Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

El joc de pistes, d’Andrea Camilleri

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

El comissari Montalbano segueix l’inexorable procés d’envelliment. Andrea Camilleri ens recorda altra vegada que el comissari ja ha complert la respectable edat de 57 anys tot i que, ben mirat, a ulls del pare literari de la criatura que ja en tenia 85 en el moment d’escriure la novel·la deu semblar una fotesa.

Amb aquest tema com a teló de fons, Camilleri ens proposa una trama que té ingredients on s’hi barregen Berlanga, Tom i Jerry, Tarantino, els germans Coen, la novel·la negra escandinava, el cine amb endevinalles macabres…

El títol, El joc de pistes, ja ens suggereix per on pot anar la cosa. I el cas és que durant la primera meitat de la narració Montalbano creu que es troba immers en un avorriment total per falta de feina, com els vaixells de vela quan es troben amb una calma persistent. I tanmateix no deixa d’endevinar-se en l’horitzó la nuvolada negra: presagi de temporal.

I naturalment, passat l’equador arriba la tempesta. ¡I quina tempesta! Si teniu l’estómac delicat i no sou assidus del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges agafeu-vos bé a la cadira, que el vell Camilleri va fort. Però no deixeu de gaudir seguint-li la pista.

El que jo no faré és allò que ara se n’ha de dir spoiler i abans se’n deia aixafar la guitarra explicant allò que heu d’anar descobrint vosaltres.

Això sí, trobo que a Montalbano li convindria estar més per la Livia, que la té molt abandonada.

Títol: El joc de pistes
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-2977-005-6
Preu: 15€

Share

De óxido y hueso, de Craig Davidson

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

Els perdedors sempre han tingut un espai en els relats breus. Són un gènere en què, sense endinsar-nos en la misèria d’una novel·la dramàtica,  ens van pegant cops a l’abdomen, com si fóssim espàrrings del narrador i ell ens anés llançant directes per castigar-nos la consciència.

El símil de la boxa és ben oportú en aquest cas. En Craig Davidson sembla que coneix bé aquest món, així com el de la lluita. Alguns dels contes (el primer, per exemple) es mouen en aquest ambient i se’l nota molt còmode. Altres, en total són vuit històries, retraten ambients no menys sòrdids, però més allunyats dels gimnasos, sempre amb persones al límit com a protagonistes: un addicte al sexe, un pare alcohòlic obsessionat amb les aptituts per al bàsquet del seu fill, una parella que entrena gossos per lluitar en baralles (terriblement realistes, aquí també, les descripcions)…

Potser un dels que recordo millor és el darrer: Manual del aprendiz de mago moderno. Ara que ho penso, diria que és el que més m’ha agradat perquè és el més llarg; em sembla que en Craig Davidson és un gran autor també per a extensions llargues: com més pinta els personatges, més enriqueix el llenç que conformen les històries. Imagineu-vos, en aquest cas, un pare mag que treballa amb els seus fills i que, per abandonar-los, decideix desaparèixer durant un truc, per no tornar mai més a les vides dels nens. Mireu què escriu un dels fills, al cap dels anys, en el llibre que dóna títol al conte:

Has de saber esto: sí, hay magia. Existe. (…) Mi única esperanza es que, incluso si nunca logras  la magia real o si nunca la ves con tus propios ojos, sigas creyendo, al menos, en la posibilidad de que existe.
Estoy convencido de que el mundo es un lugar mucho más brillante para los que creen.

Títol: De óxido y hueso
Autor: Craig Davidson
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-1532-577-2
Preu: 20€

Share

Em prenyades, de Bea Cabezas

4 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Si la nova novel·la de la Bea Cabezas em produeix el mateix efecte que l’anterior, La ciutat vertical, ja em puc anar preparant… I és que després de llegir la primera no només em vaig enamorar de Nova York sinó que vaig agafar un avió i em vaig plantar al vell mig de Times Square, enamorant-me de Manhattan. Ara però, ens porta quelcom ben diferent: Em prenyades. Una novel·la fresca, divertida i que crea addicció. Ens parla d’embarassos simples, dobles i d’altres que a vegades es fan més complicats, però també de les qui seran les protagonistes de la novel·la:  les embarassades i el periple del que suposa conviure durant 9 mesos amb una vida al teu ventre mentre el teu cos pateix tot mena de canvis que, sovint, no acabes d’entendre.

