Arxiu de la categoria: 2012

Una nit, un somni, de Gemma Lienas

3 respostes

@Labutxaca @Grup62

Qui més qui menys, tots i totes nosaltres, alguna vegada hem dubtat de la nostre parella, oi que sí? Doncs l’Olga i la Mari Loli de cop s’adonen que els seus marits no són els de sempre, que potser s’arreglen més, que tenen cara de babau i que quelcom en ells està canviant. Són imaginacions seves o realment l’Albert i en Manolo els estan fent el salt?

El món de la Mari Loli, una caixera de supermercat, és totalment diferent del de l’Olga, una biòloga d’èxit. Tot i així, les dues comparteixen aquest mateix sentiment de sentir-se enganyades per les seves parelles sentimentals. La Mari Loli, de trenta-set anys, somia amb ser ballarina i tenir un home atent al seu costat, mentre que l’Olga, de quaranta-vuit, somia amb un desconegut a qui en principi no pot posar cara, però que fa que els seus somnis s’humitegin amb regularitat. Entre elles dues i les seves respectives amigues, les històries es van entrellaçant: primer la vida de l’Olga, després els maldecaps de la Mari Loli, i així successivament, deixant-te de cop amb l’intriga de saber què haurà passat.

Una nit, un somni és una novel·la que parla de dones, però no de forma exclusiva. És una novel·la on el dia a dia de dues persones qualsevol podria assemblar-se massa a la nostra pròpia vida. La Gemma Lienas traça una història des del punt de vista de dues dones que alberguen por i ràbia al seu interior vers la infidelitat, però que alhora juguen amb ella i amb l’ interès que els desperta. Construeix així, una novel·la que fàcilment podria traslladar-se a la gran pantalla, doncs els personatges són tan reals i se’t fan tan coneguts com si ja formessin part de la teva pròpia vida.

Si el que voleu és una novel·la fresca, que us entretingui durant aquest estiu i que a més a més, tingui un final inesperat, no ho dubteu i aneu llegint el primer capítol per anar fent boca! Feu-ho aquí. I com que segurament us convencerà i el que voldreu és comprar-lo en ebook, ho podeu fer aquí.

Títol: Una nit, un somni
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-92549-34-4
Preu: 14,96€

Share

El enredo de la bolsa y la vida, d’Eduardo Mendoza

Deixa un comentari

Ostres quin home, aquest Mendoza…

Llegir-lo és sempre un bàlsam per les neurones. Sempre aconsegueix posar-me de bon humor. Sempre.

En aquesta nova entrega, recupera el personatge (“majara” professional) de la Aventura en el Tocador de Señoras: el pacient predilecte del Dr. Sugrañes.

Als baixos fons de la Barcelona més canalla i envoltat d’un equip absolutament freak, torna fer de les seves amb la sana intenció d’ajudar un vell amic del psiquiàtric.

Ni crisi de l’Euro, ni rescat, ni recessions. Res. Un llibre del Mendoza a la tauleta de nit i a dormir amb un somriure als llavis.

Fantàstic, “punyeteru”, enginyós i, sobretot, divertidíssim!!

Títol: El enredo de la bolsa y la vida
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca breve
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-322-1000-6
Preu: 18,50€

Share

Atrapa la vida, de Nadine Gordimer

3 respostes

@Ed_62 @Grup62

Atrapa la vida és una de les novel·les més conegudes de l’escriptora sud-africana Nadine Gordimer (Gauteng, 1923), premi Nobel de Literatura l’any 1991. Nascuda blanca en un país africà, sempre s’ha significat com una lluitadora compromesa a favor dels drets humans, la convivència entre ètnies i el desenvolupament del seu país. Aquesta postura d’activista l’ha reflectida a les seves novel·les i aquest llibre n’és una clara mostra, que alhora esdevé un cant positiu d’esperança cap a la vida i cap al futur.

Atrapa la vida està protagonitzada per una família blanca benestant, el fill de la qual, un jove ecologista, s’enfronta a la recuperació d’un càncer de tiroide amb un tractament de raigs. Durant aquest període se’n va a viure a casa dels seus pares per no contagiar el seu fill petit i la seva dona.

A partir d’aquest fet, Nadine Gordimer exposa als lectors d’una manera assequible tot un ventall de relacions humanes complexes per diversos motius, deixant palesa durant la narració una curiosa evolució de la mentalitat de la societat sud-africana contemporània.

Així, els lectors anem descobrint algunes distàncies o incongruències entre el desig i la realitat, la convivència amb infidelitats i secrets de família, certa crisi de la “tercera edat”, etc.

