Arxiu de la categoria: Ficció

Billie, d’Anna Gavalda

Deixa un comentari

Billie

@Ed_62 @Grup62

La Billie és una noia solitària -conflictiva també- que viu en una caravana envoltada d’escombraries. Abandonada per la seva mare i amb un pare i una madrastra que no demostren gaire interès per la seva filla. Amb aquest panorama per endavant, la Billie coneix en Franck a l’escola, obligats per la seva mestra a participar en l’obra de teatre Amb l’amor no s’hi juga d’Alfred de Musset en la que interpreten la Camille i en Perdican.

La vida del Franck tampoc és cap meravella, tot i ser completament diferent a la que viu la Billie. En Franck forma part d’una família ben estructurada, que viu en una casa normal, en un barri normal i sense dificultats econòmiques. No obstant, en Franck necessita la Billie tant com la Billie necessita en Franck, i és aquesta necessitat el que farà d’aquesta parella d’adolescents els millors amics que mai podrien arribar a ser.

Billie, d’, és una història sobre l’amistat però principalment sobre l’amor. Però no un amor ensucrat (llegiu la novel·la i entendreu perquè ho dic), sinó un amor autèntic on no hi ha interessos més que la tranquil·litat, el goig, la satisfacció de saber que l’altre està bé i que la presència d’un és motiu per a l’estabilitat, la felicitat i l’equilibri de l’altre. Tot i això, Billie és una novel·la dura, en gran part, pels seus personatges als quals els ha tocat viure una vida difícil, d’on no se’n podrien sortir si no fos per la presència dels seus respectius antagonistes.

Anna Gavalda torna a publicar després d’A gust amb la vida (2009) repetint l’estil de Junts i prou (2004) que el 2007 va ser adaptada al cinema per Claude Berri i interpretada per l’Audrey Tatou en el paper protagonista femení. I Nosaltres, que torni a publicar és una cosa que s’ha de celebrar!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Billie
Autor: Anna Gavalda
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 204
ISBN: 978-84-297-7275-3
Preu: 16,90€

Share

Canadà, de Richard Ford

Deixa un comentari

canada

@Ed_Empuries @Grup62

Avui us vull parlar d’un llibre especial que acabo de llegir: la novel·la Canadà, de Richard Ford. És una novel·la de més de 400 pàgines, d’un autor nord-americà del qual ja s’han publicat altres obres i que comença de forma sorprenent. En les 6 primeres línies del primer capítol ja t’ha dit què “passarà” a la novel·la:

“Primer, parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard. El robatori és la part més important perquè va servir per orientar la vida de la meva germana i la meva cap al camí que finalment van seguir. Res no s’entendria del tot si no l’expliqués primer.” Pàg. 13

I a partir d’aquí, com el puzzle de mils de peces de les Catarates del Niàgara que fa son pare dins la novel·la, l’adolescent Dell Parsons anirà “col·locant les peces” i descrivint de forma minuciosa i polida com era i què feia el pare, com era i què feia la mare, la seva germana bessona, i de com era la seva vida familiar a Great Falls abans de la gran equivocació dels seus pares. Tot narrat des dels ulls d’un noi de 15 anys que va descobrint de forma “normal” la vida.

“Ser un nen en aquelles circumstàncies consistia, sobretot, a esperar que els pares fessin alguna cosa o esperar ser més gran, i això semblava molt lluny” Pàg. 122

Les conseqüències de l’acció dels seus pares, que ràpidament seran detinguts i empresonats deixant sols als adolescents i la fugida al Canadà preparada per la mare per tal d’evitar els serveis socials de protecció infantil, portaran al nostre jove sol (la germana ja s’ha escapat a “viure” la seva vida) a ser confiat a un fugitiu, personatge fosc i brutal, en un indret estrany, a les planes del Canadà. Un lloc amb poblacions abandonades on només queden 2 habitants, 3 barraques i un remolc i on el nostre personatge, en unes condicions brutals, dirà adéu a la infantesa i en una gran solitud interior anirà descobrint i construint el seu destí i desenvolupant un concepte de vida.

