@ColumnaEdicions @Grup62

Un pròleg en el qual assistim a la crema a la foguera d’un heretge a la Lapònia central de les acaballes del segle XVII ens proporciona un primer tast d’allò que, sense formar part del fil argumental d’aquest llibre, ha estat per a mi el seu atractiu principal. Atractiu no petit, per cert.

La ressenya que va fer la Victòria per al Nosaltres m’estalvia haver de repetir quin és aquest fil argumental. Molt bona ressenya! Llegiu-la, que val la pena. Em centraré, doncs, en allò que a mi, lector de latitud mediterrània i formació cultural catòlica, m’ha anat descobrint la narració d’Olivier Truc a L’últim lapó:

En primer lloc, el món d’aquest Gran Nord europeu en què el sol torna a sortir al cap de quaranta dies d’absència absoluta per treure el cap durant ¡vint-i-set minuts!. I això és anunciat i celebrat als diaris.

Que en aquest món hi ha persones fent de policia-de-rens que fan la feina enfilats en motos de neu a trenta-set graus sota zero i que depenen de tres o quatre estats diferents.

Que hi ha un poble, els sami -que també anomenem lapons-, que també està repartit entre quatre ratlles frontereres (Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia) que viu i sobreviu de tenir cura dels ramats de rens en aquesta duríssima geografia, que parla una llengua que malda per no morir i que té unes tradicions i creences precristianes transmeses sense suport escrit. I que l’ús de la llengua va ser perseguit fins fa quatre dies. I que els luterans no van ser gens diferents dels catòlics a l’hora de perseguir, literalment, a sang i foc aquelles creences paganes.

Que els rius glaçats esdevenen autopistes per on poden fer via les motos de neu i els quads.

I si als Estats Units hi ha el lobby dels defensors de les armes, a la Lapònia és un flagell el lobby dels defensors de l’ús de les motos de neu que a l’època de la criança dels cadells de ren espanten les mares. Si els rens no es reprodueixen, els pastors s’arruïnen i la forma de vida sami queda tocada de mort.

I per descomptat les grans empreses que ambicionen explotar el subsòl. Com ja fan a Alaska…

Que si per nosaltres és un referent exòtic la Noruega dels fiords, resulta que per als noruecs, com la jove policia Nina procedent d’un poblet amagat al fons d’un fiord, aquest món del Gran Nord és una inesperada sorpresa.

Llegiu aquest llibre que, a més d’una bona novel·la negra escandinava-thriller, és un document extraordinàriament seductor sobre aquest món tan desconegut. Són 556 planes però és que per transmetre la immensitat de la tundra és bona una certa morositat.

I una pregunta-acudit: quan diuen que posen la carn al congelador, és per mantenir-la calenteta?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’últim lapó
Autor: Olivier Truc
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1725-9
Preu: 18,90€