Els àngels estan de moda!!! Eps, ho diuen a les notícies!!!!!
Un TN angelical…
1 resposta
Arxiu de la categoria: 2010
Postdata: T’estimo
Us deixem amb el comentari de la Sílvia, on ens parla d’una història d’amor d’allò més commovedora, Postdata: T’estimo!
Títol: Postdata: T’estimo
Autor: Cecelia Ahern
Editorial: LaButxaca
Pàgines: 504
ISBN: 978-84-9930-054-2
PVP: 10,53€Quan em van regalar aquest llibre vaig pensar que seria el mateix que la pel·lícula que ja havia vist mesos abans. Quin error el meu! L’atractiva Hilary Swank ja no era una dona perfecta que omplia tota la pantalla sinó que s’havia convertit en una dona anònima que impregnava cada pàgina amb les seves pròpies emocions.
Des de l’inici del llibre ens assabentem que ha perdut el seu marit, que no és només el seu company sentimental sinó la seva ànima bessona. Aquesta pèrdua condueix tot el relat i fa que totes i cadascuna de les frases que el formen tinguin una essència especial.
La Holly passa de ser una vídua amargada a ser una vídua il·lusionada per rebre les cartes que el seu estimat Gerry li ha deixat perquè superi aquest dur episodi.
Quan vaig començar a llegir m’emocionava amb cada vivència de la Holly però ho feia des d’un tercer pla. A mesura que vaig anar passant pàgines i mesos de la història, la Holly va deixar de ser la Holly: s’havia convertit en la meva millor amiga. Era jo qui li aconsellava el que havia de fer, qui li eixugava les llàgrimes i qui passava hores al telèfon escoltant el seu feble fil de veu.
Els seus amics eren els meus, el seu insomni em robava hores de son i les deixalles que decoraven el seu pis saturaven també les meves fosses nassals.
El romanticisme de cada carta rebuda feia palpitar el meu cor com si en fos jo la destinatària. Fins i tot ara que l’he acabat segueixo escoltant-lo… resteu en silenci… veritat que vosaltres també?
Se suma a Nosaltres llegim en Jordi!
Hola a tots els usuaris d’aquest blog dedicat al món del llibre. És encoratjador poder comprovar que en un món dominat per l’estrès avui en dia encara hi ha qui dedica una part del seu temps a divulgar la màgia de la literatura escrita.
Sóc en Jordi i fa una mica més de dos anys que em vaig prejubilar del banc en què treballava des d’en feia més de quaranta.
Em sento molt afalagat d’haver estat convidat a formar part de la família del Nosaltres llegim.
Espero poder donar-vos, durant molt de temps, la meva opinió personal dels llibres que vagi llegint.
Preparar l’estiu amb Geronimo Stilton
Títol: Vacances per a tothom! 4
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
COl·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9932-143-1
PVP: 7,95€
Títol: Vacances per a tothom! 5
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
COl·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9932-142-4
PVP: 7,95€
Estimats nosaltres, és un plaer comunicar-vos que a casa “hem” començat les vacances d’estiu. Bé, estrictament parlant, qui les ha començades és la meva filla, però crec que tots els qui tigueu criatures estareu d’acord amb mi que aquest fet trasbalsa la quotidianitat de tota la família. Amb les vacances escolars arriben les colònies i casals d’estiu, els pantalons curts a totes hores, el repel·lent de mosquits… i els quaderns d’estiu!
Ja l’any passat vam descobrir els que publica l’autor més eixerit de la gal·làxia, Geronimo Stilton, i enguany hem decidit repetir. A nosaltres ens toca Vacances per a Tothom! 4, un llibre que comença així:
Estava impacient per poder-te conèixer… A partir d’avui formaràs part dels meus enviats especials i passaràs un estiu extraràtic amb els meus amics i amb mi. I ara entra tu també a la meva redacció!
I, 110 pàgines més tard, amb 60 digestions a l’ombra, 1 llapis gastat i 1 o 2 de perduts, 1 goma escarbotada i 60 mines de llapis de colors trencades, arriba a la següent fita:
Diploma d’enviat especial de l’Eco del Rosegador
Emès pel propi Geronimo.
Enmig hi trobareu una bona pila d’exercicis il·lustrats amb els personatges de la col·lecció – la Tea, en Benjamí, en Hiena… – que ajuden a pair amb una mica més d’alegria una tasca que, si més no a casa, no és massa ben rebuda, però sí necessària com els Calippo que mengem!
Per cert, portats per una eufòria i una empenta incontrolades, pròpies de qui té 3 mesos per davant de vacances, vam comprar també el Vacances per a Tothom! 5. “Que no sigui dit” -vaig pensar – tot i que em fa l’efecte que ens esperarà, pacient, fins al juny que ve…
Llibres amb receptes!
