Arxiu de la categoria: 2012

Stoner, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

El microcosmos dels campus universitaris, de les seves picabaralles, enveges, maniobres, amors i desamors és gairebé un gènere, tant a la literatura (anglosaxona especialment) com al cinema basat, o no, en novel·les preexistents.

Si coneixem aquest món o tenim amics que hi viuen, sabem que dóna realment per molta novel·la. Negra i tot.

Aquesta novel·la, però, prenent com a fil conductor la vida del professor Stoner, és per damunt de tot una reflexió lúcida sobre com la vida ens va portant a cruïlles que potser no hem buscat ni imaginat, i com les decisions que prenem, com li passa a Stoner, acaben configurant la nostra biografia.

Stoner és un home que, procedent del “terròs” més pobre de l’Amèrica del Middle West més aspre, va a parar mig per casualitat a una Universitat de tercera categoria, primer com a estudiant de la Facultat d’Agricultura, després com a estudiant de Llengua i Literatura Anglesa, i finalment, com a professor d’aquesta darrera Facultat. Evidentment és un self-made man però de cap manera és presentat com un heroi, un guanyador, un representant del mite de la mobilitat social americana. La seva vida personal no és una font d’alegries precisament, encara que té moments bons.

Un argument i un personatge que no tenen, aparentment, res d’especial ni d’engrescador. Això no obstant, amb Stoner, John Williams aconsegueix que no puguem deixar de llegir fins a la darrera plana.

Llegiu-lo i assaboriu-lo.

Només un apunt. Com que tinc el cervell fet de referències musicals, aquí us deixo la “Fanfare for the common man” d’Aaron Copland… que m’ha fet pensar molt en l’Stoner:

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€

Share

Crònica d’un delicte menor, de Ramon Mas

Ramon Mas, a més d’estar al darrera de Les Males Herbes, malnom del Nosaltresllegim i revista dedicada al terror i a la ciència-ficció en català, ha estat ponent al cicle de conferències “ficcions científiques i fantàstiques” i és un dels responsables de la flamant nova editorial “Males Herbes”.

D’una trajectòria centrada en la difusió de gèneres com el terror, el pulp, la fantasia i la ciència-ficció, cabria esperar una narració molt allunyada de la realitat, i no obstant, en la seva primera novel·la, Crònica d’un delicte menor, en Ramon ens regala un fragment de la seva vida, portant-nos directament al seu passat.

Ens trobem a Barcelona, a finals de març del 2003. Els estudiants es manifesten contra la invasió de l’Iraq i a la nit, la primera cassolada fa tremolar els carrers. La repicadissa pactada ressona ininterrompudament durant més de deu minuts i la ciutat es contagia d’una mena d’eufòria vibrant que fa posar la pell de gallina.

Al matí, un centenar de joves es manifesten en contra de l’acció bèl·lica, produint-se alguns fets violents dels quals el moviment pacifista es desvincula. Passats uns dies, la policia detén un grup de menors per participar en els incidents durant la manifestació estudiantil que van culminar amb l’assalt a El Corte Inglés i el robatori d’alguns productes, pernil inclòs.

Dins d’aquest context social, la novel·la de Ramon Mas narra el periple en el qual es troben sis joves al ser detinguts durant 48 hores per un delicte menor. La parella formada pel Biel i la Bruna, l’enigmàtica Magda, Jan el poeta, la sensual Aurora, i el mateix Ramon, coneixeran en pròpia pell a polis normals i polis dolents, vigilants hermètics i presos silenciosos com el fons del calabós, que es convertiran en cicerones del submón de les garjoles.

Durant el trajecte també els acompanyaran russos roncadors, adolescents ploramiques, immigrants amuntegats, amors idealitzats, jutges graciosos, dones tatuades, àvies amb el cistell del berenar i llops amb manilles i porres.  Però més enllà de les peripècies viscudes, la veu d’en Ramon reflexiona  sobre la privació de llibertat, la injustícia i la desproporció del sistema a la qual ens té acostumats aquesta societat en què vivim. Una desproporció que s’imposa i se’ns imposa. Que ens deshumanitza i ens tracta com a molestes i insignificants puces. Una obstinació més monstruosa que qualsevol dels mites de Cthulhu.

La realitat transformada en desert avança per les pàgines d’aquesta novel·la amb prosa ràpida, àcida i fresca. La llum de l’amistat il·luminarà les tenebres de sis amics que l’experiència de ser detinguts transformarà d’alguna manera.

