Arxiu de la categoria: Ficció

No et refiïs de Peter Pan, de John Verdon

Deixa un comentari

noetrefiisdepeterpan

@Ed_Proa @Grup62

Efectivament no us heu de refiar de Peter Pan. No espereu un conte infantil sinó una novel·la d’allò més negra.

La mort en circumstàncies dramàtiques d’un ambiciós promotor immobiliari durant l’enterrament de la seva mare, en presència de tota la família, és atribuït a la vídua que és condemnada a la presó. Algú però, mirarà de demostrar que és un error judicial i per aconseguir-ho demana ajuda a l’inspector prejubilat Dave Gurney. Aquest té una especial habilitat per desentranyar els mecanismes psicològics i una gran obsessió per avaluar els detalls pel que són i no pel que semblen. Aquestes característiques del personatge permeten a  desplegar una gran quantitat de reflexions sobre el funcionament de la ment humana, inclosa la del propi inspector, i que són, per a mi, l’element més interessant del llibre.

Verdon utilitza magistralment a No et refiïs de Peter Pan tots els recursos del gènere: assassinats, intriga sobre autors i motivacions, “suspense” (enjòlit), inspector intel·ligent enfrontat amb un misteriós i sàdic assassí potser més intel·ligent encara, final trepidant, resolució sorprenent del misteri…

M’ha cridat l’atenció comprovar que fa no gaire temps, quan llegíem o veiem al cine o a la televisió coses que passaven als Estats Units, pensàvem “això d’aquí deu anys ho tindrem a casa”. Doncs bé, la societat de la costa est nordamericana té uns comportaments i unes senyes d’identitat com les que ja té el nostre entorn: ús dels ginys informatitzats, automòbils híbrids, opcions de vida pseudo-neorurals…

A mi la novel·la m’ha anat interessant progressivament més conforme avançava la lectura i no només per la trama detectivesca. La recomano sense reserves, tant si busqueu la negror en un bon llibre com si el que us agrada és el dibuix acurat i versemblant del personatges.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No et refiïs de Peter Pan
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-442-4
Preu: 19,90€

Share

El guardià del temps, de Mitch Albom

Deixa un comentari

elguardiadeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit El guardià del temps, de , i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Em va arribar un altre llibre de l’autor Els dimarts amb Morrie de la mà d’un amic d’aquells que et diu llegeix-te’l que és molt bo. D’aquest tipus de proposta neixen generalment dos tipus de resposta: la confiada i la desconfiada. La confiada parteix de la base que l’amic i tu teniu un parer semblant en relació a la literatura i els moments vitals. Del desconfiat sorgeix el fet que al llarg de la lectura vas condicionat pe “és molt bona” i et passes mitja novela dient “no n’hi ha per tant”.

Doncs bé, en aquest cas va ser confiat i em va agradar molt, així que quan em va arribar aquesta novel.la no vaig dubtar a llegir-la. El tema del temps des d’un sentit filosòfic ja havia ocupat el meu pensament i recerca en lectures fa uns anys (Torralba, Trias, Heidegger…) i que l’autor vulgués novel.lar la qüestió em va resultar molt atractiu.

L’obra situa diferents personatges en diferents moments vitals i els entrecreua, mostrant en tots ells la seva particular vivència del temps i el seu transcurs (no tinc temps, no arriba mai el moment, vull que duri més la meva vida, vull que acabi ja…). Sense anar més lluny del que es pot llegir a qualsevol ressenya, si que citaré un element que fa diferent aquesta fàbula: introdueix un personatge especial (el Pare Temps); una persona que perquè va voler comptar el temps (i no gaudir-lo) va ser condemnada a ser-ne el seu guardià i a sentir totes les veus i queixes respecte el temps que fem totes les persones des d’una cova estant. Suggeridor!!!

La seva narrativa és estimulant, viva, flueix.