Títol: Angelology
Autor: Danielle Trussoni
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1273-5
PVP: 21′90€
En Sergi ens ha fet saber que ahir va sortir a Karakia, un programa sobre la diversitat cultural i gastronòmica de Catalunya del Canal 33, una recepta de les muntanyes Ródope de Bulgaria, curiosament on transcorre la història d’Angelology!
No us perdeu el vídeo de la recepta (aproximadament el minut 18) perquè té molt bona pinta!
El llenguatge cinematogràfic i la literatura van per un sol camí? El cas d’Angelology
El guionista de CSI, Anthony Zuiker, està publicant llibres (n’hi ha un al mercat i se’n prepara un altre) que van complementats per un lloc web on, previ registre, el lector hi troba petits tràilers, molt cinematogràfics per cert, en què la narració visual arrodoneix el que s’ha llegit. Val a dir que el vídeo complementa però no és imprescindible.
Això m’ha fet pensar en què el llenguatge del vídeo és un dels més emprats en la promoció editorial. Ho vam veure amb la col·lecció de clips d’Un dia (vegeu Un dia…, Un dia.. o dos…, Un dia · Episodi 1) i, buscant una mica, he trobat un altre cas recent: Angelology (vegeu Angelology ens…, Angelology). El llibre de la Danielle Trussoni té a YouTube tota aquesta col·lecció de vídeos.
Creieu que aquest recurs convida a llegir la novel·la? Personalment, trobo que de vegades expliquen més del compte, però això també em passa amb els tràilers de les pel·lis que fan al cine… Què en penseu, nosaltres?
Maletes Perdudes i Olive Kitteridge | Premi Llibreter 2010
Avui dia 22, a les 8 del vespre, s’han lliurat els Premi Llibreter a l’Institut d’Estudis Catalans. Enguany s’han premiat tres categories: llibre de literatura catalana, llibre d’altres literatures i àlbum il·lustrat.
Ens fa especial il·lusió el premi de literatura catalana, perquè ha estat per a un llibre que hem comentat aquí Maletes Perdudes (vegeu Maletes perdudes…), d’Empúries. Jordi Puntí és un autor proper (heu vist el Facebook de Maletes perdudes?) i d’una qualitat inqüestionable, del qual el jurat en destaca “el llenguatge molt viu i ric”.
Quant a les altres literatures, Elizabeth Strout ha estat guardonada amb la novel·la Olive Kitteridge, publicada per El Aleph Editores. Mirarem de llegir-la aviat per poder-ne compartir el comentari… I si vosaltres heu tingut ocasió de fer-ho ja, esperem que ens el feu arribar per posar-lo en comú aquí al nosaltresllegim.
El premi per a l’àlbum il·lustrat ha estat concedit a en Jimmy Liao per una obra, La noche estrellada, que tant de bo puguem publicada aviat en català.
Bé, doncs, no està malament com a vigília de la revetlla de Sant Joan, eh? Una nit de traca i literatura!!!
El darrer manuscrit
Títol: El darrer manuscrit
Autor: Bartomeu Mestre
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 260
ISBN: 978-84-664-1228-5
Preu: 18 €
El darrer manuscrit és la primera novel·la de l’assagista mallorquí Bartomeu Mestre. Va ser reconeguda com a finalista del Premi Carlemany 2008.
Tot i que l’argument transcorre durant l’època franquista, l’esperit d’El darrer manuscrit no és el d’una novel·la històrica a l’ús de les moltes que ens han acostumats a veure darrerament. I encara que al títol aparegui la paraula manuscrit no us espanteu, res a veure amb les novel·les que us esteu imaginant…
És aquesta, una novel·la que ens arriba als lectors d’una manera indirecta, és a dir, que el protagonista -a la vegada autor del text- li dóna al sacerdot del poble el manuscrit quan l’està confessant, poc abans de suïcidar-se a la cel•la on es troba empresonat, perquè el publiqui una vegada ja mort. I quin és el motiu del seu empresonament? Atemptar contra l’estació de tren de Palma perquè és contrari a la decisió del govern de voler eliminar progressivament la xarxa ferroviària que uneix diferents poblacions de Mallorca. Fins aquí, cinc cèntims de l’argument.
Un altre aspecte que m’ha agradat bastant de la novel·la és com l’autor ens va dibuixant la personalitat i el pensament del protagonista, d’en Macià Gomis Garcies, un home fet a sí mateix, rude, aspre, amb idees i comportaments salvatges, amb una manera d’entendre el progrés i la vida pessimista i tràgica, i amb una psicologia que el fa estar totalment convençut que el que pensa i fa és correcte i beneficiós per al futur de Mallorca. Com a lector ha estat una experiència gratificant el fet d’anar descobrint com una persona pot arribar a interioritzar tant els seus pensaments i desigs fins arribar al fanatisme, a la irracionalitat, i fer d’això la bandera dels seus actes.