Crònica d’un delicte menor és una lectura que ens farà pensar sobre les llums i les ombres del sistema. Un llibre que podria titular-se crònica de la desproporció, i per què no, d’una obcecació.

Títol: Crònica d’un delicte menor
Autor: Ramon Mas
Editorial: Edicions de l’Albí
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-15269-11-3
Preu: 14€

Share

Tot contat, de Valentí Puig

@Ed_Proa @Grup62

Aquest Tot contat de l’escriptor mallorquí Valentí Puig recull en un sol volum tots els contes escrits anteriorment als llibres Dones que fumen (1983) i Maniobres privades (1999). A més, afegeix cinc relats escrits posteriorment.

De llibres de relats n’hi ha de dos tipus: els que tenen un fil conductor clarament identificat, una temàtica que en certa manera relaciona i agrupa a tots els contes, i els que són un reguitzell de narracions independents entre elles.

I Tot contat pertany a aquesta segona tipologia. Agrupa una sèrie de contes asimètrics pel que fa a extensió -he de dir que, particularment, m’agraden els contes com més breus millor- on s’expliquen diverses situacions que gairebé se’ns presenten a la vida diària, però que amb l’estil d’en Valentí Puig, sovint irònic, s’impregnen d’una naturalesa que les fa singulars i amb uns finals que en alguns casos esdevenen sorprenents i en altres casos romanen oberts.

Un altre punt a destacar d’aquestes situacions o conflictes humans és l’espai on es desenvolupen, podent-los considerar pràcticament un personatge més del relat. Així, seguint les narracions, anem descobrint indrets de Mallorca, Barcelona i Àfrica.

Nosaltres, tingueu a prop Tot contat per a aquells moments en què no pugueu suportar una lectura llarga. Aquelles lectures que, de tant en tant, se’t creuen i no pots avançar. Llavors gaudireu amb aquests relats.

I si a més heu fer un bon regal, ja ho sabeu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Tot contat
Autor: Valentí Puig
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-7588-339-7
Preu: 21€

Share

En caure la tarda, de Jordi Coca

@grup62 @ColumnaEdicions

Fa uns quants mesos en Cèsar ens va recomanar En caure la tarda, d’en Jordi Coca, i vaig pensar que seria una de les meves lectures d’estiu. Bé, doncs, ara que ja torno a ser “al peu del Nosaltres ja us puc dir que va ser un encert fer-li cas: m’ha agradat moltíssim!

En Miquel Gironès arriba moll, gras i cansat a casa un vespre i l’acompanyarem durant unes hores, saltant entre el monol·lèg interior i la veu del narrador omniscient, a fer un tomb per tota una vida. D’una manera absolutament desordenada coneixerem el pare, el soci, la dona, la cunyada, les putes d’Alacant que freqüentava quan feia negocis a “la ruta del sud”, les veïnes lesbianes, els coneguts del bar… Un repartiment mutant per a les diferents obres que ha interpretat en Miquel al llarg de la vida. Ell, el gran protagonista, està arribant al final del seu paper com aquelles estrelles de Hollywood vingudes a menys, decadents, anyorant les glòries que han quedat enrere i justificant per què quan baixi definitivament el teló estaran absolutament soles.

M’agrada llegir narrativa catalana contemporània d’aquesta qualitat, perquè em reconec a mi (i els altres) en els detalls i la quotidianitat d’una manera molt clara, sense perdre per això la capacitat de transcendir i arribar a copsar els sentiments universals que la bona literatura ens ofereix. En voleu un exemple?

Al seu davant seia un matrimoni de mitjana edat amb una criatura petita – segurament era un nét- i els avis s’esforçaven tant, eren tan protectors, que al marge del mal que allò feia a la criatura, encarnaven l’estupidesa profunda que sovint desenvolupa la parella feliç.

De debò que us el recomano, aquest llibre!

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

Share

Ànimes trobades, d’Elizabeth Chandler

@ColumnaEdicions @Grup62

En Ruben ens explica més detalls de l’obra de l’Elizabeth Chandler; alerta amb els spoilers si esteu llegint la primera publicació…

Al post anterior vaig comentar la novel·la Ànimes bessones d’Elizabeth Chandler, pseudònim de l’escriptora Mary Claire Helldorfer, obra publicada als Estats Units a l’any 1995.

