Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

El somriure de l’Angelica, d’Andrea Camilleri

@Ed_62 @Grup62

Si aneu de vacances a Sicília, cosa que recomano efusivament, no deixeu d’anar a algun dels espectacles de pupi (titelles de grans dimensions) que es fan en teatrets a l’aire lliure, fàcils de trobar als carrers dels barris vells de les principals ciutats.

És una cosa popular i genuïna i no pas inventada per a turistes.

Doncs bé, així com els nostres titelles tenen com a personatges imprescindibles la Caputxeta i el Llop, a Sicília el referent és el poema èpic d’Ariosto Orlando furioso i els personatges bàsics Carlo Magno, Orlando, Rinaldo… I la bellíssima Angèlica.

Tots els nens sicilians en coneixen la història i tots, de ben petits, s’enamoren d’Angèlica. I el sicilianíssim Andrea Camilleri no podia ser-ne una excepció… i dedica una de les seves millors novel·les de la saga Montalbano a l’Angèlica, immortalitzada pels gravats de Gustave Doré capaç de fer despertar les hormones del prejubilat inspector.

Anem a la novel·la: a El somriure de l’Angèlica resulta que, després d’un petit i còmic atac de gelosia de Montalbano en sentir parlar la seva quasi esposa mentre dorm, aquesta ha de tornar a la seva feina a Gènova i quan es queda sol ha de resoldre el cas d’uns estranys robatoris on hi ha relacionada una noia de bellesa extrema –l’Angèlica, naturalment-  de qui s’enamora perdudament… I sembla ser correspost en aquest sentiment. Que la investigació, portada amb l’heterodòxia habitual, porti a descobrir una altra Angèlica no tan angelical i que Montalbano, després d’haver-se enamorat com un adolescent amb pèl moixí hagi de passar pel tràngol de tornar a la realitat adulta, era totalment previsible. I no tan previsible el tomb que, al final, fa la història d’acord amb les normes del gènere.

Resulta entranyable assistir a l’espectacle no només de l’inspector, sinó del vell Camilleri, fascinat pel somni de la bella Angèlica.

No us perdeu aquesta excursió al món dels somnis de nen feta pel mestre de 88 anys a través del seu alter ego de 55 repicats. I no us perdeu l’habitual obra d’orfebreria que és la traducció de Pau Vidal, fins i tot si també sou capaços de llegir-la en sicilià.

Títol: El somriure de l’Angelica
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-297-7145-9
Preu: 15€

Share

Cementerio de pianos, de José Luis Peixoto

@ElAlephEditores @Grup62

Fa molt de temps, el César ens va recomanar Cementerio de pianos aquí al nosaltresllegim. Entre una cosa i l’altra no havia tingut ocasió de seguir el seu consell fins ara i us puc assegurar que ha estat una sort fer-li cas (val més tard que mai, César!).

M’agradaria començar parlant-vos de l’estil. En José Luis Peixoto domina el punt de vista amb precisió poètica -com deia Txèkhov-; crec que només per això ja ha de formar part del selecte grup de narradors de la Història de la Literatura. Aquella primera veu que passa de persona a persona amb una naturalitat que exigeix del lector tota l’atenció però que en cap cas el fa perdre i que no és només una filigrana per demostrar com en sap, sinó que ajuda a comprendre les circumstàncies vitals dels protagonistes… Una delícia que arriba a mostrar, brutalment, com es deu viure la mort en primera persona.

I la puntuació… quin element més radical! L’ús de l’adjectiu també mereix un capítol a part. La reiteració que alenteix, que reforça, que ens prem el cor i ens l’arriba a glaçar… El tema de tota la narració en depèn, així com de les metàfores, que poden arribar fins a extrems inimaginables. M’han agradat especialment les irrupcions dels diàl·legs entre un difunt -el qui escriu el llibre- i la néta: són una sopresa magnífica per al lector.

