Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

Vaclav i Lena

2 respostes

Títol: Vaclav i Lena
Autor: Haley Tanner
Editorial: El balancí
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-822-0
Preu: 19,90€

La Mònica se’n estrena -per fi!- al Nosaltres amb Vaclav i Lena, de Haley Tanner. Al principi va semblar que li costava una mica… però al final, li ha agradat molt!

El llibre Vaclav i Lena narra la història d’amor entre aquests dos personatges. Una història que neix quan són dos nens que es troben a Brooklin a inicis de la dècada dels 90, essent ell un aspirant a mag i ella la seva ajudant, i que va creixent mica en mica i es fa adult a l’adolescència quan els dos es retroben vuit anys després.

En Vaclav vol ser prestidigitador i és un individu amb molta facilitat per l’anglès, l’idioma que els seus pares (russos) volen que aprengui per esdevenir un “autèntic home americà”, mentre que la Lena és bastant més tímida, té alguna dificultat a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn, i, sobretot, té  la necessitat d’omplir un forat del seu passat: no sap absolutament res dels seus pares, que van desaparèixer d’un dia per l’altre sense deixar rastre quan era molt petita.

Brooklin és l’escenari, primer dels seus jocs de màgia, i després de la recerca que Vaclav i Lena fan en el passat d’ella, intentant descobrir què va passar amb els seus pares a la Rússia postsoviètica de la qual va fugir amb la seva tieta. Tot això, a moments, plantejant escenaris força dramàtics però que val la pena seguir llegint perquè us portaran a un final sorprenent!

Tot i aquest escenari dramàtic que us he plantejat, la màgia entre els dos personatges va creixent a mida que transcorre el llibre fins a construir una història que val molt i molt la pena.

El llibre m’ha agradat, sobretot pel personatge de Vaclav. I és que, després de descobrir el passat de Lena… també fa màgia!

¿Quina? L’haureu de descobrir vosaltres…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Històries encantades de Catalunya

3 respostes

Títol: Històries encantades de Catalunya
Autor: César Alcalà
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1067-0
Preu: 18€

En Josep, el pare de l’F.X, ens ha fet la ressenya de les Històries encantades de Catalunya que ha recollit en César Alcalà. Aquí la teniu:

Bé, en aquests moments “jo encara no sé ben bé si sóc viu o mort”. Així comencen Els Pastorets de Folch i Torres. No sé si em desperto d’un son o estic encantat amb totes aquestes Històries Encantades.

Em van les històries curtes, i sempre m’ha agradat molt llegir-ne, doncs sempre n’aprens alguna de nova; en aquest llibre n’hi ha unes quantes.

De segur que en rellegiré alguna de nou, per quan vagi de passeig per algun dels encantats indrets en què es desenvolupen les històries, i així sorprendre els meus acompanyants.

M’acabo de despertar de sobte, travessant El Pont Del Diable de Martorell, portant al damunt La Pedra De L’Encant de la Porxada de Granollers. Al meu voltant, la quitxalla em persegueix, reclamant la pedra: la necessiten els narradors per fer de púlpit per explicar-los contes.

Share

Les metamorfosis d’Ovidi

1 resposta

Títol: Les metamorfosis
Autor: Ovidi
Traductor: Jordi Perramon
Editorial: Quaderns crema
Col·lecció: Mínima
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7727-158-1
Preu: 21€

En Pere Bruna, lector i comentador habitual del Nosaltres, ens ha enviat una magnífica ressenya d’un clàssic: Les metamorfosis d’Ovidi.

A tots vosaltres, els Nosaltres, només us diem una cosa: no us n’esteu d’enviar-nos les vostres ressenyes. I és que nosaltres llegim.

Últimament estic una mica obsessionat amb els clàssics i no m’acabo d’explicar perquè. Potser perquè en moments d’incertesa global i profunds canvis personals necessito tenir prop meu històries que han acompanyat la civilització occidental gairebé des dels seus inicis. Vaja, que necessito referents o, més ben dit, busco els orígens de la meva cultura que és la greco-llatina.

Fins ara havia gaudit amb major o menor intensitat d’obres com la Ilíada, l’Eneida o les tragèdies de Sòfocles i sempre, excepte el teatre, ho havia fet amb versions en prosa d’aquestes. Ara creia que ja tocava fer un pas més endavant, i gràcies a un fantàstic regal de Sant Jordi m’he pogut llegir Les metamorfosis d’Ovidi en vers. Els versos originals d’Ovidi eren hexàmetres quantitatius mentre que la traducció d’en Jordi Parramon consisteix en hexàmetres accentuals; però, què significa tot això? Doncs no ho sé, així que des d’aquí agraïré a qualsevol que me’n pugui fer cinc cèntims.

