Arxiu de la categoria: Ficció

Història de Catalunya (modèstia a part), de Toni Soler

historiadecatalunyamodestiaapart

@ColumnaEdicions @Grup62 @soler_toni

Sabeu aquella frase que diu allò de “tots tenim un passat”? Aquella que de tant en tant surt quan repasses els àlbums de fotos de fa mil anys i et veus amb un pentinat o una roba que no recordaves i que el 99% de les vegades voldries no haver deixat testimoni gràfic?. Imagino que una cosa semblant és el que deu pensar Toni Soler quan 15 anys després ha revisat els textos d’Història de Catalunya (modéstia a part). I és que, tot i que l’edició que ens porta Columna ens ve amb un format molt i molt xulo (tapa dura i il·lustracions de Jordi Duró), el gruix de l’obra té ja uns 15 anyets ben bons.

Què dir de Toni Soler? Podriem dir que no és només un productor de televisió que diu “Talleu! És bona!” i un fan absolut de La Penya. No, és l’actual comissari dels actes del Tricentenari 1714-2014 i, a part de la seva faceta de guionista i director del Polònia, l’hem vist com a director i presentador al Malalts de Tele o fent de guionista al Sense Títol amb l’Andreu Buenafuente. Però el que molta gent no sap és que en Toni Soler és llicenciat en Història i es deleix per fer gaudir la gent amb aquesta matèria tant o més com ell en gaudeix. I és per això que a la seva bibliografia apareixen novel·les de contingut històric com L’última carta de Companys (2009) o aquesta Història de Catalunya (modèstia a part).

El cert és que m’ha fet força il·lusió fer aquesta ressenya perquè jo vaig ser una dels molts que l’any 1998 van comprar la primera edició impulsada per la crida del fenómen mediàtic que el Toni era en aquell moment. La relectura m’ha deixat descobrir un text que no pretén explicar fil per randa la història del nostre país, sinó que simplement vol fer-ne cinc cèntims dels fets més importants i ajudar a aclarir idees ajudant-se en tot moment de l’humor que caracteritza el seu autor.

Pels qui ja vau llegir en el seu moment aquesta història de Catalunya, una sorpresa: un pròleg fantàstic del Carles Capdevila que, com el Toni Soler, també té un passat gamberro (el recordeu a l’APM amb el Bassas?) i un capítol extra que parla del que ha succeït en aquests darrers 15 anys.

Pels qui us trobeu amb aquesta edició per primer cop, gaudireu d’un text divertit i gens feixuc, que intenta explicar un cop més perquè els catalanys som com som. I qui sap! Potser d’aquí 15 anys ens trobem amb una edició nova que ens explicarà com Catalunya es converteix en un nou estat d’Europa… o no.

Títol: Història de Catalunya (modèstia a part)
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Pàgines: 298
ISBN: 978-84-664-1822-5
Preu: 21€

Share

Cafè Barcelona, de Joan Carreras

cafebarcelona

@Ed_Proa @Grup62 @Janquim

La Marisol se’ns estrena al Nosaltresllegim llegint el Cafè Barcelona del . Aquí teniu la seva ressenya!

Cafè Barcelona és la història d’una família de dones a Amsterdam. No, no és això. Recomencem. Cafè Barcelona és la història d’un petit restaurant amb un accent equivocat on la tradició mana que s’hi faci paella, es begui cervesa i es cantin cançons empalagoses. No, tampoc no és això. A veure. Cafè Barcelona parla de la valentia de viure amb la culpa, de la covardia dels actes radicals, de… crec que m’embolico.

Cafè Barcelona és una novel·la canal. Joan Carreras ens porta de personatge en personatge, d’història en història, amb la calma incansable de l’aigua als canals holandesos. Cada revolt ens connecta amb noves vies d’aigua tranquil·la, la nostra barcassa lectora movent-se sense descans però sense córrer, amb un moviment pausat i estable.

Quina és la història que s’explica a Cafè Barcelona? Moltes i cap. Personatges que entren i surten, apareixen i s’esvaeixen. Canvien els paisatges i els sentiments, però res no fa canviar el ritme narratiu ni la implacable constància del pas del temps com l’aigua sota els ponts d’Amsterdam.

Narrat en primera persona, fins passada mitja novel·la no coneixem el “jo” que, de tant compartir estones, amistats i complicitats, acaba sent el narrador omniscient que ens guia. Potser és quan aquest narrador pren el protagonisme que la narració pot trontollar una mica, una mediterraneïtat que no acaba de lligar amb la pluja cansada.

