Arxiu de la categoria: 2010

Estimat Barça

L’Adagio, el “noi que segueix atrapat en el temps blaugrana” (vegeu Atrapat en el…), per no trencar la costum, avui ens comenta Estimat Barça, un llibre emotiu, d’aquells que fan vibrar només amb el tacte de les pàgines. No us el deixeu perdre!

Títol: Estimat Barça
Autor: Lluís Canut
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-6641-339-8
PVP: 24.95€

Hola Nosaltres!

Entre nosaltres i vosaltres us he de dir que aquest llibre reflecteix, no només la història del Barça, sinó també la meva història. Des de petit que he seguit de ben a prop a aquest club, que és més que un club.

Estimat Barça és un recull de les 150 millors fotografies dels moments més emocionants viscuts amb aquest equip de primera. De totes les fotografies, em quedo amb tres que reflecteixen molt bé el sentiment d’un país. Unes imatges que rememoren el bon joc i el treball en equip.

Entre aquestes trobem moments de violència en el camp, com la fotografia on es mostra com els jugadors del Barça reben ampolles de vidre en el Bernabéu, moments d’evolució tecnològica, com la imatge on es veu la pissarra que s’utilitzava com a marcador. Per últim, però no més important; un altre record, per no dir un dels més emotius de la història del Barça, el de Guardiola saltant pels aires, rodejat de jugadors, gràcies a la victòria de les sis copes. En definitiva, moments per rememorar i reviure!

Un llibre d’aquells per regalar a gent com jo, estancats en el temps blaugrana.

Share

Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$!

Spiegelman, Art
Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$!
Barcelona: Random House Mondadori, 2009. 78 p.
ISBN: 978-84-397-2161-1

Benvinguts al 1978, any en què es publica Breakdowns, un àlbum de format gran i edició de luxe que recull tires autobiogràfiques, experimentals i transgressores, fins aleshores disperses en diverses publicacions underground, que Art Spiegelman havia dibuixat entre el 1972 i el 1977.

En el 1992 la seva novel·la gràfica Maus. Retrat d’un supervivent guanya el premi Pulitzer. Maus és la seva obra més llarga i complexa. La més madura, plena d’influències i detalls fruit de l’assimilació i per aquest mateix motiu, també és la menys experimental.

Pels qui estiguin interessats en la trajectòria artística prèvia d’Art Spiegelman, Breakdowns esdevé de lectura obligatòria. Una obra on l’autor agafa de la mà al lector perquè l’acompanyi en l’exploració dels límits del llenguatge del còmic.

L’àlbum està estructurat en tres parts. La primera, la més autobiogràfica es titula Portrait of the artist as a young %@#$! , i en el mateix sentit que Joyce en el seu Retrat de l’artista adolescent, ens mostra amb honestedat encisadora la realitat dels seus impulsos creatius, dels fets personals que inspiren la seva obra. Una mostra del diàleg en estat pur, que esdevé entre l’artista jove i els processos creatius.

Després d’aquestes reflexions, entrem en la segona part, el cos de Breakdowns, titulat De Maus a la actualidad. Una antología de historietas de Art Spiegelman.

Estructurada en una introducció i catorze historietes. Impressiona la varietat de tècniques narratives i la introducció constant d’elements innovadors. Una clara mostra de la investigació profunda que fa Spiegelman amb els recursos d’expressió.

En aquesta part hi ha joies com la tira original de Maus, tres pàgines publicades l’any 1972 on trobem uns personatges dramàtics i expressius que esdevindran la llavor del llibre de més de tres-centes pàgines.
També ens presenta experiments narratius com les dones de dues cares de Picasso protagonitzant trames de novel·la negra a Ace Hole.

Un epíleg escrit pel propi Spiegelman, conforma la tercera part que tanca el volum. L’autor desvela el context en el que Breakdowns va ser ideat i ens explica multitud d’anècdotes al voltant de la seva publicació que, segons les seves pròpies paraules, es va fer “contra tot pronòstic”.

Nadie demandaba un álbum en formato de lujo que recogía el puñado disperso de breves tiras autobiográficas y estructuralmente experimentales realizadas entres 1972 y 1977, salvo yo.

En aquest àlbum de format inusual, amb un estil aparentment senzill, Spiegelman aconsegueix que el còmic esdevingui adult. Entre d’altres coses, introdueix l’autobiografia d’una manera crítica i alhora intel·ligent. En ell, el contingut i la forma avancen en un equilibri perfecte. Es podria afirmar que amb Breakdowns, Spiegelman inventa l’honestedat en el còmic i converteix aquest volum experimental en un clàssic.