Però no us penseu que tot és forma, eh? Una gran novel·la no ho seria si no tingués un gran argument al darrera i , tot i que  no us en parlaré gaire, perquè el César ho va fer millor que no ho faria jo, sí que us vull dir que m’han vingut al cap aquelles grans nissagues familiars que tantes bones hores m’han fet passar com a lectora… Recordo Faulkner i potser García Márquez, amb aquell temps que, quan s’acaba, pot tornar a començar tota la vida…

mi vida, diluida en el tamaño de aquellas tardes, era exactamente como el mecanismo en reposo de un piano: el silencio frágil de las cuerdas alineadas, la perfección geométrica de su muerte aparente, resucitable en cualquier momento que no llegaba, un momento simple como tantos otros sería suficiente, un momento que podría llegar pero que no llegaba.

Títol: El cementerio de pianos
Autor: José Luis Peixoto
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-1532-555-0
Preu: 21,10€

Share

La dona a 1000º, de Helgason Hallgrimur

@Ed_62 @Grup62

Amics, vull aprofitar que suposo que encara no haureu començat les vacances per dir-vos que no ho feu sense emportar-vos aquest llibre a la bossa. Val la pena!

L’autor es va inspirar en el testimoni d’una dona que en realitat va viure tot el que s’explica al llibre. Tot i canviar els noms i certes llicències pròpies de la ficció, sembla ser que a Islàndia tothom va saber de qui es parlava, qui era qui, i això li va proporcionar no pocs maldecaps. Estem parlant de la família del president, eh?, que no es poca cosa! De tota manera, l’autor va preferir tirar pel dret i passar-se les crítiques pel on va voler abans de deixar en l’oblit un testimoni, una història, d’una dona amb un coratge, una valentia i una manera de ser… de novel·la!

L’Herra està esperant la mort en un garatge, que és on viu, gràcies a la caritat d’uns bons amics. Allà hi té les quatre coses imprescindibles: el seu inseparable amic tabac -que li ha proporcionat un emfisema pulmonar de dimensions gegantines-, un ordinador portàtil, i una granada de mà, record del seu pare.

L’Herra, petita i fràgil, és la dolça néta del primer president d’Islàndia i les ha passat de tots colors. Ha passat de viure entre cotons a morir-se de fam. De conèixer el primer amor a ser violada cada nit per homes borratxos, embogits per la guerra, incapaços de veure què li estan fent a una nena de 15 anys.

Festes a París amb xampany, vestits de nit, homes elegants, tango a Buenos Aires… i fam, por, misèria i solitud durant tota una Segona Guerra Mundial que ha de passar sola, quan només es una nena, donant tombs per Dinamarca i Alemanya i fent malabarismes per tal de sobreviure.

L’Herra explica això i moltes coses més: els seus marits, els seus fills, la relació amb la família, la gent que va coneixent aquí i allà… tot això, des del llit on s’està morint. Va recordant i va narrant, i mica en mica et va fent posar la pell de gallina, et fa riure amb el seu cinisme i la seva claredat mental, i et fa patir quan veus què no diu però que, evidentment, sí que pensa.

Un llibre bo de debò!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La dona a 1000º
Autor: Helgason Hallgrimur
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 592
ISBN: 978-84-297-7127-5
Preu: 22,90€

Share

L’ou d’or, de Donna Leon

@Ed_62 @Grup62

Ja tenim aquí la Donna Leon del 2013 i amb un títol una mica desconcertant: L’ou d’or. En realitat, per com va l’argument, crec que s’hauria de dir La gallina dels ous d’or, fent referència a la faula de l’escriptor grec Isop. Tothom coneix el missatge moral i educatiu d’aquesta faula:  l’avarícia desmesurada trenca el sac de la riquesa.

