Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

Cementerio de pianos, de José Luis Peixoto

2 respostes

@ElAlephEditores @Grup62

Fa molt de temps, el César ens va recomanar Cementerio de pianos aquí al nosaltresllegim. Entre una cosa i l’altra no havia tingut ocasió de seguir el seu consell fins ara i us puc assegurar que ha estat una sort fer-li cas (val més tard que mai, César!).

M’agradaria començar parlant-vos de l’estil. En José Luis Peixoto domina el punt de vista amb precisió poètica -com deia Txèkhov-; crec que només per això ja ha de formar part del selecte grup de narradors de la Història de la Literatura. Aquella primera veu que passa de persona a persona amb una naturalitat que exigeix del lector tota l’atenció però que en cap cas el fa perdre i que no és només una filigrana per demostrar com en sap, sinó que ajuda a comprendre les circumstàncies vitals dels protagonistes… Una delícia que arriba a mostrar, brutalment, com es deu viure la mort en primera persona.

I la puntuació… quin element més radical! L’ús de l’adjectiu també mereix un capítol a part. La reiteració que alenteix, que reforça, que ens prem el cor i ens l’arriba a glaçar… El tema de tota la narració en depèn, així com de les metàfores, que poden arribar fins a extrems inimaginables. M’han agradat especialment les irrupcions dels diàl·legs entre un difunt -el qui escriu el llibre- i la néta: són una sopresa magnífica per al lector.

Però no us penseu que tot és forma, eh? Una gran novel·la no ho seria si no tingués un gran argument al darrera i , tot i que  no us en parlaré gaire, perquè el César ho va fer millor que no ho faria jo, sí que us vull dir que m’han vingut al cap aquelles grans nissagues familiars que tantes bones hores m’han fet passar com a lectora… Recordo Faulkner i potser García Márquez, amb aquell temps que, quan s’acaba, pot tornar a començar tota la vida…

mi vida, diluida en el tamaño de aquellas tardes, era exactamente como el mecanismo en reposo de un piano: el silencio frágil de las cuerdas alineadas, la perfección geométrica de su muerte aparente, resucitable en cualquier momento que no llegaba, un momento simple como tantos otros sería suficiente, un momento que podría llegar pero que no llegaba.

Títol: El cementerio de pianos
Autor: José Luis Peixoto
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-1532-555-0
Preu: 21,10€

Share

La dona a 1000º, de Helgason Hallgrimur

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Amics, vull aprofitar que suposo que encara no haureu començat les vacances per dir-vos que no ho feu sense emportar-vos aquest llibre a la bossa. Val la pena!

L’autor es va inspirar en el testimoni d’una dona que en realitat va viure tot el que s’explica al llibre. Tot i canviar els noms i certes llicències pròpies de la ficció, sembla ser que a Islàndia tothom va saber de qui es parlava, qui era qui, i això li va proporcionar no pocs maldecaps. Estem parlant de la família del president, eh?, que no es poca cosa! De tota manera, l’autor va preferir tirar pel dret i passar-se les crítiques pel on va voler abans de deixar en l’oblit un testimoni, una història, d’una dona amb un coratge, una valentia i una manera de ser… de novel·la!

L’Herra està esperant la mort en un garatge, que és on viu, gràcies a la caritat d’uns bons amics. Allà hi té les quatre coses imprescindibles: el seu inseparable amic tabac -que li ha proporcionat un emfisema pulmonar de dimensions gegantines-, un ordinador portàtil, i una granada de mà, record del seu pare.

L’Herra, petita i fràgil, és la dolça néta del primer president d’Islàndia i les ha passat de tots colors. Ha passat de viure entre cotons a morir-se de fam. De conèixer el primer amor a ser violada cada nit per homes borratxos, embogits per la guerra, incapaços de veure què li estan fent a una nena de 15 anys.

Festes a París amb xampany, vestits de nit, homes elegants, tango a Buenos Aires… i fam, por, misèria i solitud durant tota una Segona Guerra Mundial que ha de passar sola, quan només es una nena, donant tombs per Dinamarca i Alemanya i fent malabarismes per tal de sobreviure.