A les últimes paraules de l’epíleg l’autor, en una autèntica declaració d’amor, ens explica el que Breakdowns significa per a ell mateix.

Por consiguiente, puede que algunos vean Breakdowns como un simple producto de su tiempo, pero para mí es un manifiesto, un diario, una nota de suicidio arrugada y a la vez una importante carta de amor a un medio que adoro.

Share

De camí a Terra Santa…

Títol: L’arqueòleg
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 864 ]
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-311-4
PVP: 21.50€

L’arqueòleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni és la història del monjo Bonaventura Ubach. L’any 1910 aquest arqueòleg i monjo català va emprendre un viatge des de Montserrat fins a Terra Santa a la recerca de peces històriques per fundar el Museu d’Orient Bíblic de Montserrat. A més, Ubach volia conèixer els indrets reals dels passatges Bíblics amb la intenció d’il·lustrar una edició catalana de la Bíblia.

L’arqueòleg és una lectura planera, molt recomanable. De cop i volta, et veus submergit en el llibre, al costat del pare Ubach, el qual voldries acompanyar en la seva particular i intrigant travessia pel desert. El viatge esdevindrà una autèntica odissea, plena d’entrebancs i perills…

Hi ha llibres amb història, amb substància; d’altres, en canvi, que et deixen indiferent. Aquest és dels del primer grup. La idea de Gironell va sorgir a partir d’un reportatge que l’autor va llegir a la premsa catalana sobre la restauració de la mòmia egípcia que hi ha al museu de Montserrat. Arrel d’aquest reportatge va descobrir, a poc a poc i amb paciència, la història de Bonaventura Ubach, una història de recerca i coneixement. Una història oculta com la de molts altres personatges anònims que ha valgut la pena desempolsar.

Martí Gironell és escriptor i periodista. Actualment col·labora en el programa Els matins de TV3. El Pont dels Jueus, el seu debut novel·lístic, és l’èxit més recent de la novel·la històrica catalana. La seva segona novel·la, La Venjança del Bandoler, va rebre el Premi Nèstor Lujan de novel·la històrica.

Després de veure l’historial de Gironell i de viure de primera mà les aventures del monjo Ubach, caldrà doncs donar-li un vot de confiança a aquest novell escriptor que va donant forma i veu a la història catalana.

Share

Sí, sí, sí, la Guia ja és aquí!

Títol: Guia de vins de Catalunya 2011
Autor: Silvia Naranjo i Jordi Alcover
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: PÒRTIC VIURE. Núm edició: 1
Pàgines: 440
ISBN: 978-84-9809-164-9
Preu: 23,50€

Nosaltres, sento l’eufòria, però és que:

a) és divendres

b) tinc 2 dies per davant de cellers oberts per anar a comprar els vins i caves que ens aconsellen en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo a la seva nova Guia de Vins de Catalunya 2011 que tot just acaba de publicar-se.

Ahir la van presentar a Sants, en una festa on hi van assistir els propietaris dels cinc cellers més ben puntuats, que estaven d’allò més eufòrics perquè una Guia tan prestigiosa a casa nostra i arreu els hagués premiat el rigor en el treball al llarg de l’any. No em creieu? Doncs mireu la foto, a veure si no se’ls veu cofois! I és que no és per menys! Com diria la meva filla, en Jordi i la Sílvia s’ho curren molt i es fan un tip de fer tastos a cegues per arribar a aquesta classificació dels 110 vins més ben puntuats.

Enguany, jo encara no he tingut temps de llegir-me-la (hauria de dir de beure-me-la?) però en anteriors ocasions (vegeu Una tarda…) m’ha semblat una eina preciosa per tenir al costat abans, durant o després, de tastar un vi. Per què? Doncs perquè t’orienta sobre preus, varietats, elaboració, aromes, maridatges… I si no fos un tast a cegues, ens podria orientar també sobre les etiquetes, perquè -com a curiositat- podem assenyalar que una de les seves notes més altes, el 9,54 del Cava Torelló Custo Brut Gran Reserva, ha anat a parar a una ampolla que ha dissenyat, precisament, en Custo Dalmau. Ara ja sabem que aquest cava, a més de cool, és bo!

Bé, doncs, callo i me’n vaig a beure una miqueta… però de cafè amb llet, que tot just és mig matí!!

Share

A la ciutat d’or i argent

Títol: A la ciutat d’or i argent
Autor: Kenizé Mourad
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 414
ISBN: 978-84-297-6735-3
Preu: 19.90 €

A la ciutat d’or i argent no és una novel·la històrica però ho és, no és una novel·la romàntica però sí, no és una biografia però també. I aquest mèrit el té l’autora, la periodista francesa Kenizé Mourad, que narra, d’una manera novel·lada però verídica, la insurrecció del poble indi enfront de l’imperialisme britànic a mitjan s. XIX. I centra tot l’interès en la persona de Hazrat Mahal, la reina (begum) de l’estat d’Awadh amb capital a Lucknow, la ciutat d’or i argent.