I centrant-nos en el text en sí, què puc dir-ne? Doncs d’entrada que no m’ha decebut gens i que he passat grans moments entre els seus versos. Però ha estat un gaudi desigual. Els quinze llibres que constitueixen Les metamorfosis componen una història total i continua, i plenes a vessar de noms i noms de déus, nimfes, cíclops, centaures,… És a dir, era molt fàcil perdre el fil de la història. A més a més, molts dels personatges reben més d’un nom i no sempre és evident qui és qui (sort de les notes a peu de pàgina!). Per tant, la lectura requereix bastanta concentració i reconec que en molts moments la vaig perdre, de manera que alguns fils de la història s’han perdut pel camí. Però no és aquesta una fantàstica excusa per rellegir-lo? I així podré reviure altres moments que m’han semblat esplèndids, ja sigui per la bellesa pròpia de la història, com pel fet de servir-me per entendre l’origen de molts mites o d’alguns personatges (com la divertida, per dir-ho d’alguna manera, història de Tiresies). En especial, m’ha captivat profundament per la seva melancolia la història de la nimfa Eco, la veu que ressona, enamorada perdudament de Narcís, que al seu torn només tenia ulls per la persona que veia en les aigües de l’estany quan s’hi apropava a beure.

Potser no és el millor llibre per iniciar-se en la lectura dels clàssics, potser l’Eneida o les tragèdies de Sòfocles són millors en aquest sentit, però tot i això, Les metamorfosis és un llibre que recomano a tothom. I deixeu-me que acabi amb les mateixes paraules d’Ovidi al final del seu llarg poema:

L’obra que en aquest punt he acabat no podran destruir-la
la ira de Júpiter, no, ni el ferro, ni el foc, ni molts segles.
Que aquell dia que sols té dret al meu cos posi terme
com li plagui al periode incert que em toca de vida:
la millor part de mi, malgrat tot, ha d’alçar-se per sempre
pel damunt dels estels, i el meu nom serà inesborrable
per arreu on s’estén dominant, l’imperi de Roma.
Em llegirà la gent recitant-me i, famós tots els segles,
mentre resulti cert el poètic presagi, he de viure.

Share

Nosaltres volem Pa negre als Òscars!

9 respostes

Nosaltres, avui estem molt pendents de si es farà realitat una cosa que ens faria moltíssima il·lusió: la selecció de la pel·lícula Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga, per part de l’Acadèmia del Cinema espanyola perquè intenti optar als Òscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Ja ho veieu, aquest és el segon pas! O sigui que queda un camí llarguíssim d’una cosa que ens faria molt i molt feliços. El primer pas, la preselecció juntament amb la cinta de Pedro Almodóvar –La piel que habito– i la de Benito Zambrano –La voz dormida– ja va ser un gran moment de joia. Ha estat la confirmació de tots els guardons que ha anat recollint aquest film, inspirat en el grandiós llibre de l’Emili Teixidor.

Així doncs, el camí (si tot va bé!), serà que avui decideixin que Pa Negre representa Espanya, que després l’Acadèmia dels Òscars la nomini com a millor pel·lícula de parla no anglesa i després… ui! Això comença a ser el conte de la lletera! Hem d’anar partit a partit, que diria en Guardiola!

Doncs res, a fer-se menys il·lusions i a desitjar-li el millor a l’adaptació al cinema d’aquest magnífic relat de l’Emili Teixidor.

Si voleu repassar què en vam dir de Pa negre al Nosaltres en el seu moment, aquí en teniu els enllaços, amb els seus autors:

La Rocío ens el va explicar com una novel·la de records, l’Ester ens en va parlar tot tornant de Donostia, i fa poquet, l’Anna ens va parlar d’uns infants que vam ser i ja no som.

Molta sort! Que nosaltres volem Pa negre als Òscars!

Share

La força de l’optimisme

1 resposta

Títol: La força de l’optimisme
Autor: Luis Rojas Marcos
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9930-321-5
Preu: 8,95€

Li vam demanar a la Mª Assumpció que ens expliqués què és això de La força de l’optimisme, de Luis Rojas Marcos. I Nosaltres, aquí ho teniu! No teniu excusa per anar amb un somriure a la boca (o al cap).

Luis Rojas Marcos, l’autor de La força de l’optimisme, és llicenciat en Medicina per la universitat de Sevilla, on va néixer. Emigrà a NY per estudiar psiquiatria, ha sigut director i responsable màxim dels serveis de salut mental de l’hospital psiquiàtric municipal de NY durant 10 anys i després va ocupar el càrrec de president del sistema d’hospitals públics de la ciutat novaiorquesa quan es va produir l’atemptat de l’onze de setembre de 2001.

Més tard, deixant la pràctica clínica en segon pla, passà a dedicar-se a la investigació, la docència i l’escriptura.

