Arxiu de la categoria: Ficció

La deriva dels continents, de Gerard Guix

Deixa un comentari

laderivadelscontinents

@labutxaca @Grup62

En el nostre dia a dia realitzem coses de manera individual que no estan necessàriament relacionades amb el que fan altres persones a l’altra punta del món, però com algú va dir una vegada “el simple aleteig d’una papallona pot canviar el món”.

A La deriva dels continents del  es barregen personatges que semblen tenir poc en comú però que en realitat parteixen d’un mateix punt: la seva vida, actualment, no és la que volen. Una paralítica a punt de morir, un hipocondríac envoltat del seu silenci, un homosexual que es vol suïcidar o un infermer que comparteix torn amb el seu company d’ambulància maníac són alguns dels personatges que desfilen per la novel·la i que aconsegueixen mantenir el lector intrigat fins al final. Tot el que pot passar en una sola nit en una ciutat que sembla deserta hi cap en aquest llibre. Un llibre amb un final que ni de bon tros t’esperes quan comences a llegir-lo.

En Gerard Guix ha escrit una novel·la d’aquelles que quan l’agafes creus -o almenys és el que a mi m’ha passat- que no t’aportarà gaire i que, per sort i per sorpresa meva, és tot el contrari. Crea una teranyina on cada personatge té el seu lloc i t’obsequia amb un argument molt i molt elaborat i ben estructurat que t’atrapa fins al final.

Només vols llegir més per saber què passarà amb els personatges!

Nosaltres, si voleu passar una bona estona amb una novel·la que no us deixarà indiferents, aquest és el vostre llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La deriva dels continents
Autor: Gerard Guix
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9930-684-1
Preu: 9.95€

Share

Bloody Miami, de Tom Wolfe

Deixa un comentari

bloodymiami

@ColumnaEdicions @Grup62

Tenia ganes de Tom Wolfe! L’últim que vaig llegir d’ell va ser Sóc la Charlotte Simons, i aixó ja en fa uns quants dies. Bé, el cas és que aquesta novel·la potser no és la meva preferida d’aquest autor… però m’explico: no es que el Wolfe no sigui un bon escriptor, que ho és, i molt!, sinó que a Bloody Miami escriu per a un públic amb uns gustos que ja no són exactament els meus, i perquè crec que a mi, amb el temps, m’han canviat. I la veritat, si només hi hagués una mica, només una miqueta més de calma, de serenor… ja us dic jo que a mi m’hauria convençut del tot. Però potser és que a mi no em van els llibres tan trepidants!

La cosa gira entorn d’un policia cubà, el Néstor Camacho, tot ell pur muscle, i amb una facilitat extraordinaria per fotre’s en uns merders de cal ample. El Néstor viu per la seva feina i per la seva escultural novieta, la Magdalena, també cubana. Tot el que té de guapa ho té de burra… Això sí, la noia és humil i ben capaç de reconèixer les seves mancances intel·lectuals, que són moltes i variades.

A partir d’un rescat a la Badia de Byscaine amb una llanxa motora, el Néstor es torna un poli mediàtic que surt per tot arreu encenent els ànims de la comunitat cubana de Miami perquè s’ha portat fatal amb un compatriota. Li giren l’esquena els veïns, els pares, els cubans, i el pitjor de tot, la Magdalena, que va boja per sortir de la “petita cuba” i “grimpar” com sigui de la mà d’un metge psiquiatre especialitzat en porno. Déu n’hi doret amb el panorama, oi?

Oligarques russos, falsificadors d’art, lluites racials, orgies, bacanals, i una estètica espantosa basada en la ostentació on s’imposen els diamantets de Swarosky fins a la sopa també són alguns dels protagonistes d’aquest, com ja us he dit, trepidant Bloody Miami de Tom Wolfe.

Cubans contra haitians, haitians contra afroamericans, nicaragüencs,… Tothom contra tothom! Això es Miami. És lògic que corri la sang, sota un cel blau, blau, blau, mentre els cotxes esportius passen a tota velocitat i els telèfons d’ùltima generació treuen guspires… S’ha d’anar ràpid, ràpid, ràpid!

Tom Wolfe i Bloody Miami, trepidants!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bloody Miami
Autor: Tom Wolfe
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-664-1720-4
Preu: 24,90€

Share

La plata de Britània, de Lindsey Davis

Deixa un comentari

laplatadebritania

@labutxaca @Grup62

Ja fa uns quants dies es va celebrar a Barcelona la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica, un esdeveniment que aglutinava un programa d’activitats relacionats amb aquest gènere literari i que es va fer de l’onze al setze de novembre. Els aficionats a la novel·la històrica vam estar d’enhorabona perquè a més de la gran varietat d’actes organitzats, vam poder veure en persona a la creadora d’una de les meves sèries favorites, amb permís de Christian Jacq i la seva extensa sèrie sobre Egipte. Parlo de , la creadora del personatge Marc Didi Falco i protagonista de La plata de Britània, la primera de les novel·les que formen part de la sèrie.