Crec que per ser sincer i no alliberar-vos del circuit confiança-desconfiança que us descrivia, la millor manera d’acabar el comentari es deixar-vos amb el propi autor i que vosaltres mateixos decidiu si el voleu o no:

Intenta imaginar una vida sense control del temp. Segurament no pots. Saps el mes, l’any, el dia de la semana. Tens un rellotge a la paret o al tauler del cotxe. Tens una agenda, un calendari, una hora per sopar o per mirar una  pel.lícula. I no obstant això, a tot el teu voltant, el control del temps s’ignora. Els ocells no arriben mai tard.(…). Només l’home mesura el temps.(…). I, a causa d’això, només l’home pateix una por terrible que no pateix cap altra criatura. La por que el temps s’acaba.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guardià del temps
Autor: Mitch Albom
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-887-6
Preu: 16,90€

Share

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, de Haruki Murakami

4 respostes

elnoisensecolorielsseusanysdepelegrinatge

@Ed_Empuries @Grup62

En Tsukuro es un jove de 36 anys, arquitecte, que aparentment gaudeix d’una vida a priori exitosa però solitària. No obstant, a la vida d’en Tsukuro hi ha alguna cosa que no funciona, quelcom que té a veure amb el passat, amb el moment de destrucció d’unes amistats que van construir una unió que ell creia infranquejable.

En Tsukuro tornarà, poc a poc, a retrobar-se amb aquell passat per entendre el moment en què tot es va trencar i perquè va passar. D’aquesta manera intentarà retrobar-se i entendre el seu “jo”.

L’escriptura d’El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge és fascinant. Haruki Murakami no ens descriu gairebé en cap moment l’espai on se situa l’acció, cosa que em va cridar molt l’atenció. Tot i això, la cirurgia a la qual sotmet els estats d’ànim i les emocions dels personatges ens fa comprendre en tot moment on i quan estem, ja que durant el pelegrinatge d’en Tsukuro passarem per diverses etapes de la vida del jove arquitecte.

Murakami ens convida a escoltar la banda sonora de la novel·la: Les années de Pèlerinage de Franz Listz. Les reflexions d’en Tsukuro i de la resta de personatges sobre la peça i els seus diferents intèrprets actuen com a fil conductor en el record de Tsukuro, que es va reconstruint lentament però amb pas ferm.

Personalment, no vaig escoltar Les années de Pèlerinage fins a finalitzar la novel·la. No sé per quina raó. I em va semblar una peça tècnicament molt senzilla però dificilíssima de tocar bé. Aquesta és la sensació que em dóna l’escriptura de Murakami. No sembla que faci floritures però el que explica i com ho explica… Fer-ho bé és una cosa summament difícil.

Una novel·la fantàstica que va molt més enllà dels problemes urbans. Una novel·la que parla de l’amistat, d’allò que és i d’allò que creiem que és, de la creació d’una personalitat, i de la superació del passat.

Pots esborrar els records però no canviar la història.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi sense color i els seus anys de peregrinatge
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 19,95€

Share

El guerrer adormit, de David Martí

Deixa un comentari

elguerreradormit

@Ed_62 @Grup62

Molts de nosaltres potser no tenim la vida que havíem imaginat de petits, quan somiar era gairebé obligatori. Tenim una feina, una parella a qui estimem i fins i tot amics amb qui passem moments realment agradables. Però què passa quan tens tot això però no estàs del tot a gust amb aquesta vida? Doncs que el malestar que sents per tot plegat t’impedeix adonar-te de qui ets i què és el que realment vols viure.

Una cosa així és el que li passa a l’Edward, el protagonista d’El guerrer adormit del David Martí. Acaben d’ascendir-lo a la feina, viu en un apartament de San Francisco amb la dona de la seva vida i pot gaudir de totes les comoditats i capritxos que vulgui perquè el seu sou li permet poder fer-ho. Però malgrat tot, el seu cap li comença a fer mòbing i s’adona que el que viu no està fet per ell. Tot el que semblava ser una gran vida de cop es converteix en el pitjor infern que podia arribar a imaginar. Les circumstancies faran, però, que en el seu camí es creuin just en el moment precís les persones adequades.

