Arxiu de la categoria: Negra

L’herba de les nits, de Patrick Modiano

lherbadelesnitsNo és el primer cop que llegeixo un llibre de Patrick Modiano. La veritat és que no es un autor fàcil, gens fàcil. Els seus textos tenen alguna cosa que els fa, en certa manera, desconcertant. El que vull dir és que, al llegir els seus textos, pots arribar a pensar que el que el llibre és una novel·la de misteri… però després t’adones que tampoc deixa de ser un petit manual sobre la condició humana.

En aquest sentit, crec que un dels trets que més identifica l’obra de Patrick Modiano és com s’apropa a l’interior, a la intimitat més secreta dels seus personatges. Que en el fons és la de tots!

En aquest L’herba de les nits, en una ciutat de París que acaba de sobreviure l’ocupació nazi -aquest París no deixa de ser un personatge de la novel·la-, un escriptor anomenat Jean s’enamora perdudament d’una noia coneguda com a Dannie i que tot d’un plegat desapareix sense deixar cap mena de rastre.

Al cap de 50 anys i amb l’ajuda dels apunts que va prendre durant la seva joventut en una llibreta negra que ha conservat durant tots aquest anys, intenta reconstruir gran part de la seva vida i la de la gent que la va habitar durant tots aquests dies, ara ja tan llunyans. Intenta recuperar la memòria d’aquests temps i aquestes persones.

Està escrita de tal manera que ens fa navegar sobre aquest París recordat i recuperat en la memòria però, alhora, el component “policíac” ens fa tenir els peus a terra.

Si podia rellegir [les notes de la llibreta], a través seu ressuscitarien els colors exactes i l’olor de les nits i els dies durant els quals les vaig escriure.

Necessitava punts de referència, (…) com si tingués por que d’un moment a l’altre les persones i les coses poguessin amagar-se o desaparèixer i que calgués si més no conservar una prova de la seva existència.

Misteriosa, melancòlica, onírica, poètica… així es L’herba de les nits.

Títol: L’herba de les nits
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-504-9
Preu: 14,90€

Share

El silenci doble, de Mari Jungsted

elsilencidoble

@ColumnaEdicions @Grup62

És el primer cop que llegeixo un llibre de la sèrie del detectiu Anders Knutas. De fet, és el primer cop que llegeixo un llibre de la , i tenint en compte que la novel·la negra és una de les meves debilitats, seré sincera: està molt bé!

És sabut per tots que la novel·la negra té diverses escoles, i que la nòrdica és tirant a tètrica, o si més no, té un punt macabre. L’Asa Larsson, el Jo Nesbo… tots tenen aquest component de granissat de sang que els uneix. En aquest cas però, amb la Mari Jungsted no hi he trobat aquesta sanguinolència que a vegades -a mi- em fa una mica de basarda. Hi ha sang però és prou “light” com per llegir-ho al metro sense fer cara de “ai, quina angúnia”.

El silenci doble tracta sobre un grup de gent que viu en una zona residencial que comparteixen un munt d’activitats com a comunitat -cuidar de les criatures, sortir a córrer, celebrar Nadals, etc.- i que a l’estiu passen tots junts (les tres parelles que protagonitzen el llibre) una part de l’estiu a l’illa del Faro, un lloc que potser us pot sonar perquè era un dels llocs on Bergman va filmar algunes de les seves pel·lícules.

Però vet aquí que de cop un matí es desperten… i en falta un! En Sam ha sortit a pintar? Passen les hores i res de res. Després d’avisar la policia, surten a buscar-lo i troben el seu cavallet i les seves pintures prop d’un penya-segat. A veure si endevineu què li ha passat? El troben però a més troben malferit un windsurfista que era a la zona però que va veure com algú empenyia la víctima cap avall…

A més, poc abans de la mort, la Stina, que es dedica a fer d’assistenta la criden per fer un vol fins a Bangkok… però després anem descobrint que ni Bangkok, ni estar de guàrdia a la feina, ni res de res. També ha desaparegut!