Col·labora amb el diari “El Pais” i ha publicat molts llibres de psiquiatria que conviden a reflexionar des d’una forma didàctica, amb la seva manera de fer-nos recordar la capacitat de superació del esser humà: no es un mite ni un do diví, sinó una habilitat molt real.

En temps en els quals els sentiments d’aprensió, dubte, por i fragilitat semblen haver-se convertit en ingredients permanents, Rojas Marcos ens condueix a pensar en positiu. Són exemples d’optimisme, molt a tenir en compte, com els que ens explica en els seus relats quan visitava pacients terminals, l’enginyer de professió que es va lesionar la medul·la espinal afectat de paràlisi i problemes de respiració, valorava la seva vida amb un significat més profund des de l’accident laboral.

És en el camp de la malaltia i la invalidesa on l’autor més va percebre que el pensament positiu té un poder reparador immens i l’esperança abunda més del que ens imaginem.

Em va sorprendre descobrir que en els principis de la psicologia, els seus pioners eren profundament pessimistes en les seves idees, com ara William James i també el inventor del psicoanàlisis Sigmund Freud, que era un home supersticiós, preocupat per la mort i convençut de que les persones estaven destinades a patir.

Per exemple, en una revisió electrònica de les revistes de psicologia més prestigioses del món, es va trobar, per cada un que tractava un aspecte positiu de la persona, vint ho feien sobre una qüestió negativa.

En els últims vint anys, els progressos en medicina i psicologia han permès canviar el destí i reconèixer de manera oficial l’assignatura de la “psicologia positiva”.

La primera persona d’idees optimistes que va aconseguir un impacte significatiu fou Karen Horney, que el 1950 va escriure “Neurosis i creixement humà” i tot i que era deixeble de Freud, aquest llibre la va conduir a un boicot de molts dels seus col·legues.

Rojas Marcos ens explica també que la intuïció i el pressentiment són dues eines molt importants per ajudar-nos i ens relata històries de gent que en situacions importants de la vida optaven per “l’art d’amargar-se la vida”.

Destaco en particular que em són molt temptatius els seus dos llibres “La nostra incerta vida normal” i “Cor i ment”, aquest segon amb la col·laboració del també reconegut internacionalment cardiòleg Valentí Fuster, del qual sóc fan.

Share

Els jocs de la fam

1 resposta

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

L’Adrià se’ns estrena a can Nosaltres amb Els jocs de la fam de la Suzanne Collins. Benvingut!

Sempre m’he preguntat com seria la Terra, i amb ella la humanitat, en un futur.

I és per aquesta raó que m’han sorprès Els jocs de la fam, on, portant-li la contrària a Hollywood, no hi ha ni cotxes voladors, ni simis dominant el planeta, ni justiciers emmascarats.

Suzanne Collins, ha creat un molt possible futur de la humanitat on el que resta de civilització habita en dotze districtes (abans tretze) situats als Estats Units d’Amèrica, on hi malviu la gent que s’encarrega d’abastir de diverses matèries primeres a l’arrogant burgesia del Capitoli, que governa amb manipulacions, tortures i exèrcits permanents (irònicament anomenats pacificadors). La gent d’aquest Capitoli viu a cor què vols, a cor què desitges, mentre la gent dels districtes passa gana i treballa com si fossin esclaus: un autèntic neofeudalisme.

I per acabar d’adobar aquest sistema tirànic, cada any un noi i una noia de cada districte, un total de vint-i-quatre desafortunats, són enviats a una arena on lluiten a mort entre ells. Per simple diversió dels habitants del Capitoli, que s’ho miren com els romans ho feien amb la lluita de gladiadors.

I la Katniss, una noia òrfena de pare, és escollida com la representant del districte 12 als Jocs de la Fam. Ella haurà de lluitar contra uns altres vint-i-tres adolescents a mort, en una arena desconeguda plena de perills, amb armes medievals i sabent que tot el que faci es retransmetrà per tots el país. Si guanya serà recompensada amb fama i fortuna, si perd… la mort.

Una història fàcil de llegir, amb amor ensucrat, acció i morts; sempre amb la visió d’una adolescent idealista que ha patit en pròpia pell la injustícia i la pobresa en una Terra habitada pels supervivents d’una guerra passada.

Els Jocs de la Fam han començat… Ets capaç de sobreviure-hi?

Share

Les raons dels indignats

4 respostes

Títol: Les raons dels indignats
Autor: Raimundo Viejo (Ed.)
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-9809-191-5
Preu: 6,50€

En Jordi s’ha llegit Les raons dels indignats i li hem demanat que ens l’expliqui perquè, després d’haver llegit l’Indigneu-vos! i el Comprometeu-vos! de Stéphane Hessel pel Nosaltresllegim, creiem que no hi ha ningú millor per parlar-ne.