Situem-nos: Marc Didi Falco és un jove investigador privat a la Roma imperial d’idees republicanes… Com a investigador privat no es guanya gaire bé la vida però de tant en tant li arriba alguna que altra feineta: un divorci, una filla que ha fugit amb un xicot poc convenient, un robatori d’alguna tonteria…

Però un dia es troba investigant una gran conspiració política i gràcies a ella coneixerà el seu amor, l’Helena Justina, que per acabar-ho d’adobar pertany a una família de l’alta societat romana, poc amant de les unions matrimonials entre classes socials molt diferents.

Us fa el pes? Acabem-ho de rematar! La manera com Lindsey Davis dibuixa la situació és esplèndida, la sèrie sencera està carregada de situacions divertides que no amaguen una realitat, la d’una ciutat i un estat corruptes, on l’exèrcit, els polítics, la policia o qualsevol persona es poden arribar a vendre per quatre sestercis. Perquè els pobres són molt pobres i els rics són molt rics!

No us recomanaré que llegiu La plata de Britània, us recomanaré que la devoreu. No us en penedireu!

Títol: La plata de Britània
Autor: Lindsey Davis
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 314
ISBN: 978-84-9930-763-3
Preu: 9,95€

Share

Matar el meu pare, de Carina Bergfeldt

Deixa un comentari

matarelmeupare

@ColumnaEdicions @Grup62

El gènere de novel·la negra és dels meus preferits, sobretot perquè són amb diferència els que més m’absorbeixen quan llegeixo. Jo, d’un llibre, espero que m’enganxi. Fins i tot em pot no acabar de convèncer el llibre en sí, però si m’enganxa el deixo com a un bon llibre i com a un llibre que puc recomanar.

En el cas de Matar el meu pare, de , ens trobem davant d’un llibre d’això que s’ha anomenat “novel·la negra nòrdica” però que fuig una mica de la truculència que tenen alguns dels seus companys d’estil. No hi ha la quantitat de sang, fred i neu que pot haver-hi amb Asa Larsson, Stieg Larsson o Jo Nesbø, però sens dubte que el podem posar al mateix prestatge, i sobretot al prestatge de llibres negres que enganxen.

En aquest llibre, ens trobem tres dones i un cadàver en un llac. Des d’aquest punt de partida anem veient com aquestes tres dones, dues periodistes de successos i una policia, van intentant descobrir l’autor del crim.

M’ha agradat, com a exercici d’estil, i sobretot perquè és el que més m’ha enganxat, el fet de saber que una d’aquestes tres dones té la intenció de complir el títol del llibre, matar el seu pare, però la gràcia rau en què no sabrem fins al desenllaç d’aquesta història de Carina Bergfeldt quina d’elles és. I us ho asseguro: el pare és per matar-lo!

Es nota que Bergfeld és periodista perquè sempre posa a les dues dones que es dediquen al mateix que ella un lleuger avantatge en la investigació del crim. Aquest és un llibre de lectura trepidant amb una cosa que també m’ha agradat força: l’humor. Tot el procés que anem llegint de la desconeguda perpetradora del parricidi és molt divertit! Per acabar matant el pare, primer cal entrenar-se matant un porc! Si necessiteu idees…

Nosaltres, si aquestes festes voleu quedar bé amb algú que sigui fan del gènere, amb Matar el meu pare quedareu molt bé!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Matar el meu pare
Autor: Carina Bergfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1791-4
Preu: 18,50€

Share

El cant del cucut, de Robert Galbraith (J.K. Rowling)

1 resposta

elcantdelcucut

@Ed_Proa @Grup62

Aquest llibre és molt xulo! Imagineu-vos una novel·la de l’Agatha Christie, ja sigui d’Hércules Poirot o de Miss Marple, amb tota la patuleia de personatges, cadascun amb les seves petites misèries i mesquineses, tots carismatics, tots diferents, tots mentiders, tots amb motiu per cometre un assassinat… I ara, moveu els fets des dels anys 20 o 30 del segle passat a l’actualitat i, tatxan tatxan… Teniu El cant del cucut!