És aquí quan el nostre detectiu Knutas, amb la seva ajudant Karin Jacobson, haurà d’esbrinar, d’entrada, qui va llençar en Sam pel penya-segat i on dimonis és la Stina. El fet que la Stina estigui embarassada i que no sigui del seu marit serà el fil a partir del qual anirem descobrint i reconstruint aquestes festes que tenien… com us ho diria? Amb una mica de llibertinatge?

La veritat és que la Mari Jungsted aconsegueix que un llibre de 400 pàgines te’l ventilis en un moment perquè la trama atrapa, i atrapa de veritat. També m’ha agradat el perfil del nostre detectiu Knutas, encara que no és un Brunetti o un Montalbano, de qui pots arribar a conèixer més el menú del sopar que no pas el cas que està investigant. És un llibre de novel·la negra feta i dreta, més que de personatge.

Nosaltres, si voleu novel·la negra i marro, El silenci doble de la Mari Jungsted ha de ser a la vostra llista!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El silenci doble
Autor: Mari Jungsted
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1617-7
PVP: 18.90€

Share

El joc dels miralls, d’Andrea Camilleri

eljocdelsmiralls

@Ed_62 @Grup62 @PauetVidal

Els que vam tenir la sort de veure i sentir el vell  quan va passar per Barcelona (i va omplir un teatre sense decepcionar-nos ni una mica) estàvem desitjant poder devorar un nou llibre de la sèrie Montalbano. Ha arribat El joc dels miralls i ha complert sobradament les expectatives.

A en Camilleri li agrada que les seves novel·les tinguin referents culturals externs que poden anar de Shakespeare a Ariosto. Aquesta vegada és un film d’Orson Welles: La dama de Shanghai, i en concret, la mítica escena que es desenvolupa en un espai ple de miralls on es repeteixen les imatges un munt de vegades i no sabem, ni nosaltres ni els protagonistes, quina és la que és real i quina és un reflex. El títol de la novel·la ve d’aquí i el paral·lelisme amb el thriller de Welles es limita a aquesta imatge que li ve al cap a l’inspector Montalbano a l’hora de resoldre un cas particularment embolicat.

També podríem pensar que la protagonista, la Liliana, estigués inspirada en la sensual Rita Hayworth vistes les memorables descripcions que en fa Camilleri. Només per aquestes ja paga la pena llegir El joc de miralls.

Aquesta vegada ens trobem amb un desconcertant seguit de petites bombes col·locades en llocs aparentment absurds, amb trets que disparats des de no se sap on ni per què, amb anònims sense cap ni peus, i amb el poc clar capteniment de la meravellosa Liliana.

I la màfia, que progressivament es va fent present amb lluites entre famílies pel control de determinats negocis que no us explicaré per no aixafar-vos la guitarra als que llegireu el llibre. Al final assistim, com era de preveure, al tràgic desenllaç que Montalbano no pot evitar.

I a més de tot això, els arancini que prepara la fidel Adelina, els cannoli que devoren els protagonistes, els indispensables rogers (molls) del “xiringuito” de l’Enzo. Justament un comentari casual de la cuinera del “xiringuito” sobre els plats mal rentats obre els ulls de l’inspector i el posa sobre la pista bona per, finalment, descobrir on és la imatge real i quines pistes són només miralls.

La traducció de Pau Vidal, excel·lent com sempre conservant l’humor i els girs sicilians amb la seva creativa versió al català.

Consell que m’agraireu: llegiu el llibre havent menjat bé prèviament ja que no el podreu deixar fins al final… i tot llegint us agafarà una gana irresistible!