En qualsevol cas, llegir Cafè Barcelona fa venir ganes de viatjar a Amsterdam i passejar pels seus racons amb el llibre a la mà, buscant l’Annabel a cada noia en bicicleta i la Greetje darrera la barra de cada cafè.

Moltes gràcies pel teu escrit i la teva proposta de viatge, Marisol! Et volem llegir més sovint per aquí!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Cafè Barcelona
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-428-8
Preu: 19€

Share

Ha tornat, de Timur Vermes

@ColumnaEdicions @Grup62 @Min_Absoluta #Astrakan

Uiii!! Quina pooor!!

Dit en poques paraules: en un solar abandonat al bell mig de Berlín, el Führer, amb uniforme i tot, torna a la vida. Quina canya!!

El primer que veu son un nanos jugant a futbol, un dels quals va amb una samarreta on hi diu Ronaldo, i quan se li acosten… no entenen res de res! Normal!

Ha tornat, de Timur Vermes, és un llibre imprescndible perquè juga a la sàtira còmica i mordaç, sàviament combinada amb una bona dosi de mala llet, un fet gens estrany tenint en compte el personatge del qual estem parlant. La recepta ha de ser molt bona perquè si no, faria figa!

Té moments en què, sincerament, no pares de riure. S’ha de tenir en compte que Hitler apareix al nostre món sense tenir la més remota idea de què és una pantalla de plasma -perquè us en feu una idea, ell creu que és per planxar camises-, un ordinador o un telèfon mòbil. Les circumstàncies fan que una productora de cinema s’interessi en la seva persona creient que és un de tants imitadors que li surten al Führer. I tot i que tothom veu que la semblança és esgarrifosa, qui és capaç d’imaginar-se que no és un doble sinó l’autèntic i real Aldolf Hitler?!

Quan se n’adona de tot el que pot donar de sí tota la tecnologia actual, se’n fa creus que no hi hagi mes acció bèl·lica! Que la gent no vagi armada pels carrers i que l’extermini massiu no estigui a l’ordre del dia.

És un llibre fora de sèrie. Té molta i molta tela, és divertit, enginyós i terriblement real, i a estones fa por només d’imaginar la situació.

Recomano de tot cor la lectura d’aquest Ha tornat. No us decebrà. Paraula!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ha tornat
Autor: Timur Vermes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1716-7
Preu: 19,33€

Share

El guerrer adormit, de David Martí

elguerreradormit

@Ed_62 @Grup62

L’Edward viu a San Francisco. Té una feina que li agrada i li permet portar un bon nivell de vida i viu amb la dona de la seva vida. Amb aquestes premises, què més es pot demanar, oi?

Probablement (jo m’hi puc incloure), més d’un pensaria que aquest home ho té tot, que no pot queixar-se de res. El que passa és que sovint, feina, diners i una vida feta no és el que la majoria de les persones volem, perquè el que ens omple sovint és quelcom intangible, que té més valor pel que podem aportar als demés que pel que ens pot aportar a nosaltres mateixos.

Doncs just això és el que li passa a l’Edward, el protagonista d’El guerrer adormit del David Martí, que un bon dia descobreix que tot allò que té a la vida no és més que materialitat i que li falta una cosa molt més important: ser feliç. L’Edward, ajudat per la Hanna, una nena malalta de càncer i el Tom, un vell jugador d’escacs del Golden Gate Park, descobrirà què és el que li pot fer falta per aconseguir allò que realment necessita, ser i viure segons el que li sent i  no el que se suposa que ha de ser.

Després de la publicació de Les bruixes d’Arnes o La metgessa de Barcelona, David Martí fa un gir en la seva bibliografia i ens regala El guerrer adormit, un llibre gairebé autobiogràfic, perquè ell mateix, com l’Edward, un bon dia va decidir despertar a una nova vida (era consultor de projectes tecnològics) i ser i fer allò que realment sentia que havia de ser i fer: escriure.