Però amb tot això, com apuntava al principi, Atrapa la vida acaba sent, al final, una novel·la de caire positiu, on cadascuna de les diverses experiències vitals acaben bé. I no em feu explicar res més, Nosaltres. Millor que us la llegiu -si no ho heu fet ja- i gaudiu, ja sigui durant un estiu o quan vulgueu, d’aquesta esplèndida novel·la.

Títol: Atrapa la vida
Autor: Nadine Gordimer
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: MOLU s.XX
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2975-811-5
Preu: 18,90€

Share

El quadern daurat, de Doris Lessing

6 respostes

@Ed_62 @Grup62

Hi ha llibres que et demanen temps per llegir-los i encara més temps per assumir-los.

Això és el que m’ha passat amb El quadern daurat de la Doris Lessing. D’acord que és d’una premi Nobel, però tampoc no és la primera vegada que llegeixo Nobels i no em sol passar. D’acord que és un llibre construït sobre quatre potes que s’acaben barrejant en una cinquena per esdevenir el que és, però aquesta tampoc no és la causa.

Senzillament passa que és un llibre complex, elaborat sobre les múltiples cares que tenim com a persona -en aquest cas concret, una dona jove, mare, divorciada i escriptora, l’any 1957- i que són les que ens conformen com un tot, més o menys acabat, més o menys equilibrat.

L’Anna té una filla, ha tingut un marit, té passió per la política, estima l’Àfrica, vol escriure, té por, té amants, té examants, té amics, té amigues, té coneguts i saludats, té dubtes, té ansietats, té certeses, té voluntat. Però cadascuna d’aquestes coses complica les anteriors i les modifica. No hi ha una Anna política aliena a les amigues; no hi ha una Anna amant oblidada de la seva filla; no hi ha una Anna escriptora que renegui de l’Àfrica. I precisament per això és complex, elaborat.

Necessites temps per pair cada una de les vessants de l’Anna i, sobretot, per veure quines són les teves vessants. Però també necessites temps per desenfadar-te amb l’autora i per recordar que el 2012 no és el 1957. Tot i que hi ha molts elements intercanviables (sobretot en política), n’hi ha molts que són a les antípodes del pensament actual.

O no. I és que jo sóc més senzilla que tot això, que també podria ser.

Títol: El quadern daurat
Autor: Doris Lessing
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: MOLU s.XX – Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX
Pàgines: 976
ISBN: 978-84-2974-899-4
Preu: 26€

Share

Retrat d’un assassí d’ocells, d’Emili Teixidor

1 resposta

@Labutxaca @Grup62

Al morir fa escassos mesos l’Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1933 – Barcelona, 2012) vaig decidir que aquest estiu em llegiria alguna novel·la seva. Si ja a l’escola em vaig llegir, entre d’altres, L’ocell de foc, i més recentment les celebrades Pa negre i Els convidats, crec que no ha de ser menys celebrat aquest Retrat d’un assassí d’ocells, que en certa manera va inspirar tant la novel·la com la pel·lícula Pa negre.

Ambientada en un poble petit i muntanyós durant la posguerra, sota la mirada i els records d’un infant a punt d’entrar en l’adolescència, els lectors anem descobrint i som partícips dels entramats i dels enigmes que sorgeixen al poble i entre els seus veïns, que com era normal en l’època, estaven sotmesos i/o molt influenciats per la família podent, la policia i els clergues d’aleshores.

Així, a mesura que avança la narració, anem descobrint les raons d’alguns assassinats, de l’aparició i desaparició d’alguns veïns, dels misteris i rivalitats entre membres d’una mateixa família, etc. I els ocells, innocents animalons, tenen un paper rellevant a l’obra.

I l’Emili Teixidor, com gairebé sempre, fa un exercici del llenguatge magistral, ja que aconsegueix adaptar l’argument al punt de vista d’un jove i el seu vocabulari, agafant també una certa distància donada per la joventut i la innocència del narrador, en Tori de La Palleria.

Nosaltres, no tingueu cap dubte que aquest Retrat d’un assassí d’ocells és una magnífica novel·la, la lectura de la qual atrapa el lector no només per l’argument sinó també pel ritme narratiu i pel gust que sentireu al llegir-la, sigui on sigui i quan sigui.

Títol: Retrat d’un assassí d’ocells
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-326-0
Preu: 10,95€

Share

La pell de l’aigua, d’Isabel Olesti

6 respostes

@Grup62 @Ed_Proa

La pell de l’aigua és la darrera novel·la de l’escriptora Isabel Olesti (Reus, 1957), amb la qual va guanyar el Premi Mallorca 2011.

Aquesta novel·la obliga el lector a viatjar cap enrera en el temps, a la Barcelona cultural i social dels inicis de la democràcia, una ciutat encara molt dividida entre la part alta -de la Diagonal cap amunt- i la part baixa -de les Rambles cap avall-. I en aquest marc, l’autora ens situa a la protagonista, una dona amb molta vida interior que es troba immersa en els seus records i els seus somnis, fet que la fa enyorar el seu passat i no acabar d’acceptar el seu present.