Quan farem una trobada de fans de Camilleri-Montalbano per degustar arancini cuinats per algú que estigui a l’alçada de l’Adelina?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El joc dels miralls
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7217-3
PVP: 15€

Share

Mort entre línies, de Donna Leon

mortentrelinies

@Ed_62 @Grup62

La  farà el pregó de Sant Jordi d’aquest any! I la veritat és que s’ho mereix perquè el seu recorregut i els seus llibres protagonitzats pel comissari Brunetti, sempre a la màgica ciutat de Venècia, són un referent de la novel·la negra i la Literatura contemporània.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens planteja un nou cas del Brunetti, en aquest cas un robatori d’una biblioteca… però no llibres qualssevol: són llibres molt valuosos que formaven part de la biblioteca d’un personatge de la noblesa veneciana, el marit de la comtessa Morosini-Albani.

El robatori es descobreix el mateix dia que un estudiós nord-americà, en Joseph Nickerson, desapareix. A més, hi ha altres llibres que sí que segueixen a la biblioteca però als quals els falten algunes pàgines… sobretot mapes! En Brunetti comença a investigar el cas a la biblioteca, intentant localitzar un ex-capellà anomenat Aldo Franchini que es dedica a anar cada dia allà per llegir llibres molt antics i als quals només ell hi té accés. Poc després d’iniciar la investigació troben el cos d’aquest ex-capellà, que ha estat assassinat de forma violenta. En Brunetti es posa en contacte amb el germà del mort però al fer-ho no el descriu precisament com un ex-capellà gaire sant: era un estafador? Un mentider? Un penques? Un xantatgista?

El nostre protagonista haurà de descobrir quina és la relació que tenien l’estudiós nord-americà i aquest suposat ex-capellà, què ha passat amb aquest Joseph Nickerson i, sobretot, qui s’ha carregat aquest Franchini. Gràcies a l’ajuda del guardià de la biblioteca en Brunetti podrà anar estirant el fil d’una trama complicada que ens mostra les misèries humanes més… miserables. Fins on estan disposats a arribar aquests foscos personatges per tal de treure profit de la venda il·legal d’uns llibres que són extremadament valuosos?

Això no li servirà de res en aquest cas. No hi ha res a entendre. La gent roba aquests llibres per diners.
-Però… -va començar en Brunetti, però ella el va interrompre.
-Aquesta és l’única raó que motiva els lladres. Oblidi’s dels articles que parlen d’homes que pateixen una passió boja pels mapes, els llibres i els manuscrits: això són ximpleries romàntiques. Freud a la biblioteca. -Es va inclinar cap endavant i va alçar la mà, tot i que no calia, per captar l’atenció.- La gent roba llibres, mapes i manuscrits, i tallen pàgines soltes o capítols sencers perquè els poden vendre.
A en Brunetti no li va costar gens creure en la cobdícia com a mòbil per cometre un delicte, de manera que va preguntar, tranquil·lament:
-I qui els compra?
-Persones que volen coses boniques però a preus rebaixats.
-Està parlant de persones que vostè coneix?
-Probablement estic parlant de persones que vostè coneix -va respondre.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens presenta una trama que potser és una mica diferent que altres llibres de la saga del comissari Brunetti però que, com sempre, garanteix una lectura trepidant i d’aquelles que enganxa de mala manera.

Nosaltres, la recepta d’aquest Sant Jordi té uns ingredients que no fallen mai: sang, Brunetti, Venècia i Leon. I en aquesta Mort entre línies, llibres! Què més voleu?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mort entre línies
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7279-1
PVP: 18,50€

Share

Eufòria, de Xavier Bosch

euforia

@Ed_Proa @Grup62 @XavierBosch

El 2010 va ser Se Sabrà tot, guanyador del Premi Sant Jordi 2009. El 2012, Homes d’Honor. I aquest 2014, Eufòria. Amb aquest tercer títol,  tanca un tríptic sobre el periodisme. Si al primer llibre parlava de la premsa escrita i al segon de la televisió, en aquest cas parla del present i futur del periodisme: el periodisme digital.

Després d’un intent d’assassinat, el protagonista Dani Santana s’està recuperant de les ferides al Institut Stoner. Des d’aquí, amb un equip comprès pel Gratu, un hacker paraplègic, l’Agus, un periodista de bàsquet a l’atur, i la seva ajudant Raquel, posen en marxa nomeselsfets.com, una web des d’on volen fer periodisme d’investigació.