L’Herra explica això i moltes coses més: els seus marits, els seus fills, la relació amb la família, la gent que va coneixent aquí i allà… tot això, des del llit on s’està morint. Va recordant i va narrant, i mica en mica et va fent posar la pell de gallina, et fa riure amb el seu cinisme i la seva claredat mental, i et fa patir quan veus què no diu però que, evidentment, sí que pensa.

Un llibre bo de debò!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La dona a 1000º
Autor: Helgason Hallgrimur
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 592
ISBN: 978-84-297-7127-5
Preu: 22,90€

Share

L’ou d’or, de Donna Leon

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Ja tenim aquí la Donna Leon del 2013 i amb un títol una mica desconcertant: L’ou d’or. En realitat, per com va l’argument, crec que s’hauria de dir La gallina dels ous d’or, fent referència a la faula de l’escriptor grec Isop. Tothom coneix el missatge moral i educatiu d’aquesta faula:  l’avarícia desmesurada trenca el sac de la riquesa.

En aquest nou cas del comissari Brunetti no espereu una novel·la trepidant d’intriga o de persecucions per l’estimada Venècia, que fa sempre de teló de fons. Aquest llibre té un altre estil…

“Brunetti en tenia prou amb la possiblitat d’estar-se dret i contemplar els edificis i la llum, fascinat, com li passava sovint, per la bellesa infinita. Pedra, cel, or, marbre, espai, proporció, caos, desordre, glòria.” P. 154

“… quan passaven per davant de Sant Giorgio, es va girar cap a Brunetti i li va preguntar amb una veu totalment normal: -No es cansa mai de tanta bellesa?
Ell va mirar més enllà de la dona, cap als núvols que corrien darrere la cúpula.
–Mai.  –La resposta era automàtica, espontània, sincera.” … p. 225

La novel·la planteja un cas que investiga Brunetti, impressionat per la mort d’un discapacitat que sembla no existir en els registres oficials on tots nosaltres entrem des del moment que naixem: DNI, targeta sanitària, documentació fiscal. La Paola coneixia aquest discapacitat i és la seva compassió la que incitarà l’inspector a iniciar i prosseguir les investigacions, tot i no haver-hi cap cas obert. La impossibilitat de parlar i d’escoltar del discapacitat és una altre motiu afegit de compassió: per a Brunetti el llenguatge és un element que ens humanitza i que és objecte de joc familiar. Com molts en les nostres cases, on tenim paraules, termes i expressions pròpies, el significat de les quals s’escapa a qui no forma part del cercle íntim.

La novel·la és menys negra i més social que les anteriors. Brunetti, com Donna Leon, va madurant i observa i reflexiona contínuament sobre el comportament dels altres des d’una perspectiva moral. La crítica social i política, especialment pel que fa a la corrupció, va apareixent sovint en el llibre.

“—El tresorer d’un partit polític roba tretze milions d’euros, i els polítics es posen histèrics amb la immigració il·legal  –va dir Brunetti amb veu cansada.
–S’ha ofert a tornar-ne cinc –va dir ella, amb veu de prudent honestedat.” p. 132

Aquestes crítiques políticosocials i reflexions morals, juntament amb algunes prolixes descripcions d’actes quotidians com el de prendre una camamilla o un cafè, resten ritme a la novel·la, però en qualsevol cas, els fans de Donna Leon se sentiran, com sempre, còmodes de retrobar tots els elements i personatges de les seves novel·les. De fet, n’hi ha un de nou… la comissària Griffoni!

Aquí teniu el booktràiler del nou llibre de Donna Leon:

Títol: L’ou d’or
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7122-0
Preu: 18,50€

Share

Ulls de gel, de Carolina Solé

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

La Cerdanya és una vall del Pirineu on la calma és acompanyada per la verdor a l’estiu i el blanc de la neu a l’hivern. En aquest lloc, on molta gent de ciutat hi va a descansar, fer muntanya, esquiar i altres activitats de lleure, ningú no hauria pensat mai que hi pogués passar cap crim… fins que la Carolina Solé va escriure aquesta novel·la.

Sí, la Cerdanya és una vall en calma però, com a tot arreu, els rumors, els secrets i les mentides corren entre els seus habitants. I això crea un ambient opressiu, tancat i boirós, a l’alçada dels escenaris nòrdics o de qualsevol ciutat de l’est plena d’espies!