Uns records de puresa que la porten a la seva infantesa i joventut de nena de poble, innocent, envoltada de rius i muntanyes, que es va veure trencada per un embaràs inesperat que la va portar cap a Barcelona. I a la gran ciutat, mare d’una família benestant, amb un dia a dia monòton, es troba fora de joc, absent, i amb l’anhel de veure el mar.

I el que havia de ser una bona jornada familiar anant a veure el Papa, es converteix en el punt d’inflexió de la seva vida. Aquella tarda entre l’aiguat immens que queia i la incapacitat de caminar entre la multitud fa que se separi de la resta de la família i enfila amb un taxi cap a les Rambles.

I una vegada allà descobrirà una altra Barcelona: la de la prostitució, les pensions, els bars, la generositat dels marginals, etc. I aquesta realitat la trasbalsa; hi queda atrapada i entra en una espiral gairebé onírica que li fa perdre la noció del temps, oblidant-se de la família, anant una mica a la deriva. Però una deriva que al final la portarà al punt de partida.

La lectura de La pell de l’aigua és trepidant, de les que atrapen el lector i el fan acompanyar la protagonista per tot el seu itinerari, tant el real com l’oníric. Però també és una lectura d’aquelles que permeten pensar i, perquè no, també opinar al lector sobre la conducta que adopta aquesta dona, que decideix deixar-ho tot enrera, i gairebé oblidar-se de les filles per seguir uns passos que, en certa manera, tenen alguns paral·lelismes amb els que en el seu moment va seguir la seva mare.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La pell de l’aigua
Autor: Isabel Olesti
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 285
ISBN: 978-84-7588-302-1
Preu: 17,50€

Share

L’assassí de la corbata, de Marie-Aude Murail

5 respostes

@llibresjoves @Grup62

Hola Nosaltres! Després de llegir aquest llibre estic plantejant-me molt seriosament passar-me d’una vegada a la literatura juvenil “intel·ligent” per deixar una mica de banda la literatura per adults “poc espavilada”. Ja m’enteneu, oi?

El cas és que L’assassí de la corbata, de Marie-Aude Murail, està de conya siguis jove o no tan jove. Distreu, enganxa el lector i fa pensar. Què més es pot demanar?

L’assassí de la corbata portava temps en silenci, amagat, esperant el seu moment… i el fet que dues nenes posin en circulació una antiga foto de família a través d’Internet fa que se li activin els instints i que surti de la seva letargia.

La Ruth, la nostra protagonista, haurà de posar en marxa tot el seu instint, i sobretot el seu gran amor per la germana petita, la Bethsabée, per tal d’evitar que la sang arribi al riu.

La veritat és que fins al final jo he tingut tres o quatre candidats com a possibles assassins… A veure si vosaltres descobriu abans que jo qui és la mala bèstia!

Ah! I alerta amb les corbates! Que poden fer molt de mal, eh?!

Títol: L’assassí de la corbata
Autor: Marie-Aude Murail
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Vostok
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9932-859-1
Preu: 16,50€

Share

En el país de la nube blanca, de Sarah Lark

1 resposta

La Sara Lark és una mena de Ken Follet en versió femenina -si em sent el Follet em mata!

Aquest llibre no explica la construcció de cap catedral, però sí els orígens de la colonització de Nova Zelanda a través d’una grandiosa nissaga i d’aspectes molt curiosos de la cultura maorí.

Al Londres de 1850, dues noies de diferents estrats socials -la Helen, una senzilla institutriu, i la Gwyneira, d’origen noble- han de seguir les passes que el destí els depara.

La Helen, a Londres, no té cap mena de futur. Està avorrida de donar classes a nens burros, malcriats i pretensiosos que mai no aprendran res de res. És per això que fa un cop de cap i respon a la sol·licitud de matrimoni d’un granger a qui no coneix de res en absolut.

La Gwyneira, que no encaixa gaire bé els hàbits fins i solemnes que els seus pares volen inculcar-li, es troba forçada, tant si vol com si no, a marxar de casa seva perquè el seu papà se la juga en una partida al Black Jack… i perd.

En l’interminable viatge en vaixell fins a Nova Zelanda on coincideixen, les dues noies forjaran, cadascuna a la seva manera i amb el seu caràcter, una amistat indestructible.

Quan per fi arriben a port es troben amb un paisatge d’una bellesa aclaparadora, però tan verge, tan verge… que tot està per fer.

No hi ha carrers pavimentats, ni hotels on poder allotjar-se per descansar i netejar-se una mica, ni botigues, ni res de res. Bé, sí que hi ha coses: moltes ovelles, moltes vaques, cavalls i pastures interminables. Això sí.