Setze anys més tard va publicar la continuació d’Ànimes bessones sota el nom d’Ànimes trobades, amb la idea d’escriure una segona trilogia, composta per aquestes Ànimes trobades, Everlasting, publicada als Estats Units enguany, i la darrera que serà Everafter, prevista la seva publicació americana l’any 2013.

L’argument d’aquestes Ànimes trobades està molt lligat al desenvolupament d’Ànimes bessones. Representa que ha passat un any de la mort del Tristan en un accident. L’Ivy comença unes noves vacances d’estiu amb la seva millor amiga Beth i el seu xicot, en Will, un noi que la va ajudar molt a l’anterior novel·la. I durant les vacances tenen un accident.

És curiós que internament, per la història, només ha passat un any. Però al llarg de l’obra apareixen coses com ara un iPhone, l’Skype, el Facebook… que no apareixien en el primer llibre. Però com que la tecnologia ha anat avançant, es veu que l’autora ha volgut que quedés reflectit en el llibre.

Ànimes trobades manté l’estil de l’anterior llibre, sent aquest distret i molt amè.

Gaudiu-lo aquest estiu!!! O quan pugueu…

Títol: Ànimes trobades
Autor: Elizabeth Chandler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-509-5
Preu: 16,95€

Share

Ànimes bessones, d’Elizabeth Chandler

@ColumnaEdicions @Grup62

El Ruben en porta lectures per a bones estones al sol… o a l’ombra dels àngels!

Sota el nom d’Elizabeth Chandler trobem l’autora americana Mary Claire Helldorfer, que usa el seu nom real per publicar llibres infantils, mentre que amb el seu pseudònim ha escrit les seves sagues més importants: Secrets foscos i Ànimes bessones, que es va publicar als Estats Units el 1995.

El llibre que s’ha editat en català, Ànimes bessones, recull els tres llibres que van iniciar la saga: El petó d’un àngel, El poder de l’amor i Ànimes bessones.

Justament, aquesta saga va inspirar a Stephenie Meyer per escriure la tetralogia de Crepuscle.

Els protagonistes, l’Ivy i el Tristan, són dos joves que s’enamoren i durant un viatge tenen un accident de cotxe. Però, què seria d’una bona història d’amor sense algun punt de tragèdia? El Tristan mor en aquest accident. Després de l’accident, la novel·la entra en una nota sobrenatural. Però tranquils, l’element sobrenatural en aquest cas no són vampirs sinó… àngels! Una altre punt d’unió entre aquesta obra i la saga de Crepuscle és tenir una protagonista femenina principal, ja que l’Ivy i la Bella tenen característiques comunes.

Llàstima que aquesta obra no s’hagi publicat fins ara. Encara que l’etiqueta de llibre recomanat per Stephenie Meyer ven, puc afirmar que tots els llibres que ha recomanat són millors que la seva obra original, posant com a exemple la saga d’Els jocs de la fam de Suzanne Collins, la saga de Caçadors d’ombres de Cassandra Clare, i ara aquest Ànimes bessones.

A part que la lectura és molt amena, juntament  amb la història d’amor trobem una altra història de suspens i possibles assassinats. I aquests fets la diferencien de l’obra de Meyer. I com que la publicació de cada part del llibre es va fer per separat, els finals són impactants. Fins que a la última part se sap el desenllaç inesperat…

Una bona lectura d’estiu! I demà us parlarem d’Ànimes trobades!

Títol: Ànimes bessones
Autor: Elizabeth Chandler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-6641-510-1
PVP: 17,95€

Share

L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene

@ColumnaEdicions @Grup62

La Claire, la protagonista de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, és una dona jove que es dedica bàsicament a viure la vida, alegre i divertida, organitzant festes selectes i un punt extravagants al seu magnífic pis de la Cinquena Avinguda.

Es mou com un peix a l’aigua entre copes de xampany, caviar, sabates de taló i collarets de Cartier. Però la Claire és una impostora.

Li fa creure al seu marit que és un senyora de cap a peus, que pertany a la noblesa, quan la trista realitat és que als 16 anys va fugir de la granja d’Oklahoma on es va criar, tipa de remenar terra i misèria a cabassos. Resumint, que l’engany es descobreix i ha de fugir cames ajudeu-me del seu entorn. El destí que tria és París, cercant la pista d’en Laurent, un antic amor.