En David Martí ens porta aquesta novel·la carregada de valors que faran que pensis en el teu dia a dia i que facis una visió retrospectiva del que has viscut fins aquest moment. Canviar i fer una cosa que no coneixem ens fa por perquè significa haver de sortir de la nostra zona de confort… però realment paga la pena seguir fent allò que no ens agrada? Penseu-hi. I mentrestant, llegiu-lo. Perquè tots podem ser els protagonistes d’aquesta novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guerrer adormit
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 16€

Share

El petit lladre d’ombres, de Marc Levy

Deixa un comentari

elpetitlladredombreslabutxaca

@labutxaca @Grup62

El petit lladre d’ombres és, sense cap mena de dubte, un llibre màgic. És d’aquells llibres que quan comences a llegir potser et fa mandra i penses que realment et costarà acabar-lo. Però és màgic, tal i com he dit, i el que realment passa és que després d’unes quantes pàgines comences a créixer amb el protagonista, un petit lladre d’ombres que busca la felicitat dels altres sense trobar la seva.

El llibre ens explica com creix aquest lladre d’ombres i com la vida posa al seu camí personatges com en Luc, un dels millors amics que ningú pugui tenir, la Sophie, la dona que busca ser estimada o fins i tot la Cléa, una d’aquelles persones que recordes de per vida.

En Marc Levy domina a la perfecció l’art d’emocionar el lector. Barreja moments entranyables amb situacions que t’arrenquen un inevitable somriure mentre passes les pàgines de la seva novel·la.

En la meva humil opinió, crec que aquest llibre està escrit perquè pensis que tot allò que puguis fer avui no ho has de deixar per demà, però alhora, i per molt que sembli contradictori, que tot allò que no has aconseguit fer fins ara, ho pots fer sempre que vulguis, sempre i quan ho desitgis de debò.

Aquestes festes si vols quedar bé, tens un regal perfecte que pots fer (i sense voler-ho m’ha sortit un rodolí!). A més, aquesta edició de labutxaca és fantàstica si aquest és el vostre objectiu!

Títol: El petit lladre d’ombres
Autor: Marc Levy
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9930-767-1
Preu: 12,95€

Share

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal

Deixa un comentari

lesllavorsdelsilenci

@Ed_62 @Grup62

Les llavors del silenci és la primera novel·la d’Àlvar Caixal i ha estat guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan 2013. L’autor ens presenta una història per aprendre, per ensenyar-nos que amagar les vergonyes o negar els errors pot tenir, i de fet té, repercusió a la llarga… Perquè d’una manera o altra el destí s’acaba revelant.

La novel·la ens explica la història de l’Alfred que, després del suïcidi del seu pare, veu com al seu voltant va apareixent una història familiar que poc té a veure amb la que ell coneixia. L’Alfred descobreix per unes pàgines trobades en un llibre de registre que els seus pares, però sobretot la seva mare, van tenir una estreta relació amb les milícies internacionals de voluntaris que van acostar-se a Espanya per ajudar en la lluita contra el feixisme cap a finals de la Guerra Civil. I paral·lelament o, millor dit, com a punt de partida, coneixerem també l’Emma Tavistock, que a través de les cartes que va heretar de la seva tia Madeleine, reviurà la història des de l’altra banda, la dels brigadistes i les seves famílies.

Caixal introdueix un tema que avui en dia, després de més de 50 anys, encara està vigent: les conseqüències d’una Guerra Civil cruel i sense sentit i la restitució de la memòria familiar que és sovint negada a aquestes alçades.

Molt recomanable per a un cap de setmana llarg com el que avui comença!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo d’Edicions 62 on Àlvar Caixal parla de Les llavors del silenci:

Títol: Les llavors del silenci
Autor: Àlvar Caixal
Premi BBVA Sant Joan 2013
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-7179-4
Preu: 21€

Share

La bona gent, de Nir Baram

Deixa un comentari

labonagent

@Ed_Empuries @Grup62

Quan ens plantem davant La bona gent de Nir Baram una de les primeres coses que pot venir-nos al cap és el dubte de veure fins a quin punt un llibre sobre els temps de la Segona Guerra Mundial a Alemanya i escrit per un escriptor d’Israel no es convertirà en un mitjà propagandístic que vulgui justificar la política que actualment porta a terme el govern del seu país des de ja fa anys.

I la resposta és que no. Afortunadament, Nir Baram reparteix bufetades allà on convé, mirant d’allunyar-se del paper victimista d’un costat i de l’altre, com volent dir que les injustícies són reprovables, les faci qui les faci, independentment d’en nom de qui ho faci.

