tan de bo que alguna de les protagonistes d’aquest diàleg ho corrobori aquí, amb Nosaltres. Això voldrà dir, a més, que el proper 15 de juliol podran celebrar, com jo mateixa, que tal dia com llavors es van conèixer dues persones, perfectament fictícies, que ens han enriquit amb la seva vivència, meravellosament real.

Per cert, si l’heu llegida, voleu que el dia 15 en fem, entre tots, una selecció de cites per posar-les en comú?

Share

Estimada Marta

A Nosaltres llegim ens agrada la poesia i, sempre que podem, intentem parlar-ne (vegeu Propostes per…, La pell de…, Les flors del…, Noves cartes…). Gràcies a aquestes lectures, entre d’altres, en Pere va decidir llegir Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol. Si voleu conèixer més, visiteu A la vora del foc.

Títol: Estimada Marta
Autor: Miquel Martí i Pol
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-297-6112-2
Preu: 9,00€

“Aquest ha estat el primer llibre de poemes que he llegit sencer i si m’hi he animat ha estat gràcies a les entrades sobre poesia d’aquest blog. Certament havia llegit (i analitzat) poemes a l’escola i de tant en tant llegeixo algun poema individual que em puc trobar en llocs i moments ben diversos, per això l’experiència de llegir complet tot un llibre de poemes del mateix autor ha estat molt interessant. Hi ha un parell de coses que m’han sobtat. Una, com ja havia dit en un comentari anterior, és la necessitat de llegir a un ritme molt més lent que l’emprat en una novel·la i fins i tot de llegir una vegada i una altra el mateix poema per poder copsar bé les imatges que transmet. I l’altra és que els poemes no estan aïllats, que per entendre el poema III has d’haver llegit el II i així successivament; jo sempre havia imaginat un poema com un món propi, sense connexions amb altres mons i ara he descobert que llegir tots els poemes del llibre no és altra cosa que llegir una història completa, això sí, explicada a un altre ritme. I això és potser una de les coses que ha fet que m’hagi alentit en la lectura d’aquest llibre.

A Estimada Marta hi ha tres reculls de poemes: Set poemes d’aniversari, Capfoguer i Estimada Marta, i he llegit els tres en tres moments diferents. El fet de saber que si començava a llegir un recull l’hauria d’acabar d’una tirada ha fet que, davant el dubte, triés de llegir un capítol o dos de la novel·la que estic llegint en paral·lel. Això sí, ara que me’ls conec, podria llegir qualsevol dels poemes del llibre de manera individual i aïllada sense perdre’n res.

Parlant més en concret del llibre, no puc dir que m’hagi entusiasmat però tampoc que m’hagi desagradat. Segurament m’hagués agradat tenir més informació sobre el context en què es va escriure i sobre el significat de cada un dels reculls. I també és cert que quan he sigut capaç de visualitzar les imatges transmeses per alguns versos és quan he pogut gaudir més de la lectura. En canvi en altres ocasions llegia les paraules, copsava el significat, apreciava la bellesa però no despertaven en mi cap emoció. És a dir, crec que ha funcionat força bé com a esquer per continuar endinsant-me en el món de la poesia ja que m’ha despertat el cuquet de buscar altres reculls de poemes del mateix autor i d’altres que igual em resultin més propers.

Us deixo amb un parell de fragments que m’han agradat particularment:

“Al fons del temps, com sempre, hi ha la noia
d’ulls clars que em mira tendra i expectant
i que somriu un poc maliciosa.”

“[…]. Si tanco els ulls
te’m fas present o esclaten els colors.
L’arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d’ocells.” “

Share

Bon temps, sol, platja i… Dry Martinis a Palamós

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) ens comenta L’home dels pijames de seda, una novel·la que ens descobreix els tres llargs estius que l’escriptor Truman Capote va passar a Palamós. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home dels pijames de seda
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1088-5
Preu: 19,95€

Durant tres llargs estius de principis dels anys 60, Truman Capote es va refugiar a la Costa Brava per escriure la seva obra cabdal, A sang freda.

Va viure a diferents cases, la primera situada a la platja de la Catifa, de Palamós; la segona al Comtat Sant Jordi, a Platja d’Aro; de nou una estada a la casa de Palamós; la tercera a la platja d’Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge; i la quarta a Cala Senià, de Palafrugell. La calma que va trobar a la Costa Brava, juntament amb el bon clima, el paisatge i el menjar el van convèncer per triar aquesta zona en lloc de la Costa Blava o la Riviera italiana. Se saben poques coses del seu pas per Catalunya; sabem que va passar pràcticament inadvertit per als seus coetanis, per bé que resultava un personatge curiós, vestit de manera extravagant, acompanyat pel seu company Jack Dunphy i el seu caniche cec.