Aquest llibre t’atrapa i no et deixa, vols saber què, qui, com, quant i, sobretot, per què! M’ha agradat molt, sobretot a la part de mi que no es perd la sèrie de Poirot dels diumenges a 8TV! Al saber que la Montse ja havia fet la ressenya d’aquest llibre vaig pensar que poca cosa més hi podia dir! Potser dir no, però dibuixar… això sí que ho puc fer!

Al llegir un llibre m’imagino els personatges, fent-me’n una imatge mental d’aquests, a partir de les descripcions que en fa l’autor, però sempre fent-ne una ‘versió lliure’, agafant-ne l’essencial i transformant-los en formes, cares i cossos en moviment. Me’ls imagino similars a persones reals, personatges de còmic i de pel·lícules.

En el cas del protagonista d’El cant del cucut de Robert Galbraith, en Cormoran Strike, me l’imaginava com una barreja entre l’Alan Moore, l’Stephen Rea, el Morfeu de Sandman (pel tema dels cabells), amb la complexió física d’un armari empotrat i murri com ell sol. I m’ha vingut de gust dibuixar-lo, aquí el teniu!

cant_cucut_strike

Brinda per Nosaltres!

PD. Sí, la cervesa Doom Bar existeix i no té aquest logo… però és una llicència creativa!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i la ressenya al Nosaltres que en va fer la Montse.

Títol: El cant del cucut
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-7588-451-6
Preu: 19,90€

Share

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

Deixa un comentari

ballaballaballaLB

@labutxaca @Grup62

Balla. Nopensis. Balla. Ballatanbécompuguis, comsiendepenguéslatevavida. Hasdeballar

Tinc la sensació que explicar l’argument de Balla, balla, balla de  és com reduir-lo a una dimensió que no li correspon. Com si en realitat, importés ben poc si us dic que el nostre protagonista sent la necessitat d’anar fins a Sapporo a la recerca de vés a saber què a l’Hotel Dolphin, que passa més de dues setmanes a Hawaii o que visita el cine infinites vegades per veure una pel·lícula absurda. Això no importa, malgrat que aquests siguin elements bàsics en el desenvolupament de la història.

No cal fer una aproximació a l’argument perquè en Murakami crea un relat que podria existir necessàriament sense aquest, tot i que estigui, al mateix temps, ben lligat a una molt bona trama.

L’obra està farcida de descripcions senzilles i bàsiques sobre fets quotidians que, malgrat que en algun moment ens puguin fer allunyar de la lectura, en global li donen continuïtat, serenor i un punt de realitat a la història. Té un discurs sincer creat amb matisos de seguretat, de girs i preguntes necessàries en tot camí de recerca personal, de nous descrobriments, d’incoherències personals, d’enyors i de desitjos inconfessables.

L’Hotel Dolphin, l’Home Ovella, la Yuki, el poeta manco, la Mei, en Gotanda, la Kiki, la Yumiyoshi, el protagonista sense nom,… fils que teixeixen moments, parts del somni o de la realitat, o d’alguna cosa semblant.

Balla, balla, balla és un somni constant. Una realitat constant. Una faula. Una banda sonora. Un assaig. És metafísica literària. Surrealisme. És un thriller. Un conte magnífic. Un relat sobre la quotidianitat de la soledat, de les relacions humanes. És un molt bon llibre.

Fa uns dies que l’he acabat i encara ara quan baixo al metro ho faig amb aquella sensació d’alegria de poder imaginar que faré el viatge acompanyada de les paraules d’en Murakami. Ja fa dies que l’he acabat però els personatges, una barreja de tots ells i les sensacions que creen, encara m’acompanyen. Els trobo a faltar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9930-739-8
Preu: 9,95€

Share

Olé, de Goliat Fasier

1 resposta

olegoliatfasier

@Ed_Empuries @Grup62

La Lloll viu feliç a l’Índia on les vaques són respectades fins que Champion mor a conseqüència d’un estúpid accident practicant el parapente a l’Himalàia.

Així comença la novel·la que Goliat Fasier ha escrit després de la seva visita a Barcelona.

Per consolar-se, la Lloll i les seves tres amigues decideixen viatjar de nou i, aprofitant el vol que porta els convidats d’un casament d’uns indis forrats que es farà a Barcelona i després de unes quantes peripècies i entrebancs burocràtics, es fiquen al compartiment que porta el cavall, una mica presumit però bon jan, que ha de passejar el nuvi.

Asisteixen a les noces, passegen per la ciutat, descobreixen que, si bé les vaques no són sagrades, els bous sí que tenen un lloc al costat del Déu infant, com poden comprovar a la fira que aquells dies té lloc al davant de la Catedral.