Però La bona gent no és només un llibre sobre el genocidi. Es tracta d’una novel·la ambientada entre la tardor de 1938 -comença just el vespre de la fatídica Nit dels Vidres Trencats- i el mes de juny de 1941, quan les tropes de l’Alemanya nazi envaeixen Bielorrússia.

Al llarg d’aquests quatre anys seguirem els dos personatges principals, en Thomas Heiselberg i la Saixa Weissberg, que tot i la distància que els separa, ell a Alemanya i ella a Rússia, veuen com les seves vides es desenvolupen gairebé de forma paral·lela. Un moment tràgic per a tots dos, perdre-ho tot: la feina, els estalvis, fins i tot la família més propera, els portarà a agafar-se a un ferro roent per sobreviure. En el cas del Thomas, la seva sortida passarà per unir-se a la cancelleria alemanya, on posarà els seus coneixements d’anàlisi de mercats en mans dels objectius del règim, obsessionat en la dominació dels pobles considerats inferiors (polonesos o jueus, entre d’altres). Pel que fa a la Saixa, es veurà forçada a acceptar l’ajuda d’un enemic dels seus pares, fitxarà per la policía secreta soviètica i haurà de perseguir, fins i tot, la seva pròpia família.

Nir Baram ens planteja una pregunta en aquesta novel·la i és la següent: fins a quin punt estem disposats a oblidar-nos de l’ètica i els valors que hem practicat durant tota la nostra vida per sobreviure? La finalitat justifica els mitjans? i… un cop hem superat la barrera de l’ètica, podrem superar els remordiments?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La bona gent
Autor: Nir Baram
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-799-2
Preu: 19,50€

Share

Mu!, de David Safier

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Llegint Mu! de David Safier pensava en tots aquells contes que m’explicaven de petita. Aquells on els animals prenien la paraula i sentien i pensaven de la mateixa manera com podem fer-ho nosaltres. Aquells en els quals descobríem que els animals no només tenen veu pròpia sinó que també tenen sentiments, viuen aventures i es plantegen el funcionament i els perquès d’allò que els envolta.

Però malgrat el record, Mu! no és un conte per a criatures sinó una faula còmica del segle XXI, per a gent adulta amb ganes d’evasió i de mirar-se el món en el que vivim des d’una visió “externa”.

La Lolle viu feliç a la mateixa granja on va néixer i on van viure els seus avantpassats. Juntament amb les seves amigues i el “seu toro”. Pastura, passeja, observa el món on viu tot recordant les històries que parlen de la deesa vaca Naia i que expliquen aquest món on es troba. Es diverteix amb les seves amigues, planeja una vida amb el toro de qui està enamorada… En resum, viu tranquil·la fins que apareix un gat italià i li comunica la notícia que li canviarà la vida i que dóna inici a la història: el granger es vendrà la granja i als animals els espera una mort imminent. Arrel d’aquest fet i esperonada per les històries que li explica en gat, decideix viatjar fins la Índia, a la recerca del paradís.

A través del viatge, per una banda, i de les creences, les idees, i les estructures vitals i mentals que tenen les vaques, per l’altra, Safier planteja els dubtes existencials més universals i dóna una visió crítica, i alhora còmica, del sistema en el que vivim.

Si voleu passar una estona entretinguda llegiu Mu!: aquestes vaques us arrencaran més d’un somriure i, de tant en tant, us faran parar atenció sobre alguns dels comportaments més vergonyosos i quotidians que tenim en aquest sistema on vivim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Per cert! Fa molt poquet, en David Safier va fer una xerrada i una sessió de firmes a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Hi vau poder anar? Nosaltres sí!

Al Facebook d’Empúries han fet un recull de totes les entrevistes que li han fet a l’autor de Mu!. Aquí en teniu una!