L’home dels pijames de seda és el relat de l’escapada creativa a Europa d’un personatge central de les festes del Nova York de l’època, amic i confident de Marilyn Monroe, Lee Radziwill –germana de Jacqueline Kennedy, i tantes altres figures del moment. Un llibre evocador, en què Màrius Carol ens convida a imaginar-nos Capote, assegut a la seva casa de la Catifa, després d’uns quants martinis, escrivint a altes hores de la matinada, i remugant per la fressa que feien els pescadors que sortien del port a començar la jornada.

Us vull recomanar aquest llibre, obra del periodista Màrius Carol i que va merèixer els premis Prudenci Bertrana de Novel.la i el M. Àngels Anglada. La millor lectura per llegir a l’estiu, sota el parasol, sentint olor de mar i sal i amb un bon dry martini!

Us deixem amb un parell d’articles molt interessants, un a La Vanguardia i l’altre a El País.

Share

Diari del Greg. Quina calda!

Avui tenim el comentari d’en Gabriel que, tot i no ser tan jovenet com el protagonista de la història, s’ho passa “pipa” llegint les seves aventures. Llegiu i veureu!

Títol: Diari del Greg. Quina calda!
Autor: Jeff Kinney
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Diari del Greg
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9932-172-1
Preu: 15,00€

La dita diu que l’estiu es per relaxar-se, recuperar forces i prendre el sol a la platja. Però si acompanyem aquest còctel amb un llibre lleuger, divertit i amè, les hores sobre la tovallola de ven segur passaran ràpidament. Això vaig pensar en tenir a les meves mans per primera vegada el Diari del Greg, Quina Calda! La primera impressió que vaig rebre va ser que de ven segur era idoni per aquests mesos de sol i calor, i no anava gens desencaminat.

Ja des de la primera pàgina, el llibre recull el peculiar món d’en Gregory Rowley i la seva família.  Veiem, dia a dia i amb les seves pròpies paraules i pensaments, què és per a un adolescent les vacances d’estiu: tres mesos per viure aventures amb els amics, tres mesos per fer el mandrós, tres mesos per enfrontar-se a uns pares que tenen una idea totalment contrària a la màxima de qualsevol nen per juny, juliol i agost: fer el gos de sol a sol.

I d’aquestes coses ‘el diari’ n’està ple. Greg ens relata la seva por a les pel·lícules de terror, les conseqüències de fer el trapella amb el seu amic de l’ànima en un club social fent-se passar per una altra persona, les peripècies per estalviar diners treballant com a tallagespes entre els veïns i mil altres jocs infantils.

Llegir sobre problemes, anècdotes i vivències tan quotidianes, per a la vegada tan volàtils i ingènues per a persones adultes, ens permet viatjar a altres temps, imaginar-nos a nosaltres quan teníem l’edat d’en Greg, on el més important era -i ho és per el protagonista d’aquest diari- si podríem passar tot el dia jugant a la consola o si ens trobaríem a la piscina amb aquella socorrista tan guapa.

L’autor, Jeff Kinney, ens dóna l’oportunitat de submergir-nos en un relat fàcil i despreocupat, que ens pot fer somriure. Per aconseguir-ho, es val d’una redacció molt simple, tal com l’escriuria un adolescent amb inspiracions literàries. El llibre utilitza també il·lustracions i vinyetes còmiques per tal d’explicar les curiositats diàries del seu protagonista. La barreja de tots aquests ingredients dóna com a resultat aquesta nova edició del simpàtic Diari del Greg. I millor que mai, ara que comença l’estiu, ‘Quina Calda!’.

Share

Celebrem una nova Guia de Vins!

Guia de vins de lAlguerTítol: Guia de vins de l’Alguer
Autors: Jordi Alcover i Silvia Naranjo
Editorial: Pòrtic
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-9809-155-7
PVP: 10,50€

L’Alguer, en l’univers de la meva ignorància geogràfica, ha estat dues coses:

Un territori on s’hi parla català i que oblidava sistemàticament als exàmens de 8è, la qual cosa barrava la porta cap a l’excel·lència (quina ràbia!).

Un dels límits des d’on la lluna parla (si més no, aixi ho diu la Maria del Mar Bonet): “Des de Mallorca a l’Alguer | la lluna diu cada nit: | “Es mor la mar lentament”.

D’avui endavant, a més, és una zona vinícola digna de ser estudiada!