Comencen per voler destapar el dubtós negoci dels visitadors mèdics i els medicaments psiquiàtrics de darrera generació, que creuen que han portat al col·lapse el sistema sanitari.

En paral·lel, tenim una altra trama, la que protagonitza un dels homes més rics del món que pretén muntar Historyland, un gran complex temàtic amb casinos i atraccions a la plana de Vic, amb tot l’entramat d’influències que això comporta i que arriben fins al govern.

Amb aquests ingredients, una prosa àgil i directa, capítols curts i amb frases memorables i “cliffhangers” que t’obliguen a continuar, el relat ens porta, sense poder recuperar l’alè, a veure com els personatges van arribant a situacions cada vegada més compromeses i complexes, fins al pitjor (o millor) desenllaç possible.

I quan acaba la funció, queden unes quantes pàgines per escombrar, tancar els llums i la porta.

I tornar a respirar!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: Eufòria
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

Share

L’amic andalús, d’Alexander Söderberg

lamicandalus

@Ed_Empuries @Grup62

No sóc de ciència-ficció ni de fantàstica. Sóc de novel·la negra, de thriller,… Si sou dels meus, no ho dubteu: l’ us ha escrit un llibre a mida. A L’amic andalús hi trobareu una història amb una infermera com a protagonista que és ben bé algú que es troba al pitjor dels llocs possibles.

La Sophie és aquesta infermera que, poc a poc, es va enmerdant en trames de delinqüents i, el que és pitjor, amb policies encara més animalots que els delinqüents. Quan vaig comentar la segona part de la Trilogia del Baztan de la Dolores Redondo ja us vaig comentar que segons com la truculència no és el meu fort. Si la sang us provoca marejos… malament! Aquí teniu gent que acaba en una picadora de carn quan ha de desaparèixer. Ens entenem, oi?

El fet és que és un thriller d’aquells que enganxa de mala manera. Prop de 500 pàgines que passen volant amb un estil que, com bé diu la contraportada, és una mescla entre Stieg Larsson i Els Soprano. Tot això, amb dolents molt dolents, i com us he dit, uns policies que són encara més dolents.

La Sophie haurà de decidir en qui confia pel seu bé i el del seu fill -no us diré què passa amb el seu fill… val la pena que ho descobriu nosaltres mateixos-. Perquè capteu una mica l’esperit que us comento, aquí teniu un fragment d’un diàleg entre un dels polis, l’Anders, i un dels sicaris que tracten amb l’altre gran protagonista del llibre, l’Héctor Guzmán:

L’Anders va sentir que en Leffe tapava el telèfon amb la mà i xiuxiuejava alguna cosa. Va apartar la mà del telèfon. En Leffe s’esforçava a semblar tranquil i serè.
-No, em sembla que no. Com dius que es diuen?
-Héctor Guzmán: G-U-Z-M-Á-N, un editor de Gamla Stan. L’altre es l’Aron Geisler. -L’Anders va lletrejar el cognom i va sentir com en Leffe els escrivia en un paper.
-Em sap greu, ni idea… Ah, escolta…
-Si?
-Vés a casa i folla’t ta mare.
-D’acord.
En Leffe va penjar.

Veieu com va el tema? Si sou de thriller i de negra, no el deixeu escapar!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’amic andalús
Autor: Alexander Söderberg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9787-845-6
Preu: 21€

Share

El guardià invisible, de Dolores Redondo

@ColumnaEdicions @Grup62

La novel·la negra acostuma a crear personatges singulars de detectius, inspectors de polícia o investigadors privats que van associats a un lloc determinat o una ciutat molt concreta i que tenen alguns trets característics i personals, ja sigui gastronòmics o simplement alcohòlics. Parlem de Carvalho i Barcelona, Montalbano i Sicília, Wallander i Ystad, Brunetti i Venezia, Rebus i Edinburgh, Knutas i l’illa de Gotland…

M’he llegit El guardià invisible, el primer volum de la trilogia de Baztan de la Dolores Redondo, on descobrim la jove inspectora d’homicidis Amaia Salazar. Tenim doncs una altra parella: Amaia i Navarra/País Basc. En aquest cas i concretament, Elizondo i la vall del riu Batzan, amb els seus boscos una mica misteriosos i màgics que seran l’escenari d’assassinats d’adolescents, acompanyades d’una escenificació ritual macabre i amb un fort simbolisme psicosexual.