De bon principi, la narració entrellaça la història de la revolta i resistència índia contra els anglesos (angrez) i la història de la forja de la reina Hazrat Mahal. I gràcies al sentit narratiu de l’autora, l’argument no esdevé una successió de batalles sinó que, a més, aconsegueix mantenir l’atenció del lector amb l’aflorament d’un amor clandestí, els pensaments i reflexions dels protagonistes -escrits en cursiva- i la inclusió de dades històriques i articles periodístics reals de l’època.

Tots aquests aspectes fan de A la ciutat d’or i argent una novel·la interessant i de lectura agradable. Si no he tingut prou Nosaltres, us deixo amb l’últim paràgraf que de ben segur us obrirà les ganes de llegir-la:

“La petita Muhammadi, la poetessa del Chowq, l’esposa enlluernada de Wahid Alí Xa, la jove regent, l’amant apassionada, la sobirana clarivident, la cap de guerra intrèpida, Hazrat Mahal, va ser una aparició fulgurant en la Història. Va traçar el camí de l’alliberament de l’Índia.”

Share

ViscA Polònia… i m’agrada molt!!

Títol: Visc a Polònia
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-322-0
PVP: 19.50€

Polònia és un dels millors programes de la televisió de casa nostra… algú ho havia de dir!

Ara, aquesta “troupe” ha escrit un llibre, ViscA Polònia, el nou costumari català que és igual o millor que el programa. Passes pels dotze mesos de l’any amb el Papa, el Monegal,  el Jordi Hereu, el Justo Molinero, l’Esperanza Aguirre… Us ho imagineu, oi? És talment com el que fan a la tele!

Mentre el llegia, hi havia moments que em semblava sentir la veu dels personatges, i no us ho dic perquè sí! El sermó alternatiu de Teresa Forcades (al mes de desembre) fa riure d’allò més, especialment si, com és el meu cas, estàs pensant en el dinar de Nadal, perquè es pregunta “a qui li interessa que mengem tant aquests dies” i la resposta, no podia ser d’altra és “a les farmacèutiques!”. Per què? Doncs us haureu de comprar el llibre per esbrinar-ho… això si esteu ben cecidits i supereu els dubtes que planteja la lectura de la solapa, de la qual us en cito un petit extracte:

Pel preu d’aquest llibre podries;

  • Dinar un dia un menú una mica car, o dos dies un menú baratet.
  • Comprar-te una cassola. Amb tapadora.
  • Trucar 12 vegades a Matinspuntsi/Matinspuntno.
  • Comprar quatre DVD de pel·lis de Paco Martínez Soria.
  • Llançar 20 monedes en una font, pensant 20 desitjos.

(…)

Però no! Tu has decidit gastar-te’ls en el llibre Visc a Polònia. No te’n penediràs. Segurament. Vaja, quasi segur. Probablement. Tot i que…

Ja us ho dic jo: catalans, catalanes, no us en penedireu!!!

Share

Les cent millors cançons de Nadal

Títol: Les cent millors cançons de Nadal
Autor: Joan Amades
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: ficció
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9930-013-9
PVP: 9,95€

Avui tenim estrena a Nosaltres! La Laia ens comenta Les cent millors cançons de Nadal, un llibre perfecte per aquestes dates…

La lectura d’aquests poemes m’ha fet viatjar cap a la meva infantesa. La majoria els coneixia com a cançons, ja que me’ls havien ensenyat a escola o bé a casa, sobretot els avis.

Ha estat una lectura molt agradable, tranquil·la, d’aquelles de diumenge al sofà ben tapadeta, i que et transformen la cara en un gran somriure omnipresent.

Gràcies a aquestes cançons he reviscut els preparatius que fèiem a escola per les audicions de Nadal, el pessebre vivent, els dinars de Nadal a casa amb els avis, els nervis que tenia quan arribava el moment de pujar dalt de la cadira per recitar algun poema, les passejades per la fira de Santa Llúcia… Quin gran poder que tenen!! Han aconseguit, a més de conformar el patrimoni cultural del nostre país, establir-se en la nostra memòria per sempre i formar part de la nostra vida.

Share

Embolica que fa fort!