Per postres, el granger de la Helen és un autèntic talòs que amb prou feines sap articular tres paraules consecutives, i el futur marit de la Gwyn… en fi. Deixa’l anar.

Tant l’una com l’altra hauran de fer pinya i espavilar-se com sigui per tirar endavant amb els seus fills, amb les seves pors i amb els seus amors.

La veritat és que al principi em va semblar una novel·la bastant bírria, però quan ja n’has llegit un bon tros, encara que no sigui per fer repicar campanes, s’ha de reconèixer que és molt distret. No té altra pretensió que aportar un mínim de cultura -que ja és molt- i, sobretot, distreure al lector. I això ho aconsegueix amb nota. Les coses com són.

Títol: En el país de la nube blanca
Autor: Sarah Lark
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-666-4671-0
Preu: 21€

Share

El contenido del silencio, de Lucía Etxebarría

1 resposta

Amb aquesta autora em passa que quan la veig o la sento parlar en una entrevista em posa bastant nerviosa. No m’agrada gens ni com gesticula, ni el seu to de veu, ni la seva suficiència. Ara bé, quan la llegeixo, resulta que m’agrada bastant.

Aquesta novel·la no n’és una excepció. L’acció es desenvolupa entre Anglaterra i les Illes Canàries. En Gabriel és un noi ric i guapo que viu a Londres i està a punt de casar-se amb la seva xicota.

Tenen una relació una mica desmenjada. Sembla que ell no ho acaba de veure-ho clar, això de casar-se. Simplement es deixa fer sense dir ni que sí ni que no, donant el silenci per resposta.

Enmig d’aquesta falta d’ànsia, rep una trucada inesperada. La seva germana Cordelia, a qui fa anys que no veu, ha desaparegut en un poblet remot de les Illes Canàries en el que sembla ser un suïcidi ritual.

Qui el truca és l’Helena, la millor amiga de la seva germana, pregant-li que viatgi a les Illes per tal d’esbrinar què se n’ha fet de la Cordelia.

A partir d’aquí, la vida d’en Gabriel dóna la volta com un mitjó quan comença un viatge per Tenerife i Fuerteventura seguint la pista d’una germana amant de les ciències ocultes, espiritual, solitària, rica, guapa,… un bombó per ser atrapat per una secta.

Sembla que les sectes a les Canàries proliferen com els bolets. En fi, el cas és que fins i tot arriba a trobar connexions amb els nazis refugiats a l’arxipèlag després de la Segona Guerra Mundial.

Interessant, diferent,… Bona literatura.

Títol: El contenido del silencio
Autor: Lucía Etxebarría
Editorial: Planeta
Col·lecció: Autores Españoles e Iberoamericanos
ISBN: 978-84-0810-478-0
Preu: 20,90€

Share

Diari d’un cos, de Daniel Pennac

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Diari d’un cos és la darrera novel·la del reconegut escriptor francès Daniel Pennac (Casablanca, 1941), publicada i presentada recentment a Barcelona a l’Institut Francès.

Sota la forma d’un diari clàssic -amb data inclosa encapçalant cada anotació- però no autobiogràfic com era el cas del Diari d’hivern del Paul Auster, l’autor ens presenta i dissecciona amb molta cura la vida del protagonista, un home que es troba a les portes de l’expiració.

Així va repassant la seva vida i els lectors anem coneixent, des que tenia dotze anys fins als vuitanta set i dinou dies, aspectes relacionats amb la infància, els estudis, els estius, la família, -que va creixent amb el pas del temps-, la vida social, les amistats, etc.

És curiós, però d’altra banda no podria ser d’una altra manera, com al principi, de jove, escriu les anotacions al diari en present explicant anècdotes que poden resultar-nos, als adults, banals vistes i llegides amb la distància i la perspectiva que ens dóna el pas del temps, i cap al final, ja envellit, l’estil de les anotacions canvia a la fórmula dels records i les reflexions. D’aquesta manera l’autor constata sensiblement el deteriorament vital del protagonista.

Tant al principi com intercalades entre les anotacions, al llarg del llibre apareixen en cursiva unes cartes adreçades a la filla del protagonista on aquest, ja amb edat avançada, completa el diari donant-li explicacions d’alguns passatges de la seva vida. He trobat que amb la inclusió d’aquests textos de força intimitat l’autor demostra la seva gran capacitat com a narrador.

Finalment, Nosaltres, crec que per entendre bé aquesta lectura no heu d’interpretar el concepte “cos” del títol literalment sinó com a símbol de la vida, de les experiències acumulades.

Autor: Daniel Pennac
Títol: Diari d’un cos
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 285
ISBN: 978-84-9787-784-8
Preu: 21.90 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share