La nostra heroïna treballarà amb aplicació i professionalitat en uns casos enrevessats, encara que això signifiqui que haurà d’entrar a fons en històries familiars que estaven soterrades i que són doloroses i traumàtiques, al mateix temps que haurà de defensar la seva posició professional de jove inspectora.

Com sempre, un detall aparentment simple acabarà donant la clau per resoldre el misteri de l’assassí erigit en guardià de la virtut en la vall de Batzan. No convé donar més detalls, oi?

El llibre es tanca amb un estimulant CONTINUARÀ que ens anuncia nous casos de la inspectora Amaia Salazar…

Afortunadament, El llegat dels ossos ja és a les nostres llibreries i al Nosaltresllegim!

Una bona novel·la pels amants del gènere, que t’enganxa i que es llegeix ràpid, ràpid!!

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-6641-589-7
Preu: 18,50€

Share

Bloody Miami, de Tom Wolfe

bloodymiami

@ColumnaEdicions @Grup62

Tenia ganes de Tom Wolfe! L’últim que vaig llegir d’ell va ser Sóc la Charlotte Simons, i aixó ja en fa uns quants dies. Bé, el cas és que aquesta novel·la potser no és la meva preferida d’aquest autor… però m’explico: no es que el Wolfe no sigui un bon escriptor, que ho és, i molt!, sinó que a Bloody Miami escriu per a un públic amb uns gustos que ja no són exactament els meus, i perquè crec que a mi, amb el temps, m’han canviat. I la veritat, si només hi hagués una mica, només una miqueta més de calma, de serenor… ja us dic jo que a mi m’hauria convençut del tot. Però potser és que a mi no em van els llibres tan trepidants!

La cosa gira entorn d’un policia cubà, el Néstor Camacho, tot ell pur muscle, i amb una facilitat extraordinaria per fotre’s en uns merders de cal ample. El Néstor viu per la seva feina i per la seva escultural novieta, la Magdalena, també cubana. Tot el que té de guapa ho té de burra… Això sí, la noia és humil i ben capaç de reconèixer les seves mancances intel·lectuals, que són moltes i variades.

A partir d’un rescat a la Badia de Byscaine amb una llanxa motora, el Néstor es torna un poli mediàtic que surt per tot arreu encenent els ànims de la comunitat cubana de Miami perquè s’ha portat fatal amb un compatriota. Li giren l’esquena els veïns, els pares, els cubans, i el pitjor de tot, la Magdalena, que va boja per sortir de la “petita cuba” i “grimpar” com sigui de la mà d’un metge psiquiatre especialitzat en porno. Déu n’hi doret amb el panorama, oi?

Oligarques russos, falsificadors d’art, lluites racials, orgies, bacanals, i una estètica espantosa basada en la ostentació on s’imposen els diamantets de Swarosky fins a la sopa també són alguns dels protagonistes d’aquest, com ja us he dit, trepidant Bloody Miami de Tom Wolfe.

Cubans contra haitians, haitians contra afroamericans, nicaragüencs,… Tothom contra tothom! Això es Miami. És lògic que corri la sang, sota un cel blau, blau, blau, mentre els cotxes esportius passen a tota velocitat i els telèfons d’ùltima generació treuen guspires… S’ha d’anar ràpid, ràpid, ràpid!