Continuen fent turisme i senten dir que, no gaire lluny, fan uns espectacles on és posible veure en acció uns toros molt i molt ben dotats de banyes i altres atributs.

A la Susi la perspectiva la posa totalment a cent i anima les altres tres a anar fins a Sevilla fent autostop. Després de trencar-se les banyes en incidents que no revelarem per no fer spoilers, arriben a un lloc ideal on una colla de toros -tots molt i molt atractius- pasturen en llibertat i exhibeixen els seus fisics producte d’un acurat bodybuilding. Un d’ells, anomenat Gris i que fa moltes ombres, deixa la Susi turulata i la sotmet, ¡de grat!, a tota mena de jocs eròtics de submissió.

Quan descobreixen que l’espectacle, que per raons que no comprenen en diuen Fiesta com si fos un cotxe, acaba gairebé sempre malament pel toro, la Lloll, la Ravetó i la Hilde agafen l’AVE cap a Barcelona. La Susi es queda a Sevilla i munta una agència especialitzada en contactes per internet per a vaques addictes a les manilles sense folre.

La Ravetó descobreix que a Barcelona, a més de no fer aquelles fiestas, hi ha una gran tolerància amb les vaques que tenen orientacions sexuals diferents, tot i que al barri on això és més manifest hi ha una plaça que té el tètric nom d’Escorxador, a tocar d’un recinte dedicat fins fa poc a la Fiesta. I decideix quedar-s’hi a viure.

La Lloll, ara només amb la Hilde, atretes per la propaganda que parla d’uns pobles on corren toros en boles pel carrer van a veure aquesta festa i comproven que també és un joc molt bèstia i que corren en boles però amb boles en flames. Finalment, com que ja és el més de Juliol, se’n van cap a Pamplona per veure una exhibició de mascles corrent pel carrer però comproven que, tot i ser divertit, també acaba malament.

Decebudes, encara que veure aquelles enormes tanques publicitàries amb un toro negre els fa pujar les hormones automàticament, s’apunten a un viatge de l’Imserso -que ja tenen una edat- i fan cap a Formentera on els han dit que l’herba és molt bona i abundant, on podran conviure a la comuna del seu amic, el gat Giacomo.

Llegiu la novel·la, rieu i convertiu-vos al vegetarianisme. M’agraïreu el consell…

Títol: Olé
Autor: Goliat Fasier
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Share

Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding

Deixa un comentari

bridgetjonesbojaperell

@Ed_62 @Grup62

En temps de consultes, per començar amb la proposta editorial d’avui llanço un parell de preguntes: Us heu sentit mai atabalades davant del facebook o del twitter? I, en cas afirmatiu, heu mirat mai més d’un cop al dia quants “m’agrada” tenieu dels vostres comentaris?

Aquesta és una de les qüestions vitals a les que la Bridget Jones s’enfronta Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding. I dic vital perquè si mai heu vist les pel·licules o heu tingut la joia de llegir els llibres sabreu que la Bridget no passa per la vida subtilment, ni les coses que li passen són d’aquelles que tenen poques repercusions. No, si una cosa no és el personatge de la Bridget (ni cap dels que l’envolten) és discret, tot el contrari.

Situant-nos en aquesta nova entrega, trobem a la Bridget quan la vida li ha fet un tomb radical, a l’edat de 51 anys la Bridget es troba vídua del seu (i nostre) estimadíssim Marc Darcy i amb dos fills que adora, però que estan en una etapa que consumeix molta energia i requereix el màxim de la Bridget.

Enfonsada durant uns anys, la Bridget que s’ha deixat guanyar per la tristesa fins el punt de perdre la batalla dels quilos, es decideix a sortir del pou, recuperar la forma física i tornar a ser la mare perfecta que era mentre en Marc era viu. Això ens donarà divertidíssimes situacions com ara la lluita contra els polls, la planificació de les vacances de Nadal o compaginar les seves noves aventures amoroses amb un “iogurín” de 29 anys anomenat Roxster amb els horaris familiars.

El gran mèrit de la Helen Fielding és haver fet envellir el seu personatge estrella, completant-lo i permetent-nos a les lectores que la vam conéixer en la trentena, gaudir un cop més d’un personatge que té les mateixes pors que qualsevol dona podria tenir, no tenir un futur convencional amb parella, casa, fills, etc.

Notar el pas del temps en el nostre físic, no haver aconseguit fer res rellevant en la vida… A la Bridget li passa tot això i molt més i ho supera com només ella ho sap fer, amb humor i una mica de bogeria.