Nosaltres, no us continuo explicant més l’argument. De fet, l’autor sovint preanuncia com acabarà una determinada situació o ens diu francament què passarà més endavant, com ha fet tot just començar la novel·la. Perquè l’acció no és el que importa. El que importa és seguir, a través de les minucioses descripcions, els pensaments i sentiments del protagonista, les diferents situacions, els personatges que hi apareixen en la narració… o bé el que importa són determinats moments o escenes. Penso, per exemple, en el desconcert dels dos fills quan es queden sols a casa després que s’hagin emportat els pares emmanillats, que de cop se senten completament lliures. O en les nits del jove Dell a la barraca, o les inquietants converses del noi amb en Charley Quarters o en la tendra escena de retrobament al cap de 50 anys dels dos germans…

Al mateix temps, altres temes hi són subjacents: Amèrica i el Canadà, el tema tan estimat pels americans de les oportunitats -primeres o segones-, la fragilitat de l’ésser humà, la soledat, la mutabilitat de les coses, la recerca del bé…

És una obra d’una gran riquesa. Una obra de Literatura en majúscules.

Títol: Canadà
Autor: Richard Ford
Editorial: Empúries
Col·lecció: ANAGRAMA/EMPURIES
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-876-0
Preu: 24,90€

Share

L’amic andalús, d’Alexander Söderberg

Deixa un comentari

lamicandalus

@Ed_Empuries @Grup62

No sóc de ciència-ficció ni de fantàstica. Sóc de novel·la negra, de thriller,… Si sou dels meus, no ho dubteu: l’ us ha escrit un llibre a mida. A L’amic andalús hi trobareu una història amb una infermera com a protagonista que és ben bé algú que es troba al pitjor dels llocs possibles.

La Sophie és aquesta infermera que, poc a poc, es va enmerdant en trames de delinqüents i, el que és pitjor, amb policies encara més animalots que els delinqüents. Quan vaig comentar la segona part de la Trilogia del Baztan de la Dolores Redondo ja us vaig comentar que segons com la truculència no és el meu fort. Si la sang us provoca marejos… malament! Aquí teniu gent que acaba en una picadora de carn quan ha de desaparèixer. Ens entenem, oi?

El fet és que és un thriller d’aquells que enganxa de mala manera. Prop de 500 pàgines que passen volant amb un estil que, com bé diu la contraportada, és una mescla entre Stieg Larsson i Els Soprano. Tot això, amb dolents molt dolents, i com us he dit, uns policies que són encara més dolents.

La Sophie haurà de decidir en qui confia pel seu bé i el del seu fill -no us diré què passa amb el seu fill… val la pena que ho descobriu nosaltres mateixos-. Perquè capteu una mica l’esperit que us comento, aquí teniu un fragment d’un diàleg entre un dels polis, l’Anders, i un dels sicaris que tracten amb l’altre gran protagonista del llibre, l’Héctor Guzmán:

L’Anders va sentir que en Leffe tapava el telèfon amb la mà i xiuxiuejava alguna cosa. Va apartar la mà del telèfon. En Leffe s’esforçava a semblar tranquil i serè.
-No, em sembla que no. Com dius que es diuen?
-Héctor Guzmán: G-U-Z-M-Á-N, un editor de Gamla Stan. L’altre es l’Aron Geisler. -L’Anders va lletrejar el cognom i va sentir com en Leffe els escrivia en un paper.
-Em sap greu, ni idea… Ah, escolta…
-Si?
-Vés a casa i folla’t ta mare.
-D’acord.
En Leffe va penjar.