En Jordi Alcover i la Silvia Naranjo treuen al mercat tot just avui una nova guia, en aquest cas, la Guia de vins de l’Alguer, amb tastos també a cegues de més de vint vins de l’Alguer. Si els fenicis ja hi plantaven vinyes, alguna cosa deuen tenir, aquests vins! Jo m’estic animant a descobrir-ho per aquest ordre: em llegeixo la Guia, me’n vaig a l’agència de viatges i començo a fer-me una llisteta a base de malvasies i garnatxes! Jo vull fer fotos com aquesta el mes que ve!!

Alguer

Si en voleu veure el web, de la Guia, us el deixem aquí.

Share

Nocturns

Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €

Nocturns és un llibre compost per cinc relats units per la seva temàtica, la música, i protagonitzats per dos tipus de personatges centrals: músics que no han triomfat i músics que van triomfar però que es troben a la fi de la seva carrera. Són una mena d’antiherois la vida dels quals coincideix puntualment en el temps i l’espai. Tenint en compte que Kazuo Ishiguro va voler ser músic -la música és un referent constant a tota la seva obra- crec que podem considerar alguns d’aquests personatges com a alters egos de l’autor.

L’escenari d’aquests relats el trobem en el ventall de relacions humanes que ens mostra: relacions de parella a punt de trencar-se, d’amistats que es retroben o de familiars que no sempre s’avenen, enfocades normalment en hores nocturnes. Però el pes dels cinc relats crec que recau en el temps, concretament en el pas del temps. Per una banda, músics veterans que s’adonen que el seu moment de glòria ja ha passat i no tornarà i no saben com afrontar-ho. Per l’altra banda, músics joves que es veuen amb talent però als qui el temps els hi passa i no se’ls reconeix la seva vàlua. I tots ells coincideixen en allò de “lo que pudo haber sido y no fue”, és a dir, en un cert sentiment de frustració.

Però a Nocturns, fruit d’aquesta varietat de relacions humanes, també trobareu moments d’humor, escenes realment còmiques. Són relats molt visuals on predominen els diàlegs. Això fa que la lectura sigui molt amena i un punt àgil. Ara que tot just comença l’estiu crec que pot ser una lectura adient, amb la que no suareu i que us mantindrà entretinguts durant una bona estona.

Share

Els diaris de la Carrie

Avui tenim un comentari de l’Anna, una gran fan de Sexe a Nova York, la sèrie televisiva.  Ara ens comenta el llibre, Els diaris de la Carrie. Llegiu, llegiu…

Títol: Els diaris de la Carrie
Autor: Candace Bushnell
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-220-9
PVP: 16’95€

Només sentir el nom de Carrie a una fan de la sèrie Sexe a Nova York ja li ve al cap glamour, vestits, relacions de parella i sabates, moltes sabates. Per això, no m’ho vaig pensar dues vegades quan va caure a les meves mans aquest llibre d’Els diaris de la Carrie. Vaig començar a llegir-lo amb moltes ganes, buscant noves històries, fresques i atrevides, les mateixes que la sèrie ens tenia a tots acostumats.

La coberta del llibre imita a una bossa de mà d’allò més fashion, molt “Carrie”. Amb ganes de saber més de les quatre amigues de Nova York, vaig llegir les primeres pàgines descobrint, amb sorpresa, que la protagonista no tenia 30 anys ni estava a Nova York, si no que encara anava a l’institut i només en tenia 17…

Lògicament no em vaig trobar diàlegs plens d’ironia i sarcasme, ni històries turbulentes d’amants d’una nit. Només una Carrie frustrada per no poder entrar a un curs d’escriptura Avançada a The New School. Pel que fa a les seves amigues, cap d’elles era la Miranda, Samantha ni la Charlotte, sinó un munt de nenes amb problemes típics d’institut, els que veiem a les pel·lícules Americanes. Una Carrie que coneix el seu primer amor amb 12 anys però no l’aconsegueix fins que en té 17. També la seva primera decepció, la seva primera traïció, el seu primer ball on a l’hora de triar el vestit ja es comença a entreveure l’estil que tindrà en el futur i amb tant d’èxit que aconseguirà ser imitat arreu del món.

Un llibre entretingut on aprens mil malnoms per als teus amics, a no sentir-te discriminada si ets l’única de les teves amigues que no ha tingut encara relacions i a fer servir protecció, en el cas que sí que les tinguis, i poca cosa més.