Tom Wolfe i Bloody Miami, trepidants!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bloody Miami
Autor: Tom Wolfe
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-664-1720-4
Preu: 24,90€

Share

La plata de Britània, de Lindsey Davis

laplatadebritania

@labutxaca @Grup62

Ja fa uns quants dies es va celebrar a Barcelona la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica, un esdeveniment que aglutinava un programa d’activitats relacionats amb aquest gènere literari i que es va fer de l’onze al setze de novembre. Els aficionats a la novel·la històrica vam estar d’enhorabona perquè a més de la gran varietat d’actes organitzats, vam poder veure en persona a la creadora d’una de les meves sèries favorites, amb permís de Christian Jacq i la seva extensa sèrie sobre Egipte. Parlo de , la creadora del personatge Marc Didi Falco i protagonista de La plata de Britània, la primera de les novel·les que formen part de la sèrie.

Situem-nos: Marc Didi Falco és un jove investigador privat a la Roma imperial d’idees republicanes… Com a investigador privat no es guanya gaire bé la vida però de tant en tant li arriba alguna que altra feineta: un divorci, una filla que ha fugit amb un xicot poc convenient, un robatori d’alguna tonteria…

Però un dia es troba investigant una gran conspiració política i gràcies a ella coneixerà el seu amor, l’Helena Justina, que per acabar-ho d’adobar pertany a una família de l’alta societat romana, poc amant de les unions matrimonials entre classes socials molt diferents.

Us fa el pes? Acabem-ho de rematar! La manera com Lindsey Davis dibuixa la situació és esplèndida, la sèrie sencera està carregada de situacions divertides que no amaguen una realitat, la d’una ciutat i un estat corruptes, on l’exèrcit, els polítics, la policia o qualsevol persona es poden arribar a vendre per quatre sestercis. Perquè els pobres són molt pobres i els rics són molt rics!

No us recomanaré que llegiu La plata de Britània, us recomanaré que la devoreu. No us en penedireu!

Títol: La plata de Britània
Autor: Lindsey Davis
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 314
ISBN: 978-84-9930-763-3
Preu: 9,95€

Share

Matar el meu pare, de Carina Bergfeldt

matarelmeupare

@ColumnaEdicions @Grup62

El gènere de novel·la negra és dels meus preferits, sobretot perquè són amb diferència els que més m’absorbeixen quan llegeixo. Jo, d’un llibre, espero que m’enganxi. Fins i tot em pot no acabar de convèncer el llibre en sí, però si m’enganxa el deixo com a un bon llibre i com a un llibre que puc recomanar.

En el cas de Matar el meu pare, de , ens trobem davant d’un llibre d’això que s’ha anomenat “novel·la negra nòrdica” però que fuig una mica de la truculència que tenen alguns dels seus companys d’estil. No hi ha la quantitat de sang, fred i neu que pot haver-hi amb Asa Larsson, Stieg Larsson o Jo Nesbø, però sens dubte que el podem posar al mateix prestatge, i sobretot al prestatge de llibres negres que enganxen.

En aquest llibre, ens trobem tres dones i un cadàver en un llac. Des d’aquest punt de partida anem veient com aquestes tres dones, dues periodistes de successos i una policia, van intentant descobrir l’autor del crim.

M’ha agradat, com a exercici d’estil, i sobretot perquè és el que més m’ha enganxat, el fet de saber que una d’aquestes tres dones té la intenció de complir el títol del llibre, matar el seu pare, però la gràcia rau en què no sabrem fins al desenllaç d’aquesta història de Carina Bergfeldt quina d’elles és. I us ho asseguro: el pare és per matar-lo!

Es nota que Bergfeld és periodista perquè sempre posa a les dues dones que es dediquen al mateix que ella un lleuger avantatge en la investigació del crim. Aquest és un llibre de lectura trepidant amb una cosa que també m’ha agradat força: l’humor. Tot el procés que anem llegint de la desconeguda perpetradora del parricidi és molt divertit! Per acabar matant el pare, primer cal entrenar-se matant un porc! Si necessiteu idees…

Nosaltres, si aquestes festes voleu quedar bé amb algú que sigui fan del gènere, amb Matar el meu pare quedareu molt bé!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Matar el meu pare
Autor: Carina Bergfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1791-4
Preu: 18,50€

Share