Un consell, si sou lectores en els trajectes cap a la feina, no us esteu de riure lliurement, si us ve de gust, a grans riallades, gaudireu molt més de les aventures de la Bridget.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bridget Jones. Boja per ell
Autor: Helen Fielding
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-297-7159-6
Preu: 19,90€

Share

El sopar secret, de Javier Sierra

Deixa un comentari

elsoparsecretlabutxaca

@labutxaca @Grup62

Arriba el Nadal i labutxaca ens regala una col·lecció de Nadal molt i molt interessant on trobarem, entre d’altres, El sopar secret, de Javier Sierra.

Segur que molts de nosaltres coneixeu Javier Sierra per novel·les com ara L’àngel perdut però hem de recordar que la trajectòria d’aquest reconegut escriptor ve de lluny i que El sopar secret és, a parer de molts, un dels millors títols de la seva bibliografia.

El sopar secret tracta un tema que, pel moment en que va ser publicat, era força recurrent: un misteri relacionat amb Da Vinci i les seves obres pictòriques, simbologia i religió. I encara que ho sembli, no és una altra història sobre masoneria i misteris religiosos més, sinó que Javier Sierra es recolza en una feina d’investigació molt correcta que dóna molta consistència a la novel·la.

La història se situa al segle XV, a Itàlia, en un monestir on Leonardo Da Vinci ha rebut l’encàrrec de pintar un mural especial: una obra que representi el Sant Sopar de Jesús i els apòstols. Però mentre Da Vinci i els seus ajudants van avançant en la pintura, es comencen a rebre una sèrie de cartes a la cort del Papa Alexandre VI, que amenacen del caràcter diabòlic de l’obra de Da Vinci.

Si us agraden les històries de misteri, amb un pèl d’esoterisme, màgia i una ambientació una mica més treballada del que habitualment trobem en aquest tipus de novel·les, El sopar secret pot ser una bona lectura per aquests dies de fred que ja tenim a sobre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El sopar secret
Autor: Javier Sierra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9930-750-3
Preu: 12,95€

Share

El llegat dels ossos, de Dolores Redondo

2 respostes

elllegatdelsossos

@ColumnaEdicions @Grup_62 @DoloresRedondoM

La  ja ha entregat la segona part de la trilogia del Baztan, El llegat dels ossos, i si sou d’aquells que patiu perquè dieu allò de “oh, és que jo no m’he llegit el primer llibre”, no us preocupeu. Jo no vaig llegir en el seu moment El guardià invisible i aquest llibre m’ha enganxat del tot i l’he pogut seguir amb tota tranquil·litat.

La nostra protagonista és una investigadora de la policia foral de Navarra, l’Amaya Salazar -un personatge que crec que té prou personalitat per convertir-se en el Carvalho del nord d’Espanya-, i que a l’inici del llibre està en el tram final del seu primer embaràs. He trobat força divertit tot el procés del part, la lactància, etc. No oblideu que jo em dedico a això! El fet és que Salazar es troba amb una sèrie d’assassinats de dones que, aparentment, no tenen cap relació entre ells.

Però el nas de l’Amaya va més enllà i nota que alguna cosa falla quan resulta que els assassins, alguns d’ells immediatament després de cometre els crims, acaben tots suïcidats, de manera que els casos es van tancant. A més, tots ells deixen un missatge per l’Amaya: la paraula “Tarttalo”. Ara no us diré què vol dir… no us vull aixafar la guitarra! Però el que sí que us puc explicar és que té alguna cosa a veure amb la història i les llegendes del Baztan.

La raó per la qual abans he dit “alguns immediatament” és perquè el que trigarà més en acabar suïcidat és qui li donarà la clau per descobrir qui s’amaga darrere de tots aquests assassinats.

És un llibre que m’ha enganxat molt, tot i que en alguns moments hi ha alguns temes que m’han grinyolat, potser perquè són d’una truculència bastant extrema: membres congelats i rosegats, amputacions als cadàvers que van apareixent… Potser no sóc de tanta sang! En qualsevol cas, és un llibre que m’ha fet apagar el llum sempre més tard de l’hora que tocava anar a dormir. És un indicador prou clar, oi?

A tots aquells que vau llegir la Dolores Redondo al primer llibre, estic convençuda que aquesta segona part de la trilogia no us fallarà. I si resulta que l’agafeu de nou, sense haver passat per El guardià invisible, com ja us he dit, no heu de patir gens.

Novel·la negra en estat pur i un personatge que espero que la Dolores Redondo segueixi cultivant. Jo intentaré recuperar el primer llibre de la trilogia mentre espero que surti el tercer!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llegat dels ossos
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1789-1
Preu: 18,90€

Share