En aquest nou cas del comissari Brunetti no espereu una novel·la trepidant d’intriga o de persecucions per l’estimada Venècia, que fa sempre de teló de fons. Aquest llibre té un altre estil…

“Brunetti en tenia prou amb la possiblitat d’estar-se dret i contemplar els edificis i la llum, fascinat, com li passava sovint, per la bellesa infinita. Pedra, cel, or, marbre, espai, proporció, caos, desordre, glòria.” P. 154

“… quan passaven per davant de Sant Giorgio, es va girar cap a Brunetti i li va preguntar amb una veu totalment normal: -No es cansa mai de tanta bellesa?
Ell va mirar més enllà de la dona, cap als núvols que corrien darrere la cúpula.
–Mai.  –La resposta era automàtica, espontània, sincera.” … p. 225

La novel·la planteja un cas que investiga Brunetti, impressionat per la mort d’un discapacitat que sembla no existir en els registres oficials on tots nosaltres entrem des del moment que naixem: DNI, targeta sanitària, documentació fiscal. La Paola coneixia aquest discapacitat i és la seva compassió la que incitarà l’inspector a iniciar i prosseguir les investigacions, tot i no haver-hi cap cas obert. La impossibilitat de parlar i d’escoltar del discapacitat és una altre motiu afegit de compassió: per a Brunetti el llenguatge és un element que ens humanitza i que és objecte de joc familiar. Com molts en les nostres cases, on tenim paraules, termes i expressions pròpies, el significat de les quals s’escapa a qui no forma part del cercle íntim.

La novel·la és menys negra i més social que les anteriors. Brunetti, com Donna Leon, va madurant i observa i reflexiona contínuament sobre el comportament dels altres des d’una perspectiva moral. La crítica social i política, especialment pel que fa a la corrupció, va apareixent sovint en el llibre.

“—El tresorer d’un partit polític roba tretze milions d’euros, i els polítics es posen histèrics amb la immigració il·legal  –va dir Brunetti amb veu cansada.
–S’ha ofert a tornar-ne cinc –va dir ella, amb veu de prudent honestedat.” p. 132

Aquestes crítiques políticosocials i reflexions morals, juntament amb algunes prolixes descripcions d’actes quotidians com el de prendre una camamilla o un cafè, resten ritme a la novel·la, però en qualsevol cas, els fans de Donna Leon se sentiran, com sempre, còmodes de retrobar tots els elements i personatges de les seves novel·les. De fet, n’hi ha un de nou… la comissària Griffoni!

Aquí teniu el booktràiler del nou llibre de Donna Leon:

Títol: L’ou d’or
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7122-0
Preu: 18,50€

Share

El somriure de l’Angelica, d’Andrea Camilleri

@Ed_62 @Grup62

Una altra novel·la del comissari Montalbano d’Andrea Camilleri, que s’acosta a passes de gegant al seixantè aniversari.

A El somriure de l’Angelica, una banda de lladres deixa buits els pisos d’una colla de gent benestant de Vigata. Els mètodes del robatori es repeteixen una i una altra vegada; un nou repte per al comissari Montalbano, perquè el cap de la banda sembla estar disposat a continuar i continuar, sense por a ser atrapat.

També es produeix un robatori a casa de l’Angelica Cosulich, “una trentina d’una atordidora bellesa natural, sense postissos (…)”, que fa uns mesos que treballa a la Banca Sículo-Americana. A Montalbano, l’Angelica li recorda d’una manera molt impressionant l’heroïna d’Orland Furiós tal i com ell l’havia imaginada quan era adolescent i “Se n’havia enamorat sense remei a primer cop d’ull (…)”, però quan troben un membre de la banda de lladres mort comença el repte de veritat per al comissari Montalbano.

Seguim trobant un comissari molt humà, a qui li agraden els bon àpats, el whisky, el fumar la seva cigarreta i la passejada al costat del mar. Però en aquesta història es veu seduït per l’Angelica i deixa córrer les seves fantasies eròtiques i els records d’adolescència. Però des de l’experiència de l’edat –el comissari ja fa temps que s’està fent gran- és capaç de racionalitzar les seves passions i instints més bojos.

Però com l’Orland, el comissari també es converteix en furiós a partir de cert moment i respondrà  utilitzant les seves armes habituals: la intuïció, la indisciplina, el seu sentit del deure i la col·laboració de Fazio, que en alguns moments li fa de Grillo Parlante. Per cert, que se n’ha fet de l’Augello?!