Escrita en clau d’humor però capaç d’emocionar, l’autora ens presenta la Laura, la Rita, la Sílvia i l’Emma, quatre embarassades i uns mons aptes per a qualsevol públic. La Laura ja en té dos, una setmana sí, una setmana no. L’Emma és arquitecte i per fi, just ara que està embarassada, li arriba l’oportunitat laboral de la seva vida. La Sílvia ja té experiència, però aquestes coses a vegades poden diferir una mica del que ja s’ha viscut. I finalment, la Rita, que als seus 40 anys decideix que ja n’hi ha prou d’esperar.

Totes quatre tenen una història per explicar i estic segura que Nosaltres gaudireu d’allò més amb el seu viatge. Rieu i emocioneu-vos amb elles.  La nova novel·la de la Bea Cabezas no us deixarà indiferents!

Títol: Em prenyades
Autor: Bea Cabezas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-648-1
Preu: 18,95€

Share

Inferno, de Dan Brown

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

‘Els cercles més obscurs de l’infern estan reservats per a aquells que mantenen la neutralitat en temps de crisi moral’; no em direu que no és una gran frase, eh? Doncs ara prepareu-vos, perquè en comptes de parlar-vos d’un assaig de filosofia us vaig a parlar d’un thriller en tota regla: Inferno, d’en Dan Brown.

Diu la frase de màrqueting d’Empúries: “benvingut a l’infern de Dan Brown”. I crec que haurien de dir “benvingut al teu infern, lector” perquè en el temps que trigues a llegir-lo pateixes insomni, t’aïlles socialment, perds la gana… només estàs per llegir! Sí, una vegada més en Robert Langdon ens atrapa en una teranyina de símbols de la qual no en volem sortir si no és amb la resposta correcta! I, és clar, per assolir aquest objectiu ens cal devorar les 632 pàgines de la novel·la.

No patiu que no us en diré massa, perquè qualsevol cosa pot ser xerrar de més, però deixeu-me que us confirmi que la major part de l’acció passa a Itàlia (a la coberta hi surt Florència, però no és aquesta l’única ciutat europea de la narració…) i que en Robert Langdon troba més símbols que mai, en aquesta ocasió desfent el cabdell de La Divina Comèdia, de Dante, en un dia.

El llibre el vaig tenir a les mans el mateix dijous, però no el vaig començar a llegir amb temps fins dissabte, a causa d’un bon refredat que, barrejat amb la pluja, em va tenir tancada a casa. Diumenge em van deixar llegir-lo molt poc, perquè vam passar el dia en família… però el trajecte amb cotxe el vaig fer llegint en el seient de l’acompanyant; ahir dilluns, com que era festa, li vaig clavar la darrera mossegada! Crec que amb això us ho he dit tot, oi? No és magnífica literatura, és clar que no, però sí que és una grandíssima novel·la, perquè aconsegueix exactament el seu propòsit: fer-nos passar una estona molt i molt distreta, vibrant, i aprenent coses d’aquelles que et fan pensar que has fet augmentar unes dècimes el teu coneixement, en aquest cas, pel que fa al Renaixement italià.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share

Carrer Robadors, de Mathias Enard

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mariela s’ha llegit el Carrer Robadors del Mathias Enard i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

Quan acabeu la novel·la us entraran ganes d’anar a fer un tomb pel Raval però també tindreu ganes d’agafar la motxilla o la maleta i marxar cap a Tànger, cap a Tunísia o seguir les petjades dels viatges d’Ibn Batouta per deixar enrere els temps convulsos que ens toquen viure.

Carrer Robadors narra com un jove marroquí, Lakhadar, és expulsat de casa seva a Tànger per mantenir una relació amb la seva cosina. A partir d’aquí comença una espècie de road movie des de Tànger fins a Barcelona, passant per Algesires.

La història, que es desenvolupa durant la primavera àrab, ens parla de Lakhadar i el seu inseparable amic Bassam. Al seu Tànger natal observen sempre el mar, “i l’anar i venir dels ferris entre Tànger i Tarifa (…). Jo no hi pensava gaire, en l’altra banda, en Espanya, en Europa, m’agradava el que llegia als meus llibres de lladres i serenos, res més.”

El seu somni de travessar l’estret i trobar un altre món ho troba al seus llibres de novel·la negra. Quan el fan fora de casa volta durant tot un any pel Marroc i finalment torna a Tànger, però allà no té ni casa ni família, i finalment s’uneix a un grup islamista del qual Bassam forma part. Els islamistes li donen feina i allotjament a canvi de vendre llibres. És llavors quan coneix la Judit, una noia de Barcelona, estudiant de Filologia Àrab. Lakhdar va a la mesquita però manté una certa incredulitat vers l’espasa de l’Islam.