I sort! Perquè gràcies a aquesta decisió, Nosaltres, avui podem tenir el goig de llegir un cop més una de les seves obres.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guerrer adormit
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 16€

Share

La pitjor mare del món, d’Anna Manso

lapitjormaredelmon

@ColumnaEdicions @Grup62 @annamanso

La Natalia se’ns estrena al Nosaltres amb el millor llibre que li podia caure a les mans: La pitjor mare del món, d’Anna Manso. Per què, direu… Perquè la Natalia juga a la mateixa lliga que l’autora. És mare de tres fills indòmits, un dels quals ens parlava fa molt poc del Greg i la seva última aventura. La Natalia s’ha posat les ulleres bicolor i també s’ha posat mans a l’obra. Aquí teniu la seva ressenya sobre aquest llibre sobre com convertir-se en una mare o pare imperfecte en 10 lliçons:

Aquest La pitjor mare del món de l’Anna Manso és una espècie de “guia al revés”. És una guia on l’autora ens explica alguns trucs de “mala mare” que el que aconsegueixen és explicar-nos com ser millors mares. Curiós, oi? Però sembla que funciona!

L’autora parla amb coneixement de causa perquè -com una servidora- és mare de tres fills i durant anys i anys ha anat rebent multitud de consells de tothom i ens relata casos molt diversos -de la seva família, amics,… de tothom!- que l’han fet arribar a una conclusió molt senzilla: molt més sovint del que ens pensem, la millor manera de ser la millor mare del món és no seguir els consells dels llibres d’autoajuda per a mares que tot just comencen en aquesta aventura o els consells de la iaia/tieta consellera de torn.

Hi ha un munt de llibres que ens intenten explicar com ser bones mares i no tots ho aconsegueixen. A vegades, fins i tot, ens ho expliquen molt bé però els resultats no són els desitjables. Us ho dic per experiència, sigui pels llibres pràctics llegits com pels tres fills que tinc. Un altre punt a favor respecte d’altres llibres? En aquest cas, és un llibre que es llegeix amb molta facilitat.

Lliçons de vida per mares i pares, que treuen el pes de “ho estic fent malament”, per poder dir allò de “veus com per aquí l’encertaré encara que el llibre pràctic aquell que em van deixar digui el contrari…”. Un molt bon llibre i un gran regal per a pares novells o pares estressats!

Gràcies pel teu escrit, Natalia! Prenem nota si toca tenir criatures o regalar un llibre a algú que en tingui i necessiti l’ajuda de l’ONU a casa!

Aqui teniu el primer capítol en pdf i el vídeo de presentació de l’autora:

Títol: La pitjor mare del món
Autor: Anna Manso
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 206
ISBN: 978-84-664-1732-7
Preu: 18€

Share

El guardià invisible, de Dolores Redondo

@ColumnaEdicions @Grup62

La novel·la negra acostuma a crear personatges singulars de detectius, inspectors de polícia o investigadors privats que van associats a un lloc determinat o una ciutat molt concreta i que tenen alguns trets característics i personals, ja sigui gastronòmics o simplement alcohòlics. Parlem de Carvalho i Barcelona, Montalbano i Sicília, Wallander i Ystad, Brunetti i Venezia, Rebus i Edinburgh, Knutas i l’illa de Gotland…

M’he llegit El guardià invisible, el primer volum de la trilogia de Baztan de la Dolores Redondo, on descobrim la jove inspectora d’homicidis Amaia Salazar. Tenim doncs una altra parella: Amaia i Navarra/País Basc. En aquest cas i concretament, Elizondo i la vall del riu Batzan, amb els seus boscos una mica misteriosos i màgics que seran l’escenari d’assassinats d’adolescents, acompanyades d’una escenificació ritual macabre i amb un fort simbolisme psicosexual.

La nostra heroïna treballarà amb aplicació i professionalitat en uns casos enrevessats, encara que això signifiqui que haurà d’entrar a fons en històries familiars que estaven soterrades i que són doloroses i traumàtiques, al mateix temps que haurà de defensar la seva posició professional de jove inspectora.

Com sempre, un detall aparentment simple acabarà donant la clau per resoldre el misteri de l’assassí erigit en guardià de la virtut en la vall de Batzan. No convé donar més detalls, oi?

El llibre es tanca amb un estimulant CONTINUARÀ que ens anuncia nous casos de la inspectora Amaia Salazar…

Afortunadament, El llegat dels ossos ja és a les nostres llibreries i al Nosaltresllegim!

Una bona novel·la pels amants del gènere, que t’enganxa i que es llegeix ràpid, ràpid!!