Si esperes els inicis de la Carrie amb les seves amigues a Nova York, com es van conèixer i com van arribar al cim de les festes amb còctels de moda, et decebrà. En canvi, si comences a llegir sense cap idea preestablerta et trobaràs tornant a l’institut, tenint 17 anys i sobrevivint al teu dia a dia que amb aquesta edat mai no és avorrit, sigui pels problemes que tens, reals o creats, per falta d’experiència i seguretat.

Potser aquest llibre està dirigit a un públic que encara s’està formant, en canvi, la sèrie va dirigida a un públic amb una mica més de voltes fetes. Si ho mires des d’aquest punt de vista, podràs apreciar que la sèrie i el llibre tenen cadascú el seu encant personal.

Sabeu que The Carrie Diaries es durà al cinema? S’especula que la protagonista serà la Miley Cyrus… estarem atents! Això sí, haurem d’esperar fins el 2012…

Share

José Montilla conversa sobre el catalanisme

CatalanismeTítol: Catalanisme
Autor: José Montilla
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-664-1293-3
PVP: 18’00€

Abans de Sant Joan, el 22, va sortir a la venda un llibre que, a dia d’avui -que és precisament quan es presenta a l’auditori de La Pedrera- resulta més oportú que mai: Catalanisme, de José Montilla.

A través d’una sèrie de converses amb Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno, el President de la Generalitat reflexiona sobre la situació actual de Catalunya.

Una de les cites del propi autor fa així:

“En aquestes converses he volgut compartir reflexió i pensament en àmbits essencials per al futur de Catalunya. Sempre he cregut necessari pensar ordenadament abans d’actuar. Aquest ha estat el fonament indispensable del catalanisme, i allò que en garanteix la vigència”.

Vénen dies de pensar ordenadament i -pel que deien ahir a la nit al TN tots els líders polítics catalans (o gairebé tots)- actuar en conseqüència… Mentrestant, anirem llegint en José Montilla i ens ho explicarem entre Nosaltres

Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno

Share

El maestro y Margarita

Els companys de Les Males Herbes ens han fet arribar un comentari d’El maestro y Margarita. Si voleu llegir més,  podeu visitar la seva web o bé fullejar la revista en paper.

Títol: El maestro y Margarita
Autor: Mijaíl Bulgákov
Editorial: Alianza Editorial
Pàgines: 528
ISBN: 9788420667249
PVP: 9’90€

El maestro y Margarita és, segons la consideració de molts lectors, una de les millors novel·les de la Rússia soviètica. La seva gestació va estar plena de vicissituds: Mijaíl Bulgákov va començar-la el 1928, reescrivint-la nombroses vegades fins a la seva mort el 1940, i deixant-la inacabada. L’escriptor -que havia gaudit del favor de la crítica i el públic durant els anys 20-, va ser proscrit per la censura estalinista i mai va poder publicar El maestro y Margarita. La seva dona va fer-ho per primer cop el 1966, amb una versió escapçada per la censura que van completar els samizdat subterranis.

A grans trets, l’argument gira al voltant de la irrupció del diable i la seva cort d’ajudants al Moscou dels anys 30. Aquests posaran potes enlaire l’hipòcrita engranatge social de la ciutat a base de barrabassades i portaran de cul a les milícies d’ordre públic.

La construcció d’El maestro y Margarita és complexa i innovadora, desenvolupant-se la narració en tres àmbits diferents. En primer lloc tenim les malifetes del diable al Moscou estalinista, ciutat policial de trepes i buròcrates terroritzats, que Bulgákov retrata amb una mordacitat ferotge. Aquesta línia narrativa conviu amb la història de Poncio Pilatos, el procurador romà que va autoritzar la crucifixió de Crist i, en tercer lloc, amb la conversió de Margarita en bruixa per salvar el seu enamorat, un escriptor exiliat en un manicomi.

El maestro y Margarita admet infinitud de lectures: des de la crítica sardònica del règim soviètic a la posada en pràctica de les noves tècniques narratives d’avantguarda. Però n’hi ha més. Les similituds entre el “maestro” de la novel·la i el propi Bulgákov -ambdós foren prohibits i llencen el primer esborrany de les seves respectives novel·les a les brases-, suggereixen una relectura d’El maestro y Margarita en clau de revenja, contra la intelligentsia que va deixar-lo de banda. Finalment, cal afegir que, com a qualsevol novel·la com Déu mana on hi apareix el diable, a El maestro y Margarita existeix un rerefons subterrani ple de referències a la tradició esotèrica i al misticisme. Potser per això, l’apartament moscovita on succeeixen molts dels fenòmens de la novel·la s’ha acabat convertint en un important punt de pelegrinatge dels satanistes russos de l’actualitat.

Share