Nosaltres! Aquesta és una molt bona novel·la. Una novel·la que ens acompanyarà aquestes vacances, tant per llegir al costat del mar com a la muntanya. I la traducció del Pau Vidal ens fa, com sempre, la Sicília de Camilleri encara més propera.

Títol: El somriure de l’Angelica
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-297-7145-9
Preu: 15€

Share

I a sobre… la Paulette!, de Barbara Constantine

@Ed_Empuries @Grup62

Amb un títol com I a sobre… la Paulette! no saps ben bé què és el que et trobaràs quan comencis a llegir, i precisament deu ser per això que de seguida m’hi vaig posar.

En Ferdinand té una granja que de mica en mica se li ha anat fent petita. Amb els fills independitzats i amb el nostre protagonista havent perdut la seva dona, en Ferdinand només veu els seus néts i algun amic de tant en tant. Les coses canvien, però, després d’una tempesta. La casa de la seva veïna queda destruïda i ell decideix que la granja es prou gran per a tots dos. Després d’això, els fets s’aniran succeint i de mica en mica la granja s’anirà poblant de gent: dues velletes encantadores, un amic dels de tota la vida, joves estudiants… en definitiva, uns personatges que a primera vista poden semblar heterogenis però que, al cap i a la fi, s’assemblen més del que realment creuen.

I a sobre… la Paulette! ens mostra que la vida pot canviar en un sol dia, que tot és possible i que sempre hi pot haver algú que et faci veure les coses de manera diferent. La Barbara Constantine ens parla de decisions, d’oportunitats, però sobretot de la màgia de les persones i de les relacions que es poden establir entre elles, de manera que de mica en mica et converteixes en addicte a la lectura d’aquesta novel·la i et preguntes qui més compartirà el dia a dia d’aquests entranyables personatges.

Títol: I a sobre… la Paulette!
Autor: Barbara Constantine
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-868-5
Preu: 18€

Share

American dream machine, de Matthew Specktor

@ElAlephEditores @Grup62

La Victòria se’ns estrena al Nosaltres amb l’American dream machine de Matthew Specktor que ens va explicar fa poc la Lia. Aquí teniu la seva ressenya:

American dream Machine, de Matthew Specktor, narra la vida d’un individu, en Beau, que durant la dècada dels 60-70 i se’n va del seu Queens natal per anar a petar al seu desitjat Hollywood. El narrador, el fill mai reconegut d’en Beau, ens explica les vivències del seu pare amb el món de Hollywood, l’alcohol i les drogues que anaven amunt i avall de mala manera durant aquest període de temps, i tota mena misèries humanes que queden amagades rera la cortina de fum i glamour de la meca del cinema.

En Beau, que es dedica a fer de productor, viu durant el llibre alts i baixos vitals i econòmics que el condicionen contínuament, i amb ell i la narració del seu fill descobrim un món on, malauradament i com ja ens podríem imaginar, la dona té un paper molt secundari i fins i tot perifèric.

Una de les coses que us farà avançar en la lectura d’American Dream Machine és les raons per les quals mor un dels millors amics d’en Beau –i com intenta descobrir-ho el fill, que és qui ens ho narra-, un individu a les antípodes del nostre protagonista: vida ordenada, sense aventures, sense… sense una vida boja a Hollywood.

És un llibre que, sincerament, no es llegeix amb la mateixa facilitat que altres llibres, però no per això no deixa de valer molt la pena. Cal conèixer molts llocs, costums i referències de l’imaginari nord-americà per entendre del tot American Dream Machine. En qualsevol cas, si voleu anar a donar una volta per Mulholland Drive sense anar acompanyats de David Lynch, podeu agafar el llibre de Matthew Spector i veure i viure de prop el lloc on es crea el cinema amb una història que no us deixarà indiferents.

Títol: American dream machine
Autor: Matthew Specktor
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-575-8
Preu: 22€

Share

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

Primer va ser la dona, després el germà, la cunyada… Tothom s’estava llegint Inferno i jo ja no podia compartir cap sobretaula perquè els qui m’envoltaven havien d’anar amb compte per no fer-me cap “spoiler” durant l’àpat familiar. Així doncs, m’he llegit l’últim del Dan Brown empès per la pressió unànime i us puc dir que no me’n penedeixo gens.