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-6641-589-7
Preu: 18,50€

Share

Demana’m el que vulguis, ara i sempre, de Megan Maxwell

demanamelquevulguisaraisempre

@labutxaca @Grup62

Després de Marxar a Jerez i trobar un treball de cambrera, la Judith no s’espera que el seu Iceman (l’Eric) aniria tan lluny a buscar-la, però així és. Tot i les baralles i l’orgull que ambdós comparteixen, l’Eric li professa un amor incondicional.

Després de molt discutir, finalment marxen a Munich, on la Jud coneixerà a tota la família del seu noi i sabrà una mica més d’ell. En aquesta etapa apareix en Flynn, el fill de la germana de l’Eric que va morir en un accident i que el va deixar a càrrec del seu germà, fent que el caràcter d’aquest fos encara més protector.

En aquesta segona entrega de la trilogia de la  també hi trobareu sexe, sexe i més sexe. Sexe que a vegades no és apte per als més conservadors. Tot i així, per ser justos, he de dir que, tot i que és el tema central de la trilogia, en aquesta segona novel·la hi destaca molt més que això, ja que entren valors com la família, el compromís o la complicitat que hi pot haver en una relació.

No us diré més sobre el final d’aquest Demana’m el que vulguis, ara i sempre, perquè és digne de llegir. Jo m’esperava un final més previsible, però al final els enrenous amb les ex i els caràcters forts dels personatges és el que tenen: et deixen bocabadada a poques pàgines d’acabar el llibre.

Títol: Demana’m el que vulguis, ara i sempre
Autor: Megan Maxwell
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB Premium
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9930-769-5
Preu: 14,90€

Share

Demana’m el que vulguis, de Megan Maxwell

@labutxaca @Grup62

Atenció Nosaltres, perquè si el que voleu és passar una estona interessant d’aquelles en què acabes més vermell que un pebrot i amb les hormones revolucionades… no us podeu perdre Demana’m el que vulguis, de Megan Maxwell!

A l’estil de la ja coneguda saga Grey, aquesta autora ens porta el primer dels tres llibres que tenen com a protagonista la Judith i l’Eric. Ell és un alt directiu i empresari alemany establert a Madrid i ella és una de les treballadores de la seva empresa. Els seus destins es creuen i tots dos cauen en una espiral de desig, passió i turment que els portarà a viure situacions inesperades.

La Judith no es pot arribar a imaginar qui és en realitat l’home hermètic de qui s’ha enamorat i quina historia amaga al seu darrera. I quan ho descobreix s’obre davant d’ella un món d’erotisme i jocs sexuals que desconeixia.

D’altra banda, l’Eric amaga una historia familiar que el turmenta i un problema personal que amaga a la Judith, que es veurà involucrada en histories surrealistes amb persones relacionades amb ell i que acabaran marcant el seu destí.

La Megan Maxwell confecciona amb elegància una novel·la eròtica que ha acabat sent un fenomen editorial seguit per milers de lectors i ens deixa amb la incògnita de saber quins camins seguiran els protagonistes. Perquè heu de saber que el final només us provocarà una reacció: anar corrents a buscar la segona entrega de la trilogia!

En un món on els diners ho poden tot, les fantasies més obscures es poden fer realitat.

Títol: Demana’m el que vulguis
Autor: Megan Maxwell
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB Premium
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-9930-771-8
Preu: 14,90€

Share

Defensors de la terra, d’Andreu González i Ramon Gasch

defensorsdelaterra

@ColumnaEdicions @Grup62 @andreu_gonzalez @Defensors_terra

L’Andreu González és, amb en Ramon Gasch, un dels autors de Defensors de la terra i també de Bon cop de falç. La qüestió és que l’Andreu ens ha enviat un text que li ha fet arribar un lector sobre Defensors de la terra. Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un punt de trobada de lectors… però si es converteix en un punt de trobada entre lectors i autors, encantats de la vida!

L’Andreu ens ha demanat, específicament, si podíem publicar el text del José al considerar que és força equànime amb la seva última obra. No només la lloa… també la critica!

I què hem de dir Nosaltres? Benvingut! Normalment no publiquem textos en castellà… però ens ho ha demanat un dels autors del llibre!

Estaba leyendo las Geórgicas, del gran Virgilio, cuando mi cuidador me entregó Defensors de la terra, por lo que, tratándose de una obra tuya, estuve a punto de arrinconar al eminente poeta latino y leer vuestra novela, tuya y de Ramon Gasch, pero vencí la fuerte tentación al sentir un remordimiento muy agudo si arrinconaba, aunque fuese provisionalmente, a Virgilio, de modo que seguí con éste hasta concluir con su excelso libro. Después, a seguido, me metí de hoz y coz en la deseada lectura de vuestra obra.