Veieu com va el tema? Si sou de thriller i de negra, no el deixeu escapar!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’amic andalús
Autor: Alexander Söderberg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9787-845-6
Preu: 21€

Share

La terapeuta, de Gaspar Hernández

Deixa un comentari

laterapeuta

@ColumnaEdicions @Grup62

La Vanessa se’ns estrena al Nosaltresllegim amb La terapeuta del , una novel·la ens mostra amb profunditat alguns dels problemes més corrents i recurrents que viu la nostra societat actual. Què tal porteu el tema de l’ansietat? La Vanessa ens explica com el porten els personatges d’aquest llibre…

La terapeuta del Gaspar Hernández té com a protagonista un home de quaranta i escaig que es dedica a fer d’actor. Un dia, sortint del Teatre Romea, anant a buscar el cotxe, es troba amb un assassinat: una noia al terra enmig d’un bassal de sang. Aquesta imatge el transtorna tant que li crea un estat d’amnèsia. No recorda res de res! Ni quan arriba l’ambulància, ni les coses que passen després de trobar-se amb el cadàver,… Res!

Per tal de poder seguir amb la seva activitat com a actor, es dedica en cos i ànima al seu paper a l’escenari, que curiosament és el de fer de terapeuta. Però per abstreure’s d’aquest paper que tant l’absorbeix expulsa tot el que l’envolta que li pugui modificar aquest paper al teatre: ni crítiques, ni telèfons, ni diaris,… res! I és que l’Hèctor és un noi tan tímid que es va fer actor per no haver de mostrar-se és l’intèrpret perfecte de tot aquell que no sigui ell.

És en aquest moment de què parlava, en aquell pàrking, quan apareix la figura d’una terapeuta, l’Eugènia, que diu que el tractarà. Ell s’obsessiona una mica amb la noia morta que troba en aquell pàrking perquè li sona d’alguna cosa però… miau! Res, que es posa fer teràpia amb l’Eugènia per intentar resoldre la situació.

Cada matí treballa amb ella per tal de recordar aquell moment traumàtic i a la tarda -ja que l’Hèctor té uns atacs d’ansietat d’aquells que el deixen bloquejat a l’escenari- ella va a veure’l al teatre per tal de tranquilitzar-lo.

Què creieu que passarà? I més tenint en compte que aquesta terapeuta és tirant a guapa! A la xicota de l’Hèctor també li fa pudor el tema i tot! Si voleu saber què passarà amb l’Hèctor i aquesta terapeuta, haureu de llegir el llibre!

Gaspar Hernández ens porta una novel·la que va més enllà d’un diagnòstic de les malalties, cabòries i maldecaps que vivim avui en dia. Com superem les nostres fílies i fòbies en un moment com l’actual? Cadascú com pot! En aquest cas, l’Hèctor amb el teatre. I la nostra terapeuta… en el cas de la nostra terapeuta ho haureu de descobrir!

Un llibre que, a través de diverses històries que l’autor ens explica tot jugant amb la línia temporal, aconsegueix endinsar-nos en el relat fins a l’última pàgina per tal de descobrir com es resolen diversos fils d’ansietat que tots, més o menys, podem arribar a patir. Nosaltres, ho confesso: sort que no sóc ni l’Héctor ni l’Eugènia! Però creieu-me: aquest llibre val la pena!

Moltes gràcies, Vanessa! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler:

Títol: La terapeuta
Autor: Gaspar Hernández
Editorial: Columna
Col·lecció: COL·LECCIO CLASSICA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1818-8
Preu: 18,90€

Share

Lionel Asbo, de Martin Amis

Deixa un comentari

lionelasbo

@Ed_Empuries @Grup62

Que a un criminal com en Lionel Asbo li canviï la vida gràcies a la loteria és l’última cosa que en Desmond Pepperdine es podia arribar a imaginar.

En Des viu amb el seu oncle Lionel des que la seva mare, arrel d’una relliscada molt desafortunada, deixés aquest món. Orfe de pare també, el seu oncle es fa càrrec d’aquest nen intel·ligent de 15 anys. Això sí: se’n fa càrrec sempre que no està tancat a la garjola!