Títol: Mu!
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: 14,95€

Share

El cant del cucut, de Robert Galbraith (o J.K. Rowling)

Deixa un comentari

elcantdelcucut

@Ed_Proa @Grup62

Que bé que m’ho he passat llegint El cant del cucut! Abans d’aquesta m’havia llegit una novel·la força espessa i tenia ganes d’alguna cosa una mica més light, així que em vaig deixar abraçar per Robert Galbraith, el pseudònim de la Rowling -una senyora que en sap un niu, d’atrapar-nos entre les seves paraules per no deixar-nos-en marxar-, i la vaig endevinar!

En aquest cas, l’autora de Harry Potter i La vacant imprevista ens ha preparat una novel·la de detectius “de tall clàssic”, és a dir, sense investigadors amb un passat truculent, amants víctimes d’abusos sexuals ni res que entri en el llindar dels “dos rombos”. Ni un bri de novel·la sueca, vaja! Aquí la trama recau sobre en Cormoran Strike, un detectiu que passa per un moment econòmic i sentimental delicat, i la seva secretària/ajudant, Robin Ellacott, que apareix pel despatx perquè l’hi envia Temporary Solutions, una empresa de treball temporal. La vida d’aquest home deprimit per un cúmul de desgràcies i d’aquesta noia eufòrica pel seu recent prometatge canviarà a causa de l’aparició a l’oficina d’en John Bristow, el germà d’una jove i triomfant model anomenada Lula que acaba de morir; segons la premsa es tracta d’un suïcidi, segons el germà, d’un assassinat.

Les pistes es van succeïnt una rere l’altra, com quan juguem a fer un dòmino i, al final, tot casa. S’acaben les peces i queda una successió de punts sobre la taula que dóna un resultat inconfusible: uns guanyen i altres perden. Negre sobre blanc. I ens ho hem passat tan bé mentre anàvem pensant quina seria la propera jugada, esperant el kairós…

-Sab què és el kairós?
(…)
-És grec – li va explicar-. Kairós– El demps kairós i vol dir -i d’algun racó del seu cervell xop d’alcohol va arrencar unes paraules d’una claredat sorprenent-, el moment revelador. El moment esbecial. El moment subrem.

De moment suprem n’hi ha i espero, francament, que en vinguin molts més properament! Els amants de les sèries tipus Sherlock ja m’ho sabreu dir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El cant del cucut
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-451-6
Preu: 19,90€

Share

Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner

Deixa un comentari

contesinfantilscontratotpronostic

@ColumnaEdicions @Grup62 @EmparMoliner

En Martí Nosaltresllegim i l’esperit literari de l’Empar Moliner

En Martí Nosaltresllegim era un noi que era molt amant de la música però que després d’uns anys al costat de la Montserrat Obi-Brau s’havia tornat molt de llibres. Una de les seves feines era portar un blog on hi havia un munt de persones que escrivien sobre moltes històries diferents. Això sí, les històries de què escrivien acostumaven a ser bones i, sobretot, eren d’altres persones que escrivien molt bé.

Un dia, la germana del Martí Nosaltresllegim va decidir tenir un fill i de cop en Martí es va trobar en una nova circumstància: era tiet! Allò li feia molta il·lusió però alhora tenia un punt preocupant. Ell se’n sortia bé parlant de les històries d’altra gent però a l’hora d’escriure històries… allò era una altra història! El primer que va fer va ser preguntar-li al seu iPhone si el podia ajudar amb el tema d’explicar contes al seu nebot i el seu iPhone li va dir que primer havia d’activar el Siri. Després d’activar el Siri, el Siri li va dir que si volia contes havia de passar per caixa a l’iTunes Store, i com que en Martí Nosaltresllegim era un noi una mica garrepa i autònom va decidir que faria servir un llibre del blog sobre llibres que gestionava.