Obra escrita en una prosa rica, vigorosa y de enorme fuerza expresiva, lo que potencia el drama, muchas veces tragedia, de la urdimbre argumental. Argumento desarrollado con mano maestra en cuanto a la construcción, siempre importante en el género narrativo: nada queda perdido ni nada falta ni sobra, sino que aprovecháis los personajes, incluidos los secundarios –Pau, Maginet, Hakim– para sacarles el más provechoso rendimiento, al igual con los episodios, que estrujáis al máximo. En este sentido, Defensors de la terra significa un evidente avance con respecto a vuestro anterior título, demostración de que vais dominando el oficio. Éste es muy importante, tanto como la fuerza creadora, absolutamente necesaria en toda obra de arte, pero que para su mayor y mejor resultado exige oficio, dominio artesanal.

El eje de la trama es el enfrentamiento entre los dos hermanos, cuyos caracteres están bien plasmados, tanto en los diálogos como en vuestra exposición. El contrapunto de ternura y humanidad lo da Teresa con su afecto y sus sufrimientos. Miquel y Jaume son los protagonistas de la trama, pero habéis inventado un tercer protagonista, el Frare, con su anomalía física, su tragedia personal, su enigma con la capucha y la máscara, sus acciones en pro de los desfavorecidos y las nobles causas que resulta un personaje inolvidable y de antología. También hay episodios ejemplares por su intensidad como los ritos satánicos de Pere, otro personaje muy bien dibujado. Y no digamos los malvados Laia de Pinell y el presbítero Elies, con su también antológico falso exorcismo.

A censurar: el exceso de violencia, a veces gratuita y excesiva, que, desde luego, inyecta de mayor fuerza el argumento, pero que puede dar pábulo a aquello de “sang i fetge”. Aparte de ese exceso, que da pasión novelesca a la trama –lo cual es positivo en este sentido–, hallo momentos clave de la novela que resultan muy cogidos por los pelos, forzados, en una palabra, inverosímiles, pero aquí también existe un aspecto positivo: que hace más novelesca la trama. Dickens, un maestro en inverosímiles situaciones, les sacaba a éstas la mayor eficacia novelesca. Y es lo que hacéis vosotros: una novela intensamente novelesca, una novela novela.

Sembla que li ha agradat, oi? No és notícia! Aquesta sèrie de l’Andreu González i en Ramon Gasch està triomfant arreu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Defensors de la terra
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-664-1729-7
Preu: 20€

Share

El noi que no tocava de peus a terra, de John Boyne

elnoiquenotocavadepeusaterra

@Fanbooks_ @Grup62

Màgic, delicat i sempre poètic… en  ens torna a fer un regal en forma de novel·la d’aquestes que diuen per a joves però que en realitat són ben aptes per a tothom.

En aquest cas l’instrument es un nen, en Barnaby, que neix dins del nucli d’una familia obsesionada en passar desaperçebuda, en no sobresortir. El pare i la mare son dues persones avorrides, metòdiques fins l´extenuació. Són extremadament previsibles i no tenen cap mena d’atractiu. Aquests magnífics pares tenen dos fills: un nen i una nena sans, forts, educats i bons estudiants.

Tot rutlla mes o menys bé. Però la cosa s’espatlla quan neix el petit Barnaby. Per què? Perquè el nano en qüestió te una petita particularitat: flota. Flota sense poder evitar-ho! Així que surt del ventre de la seva mare deixa a metges i infermera bocabadats mentre miren cap al sostre des d’on el nano se’ls mira amb una cara d’immensa felicitat. Ara enteneu el títol d’El noi que no tocava de peus a terra, oi?

Vulguis o no, aquesta particularitat d’en Barnaby, normal… Normal, el que es diu normal, no ho és pas! I fot enlaire l’ordre i els costums tan blindats d’aquesta parella de carcamals que té com a pares.

Amb una gràcia innata, el llibre és una crida a la tolerància, a que no cal ser una còpia de ningú per ser feliç, i una reivindicació de que precisament són les particularitats les que són necessàries perquè ens fan ser únics i ens permeten diferenciar-nos dels altres.

Sempre que llegeixo en John Boyne m’entren ganes de fer coses bones. A veure si ho acconsegeixo!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi que no tocava de peus a terra
Autor: John Boyne
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-15745-29-7
Preu: 14,90€

Share