Títol: Mentrestant
Autor: Jason Shiga
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 80
ISBN: 978-84-9932-271-1
Preu: 16.95€

Us he d’alertar: no us deixeu enganyar per la dolça dedicatòria inicial “Per a la mama i el papa” ni per les tonalitats pastels, ni per les formes rodones i infantils dels cossos inanimats que entrellacen aquest còmic.

Mentrestant, de Jason Shiga, no és un còmic qualsevol. Una petita decisió (gelat de xocolata o vainilla?) desembocarà en una història desconcertant i experimental. La història d’un noi, en Jimmy, que coneix a un científic (una mica tocat de l’ala), el qual li ofereix la possibilitat de jugar amb màquines tan potents com letals. De vosaltres depèn que la humanitat no quedi destruïda! Anireu a dormir amb aquest remordiment de consciència?

Un relat que es va construint a mesura que el lector s’endinsa en la història. Una narració gens fàcil que no segueix una línia recta física, amb salts en el temps abundants i narracions paral·leles. Dins de Mentrestant trobareu centenars de possibilitats, totes elles imprevisibles i algorítmiques. Camins que us guiaran cap a la destrucció o bé cap a… un desastre absolut! Només hi ha un final feliç, molt difícil d’arribar. Un trencaclosques fet amb ingeni, a vegades desesperant però moltes d’altres divertit i additiu.

Share

Basurarte, per Gusti

Artista: Gusti
Publicació: Barcelona [etc.] : Océano, 2009
Descripció: [72] p. : il. col. ; 32 cm
Col.lecció: Travesía

Paelles que agiten les hèlixs al mig del cel blau. Paquets de tabac de Formula 1. Zona d’esports, Teatre i Bowling de luxe. Làmpades mooolt més fashion que les d’Ikea. Llaços, diademes i màscares. Marcs per a fotos, testos, jocs d’escacs…
Autèntiques peces úniques, elaborades amb allò que ja no ens serveix.

ART en majúscules que arrenca somriures.

Mai no van existir unes deixalles tan boniques com els que ara tenim, i la màgia de GUSTI,  desvetlla les il·lusions que s’amaguen dins la galleda de les escombraries.

Així és BASURARTE, una festa de la imaginació on tots els somiadors hi sou convidats.

Share

Som La Companyia de la Fantasia lalalaralalaaaa

Geronimo StiltonNosaltres, l’eufòria no té res a veure amb el Barça, la pilota d’or o el 5 a 0, no, no, no. El títol d’aquest comentari només té a veure amb la banda sonora d’aquesta tarda al meu cotxe. Us explico com ha anat tot plegat…

18:00 – deixem el pare fent feina i sortim la meva filla i jo cap al teatre. Al CD del cotxe, el disc d’Un camell Orient (només té dues pistes, la cantada i la instrumental -per cantar a sobre- que ha esdevingut el gran hit de la temporada; us prometo que ja me la sé).

18:30 – sortim del pàrquing i ens anem al Comtal, a veure el musical del Geronimo Stilton. Hi ha una cua que fa por!!! Sort que tenim les entrades.

18:50 – entrem al teatre i és ple de cartells amb el Geronimo i La Companyia (Scribacchinus, Alys, Flordiana…).

18:57 – “-Mama, em compres crispetes? -I m’ho dius ara que ja som assegudes?”

18:59 – “-No en queden de salades. Té, agafa-les i l’aigua també… -No passa res! Gràcies. Seu, que comencen.”

19:00 – Primera topada normativa: li diuen Geronimo pronunciat en català, com gerani o gerro! I jo que li deia a la castellana!! Penso que sóc una panoli!

20:00 – La primera part ens ha passat volant! Gairebé ni hem menjat crispetes! Comentem mentre baixem a estirar les cames que és genial i que no tenim ganes d’anar al lavabo sinó de què torni a començar, perquè, havent llegit Al Regne de la Fantasia, ja se sap que al final hi ha els episodis més emocionants…

20:15 – Les nenes més petites del nostre costat tornen pitant del lavabo… comença ja!

21:10 – ooooooooooooooooooooooh! Petards, confetti, serpentines, els personatges pels passadissos saludant… i les cançons del show a la boca sense poder-les aturar! Tornem cap al cotxe fent el saltimbanqui pel Paral·lel i comentant entre estrofa i estrofa que bé que ho fa la Lloll, que maca és la princesa, quina roba més ben feta que porten i, sobretot, com ens agrada el Geronimo (que, ara sí, ja pronunciem com Gertrudis!).

21:20- Companyia, som una Companyia, la Companyia de la Fantasiiiiaaa (s’imposa el Karaoke al cotxe).

21:45 – comencem a sopar i no callem fins que no ens obliguen a fer-ho… Comença el resum des del Camp Nou, un altre Regne de la Fantasia!

Share