En Des experimenta una sèrie de canvis a la seva vida que desperten en el lector sentiments d’estima i de rebuig, però el personatge que més agradarà o odiarà el lector és, sense dubtes, en Lionel. Un personatge rude que es fa més desagradable en convertir-se en milionari mentre està a la presó. Arrel d’aquí començarà una divertida aventura de luxe i fama que ni els personatges, ni els lectors ens podríem arribar a imaginar. Potser només en ?

Entranyable, divertida i sorprenent, així és Lionel Asbo. Estat d’Anglaterra, una novel·la d’en Martin Amis que us farà riure i preocupar-vos a parts iguals. I això no és feina fàcil, us ho asseguro! En aquest llibre trobareu una sàtira de l’Anglaterra actual i una crítica al món de la fama.

L’humor anglès que desprèn l’argument farà que us sorprengueu amb un somriure als llavis. Paraula! Així que Nosaltres, si el que voleu és una lectura diferent, d’aquelles que quan tanques els llibre segueixes recordant els personatges… aquesta és la vostra!

I si no em creieu, mireu com comença el llibre:

Estimada Jennaveieve,
Tinc una relació amb una dona més gran. És una senyora bastant sofisticada, i és un canvi estimulant comparada amb les adolescents que conec (com l’Alektra o la Chanel). El sexe és fantàstic i em sembla que estic enamorat. Però hi ha una complicació important, i és la següent: és la meva àvia!

Aquí podeu seguir la lectura d’aquest primer capítol en pdf.

Títol: Lionel Asbo. Estat d’Anglaterra
Autor: Martin Amis
Editorial: Empúries
Col·lecció: ANAGRAMA/EMPURIES
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-908-8
Preu: 19,90€

Share

Totes les estacions de França, d’Oriol Ponsatí-Murlà

Deixa un comentari

toteslesestacionsdefranca

@Ed_Empuries @Grup62

La Cristina se’ns estrena al Nosaltres amb un llibre que va devorar en uns escassos quatre dies. Esperem que sigui un fitxatge de llarga durada! Aquí teniu la seva ressenya de Totes les estacions de França, de l’. Llegiu, llegiu…

Estimat escriptor O,

Li dirigeixo la present per comentar-li només un parell de temes sobre la seva òpera prima:

En primer lloc, voldria agrair-li efusivament a la E, la seva dona (com a mínim a la novel·la), que li fes un cop de colze aquell dia i li obrís els ulls sobre les infinites possibilitats que tenia la notícia que va donar peu a Totes les estacions de França. Si es que, a vegades penso que no sé què farien els homes sense dones com la E al costat; lectora de Mann, Pla, Dostoievski o Calders! És vostè un home molt afortunat.

I en segon lloc, comentar-li, apreciat escriptor O, que compartirà amb mi que la decisió d’anar a París, tot i el component romàntic, no va ser una idea massa brillant per part seva, no troba? Miri que embolicar-se amb aquesta banda de personatges… (ja sap perquè li ho dic, oi?).

No volia acomiadar-me sense donar-li la més sincera enhorabona pel Premi!

Atentament,

Una lectora que l’admira.

Un cop dit això -disculpeu-me l’incís anterior- ara sí, em dirigeixo a tots Nosaltres per dir-vos que la lectura d’aquesta anti-novel.la, com així la defineix el seu autor, ha estat si més no desconcertant, en el bon sentit de la paraula. Es tracta d’un recull d’històries que giren entorn d’una notícia:

“Troben vint quilos d’or en un tren regional al sud de París i ningú els ha reclamat”.

Us ho imagineu? Estrany, oi? Com és possible que algú abandoni una maleta plena de lingots d’or valorada en casi un milió d’euros i que, a sobre, ningú vagi d’immediat a exclamar-se! Efectivament són moltes les possibilitats que inventa el meu apreciat escriptor O. De fet, cada capítol n’és una de diferent, i les va ubicant en cadascuna de les estacions de la RER B de París.