Va ser llavors quan es va trobar amb els Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner. En Martí Nosaltresllegim va dir: “aquesta és la meva! Ja veuràs com li podré agafar els contes a l’Empar Moliner!”. Va ser llavors quan va obrir el llibre i d’allà en va sortir l’esperit literari de l’Empar Moliner:

-Escolta! Qui ets tu? -li va preguntar el Martí Nosaltresllegim.
-Què vol dir que qui sóc jo? Que no m’has vist prou a la tele? -li va contestar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Tu ets l’Empar Moliner?
-Sí, però només una part. Porto l’ISBN escrit al cul, o sigui que tampoc sóc l’obra al complet
-Ah… i escolta, que m’han dit que en aquest llibre nou que has fet expliques els contes que li explicaves a la teva filla i també expliques com fer-ne, oi?
-Oi.
-Carai… et podries esplaiar una mica més en les respostes, no trobes?
-Sí.
-Estupendu -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Escolta, què fas aquesta nit? Que et ve de gust anar a prendre una copa? -li va preguntar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Què dius? Però si ets un esperit literari! A més, jo no bec… -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-No ho sé noi… Fa temps que he de mantenir el personatge de ninfòmana furiosa -va dir l’esperit de l’Empar Moliner mig avergonyit- però ara m’estic redimint treient llibres molt ben editats per Columna sobre contes a la meva filla.

momia-300x300En Martí Nosaltresllegim estava una mica confós amb la situació. Tenia un llibre que li donava les claus per explicar contes però no sabia ben bé com fer-s’ho encara. I l’esperit no l’estava ajudant gaire tampoc.

-Escolta, Empar. Et puc dir Empar?
-I tant! -va respondre l’esperit literari tot somrient amb mirada lasciva.
-Escolta, Empar, que tinc un petit problema. Que resulta que la meva germana ha decidit tenir un fill que resulta que és extremadament guapo i que li agraden molt i molt els botons que giren, i si em demana un cangur li hauré d’explicar un conte. Que creus que em podràs ajudar amb el teu llibre?
-Però, es pot saber quina pregunta és aquesta? I tant que si! Que no ho veus?
-Mira, ja n’estic tip. Euh… Què vol dir “que no ho veus?”

En Martí Nosaltresllegim començava a estar una mica fart d’aquella situació i sobretot, temptat de tancar el llibre dels Contes infantils contra tot pronòstic i passar per caixa a l’iTunes Store.

-Doncs això! -va respondre l’Empar Moliner- Acabes d’escriure un conte! Que no veus que si pots fer un conte per ressenyar un llibre podràs inventar-te’n un pel teu nebot?
-Potser si que…
-Potser si i prou! Vinga! Recomana-li el llibre a tothom i a fer els cangurs del teu nebot tranquil·lament, que ho faràs molt bé! -va respondre l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-D’acord. Molt bé. Ja el deixaré bé al blog de llibres que administro. Per cert, que sàpigues que m’ha agradat molt el conte que li explicaves a la teva filla de la Vanessa Marimuntanya i els anuncis de la tele. -li va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Estupendu. Ja li diré a la mestressa. Vinga. Brillo! Que tinc molta feina i m’he de fer les ungles i participar en una tertúlia de tarda de la tele. -va dir l’Empar Moliner amb cara de “tinc pressa que aquí ja em fa mandra ser-hi”.
-Doncs res. Moltes gràcies i ja seguiré els consells que dónes al llibre per explicar contes.
-Apa! Fes-ho! A reveure! Fins aviat! Adéu siau! Vagi bé!
-Que sí! Que ja et deixo estar!! Carai! Com sou els esperits literaris…
-Noi… -va dir l’esperit literari de l’Empar Moliner- això només depèn d’on ens graven l’ISBN. I a mi m’ha tocat el cul.

Llavors l’esperit literari de l’Empar Moliner es va asseure al sofà de casa del Martí Nosaltresllegim i va esbufegar tot posant-se la mà a una de les galtes del cul, com si hi hagués alguna cosa que li fes coïssor.

-No pateixis, que segur que els llibres que venen a les llibreries tindran encara més bon humor. Segur que posen l’ISBN més ben marcat. Moltes gràcies i ja et recomanaré molt. -li va dir en Martí Nosaltresllegim, tot fent-li una carícia al cap.
-Gràcies! -va respondre l’Empar Moliner- I si vols fer una copa i un llibre, ja ho saps! Ah! I no pateixis si els contes et surten amb finals precipitats! Ens passa a tots.

En Martí Nosaltresllegim va somriure, li va fer un parell de petons a les galtes de la cara i es va llegir tot el llibre de l’Empar Moliner per veure si el podia recomanar molt al blog de llibres.

I sabeu què? El va recomanar molt a tothom.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

Share