@ColumnaEdicions @Grup62
Ho heu llegit bé, Nosaltres!
Des d’avui posem en marxa un nou concurs al Nosaltresllegim i el nostre objectiu és regalar 5 llibres signats per la Maria Dueñas del seu nou llibre, La missió de l’oblit, publicat per Columna.
L’autora d’El temps entre costures ens acosta, aquest cop, la vida i peripècies d’una professora d’universitat que fuig dels “intríngulis” d’aquesta adorable (i a vegades ofegant) institució per anar a investigar les missions espanyoles que van anar a cristianitzar l’actual Califòrnia nord-americana.
La protagonista, Blanca Perea, agafa el relleu d’un estudiós de la matèria… i heus aquí les dues preguntes que heu de respondre correctament per poder aconseguir un d’aquests 5 exemplars signats per Maria Dueñas:
Com es diu aquest estudiós de la matèria de qui hem parlat, i quin és l’hispanista que protagonitza la tesi doctoral del “noi” de la novel·la, Daniel Carter?
Ens heu de contestar aquestes dues preguntes en un comentari d’aquest post i heu de saber que el concurs estarà en marxa des d’avui fins dilluns que ve, 25 de febrer.
El resultat de qui s’emporta el premi el decidirà Columna i Nosaltres ens posarem en contacte amb els guanyadors.
I per anar fent boca, per si no coneixeu de què va, o voleu conèixer una mica més de què va aquesta Missió de l’oblit de la María Dueñas, aquí teniu la sinopsi i el text de contraportada del llibre:
Una història lluminosa entre els anys cinquanta i finals del segle XX que es mou per Espanya i Califòrnia desplegant intrigues imprevistes, amors entrecreuats i personatges carregats de passió i humanitat.
“Però ell se’m va avançar. De manera insospitada i desconcertant, aquell americà d’aspecte atlètic i gairebé juvenil malgrat la seva maduresa consolidada, que, pel seu aspecte, poca cosa semblava compartir amb els meus col·legues d’aules i ofici, que mantenia la meva mà en la seva mentre em mirava amb els seus ulls clars, va arrencar en la meva pròpia llengua i, amb un castellà rotund, em va deixar descol·locada.
—La Rebecca ja m’ha parlat de la teva presència a Santa Cecilia, estimada Blanca, de la teva missió de rescat del llegat del nostre vell professor. Ja tenia ganes de conèixer-te, perquè en aquests remots paratges no abunden les dames boniques de règia estirp espanyola.
No vaig poder evitar posar-me a riure. Per la gràcia que tenia aquella paròdia d’una escena galant passada de moda. Per la calidesa amagada rere la seva espontaneïtat. Pel reconfort que vaig sentir, després d’aquelles setmanes fosques de reclusió, en sentir un accent tan proper i impecable en algú tan allunyat del meu univers”.
Té bona pinta, oi? Nosaltres estem convençuts que aquesta Missió de l’oblit agradarà tant com El temps entre costures.
Què? Us hi animeu?
Esperem les vostres respostes!