Ja sento una veïna: “I què dius que ha passat, Pepita, que han matat al Jaume Bernat? Ai ves, segur que ha estat la noia aquella, la Dana Prats… Des que la seva àvia va comprar aquella hípica sempre m’han semblat una família tota estranya, i han tingut més d’una baralla per terres amb els Bernat! Ara la Dana diuen que té problemes econòmics, i potser l’ha matat per això… Sort en té de la Catalina, la néta de l’excomissari Salas que és advocada i ha vingut a representar-la i a esclarir el cas! Tot i que ja saps com n’és d’esquerpa i estirada, que es porta malament amb el seu avi, amb lo bon home que és! Si es fa dir Kate des que viu a Barcelona… tu creus?”.

Aquest senyor llibre (en tots els sentits, un d’ells el volum de pàgines) em va acompanyar durant dues setmanes, que va ser el que vaig trigar a llegir-me’l!

I amb el final que té deixa la porta ben oberta a properes lectures dins d’aquest fabulós escenari natural. Us animo a que us perdeu dins les pàgines d’Ulls de gel i dels paisatges de la Cerdanya! Val la pena…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ulls de gel
Autor: Carolina Solé
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 800
ISBN: 978-84-664-1603-0
Preu: 19,90€

Share

M’agrada el sexe!, de Roser Amills

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

M’agrada el sexe! Un títol sense embuts per a un llibre que va arribar recentment al Nosaltres. A més, com que era una tramesa per a premsa, venia acompanyat d’uns brillantets adhesius per enganxar-se’ls al cos… Jo, que en alguna ocasió ja us he explicat que vaig passar tota l’EGB en una escola de monges, vaig pensar “i ara, què en fem, d’això?”. A quin dels lectors que participa al Nosaltresllegim li podia enviar el títol sense que es prestés a la brometa i al hehehe…? Els homes els vaig descartar els primers, però ara m’adono que potser era un error, perquè tot i que el llibre està orientat a la felicitat sexual (això resa el subtítol) de la dona, no és només per a ella. Tot seguit vaig remirar la llista i no em vaig acabar de decidir… per començar no sabia si enviar el llibre amb els brillants o sense!

Bé, doncs, fet i fet, vaig pensar “llegeix-te’l tu, Montse, i matem-ho!”. No sabeu quin encert va ser aquesta decisió! El llibre es llegeix bé, com una obra de no ficció (tot i que el tema requereixi la seva fantasia!) que aborda sense embuts i amb un punt de vista molt proper la vivència del sexe per part de les dones. Perquè us feu una idea del to, us cito un fragment de la introducció “fes-ho, no dubtis més ni en desconfiïs, dóna i rep sexe amb generositat i conscientment, aquesta energia intercanviada enriquirà el teu creixement personal i t’ajudarà a afrontar tot el que vingui, ja siguin problemes personals, cartutxeres o arruguetes de riure”.

Diu en un moment donat “Cadascú que s’ocupi de la seva sexualitat per poder oferir-la a l’altre en perfectes condicions, només així obtindrem alguna cosa autèntica, sòlida i enriquidora per compartir”. Per ajudar a aconseguir-ho, la Roser Amills proposa els 25 jocs que hi ha al final del llibre – Si desitges una parella motivada, dóna-li motius!,- que us convido a llegir del mateix exemplar que ho he fet jo. Perquè ara, uns quants dies després que aquest llibre arribés i em cremés a les mans, ja he decidit que us el recomano  a totes (i a tots!); el meu exemplar el teniu a la vostra disposició. Aviseu-nos aviat, que si comencem vacances no hi serem a temps!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo que n’ha fet l’autora.

Títol: M’agrada el sexe!
Autor: Roser Amills
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1657-3
Preu: 18€

Share

Concurs Nosaltresllegim! Brindem per la Sílvia Soler i la felicitat!

13 respostes

#Concurs @Ed_62

Hola a tots Nosaltres!

Durant aquesta setmana volem celebrar un concurs brindant per la Sílvia Soler, L’estiu que comença i la felicitat de les nostres vacances!