La novel·la transcorre en una primera part a Tànger. Lakhadar, malgrat ser rebutjat per la seva família i el record de la seva cosina absent, és força feliç entre llibres, llegint novel·la negra i l’Alcorà. Però dos fets canviaran la seva vida: adonar-se que està envoltat de terroristes que han passat a l’acció i enamorar-se de la Judit.

A partir d’aquí Lakhdar inicia un viatge particular que comença amb una estada a Algesires i que acaba amb l’arribada a Barcelona en un moment en què la Plaça Catalunya està plena d’indignats.

A la novel·la hi ha certs paral·lelismes entre la primavera àrab i el moviment del 15-M… I surten tots mal parats: l’islamisme radical, el poder polític i econòmic, els governs d’Espanya i Catalunya, els sindicats i evidentment, la figura del Borbó. No hi ha grans diferències entre aquest jove marroquí sense papers i qualsevol altre jove barceloní.

Carrer Robadors, és una novel·la de ficció però ambientada en un moment històric, l’actual, ple d’incertesa. Una molt bona novel·la que ens parla de temps molt difícils: els temps que estem vivint.

Títol: Carrer Robadors
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-612-2
Preu: 21,90€

Share

A micròfon tancat, de Lluís Urpí

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Quan vam rebre A micròfon tancat, de Lluís Urpí, vam decidir passar-li a la Mireia. Per parlar d’un llibre de periodisme, qui millor que una periodista? Aquí teniu la seva ressenya:

L’inici de Lluís Urpí va ser silenciós. De fet, els seus pares van pensar que potser era mut perquè quan va néixer no plorava. No s’imaginaven pas que aquest “nen mut”, el periodista Lluís Urpí, acabaria essent un dels màxims responsables de la ràdio en català. Amb només tretze anys ja va tenir el seu primer contacte amb el món de la comunicació a Ràdio Tàrrega però se’l coneix per la seva llarga estància a diferents programes i informatius de Catalunya Ràdio. Diuen que les paraules se les emporta el vent. Fruit d’aquesta inquietud, Urpí decideix plasmar en el llibre A micròfon tancat les seves experiències, anècdotes i consells, tant professionals com personals, que ha viscut en el món de la ràdio.

Des dels primers contactes amb el micròfon, els inicis com a aprenent, les mil i una anècdotes de trobades amb personatges com l’expresident Jordi Pujol o les errades i riallades més simpàtiques que ha hagut de combatre en directe a la ràdio. Tanmateix, també reflexiona sobre la funció i el futur de Catalunya Ràdio.

Un llibre fet a mida per a estudiants de comunicació i per a tots aquells que vulguin descobrir els secrets, trucs i consells més sorprenents de la ràdio.

“Si un té il·lusió per ser periodista, endavant, sempre endavant, malgrat  tots els obstacles i condicionants.”

Títol: A micròfon tancat
Autor: Lluís Urpí
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-229-5
Preu: 19€

Share

El cos, de Susanna Arànega i Joan Portell

1 resposta

@EditorialGalera @Grup62

L’Albert es va endur el llibre El cos, de la Susanna Arànega i en Joan Portell, per llegir-lo amb les seves filles. Aquí teniu la seva ressenya.

El cos humà forma part dels continguts de la descoberta d’un mateix i les ciències naturals a l’escola. El que no és tan habitual és que des de la llar tinguem un llibre que ajudi al coneixement de les parts del cos i les diferències entre les persones.

Imatges i paraules separades cada dos fulls en diferents regions de l’anatomia. Les meves filles se’l miren encuriosides a l’hora de sopar (on sempre cal un cert plus de distracció a partir dels primers deu minuts quan la gana baixa). Això ha donat peu a situacions divertides “de contrast” amb nens de la seva escola o que hagin confós els noms de les parts del cos en anglès, en el cas de la més petita.

Des que van néixer les meves dues filles he anat “recopilant” llibres i llibres d’aquest estil -aniversaris seus, aniversaris meus…- i, francament, no tots valen la pena encara que tinguin molt de cartró o es puguin mossegar amb tota la tranquil·litat que necessita un pare.

Aquest és un llibre d’aquells que van amb l’edat però que, vulguis o no, acabes necessitant per les coses que expliquen o perquè necessites alguna cosa que es pugui rosegar bé. De tota manera, em decanto per la primera opció quan es tracta d’aquest tipus llibres.

En resum, és un dels que jo anomeno “de fons d’armari”. D’aquells que s’ha de tenir dins les moltes temàtiques literàries infantils. El millor d’aquest cas és que és un bon llibre de temàtica infantil. Va més enllà del sobreberenar literari!