Però no tot s’acaba aquí. El joc amb el lector és constant! Pretén descol·locar-nos en cada capítol. Els personatges són absolutament fantàstics. Fins al punt en què l’autor arriba a introduir-se en la seva història, com un personatge més, on aprofita per explicar-nos com va pensar i fer la novel·la… És el fruit d’una destresa desbordant!

La trama és trepidant i enginyosa i cada personatge (des de l’entranyable parella d’horticultors que embogeix per amagar el seu tresor, el pianista que posa preu a la seva ànima, el vell supervivent de l’holocaust, o el jove alquimista que vol aconseguir la pedra filosofal) manté una relació aparentment inconnexa i que després resulta que no ho és tant. Veureu com us sorprèn pàgina a pàgina.

Diversió i entreteniment assegurats, a banda que està magistralment estructurada i escrita. Una novel.la que recomano a tots els lectors que busquin sobretot una lectura lúdica i estimulant.

Us deixo  amb un tast genial. Que vagi de gust!

X pensà que no hi ha ni una unça d’or al món que no estigui, poc o molt, tacada de sang. La sang i l’or són elements germans, que formen un aliatge sovint invisible però indissoluble. Que els  vint quilos d’or que acabava d’abandonar estiguessin xops de sang humana no li hauria representat un obstacle de cap mena aceptar-los. Però la sang que els xopava era, també la seva. La sang que impregnava aquell or portava escrit el seu propi codi genètic.

Per cert, sobre el que li comentava a la carta dirigida al meu apreciat escritor O… En realitat, ell potser ni tan sols té dona, ni ha viatjat mai a Paris, potser ni tan sols deu ser existir. Em té tan desconcertada que no sé ni el que haig d’escriure…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Totes les estacions de França
Autor: Oriol Ponsatí-Murlà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2013
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-935-4
Preu: 16€

Share

El llac dels Signes, de Miquel de Palol

Deixa un comentari

elllacdelssignes

@Ed_Proa @Grup62

Llegir aquest El llac dels Signes, de , és un repte per a tossuts impenitents. Com que jo en sóc un m’he dedicat des de fa uns quants dies a treure’n l’entrellat. No tot el dia, és clar. Ni les festes ni les neurones donen per tant.

Capbussat en la lectura sense previ advertiment, i no pas a la meitat del camí de la vida (què més voldria!), la sensació és la d’endinsar-me en una selva obscura sense un Virgili que m’acompanyi.

Com a molt, un generós Joan F. Mira. El rètol que convida a deixar tota esperança als que gosen entrar no hi és però s’endevina que Palol no ens pensa donar peixet.

El bosc és espès, ple de senyals –Signes?- estranys i poc entenedors. De tant en tant, però, s’obren clarianes que em permeten reconeixer paisatges coneguts: alguns literats i pensadors. I músics: Bach, Mozart, Buxtehude, Bach, Schönberg, Beethoven, Bach, Fauré, Jeannette MacDonald, Bach i Bach i Bach i Bach. Cadascú té les les llacunes culturals que té. A mi la constant referència a Bach m’ha servit per no perdre la confiança en descobrir on vol anar a parar o com trobar un fil que ens permeti sortir del laberint amb la satisfacció d’haver-ne trobat el sentit.

I a la plana 74 trobo la primera pista explícita:

A quin gènere s’adscriu aquest llibre? En termes matussers: en quina secció el posarà el llibreter. Si hi té a veure com va decidir l’autor quin material és especulació teòrica i quin ficció imitativa de la vida, si a més no para de barrejar-ho. Si per més que els teòrics s’escarrassin a recordar que tota escriptura és ficció, el periodisme al capdavant, i sembla un acudit, la convenció no es mou (…).

(…) Qualsevol de les peces que vénen tot seguit podia haver dormit la resta dels segles (…) o haver estat donada a l’edició per separat (…). I a aquestes alçades ja prou he fet contra les normes per sentir-me cridat a fer més funambulismes.

