Arxiu anual: 2011

Salut, humor anglès i bons aliments

Títol: L’herència de Wilt
Autor: Tom Sharpe
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-6641-298-8
PVP: 17,50 €

Estic pensant que quan a nosaltresllegim intentàvem contestar a la difícil pregunta de per què llegim (vegeu Per què…) es van donar respostes de tota mena, però crec recordar que ningú no va proposar que el riure pogués ser un motiu.

I és que no conec gaire gent que, trobant-se en un lloc públic, com ara un vagó de tren atapeït, hagi estat totalment incapaç d’aguantar-se el riure amb un llibre de ficció. Em fa molt feliç poder dir que jo sí he viscut un d’aquests escassos i preciosos moments d’hilaritat. I això és gràcies a Tom Sharpe i al seu primer llibre sobre l’antiheroi Wilt.

Han passat 34 anys des del naixement d’aquest personatge. Avui l’autor viu a Llafranc i no es cansa de llençar elogis de Catalunya en totes les entrevistes que concedeix, en especial de la seva sanitat pública —com deu ser la sanitat anglesa!? —. Acaba de publicar L’herència de Wilt, la cinquena novel·la protagonitzada per Henry Wilt: encara casat amb l’exasperant Eva, ara és pare d’unes terribles quadrigèmines, ja adolescents, llur dolenteria frega la psicopatia. A més haurà d’intentar donar classes particulars d’història al fill d’uns odiosos aristòcrates, un mocós repel·lent molt més interessat en disparar contra tot allò que es bellugui que en aprendre res. Perversions sexuals, robatoris de cadàvers i entremaliadures quasi mortals formen part del fons de la història.

Són presents els temes recurrents de l’autor: la frustració dels educadors anglesos, la decadència de la classe alta anglesa, la ineficàcia de la policia anglesa… Tot plegat ens fa entendre l’essència d’una cultura que va fent salts entre la formalitat més estricta i la bogeria clínica, sense passar per cap terme mig. El resultat és el millor exemple d’humor anglès corrosiu que he vist mai per escrit — el millor que he vist mai per televisió és Monty Python’s Flying Circus—. I al final del llibre l’autor amenaça amb una continuació. Espero que ho compleixi ben aviat!

Mentrestant, vegeu a l’autor parlar de la seva obra —entre altres coses —en aquest enllaç.

Share

Generación A

Títol: Generación A
Autor: Douglas Coupland
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7669-979-9
PVP: 20,00€

El Sergi ens porta més ciència ficció! Llegiu, llegiu:

Generación A és una novel·la de ciència ficció amb un estil Cyber punk que recorda força a Un món feliç, de l’escriptor britànic Aldous Huxley.

La història es situa en un futur més o menys proper. Les abelles s’han extingit. De cop i volta, cinc persones d’arreu del món -sense cap mena de connexió entre elles- pateixen picadures d’abelles i es veuen unides per aquesta estranya experiència. De sobte es troben com conillets d’índies. Els detenen i els aïllen per investigar-los. La gran pregunta; si estan extingides, com pot ser que els hagin picat? Com a particularitat, afegir que consumeixen sovint una substància anomenada Solon, que atordeix a la gent.

A banda de la història, els protagonistes narren a més a més, diversos contes. Molt recomanable i entretingut!

Share

L’Amor, ai, l’amor!

Títol: L’Amor
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Fora Col·lecció [Núm 0 ]
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-213-0
PVP: 11,95€

Catorze de febrer! Quan jo era petita sentia una cançoneta per la ràdio que deia “hoy es el día, de los enamorados”… encara me’n recordo! Ara missatges similars ens arriben per tot arreu, tot l’any, perquè està vist que això de l’amor ajuda a superar molts tràngols i, en un dia com ahir, encara més. Sembla que els angelets ens puguin enforquillar a qualsevol cantonada!