Títol: El cos
Autor: Susanna Arànega i Joan Portell
Editorial: La Galera
Col·lecció: Aprenem, 7
ISBN: 978-84-2463-235-9
Pàgines: 24
Preu: 6,50 €

Share

Stoner, de John Williams

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

Un any enrere si fa no fa, l’Elisabet primer i en Lluís-Emili després ens van parlar de l’Stoner de John Williams molt elogiosament. Posteriorment, a casa vaig tenir un prescriptor que, en cos i ànima, va engrescar-me a llegir aquest llibre tan aviat com fos possible… a tots tres els dec un “gràcies” clamorós! Bé, a ells i a tots els qui han parlat d’aquesta magnífica novel·la per terra, mar i web, fins que els qui no ens l’havíem llegida ens n’hem sentit culpables!

De debò que m’ho he passat molt i molt bé. O molt i molt malament, depèn de com us ho mireu. No us repetiré detalls argumentals que podeu llegir en els comentaris anteriors. El que m’agradaria dir-vos és, com li vaig dir a una amiga l’altre dia, que quan l’he llegida he passat del pobre a l’imbècil per acabar-me preguntant i com el jutjo, jo, si tots podem ser Stoner?. Això deu ser el poder de la literatura, m’imagino. Però per discernir-ho, us deixo la cita d’un dels personatges més repulsius de tota la novel·la, en Charles Walker. Confio que us agradi.

La literatura aboca davant nostre un vel profund que no podem escatir. I davant seu no som sinó uns devots, indefensos davant del seu influx. Qui tindria la gosadia d’alçar aquest vel per descobrir l’indescobrible, per assolir l’inassolible? Els més forts de nosaltres no som sinó una colla de nyicris raquítics platerets que dringuen i metalls que sonen davant del misteri etern.

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€

Share

Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

6 respostes

@labutxaca @Grup62 @Rebeliocatala

Hola a tots Nosaltres,

La setmana passada en Marcel va fer una ressenya de La rebel·lió catalana, d’Antonio Baños, i ens hem posat d’acord amb els companys de labutxaca per fer una cosa que no hem fet mai: una entrevista dels seguidors del Nosaltresllegim a un autor.

El fet és que l’Antonio Baños ha fet un llibre on desglossa tot un seguit de preguntes, quimeres, dubtes, cleques,… una mica com el que vau poder veure al documental “Hola Europa!” de fa uns dies a la televisió però amb un estil més àgil, proper i distès.

Què us sembla? Us animeu a entrevistar l’autor d’aquest llibre?


Quines són les vostres preguntes sobre aquesta rebel·lió catalana de què parla l’Antonio Baños?


Nosaltres, esperem les vostres preguntes! Un cop recopilades, les enviarem a l’autor i ell us les respondrà.

Share

La Helen no pot dormir, de Marian Keyes

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Ostres! Jo tampoc podia dormir! Com a mínim fins que no em vaig cruspir la novel·la de la Marian Keyes sencera!

La Helen és la petita de cinc germanes. I totes estan sonades! La pobra Helen surt d’una depressió per caure en una altra. La seva màxima il·lusió és morir-se d’una vegada i posa tota la voluntat del món en provocar una trencadissa… però no ho aconsegueix de cap de les maneres! I no serà per falta de ganes!

Si no fos perquè és dramàtic, faria riure de debò. El cas és que et fan riure, vulguis o no, els mitjans que utilitza per posar fi a la seva vida… però quan la cosa és que no, és que no!

El cas és que un bon dia li reapareix un ex demanant-li que trobi una estrella del rock que ha desaparegut. És així com la Helen recupera la seva feina de detectiu privat i es posa mans l’obra.

La seva feina li agrada, és bastant bona fent el que fa, i a més l’ajuda a treure’s del cap els seus instints suïcides.

Quan comença a esbrinar per aquí i allà, per tal de descobrir on s’amaga l’estrella del rock, es troba amb un munt de sorpreses i situacions inesperades.

Mentrestant, la Helen es queda sense casa, gairebé perd el xicot, s’atipa de pastilles per dormir i ansiolítics, i fa una dieta fabulosa a base de cereals i coca-cola light. Com voleu que la pobra Helen pugui dormir amb un pla de vida tan esgarrifós?!

És una novel·la enginyosa, molt entretinguda i, sobretot, amb molt de sentit de l’humor. A mi, La Helen no pot dormir m’ha fet passar una bona estona. I dic estona perquè la veritat és que es llegeix amb tanta avidesa que dura molt poquet!

Nosaltres, toca divertir-se!!

Títol: La Helen no pot dormir
Autor: Marian Keyes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-622-1
Preu: 19,90€

Share