“Les peces que vénen tot seguit”! Som a la plana 74 però he estat immers en el PREFACI SENSE ATRIBUTS que s’estendrà encara 25 pàgines més en les quals explicita detalls sobre les esmentades peces.

Ha estat com si l’autor ens convidés a llegir totes les notes (no pas a peu de plana sinó aplegades una darrera l’altra) abans de desenvolupar les “peces”.

Un cop començada la lectura, doncs, trobem un poema diguem-ne que convencional: versos ben arrenglerats, seguit per la primera de les tres sèries d’aforismes que amb el títol comú L’Arquer i l’Orfebre anem trobant repartits simètricament en el llibre amb ritme inspirat en l’estructura de les obres barroques de Bach.

I dins d’una narració en forma de diàleg que porta el títol Estudis de complexitat variable, una sèrie de narracions curtes reunides sota el títol d’Apèndix, un altre poema i finalment dues peces originades per encàrrecs: una per a l’escena i una altra per al cinema, aquesta última sobre Incerta glòria.

Segurament, el que més he gaudit han estat els aforismes que van apareixent durant tot el llibre. És un gènere molt i molt complicat i que no tothom és capaç d’escriure sense fer el ridícul.

Rarament la castedat és opció. Quan no és obligada, sol ser refugi.

No és un llibre, crec, que s’hagi de llegir d’una tirada. Però tenint present que Palol és un home que té coses a dir i que escriu molt i molt bé, és un llibre per tenir a mà i anar-hi tornant.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El llac dels Signes
Autor: Miquel de Palol
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 520
ISBN: 978-84-7588-431-8
Preu: 24,90€

Share

Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding

Deixa un comentari

bridgetjonesbojaperell

@Ed_62 @Grup62

L’Eli s’ha llegit el llibre de la Helen Fielding, Bridget Jones. Boja per ell, i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

Fa 17 anys vam conèixer la Bridget Jones, una dona soltera de trenta i escaig que ens va deixar llegir el seu diari. Amors, desamors, feina, embolics… una dona que podria ser qualssevol de nosaltres: un divertit desastre.

A falta d’un mes perquè es publiqués l’esperadíssima tercera novel·la de la Bridget Jones, llegeixo una piulada de The Guardian anunciant la mort del Mark Darcy. Com? Què? Quina classe de broma és això? Vaig entrar en xoc. A poc a poc vaig anar canalitzant la notícia. Sí, totes adoràvem el Mark Darcy, totes volíem un final feliç per a la Bridget, però realment volem llegir la meravellosa vida de la Bridget Jones? És clar que no! Volíem més Bridget, la de sempre, més embolics, i tornar a pensar que no ets l’única que fa tal cosa o tal altra.

Han passat 14 anys de l’última vegada que ens va fer riure i han canviat algunes coses. La Bridget és vídua i té dos fills, el Billy i la Mabel. Ha estat molt de temps lamentant-se i és hora de fer un canvi: ha de perdre pes, fer un canvi d’imatge i ha de tornar a relacionar-se amb homes, i quins homes! El xicot de la Bridget, en Roxster, té 29 anys i ella en té 51! Començant amb el dilema de si portar-lo o no a la festa d’aniversari de la seva amiga Talitha, que en fa 60 el mateix dia que ell en fa 30, la Bridget ens deixa endinsar-nos, un altre cop, en el seu diari per explicar-nos com ha arribat fins a aquí.