Home, no vull afirmar que és la novel·la de la meva vida perquè això seria passar-me, però sí que m’ho he passat molt bé. Sabeu aquestes tardes que ja fa calor i l’única cosa que et demana el cos és jeure? Doncs la companyia del Langdon fa que no puguis ni plantejar-te aclucar l’ull! Vas girant full i pim pam, ja estàs atrapat!

Deia el Kim que és una novel·la per llegir amb l’iPad al costat i és ben cert, perquè t’agafen moltes ganes de veure mapes, fotos, wikis… La veritat, és un llibre que et pica la curiositat i que et fa replantejar les vacances: et fa tenir ganes de passar l’estiu a Itàlia (o una mica més lluny i tot!).

Benvingudes les lectures d’estiu, Nosaltres!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share

Al Nosaltres estem lligats a la Sylvia Day!

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Us hem de confessar que fa temps que estem embruixats (per no dir una altra cosa menys apte per a tots els públics) pels llibres de la Sylvia Day. Però no estem sols! Ens acompanyen més de 6.000.000 de lectors!

Sens dubte, la literatura tòrrida que s’ha posat tant de moda té una cosa molt i molt bona. Si val la pena, t’arriben veus per tot arreu recomanant-te-la… i si és dolenta acaba en un contenidor dels blaus amb la portada forrada amb paper de diari però amb l’advertència de les teves amistats dient allò de “això no cal que t’ho miris, que no val un duro!”.

I Sylvia Day val molt la pena!

Ara mateix tenim una de les lectores titulars del Nosaltres feliçment perduda entre les pàgines de la tercera entrega d’aquesta saga protagonitzada per l’Eva i en Gideon que començava amb No t’amago res, seguia amb Reflectida en tu i que, de moment, continua amb Lligada a tu.

Si sou seguidors del Nosaltres recordareu que la Montse, la Lia i l’Eli van fer les ressenyes dels llibres anteriors de la saga d’aquesta autora nord-americana.

Ara estem esperant la ressenya de Lligada a tu amb candeletes! I mentrestant… que no ens molestin! Que estem ocupats!

Aquí teniu el primer capítol de Lligada a tu en pdf i el booktràiler del llibre.

Share

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

En Kim s’ha llegit Inferno, de Dan Brown, i ens el ressenya per a tots Nosaltres!

Inferno, de Dan Brown, és la nova aventura de Robert Langdon, l’expert en simbologia de Harvard que tots deveu conèixer d’El Codi da Vinci i Àngels i Dimonis. En aquesta ocasió, en Robert desperta en un hospital, sense saber ben bé què li ha passat i a partir d’aquí i acompanyat d’una misteriosa Dr. Brooks anirà recorrent Florència i altres ciutats que no us diré per no aixafar-vos la novel·la per intentar descobrir qui i què s’amaga darrera d’un fanàtic de l’obra de Dante –i en particular, la part de la Divina Comèdia anomenada Inferno.

El relat, com en tots els llibres de Dan Brown, atrapa de mala manera, és intens i trepidant, i té aquest valor afegit que aporta l’autor nord-americà que és que està farcit d’un munt de referències a l’arquitectura, la pintura, la literatura,… com bé deia un article que vaig llegir fa poc, Inferno és un llibre que es llegeix amb un iPad al costat!

Des de bon principi descobrim que la idea, la clau de volta que fa moure el llibre, és la superpoblació de la terra, la problemàtica que suposa i les terribles conseqüències que pot tenir. Una idea que, sincerament, et fa posar el nostre món una mica en dubte. Aquest mateix diumenge, al diari parlaven de l’escassetat d’aigua que hi ha al planeta, o sigui que…

El final no decep en absolut i més d’un tindrà una sorpresa amb com Dan Brown resol la qüestió. En qualsevol cas, és una lectura molt recomanable i que encantarà als fanàtics d’un dels autors més llegits de la Història.

Un més que se suma a la legió de fans de Dan Brown!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Share