A El darrer manuscrit Mallorca també té un paper important. Gràcies a la descripció que se’n fa de la seva xarxa ferroviària, els lectors anem coneixent la seva geografia, diverses poblacions tant costaneres com d’interior, muntanyes, platges, cales, castells, etc. La veritat és que la seva lectura desperta l’interès de conèixer Mallorca, una illa de la que pensem que ja ho sabem tot però que sempre té un indret per descobrir. Si a vosaltres també se us obre les ganes de conèixer Mallorca o de tornar-hi, us recomano un guia de viatges que es diu Els millors racons de Mallorca, de l’editorial Pòrtic, una guia petita, molt manejable, ideal per a viatges i amb una informació molt exhaustiva tant a nivell d’espais que recomana com de la informació que ens proporciona de cada un d’ells. Trobareu, totalment actualitzades, les fotografies, les explicacions, els plànols per arribar-hi, la informació pràctica com allotjaments, dates de fires i festes, tradicions populars, la informació turística, etc. Sincerament, crec que aquesta guia pot ser una molt bona companya de viatge.
Us deixem amb el facebook de Bartomeu Mestre. Si voleu veure a l’escriptor en directe no us perdeu la pròxima presentació del seu llibre El darrer manuscrit.
Si heu pensat viatjar a Mallorca aquest estiu, no us oblideu d’ Els millors racons de Mallorca, una guia que us serà de gran ajuda!
Títol: Els millors racons de Mallorca
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Turisme
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-9809-141-0
Preu: 9.95 €
No hi ha terceres persones
En Jordi ens fa arribar un nou comentari. Com que ens agrada molt llegir-lo sovint, li demanarem si té ganes que li fem una entrada pròpia, així passaran dues coses: a) ens estalviarem afegir introduccions que no fan més que dilatar el plaer d’arribar a llegir el que ell explica i b) poder dir amb absoluta veritat que, contràriament a allò que acostuma a passar a la república blogosfèrica, nosaltres tenim un Príncep – Jordi, espero que em perdonis la broma, que segur que no és gens original!
Títol: No hi ha terceres persones
Autor: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 165
ISBN: 9788477274780
Preu: 16 eurosCal que reconegui que fins a la lectura d’aquest magnífic, divertit i sorprenent llibre, el meu coneixement sobre l’Empar Moliner, es limitava a la lectura apassionada (això sí), de les columnes que publica 5 dies a la setmana en el diari AVUI i a les seves, sempre enginyoses, col·laboracions en diferents espais de ràdio i TV.
La lectura d’aquest llibre m’ha descobert una Empar Moliner molt madura, literàriament parlant, i amb una estranya habilitat per a fer-te presoner de les seves històries.
El llibre està estructurat en deu històries curtes, tot i que només la primera es fa mereixedora d’aquest adjectiu. Les restants, sota el meu parer, tenen una extensió estudiada; ni massa curtes ni massa llargues. I si pequen d’alguna cosa és de curtes. Quin plaer poder dir que quan una de les històries arriba a la seva fi, et sap greu, i que et quedes amb ganes de més text.
Els personatges de les històries són generalment individus que anomenaríem dissortats a qui els esdeveniments de la seva vida quotidiana van superant mica en mica, i que l’habilitat de l’autora aconsegueix que el lector s’hi identifiqui o s’hi solidaritzi .
Em permeto recomanar i ressaltar la història anomenada “A ella no li agrada que se sàpiga”. Una història que et fa dibuixar un somriure constant, quan no un riure obert, que pot arribar a fer-te passar un mal moment si l’estàs llegint, per exemple, en un transport públic.
Jordi Príncep
juny del 2010
S’ha mort el Saramago!
M’acaben de trucar per donar-me la notícia que s’ha mort en José Saramago. 
Ho sento, francament, molt, i estic segura que comparteixo aquest sentiment amb nosaltres. Ens ha regalat 87 anys de saviesa, reflexió i grandíssima literatura.
Si ara mateix està creuant la llacuna Estígia, segur que deu estar donant conversa a Caront i fen-lo pensar sobre la seva condició… geni i figura!
“Al final descobrim que l’unica condició per veure és morir”. J. Saramago
Us deixem algunes notícies que en parlen: La Vanguardia, El País, TV3
Aquesta s’ha publicat avui dissabte a l’Avui i crec que és especialment interessant per a Nosaltres, perquè parla de les seves edicions en català.
El Josep i la Lia també en van parlar… (vegeu Caín i Una joia…)
Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18’50€