Ja hem estrenat la calor però d’aquí a no res estrenarem el mes d’agost! És per això que regalem l’últim llibre de la Sílvia Soler i una ampolla de cava com la que veieu a la foto.

¿Voleu participar-hi? És molt fàcil! Només heu de seguir aquests passos:

1. Registreu-vos, seguint el link, a la nova web del Grup62

2. Responeu la següent pregunta als comentaris:

Una ampolla de cava, un bon llibre,… quin és el tercer ingredient de la felicitat?

La resposta més original s’emportarà l’exemplar de L’estiu que comença de la Sílvia Soler i l’ampolla de cava del llibre!! Teniu fins diumenge 28 de juliol a les 23:59 per contestar la pregunta que us hem fet.

Atenció!! Assegureu-vos que el correu electrònic que feu servir per respondre els comentaris és el mateix que feu servir per registrar-vos a la web www.grup62.cat. Així segur que podrem contactar amb vosaltres!

Share

El somriure de l’Angelica, d’Andrea Camilleri

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Una altra novel·la del comissari Montalbano d’Andrea Camilleri, que s’acosta a passes de gegant al seixantè aniversari.

A El somriure de l’Angelica, una banda de lladres deixa buits els pisos d’una colla de gent benestant de Vigata. Els mètodes del robatori es repeteixen una i una altra vegada; un nou repte per al comissari Montalbano, perquè el cap de la banda sembla estar disposat a continuar i continuar, sense por a ser atrapat.

També es produeix un robatori a casa de l’Angelica Cosulich, “una trentina d’una atordidora bellesa natural, sense postissos (…)”, que fa uns mesos que treballa a la Banca Sículo-Americana. A Montalbano, l’Angelica li recorda d’una manera molt impressionant l’heroïna d’Orland Furiós tal i com ell l’havia imaginada quan era adolescent i “Se n’havia enamorat sense remei a primer cop d’ull (…)”, però quan troben un membre de la banda de lladres mort comença el repte de veritat per al comissari Montalbano.

Seguim trobant un comissari molt humà, a qui li agraden els bon àpats, el whisky, el fumar la seva cigarreta i la passejada al costat del mar. Però en aquesta història es veu seduït per l’Angelica i deixa córrer les seves fantasies eròtiques i els records d’adolescència. Però des de l’experiència de l’edat –el comissari ja fa temps que s’està fent gran- és capaç de racionalitzar les seves passions i instints més bojos.

Però com l’Orland, el comissari també es converteix en furiós a partir de cert moment i respondrà  utilitzant les seves armes habituals: la intuïció, la indisciplina, el seu sentit del deure i la col·laboració de Fazio, que en alguns moments li fa de Grillo Parlante. Per cert, que se n’ha fet de l’Augello?!

Nosaltres! Aquesta és una molt bona novel·la. Una novel·la que ens acompanyarà aquestes vacances, tant per llegir al costat del mar com a la muntanya. I la traducció del Pau Vidal ens fa, com sempre, la Sicília de Camilleri encara més propera.

Títol: El somriure de l’Angelica
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-297-7145-9
Preu: 15€

Share

I a sobre… la Paulette!, de Barbara Constantine

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Amb un títol com I a sobre… la Paulette! no saps ben bé què és el que et trobaràs quan comencis a llegir, i precisament deu ser per això que de seguida m’hi vaig posar.

En Ferdinand té una granja que de mica en mica se li ha anat fent petita. Amb els fills independitzats i amb el nostre protagonista havent perdut la seva dona, en Ferdinand només veu els seus néts i algun amic de tant en tant. Les coses canvien, però, després d’una tempesta. La casa de la seva veïna queda destruïda i ell decideix que la granja es prou gran per a tots dos. Després d’això, els fets s’aniran succeint i de mica en mica la granja s’anirà poblant de gent: dues velletes encantadores, un amic dels de tota la vida, joves estudiants… en definitiva, uns personatges que a primera vista poden semblar heterogenis però que, al cap i a la fi, s’assemblen més del que realment creuen.