Ah, les sagetes de l’amor, com són de complicades…  Costa apuntar bé, eh? De vegades, els tímids es queixen que un cop han fixat l’objectiu les paraules no acaben de sortir amb fluïdesa i, ja se sap, l’arc no es pot mantenir tensat massa estona perquè espatlla la punteria: cal apuntar, decidir-se i encertar al cor. En aquest pas intermig, les frases d’amor que recull L’amor, de Paulo Coelho, poden ser una gran ajuda.

Aquest autor ha donat material no només per fer un llibre de 128 pàgines, no; ha donat per a una enciclopèdia! Aquí teniu les millors, agrupades i llestes per acompanyar qualsevol circumstància.

I com que sempre us dic “estimats nosaltres”, ara em permeto deixar-vos amb aquesta cita:

L’amor és l’essència de la vida. Jo afegiria que la lectura compartida amb nosaltres també…

“Quan estimes, totes les coses tenen més sentit”, L’Alquimista.

Share

9 guardons per a Pa negre!!

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

Millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat són només tres dels nou guardons que ha aconseguit aquesta adaptació per al cinema de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, de la qual n’hem parlat diverses vegades aquí al nosaltres (vegeu Els convidats, Divendres estrenen…, Oh, quina…, La guanyadora…).

A hores d’ara, a TV3 encara no han penjat cap vídeo dels lliuraments, però estarem al cas per il·lustrar aquest comentari que ens fa tan i tan feliços!!

Si voleu més informació, podeu llegir aquestes notícies a El Periódico o al 3cat24.

Us deixem amb el tràiler oficial en català i unes declaracions dels premiats.

Share

El primer poder

Títol: El primer poder
Autor: Josep M. Carbonell
Editorial: Editorial Mina
Col·lecció: L’arquer
ISBN: 978-84-92541-01-0
Pàgines: 152
PVP: 20,80€

Des que vaig posar un peu a la Facultat he sentit dir repetidament que els mitjans de comunicació formen el quart poder. Després de l’executiu, el legislatiu i el judicial. És obvi que els mitjans exerceixen un gran domini sobre la societat i la política, tant que alguns teòrics com Josep Maria Carbonell ja defineixen aquest sector com El primer poder.

He tingut el plaer d’assistir a les classes del filòsof i polític Josep Maria Carbonell a la facultat Blanquerna. Un home d’aquells a qui escoltar no es fa cansat. Proper, meticulós, però sobretot, un apassionat de la feina. El primer poder és un reflex del seu caràcter i de la seva dedicada pulcritud. Cal dir que tampoc no li falta referències professionals, ja que fou president del Consell Audiovisual de Catalunya.

Un estudi detallat de la influència dels mitjans, de l’interès mutu amb la política, i de la repercussió en l’opinió pública. Un assaig sobre el poder i la manipulació vista a ulls interns d’aquest sector tan maquillat de portes enfora.

Share

Frankie Addams

La novel·la Frankie Addams, de l’escriptora nord-americana Carson McCullers, data de l’any 1946 i va ser traduïda per primer cop al català al 2009.

La seva protagonista, la jove de dotze anys Frankie Addams, és una adolescent solitària -no vol tenir amics al seu poble- i somiadora, té allò que en diem el cap ple d’ocells, i vol aprofitar el casament del seu germà gran per sortir del seu poble i veure món, ser lliure.

No accepta la vida senzilla i monòtona que té amb la seva minyona Berenice i el seu cosí John Henry, tampoc entén viure sempre dins del mateix cos i ser la mateixa persona tota la vida. Pot ser que per això al llarg de la novel·la sigui la Frankie, la F. Jasmine i la Frances.

Aquest inconformisme i rebel·lia fa que visqui amb una constant angoixa i decepció, arribant fins i tot a fugir de casa. Però la Frankie acaba comprovant que la realitat sempre s’imposa a la ficció creada al seu cap, gairebé sempre, per avorriment.