Quan arriba al seu destí, les coses no són en absolut com ella se les havia imaginat. Es troba amb un París ocupat pels nazis, pel fred, per la gana, i sobretot per la por. Donant tombs per aquí i per allà, i sense ni tan sols voler-ho, la princesa yanky acaba convertint-se en una primera espasa de la Resistència. Sí, senyora!! Compleix a la perfecció les missions que li encomanen (no podia ser d’una altra manera), fins que de cop i volta apareix un traïdor dins les seves pròpies files.

I a partir d’aquí… Silenci!! És la Guerra…

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

Share

1Q84 (1 i 2), d’Haruki Murakami

@Ed_Empuries @Grup62

El primer en què he pensat llegint aquesta novel·la ha estat en pel·lícules com ara Blue Velvet, Twin Peaks o Mulholland Drive. Estic convençuda que si en David Lynch llegeix Haruki Murakami el portarà al cinema. Segur.

1Q84 ens parla de dos mons paral·lels: 1Q84 i 1984, fent una referència a la magnífica obra d’Orwell.

L’Aomame és una assassina professional i molt exclusiva. Té una tècnica molt depurada i molt personal d’enviar a la gent a l’altre barri.

En Tengo es un mestre de matemàtiques i aspirant a novel·lista. El seu editor li encarrega que revisi una obra anomenada “La crisàlide d’aire”, escrita per una jove de 17 anys, dislèxica, estranya. Un cas raríssim.

El cas és que en Tengo es posa a treballar amb verdadera passió, reescriu l’obra, la poleix, la deixa ben bonica… i quan surt al mercat es converteix en un bestseller. Al cap de pocs dies, l’autora de “La crisàlide d’aire”, desapareix sense deixar cap rastre.

A partir d’aquí, la trama es complica i es torna més i més marciana. Amb frases que fan pensar en la mítica “las lechuzas no son lo que parecen”, i decorats hipnòtics que mica en mica et van xuclant en el seu propi univers de gelatina.

Els fans d’en Murakami suposo que estan encantats de la vida amb aquest llibre. A mi, personalment, no vull dir que no m’hagi agradat. No. L’autor té una prosa rica, abundant i sobretot elegantíssima. Ara bé, aquesta constant de pujades i baixades, aquest marcianisme tan exagerat no m’ha fet embogir de plaer. Trobo que aquest clímax de falsa normalitat acaba convertint-se en una disbauxa.

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Els assassins de l’emperador, de Santiago Posteguillo

@ColumnaEdicions @Grup62

L’Anna Garcia s’ha apuntat a ser una de Nosaltres fent-nos la ressenya d’Els assassins de l’emperador, de Santiago Posteguillo. Aquí en teniu la seva ressenya:

La novel·la narra la història del món romà i de Marc Ulpi Trajà des de l’any 63 dC, quan aquest tenia onze anys, fins al seu ascens com a primer emperador hispà o no nascut a Roma.

És una novel·la llarga i per tant té lloc pertot. Hi ha les famoses intrigues romanes, batalles, combats de gladiadors, caiguda i entronització de dinasties, persecució de cristians, un emperador (Domicià) que va ser una “perla”… I tot amanit amb drama, història, romanticisme, intriga, suspens, etc.

La línia entre realitat i ficció és molt fina, però el rigor històric és marcat i documentat. La lectura és àgil, amena i enganxa. Plena de personatges, on fins i tot la gran quantitat de secundaris tenen un paper principal quan els arriba el torn.

La tensió i el suspens no ens abandona, no s’ha de sucumbir a la possible temptació d’avançar més depressa (saltant endavant). Us perdríeu molts moments àlgids.

El llibre està estructurat en vuit “llibres”, el primer d’aquests com a escena retrospectiva. Excepte aquest petit aperitiu, que no sabrem com acaba fins al final de la novel·la, se segueix un ordre cronològic. I amb el trenta-cinc anys narrats i nou emperadors, Déu n’hi do!, no podreu parar de llegir. I, a més, per no perdre’ns tenim uns apèndixs que si ets profà són una delícia.

Només romanc a l’espera que si hi ha una continuació no trigui gaire la traducció al català en relació a l’original.

La Lia ja ens en va parlar fa un temps d’aquest llibre

Títol: Els assassins de l’emperador
Autor: Santiago Posteguillo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 1216
ISBN: 978-84-6641-505-7
Preu: 22,90€

Share