I a sobre… la Paulette! ens mostra que la vida pot canviar en un sol dia, que tot és possible i que sempre hi pot haver algú que et faci veure les coses de manera diferent. La Barbara Constantine ens parla de decisions, d’oportunitats, però sobretot de la màgia de les persones i de les relacions que es poden establir entre elles, de manera que de mica en mica et converteixes en addicte a la lectura d’aquesta novel·la i et preguntes qui més compartirà el dia a dia d’aquests entranyables personatges.

Títol: I a sobre… la Paulette!
Autor: Barbara Constantine
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-868-5
Preu: 18€

Share

La química de les relacions, de Ferran Ramon-Cortés

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

En Xavi és un dels Nosaltres que més ha treballat a nivell de gestió empresarial. És per això que li hem passat La química de les relacions del Ferran Ramon-Cortés perquè ens l’expliqui. Aquí teniu la seva ressenya:

Els del Nosaltresllegim em van passar -en aquell moment vaig pensar que “col·locar”- el llibre del Ferran Ramon-Cortés per la meva experiència en diverses empreses i en la gestió de recursos humans.

La veritat és que, al principi, vaig agafar el llibre amb una mica de mandra i el vaig començar a llegir “per complir” amb l’encàrrec, però a mesura que vaig anar avançant hi vaig trobar coses que vaig trobar realment interessants.

En un entorn laboral (o no tan laboral) és bàsic saber com establir i equilibrar aquestes relacions entre les persones. Com dir les coses que cal dir per aportar-hi valor, treure ferro, crear un entorn que porti a fer la feina ben feta, i sobretot, que les persones que han de fer aquesta feina ben feta estiguin satisfetes d’haver-ho fet amb la gent que els envolta.

Aquest llibre dóna claus sobre com gestionar les relacions perquè aquestes arribin a bon port. Com bé diu l’Eli a la seva ressenya, cal equilibrar la balança entre què volem dir i com volem que l’altre ho rebi.

La química de les relacions no és la “panacea de les relacions”, però sens dubte és una lectura molt i molt útil per a totes aquelles persones que vulguin millorar aquestes relacions. Sigui en una empresa, o no.

Una bona lectura d’estiu per preparar la tornada de les vacances!

Xavi, prenem nota de la teva recomanació!

Títol: La química de les relacions
Autor: Ferran Ramon-Cortés
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9809-238-7
Preu: 15€

Share

American dream machine, de Matthew Specktor

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

La Victòria se’ns estrena al Nosaltres amb l’American dream machine de Matthew Specktor que ens va explicar fa poc la Lia. Aquí teniu la seva ressenya:

American dream Machine, de Matthew Specktor, narra la vida d’un individu, en Beau, que durant la dècada dels 60-70 i se’n va del seu Queens natal per anar a petar al seu desitjat Hollywood. El narrador, el fill mai reconegut d’en Beau, ens explica les vivències del seu pare amb el món de Hollywood, l’alcohol i les drogues que anaven amunt i avall de mala manera durant aquest període de temps, i tota mena misèries humanes que queden amagades rera la cortina de fum i glamour de la meca del cinema.

En Beau, que es dedica a fer de productor, viu durant el llibre alts i baixos vitals i econòmics que el condicionen contínuament, i amb ell i la narració del seu fill descobrim un món on, malauradament i com ja ens podríem imaginar, la dona té un paper molt secundari i fins i tot perifèric.

Una de les coses que us farà avançar en la lectura d’American Dream Machine és les raons per les quals mor un dels millors amics d’en Beau –i com intenta descobrir-ho el fill, que és qui ens ho narra-, un individu a les antípodes del nostre protagonista: vida ordenada, sense aventures, sense… sense una vida boja a Hollywood.

És un llibre que, sincerament, no es llegeix amb la mateixa facilitat que altres llibres, però no per això no deixa de valer molt la pena. Cal conèixer molts llocs, costums i referències de l’imaginari nord-americà per entendre del tot American Dream Machine. En qualsevol cas, si voleu anar a donar una volta per Mulholland Drive sense anar acompanyats de David Lynch, podeu agafar el llibre de Matthew Spector i veure i viure de prop el lloc on es crea el cinema amb una història que no us deixarà indiferents.

Títol: American dream machine
Autor: Matthew Specktor
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-575-8
Preu: 22€

Share