Llegint aquesta novel·la, Nosaltres, m’ha vingut al cap la lectura de L’elegància de l’eriçó, ja que he trobat certes semblances en la relació que tenen la Paloma i la portera Renée i la que mantenen la Frankie i la Berenice. Així que si us va agradar la novel·la de la Muriel Barbery, segur que amb aquesta també passareu una bona estona.

Autor: Carson McCullers
Títol: Frankie Addams
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 191
ISBN: 978-84-9787-279-9
Preu: 16 €

Share

Les tortugues ballen el vals?

Títol: El vals lent de les tortugues
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Empuries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-682-7
PVP: 21,90€

M’havien parlat molt bé d’Els ulls grocs dels cocodrils, així que quan va caure a les meves mans El vals lent de les tortugues, no vaig poder fer res més que alegrar-me: tenia per davant més de 600 pàgines d’aventures només per a mi.

A mida que vaig començar a endinsar-me en la recent novel·la de la Katherine Pancol, vaig començar a experimentar la sensació de què formava part de la família de la Josephine. Ja no era una lectora de la seva vida, sinó que la compartia! Em trobava, com ella, a cavall entre Londres, on viu la seva filla gran Horttense i, París, on viu amb la Zoe, una  jove adolescent que comença a experimentar el goig del primer amor.

Després de l’èxit aconseguit amb la seva primera novel·la, la Josephine es trasllada a un preciós pis situat a un barri benestant de París on comparteix escala amb uns veïns ben peculiars. La tranquil·litat però, no dura tant com ella espera ja que de cop i volta una sèrie d’assassinats comencen a ocórrer al seu voltant.

El vals lent de les tortugues és un d’aquells llibres que et fa sentir familiar, que t’acompanyen allà on vas perquè no pots deixar de llegir-los. Escrit de forma impecable i propera, et captiva des de ben al principi.

No sé a vosaltres què us transmetrà, però jo, després de llegir-lo, crec que puc imaginar-me perfectament com és i com viu la Katherine Pancol

Share

L’última nit a Twisted River

Us deixem amb un comentari d’en Pere, L’última nit a Twisted River.

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1

“Hi ha pocs escriptors vius dels quals compri els seus llibres a mesura que van sortint publicats. De fet només em venen al cap els noms de John Le Carré, Josep M. Espinàs, Jonathan Safran-Foer (del que acabo de descobrir que ha tret el seu tercer llibre) i, evidentment, John Irving. I el seu darrer treball, “Last night in Twisted river” no m’ha decebut.

Trobo que no és la millor novel·la que ha escrit fins ara però s’hi apropa molt. Crec que els llibres d’Irving es poden classificar en dos grups: les obres totals en què l’autor crea uns personatges complexes i ens submergeix en la seva vida i el món que l’envolta i les obres fallides en què la intenció és la mateixa però els protagonistes acaben sent superficials i les novel·les un pur entreteniment sense pretensions. En la primera categoria hi posaria aquesta darrera novel·la, així com “Una dona difícil” o “Fins que et trobi” mentre que “La quarta mà” o “Prínceps de Maine” serien de la segona categoria. Així doncs, a qui es vulgui iniciar en la lectura d’Irving i no només busqui evasió li recomanaria algun dels llibres de la primera categoria. I de fet, recomanaria precisament el “Last night” perquè no és tant bo com “Una dona difícil” (i no convé començar un autor llegint la seva millor obra) i perquè no és una lectura complicada com la que et trobes a “Fins que et trobi“.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per A la vora del foc.

Share

Un Pequeño Problema

En Xevi, a qui encara no teníem el plaer de conèixer al nosaltres, ens comenta  Un pequeño problema, d’Anna Viladomiu. Llegiu, llegiu…

Títol: Un Pequeño Problema
Autor: Viladomiu, Anna
Editorial: Flamma Editorial
Col·lecció: “Un mundo de mujer”
Pàgines: 203
ISBN: 978-84-937283-9-7
PVP: 18,00€
Edició: 1a, 2010

Llibre de debut de l’autora. Lleuger, amè i fantàsticament ben encarrilat.