La mateixa essència però amb criatures, alguna desavinença amb les mares de l’escola, problemes per programar tots els aparells electrònics que té a casa (que no són pocs!), peluixos i polls. Una barreja explosiva que ens farà oblidar la petita presència de la mare de la Bridget i del Daniel Cleaver i l’absència del Mark Darcy.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bridget Jones. Boja per ell
Autor: Helen Fielding
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-297-7159-6
Preu: 19,90€

Share

No està escrit a les estrelles, de John Green

Deixa un comentari

noestaescritalesestrelleslabutxaca

@labutxaca @Grup62

La Míriam se’ns estrena amb un llibre que va ressenyar ja fa un temps la Lia aquí, al Nosaltresllegim. Es tracta de No està escrit a les estrelles, de John Green. A veure què ens explica!

Quan vaig tenir el llibre a les meves mans i vaig donar un cop d’ull a la sinopsi, vaig pensar allò de “un altre llibre-drama sobre la pitjor malaltia que existeix, el cáncer, i a més amb adolescents en plan polseres vermelles”. O sigui, de plorera fàcil…

El vaig començar amb certa recança però a mesura que em vaig endinsar en el relat, la història em va atrapar fins al punt aquell que no vols que el llibre s’acabi, allargant l’últim capítol perquè… vols saber-ne més!

A partir del grup de suport, la Hazel i l’Augustus comencen una entranyable relació, amb historia d’amor inclosa, cadascun en la seva realitat, afrontant la seva versió de la malaltia.

La Hazel, molt pesimista i conscient, fa un canvi brutal que fa que sigui molt fàcil empatitzar amb ella a mesura que avança el llibre. L’Augustus, en la meva opinió, és un personatge perfecte. Vaig quedar totalment enamorada d’ell. Per la seva personalitat, pel seu modus operandi… Perfecte!

Gràcies a un llibre anomenat Una Aflició Imperial i els favors del Càncer aconseguiran un viatge que mai oblidaran, que faran que la malaltia quedi en un segon pla.

Novel·la apasionant i molt recomanable. Fets ràpids, redacció fàcil i, alhora, frases que et fan pensar i valorar la forma com vivim sense jutjar-la.

Gràcies pel teu escrit, Míriam! Esperem més lectures i més ressenyes! Nosaltres llegim!

Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB CAMPANYES
Pàgines: 306
ISBN: 978-84-9930-800-5
Preu: 6,95€

Share

Maleït karma, de David Safier

Deixa un comentari

maleitcarmalabutxaca

@labutxaca @Grup62

La Judit se’ns estrena al Nosaltresllegim amb el Maleït karma, de David Safier. Benvinguda!

David Safier és el berlinès autor d’aquest llibre. Fa poc li van fer una entrevista i va confessar que, per a ell, escriure és una necessitat. Jo confesso que per a mi, llegir-lo també ho ha estat. La història que ens presenta a Maleït Karma és d’aquelles que enganxen des d’un bon principi. La protagonista, la Kim Lange és una cara coneguda del món de la televisió i es troba en el millor moment de la seva carrera professional. Tot just després de recollir el premi a millor presentadora de programa informatiu, és aixafada per les restes d’una estació espacial russa. I és aquí quan la Kim, lluny de morir i anar al Nirvana, es reencarna.

Reencarnar-se en un o altre ésser viu depèn simplement del bon Karma acumulat en la vida actual. Per tant, la Kim ha d’intentar acumular-ne el màxim per arribar al seu objectiu: tornar a ser al costat de la seva família. Però haurà de començar des de baix de tot de l’escala, com a formiga, ja que com a Kim Lange no es va estar de res quan es tractava de passar-li la mà per la cara a qui fos per tal d’aconseguir el que ella volia.

Una història enginyosa amb uns personatges entranyables, uns diàlegs brillants i girs narratius d’allò més divertits que ens fa replantejar, sense dramatismes, quines són les prioritats reals i els valors que marquen les nostres vides.

Aconseguirà la Kim tornar a formar part de la seva família? Si voleu saber si les segones oportunitats existeixen i com cal aconseguir-les, no deixeu de llegir Maleït Karma. Si més no, el riure el teniu garantit!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Maleït karma
Autor: David Safier
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 322
ISBN: 978-84-9930-746-6
Preu: 12,95€

Share