Si l’autora confessés, ens diria que a la història que s’hi narra, no tot és cert… i és que el color principal n’és el de l’adaptació de les pròpies vivències i algunes que gairebé ho han estat.

Amb un to desenfadat i potser massa sofisticat (que recorda a la sèrie de “Sexe a Nova York”) se’ns transporta a les vivències de Rita i de Carola, entre el seu darrer viatge a París i el seu retrobament 25 anys després. En el camí de la lectura veurem com tant una com l’altra, per senderes paral·leles, intenten assolir cadascuna la seva pròpia meta a la vida.

A ambdues, les hi acompanya Rous (per Rosa en anglès); un personatge que esdevé en tota aparició, l’autèntica vàlvula d’escapament del missatge que s’amaga entre línies: “Viu el moment i gaudeix del què tens; Marca’t fites assolibles i seràs fàcilment feliç”.

Una cerca de la felicitat amb un sortit d’anècdotes ben diverses, i situacions força convulses, que versen moltes vegades sobre temes tant transcendentals con inherents en el gènere humà: l’enamorament, la infidelitat, la realització personal, i fins hi tot la mort.. encara que tots ells es tracten sota estricta desdramatització.

Malauradament, aquesta desdramatització li resta força al llibre, i fa que no arribi a apassionar-nos el més mínim.

De fet, peca d’excessiva frescor i brevetat, fins hi tot en la ironia dipositada en moltes “escenes”.

Hom augura una adaptació cinematogràfica, que millori l’original en tant que es recreï en els successos (que en són molts, i molt prometedors).

Ja ho sabeu doncs, per desconnectar, un bàlsam fet novel·la.

Share

Un país necessita la poesia completa

Títol: Poesia completa
Autor: Joan Maragall
Editorial: La butxaca
Pàgines: 420
ISBN: 978-84-9930-205-8
PVP: 14,96 €

L’enunciat d’aquest comentari s’hauria de poder escapçar i reordenar:

Un país necessita la poesia completa, perquè ens cal tota la poesia, tota la cultura, tota la llibetat per sostenir un país.

La poesia completa necessita un país, perquè només un país valent i amb xarxa empresarial té capacitat d’editar l’obra completa d’un poeta, i més si és tan prolífic com ho fou Joan Maragall.

Un país complet necessita la poesia. Aquesta és la millor combinació, em sembla. Ens cal la poesia per anar endavant, ens calen els poetes per veure més enllà i saber que “la paraula millor la tens a l’ànima”.

Veig que he començat el comentari molt exhaltat de pàtria… Què voleu que us digui? Llegir en Maragall les porta, aquestes coses. A més, és d’aquelles veus que vas trobant citades ara i adés, d’aquelles que t’acompanyen tota la vida. Potser per això he volgut llegir-lo -parcialment- amb la meva filla (com sempre, al cotxe!).

Vam proposar-nos durant uns quants dies triar un poema cadascuna, llegir-lo plegades i comentar-lo després. Així vam saber que La sardana és la dansa més bella,  que home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar, que la flor de la ginesta parla de la gran festa de la nostra llibertat, que és una de les coses més alegres veure entre els núvols els estels brillar… i tantes i tantes coses! Ha estat una experiència fantàstica.

Bé, ara deixeu-me que us digui que en un d’aquests viatges maragallians les converses literàries van anar una mica més enllà que no estava previst. Vaig tenir la brillant idea de suggerir “-per què no en triem un a l’atzar?”. Jo vaig topar-me amb un poema sobre els ametllers molt bonic però el dit de la meva filla va anar a parar a Joan Garí, un sant que acaba de mala manera per culpa d’una donzella “vestida de temptació”… Bé, hem hagut d’explicar algunes coses, de poesia, de pàtria i de pecats tan grans! És el que té la poesia completa, que t’obre els ulls completament!

Share