Les raons dels indignats és un recull d’opinions de diverses persones, i de diverses disciplines, que formen o han format part del col·lectiu que coneixem com a “Indignats”.

Si us en recordeu i busqueu uns posts enrere, podreu trobar la mare dels ous als posts que vaig fer al Nosaltresllegim amb l’Indigneu-vos! i el Comprometeu-vos! de Stéphane Hessel l’home que, com a mínim, ha posat nom a la primera revolta cívica d’aquest segle XXI.

Però tornant al llibre d’avui, a Les raons dels indignats hi podreu trobar els punts de vista de persones d’aquest moviment i que conformen un ampli espectre: des de l’esquerra més esquerranosa (encara que… millor que ho deixem estar), okupes i activistes, fins a historiadors, llicenciats en dret, etc.

Al cap i a la fi, tot aquest grup de gent ens explica què és per a ells aquest moviment, cap a on anirà i quins han estat els punts clau per entendre el seu èxit social. En aquest últim cas, la revolució que s’inicia des de la xarxa social Twitter, la recuperació de les “àgores” -assamblees- als pobles reforçades per internet, i sobretot, la més que dubtosa resposta política a la iniciativa popular de Madrid, Barcelona i altres ciutats.

Només cal tenir en compte un detall important: aquest llibre es va fer una setmana abans dels disturbis prop del Parlament de Catalunya… i ja llavors hi havia certa clarividència del que podia acabar passant.

L’he trobat interessant perquè he pogut conèixer punts de vista d’àmbits que no són els més propers al meu i, a partir d’aquí, entendre que per molt diferents que siguem -o diguem a tothom que som-, tots acabem dient una mica les mateixes coses.

Share

El crit del peresós, de Sam Savage

2 respostes

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

La Sara ens fa la seva segona ressenya per tots Nosaltres, i ho fa d’un llibre del qual ja ens n’havia parlat en Sergi… i sembla que a ella també li ha agradat!

Estic bastant convençuda que ningú voldria tenir a la seva vida algú com Andrew Whittaker. Un personatge amb un do especial pel ridícul i el patetisme.

Té una capacitat immensa de trobar-se o més ben dit de buscar-se situacions surrealistes i totalment humiliants. Andrew Wittaker perd la dignitat cada dos per tres, i el pitjor és que la majoria de vegades no n’és conscient. De fet, segons ell dirigeix la revista literària que mereixeria tenir el més alt prestigi. No se n’està de criticar amb una sinceritat sagnant tots els textos que li arriben, cap dels quals, evidentment, té el nivell suficient per ser publicat. Per captar l’essència dels nostre antiheroi us diré que per Andrew Wittaker el súmmum d’un certamen literari és que hi hagi un cercavila amb elefants. Diu molt d’algú, això…

Sam Savage ens presenta el món de l’editor de la revista Soap a partir de les cartes que escriu principalment a la seva exdona, els seus llogaters rebels i tot un seguit pseudoescriptors que volen publicar a la seva revista. Un món que al començament de la novel·la és gris -o tirant a marró amb verdet de florit- i que a mesura que avança el llibre s’enfonsa més. Però encara que sembli el contrari, El crit del Peresós és principalment un llibre d’humor. Això sí, d’humor molt negre.

Mentre llegeixes somrius constantment i immediatament et sents mig culpable d’estar rient. Les situacions que es produeixen durant el llibre estan narrades en primera persona i el protagonista les explica com si fossin les més normals del món, i aquí és on crec que resideix la gran comicitat d’un llibre que, indirectament, també ens mostra la part més fosca i miserable del món literari i editorial.

És un llibre molt recomanable, però quan el llegiu prepareu-vos l’estómac per entomar l’acidesa que destil·la mentre rieu de les desventures d’Andew Wittaker.

Share

L’or negre de la mort

2 respostes

Títol: L’or negre de la mort
Autor: Xavier Montanyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-726-8
Preu: 18€

En Pablo s’ha llegit L’or negre de la mort, del periodista i escriptor Xavier Montanyà, i ens el ressenya per fer el post número 600 del Nosaltresllegim. Esperem que us agradi… i que us faci rumiar una mica sobre el tema que tracta aquest llibre.

El sud de Nigèria és una terra de marcats contrastos. Tot i tenir una de les explotacions petrolíferes més importants a nivell mundial, per situació geogràfica i qualitat del petroli extret, la població autòctona pateix una de les pitjors situacions d’insalubritat, misèria i abandó que pot viure l’ésser humà. Sota un secretisme quasi místic, els polítics es deixen corrompre per obtenir quantiosos beneficis per l’explotació d’aquest or negre, el petroli, a la vegada que fan ulls cecs a l’atemptat ecològic que viu la zona. Or negre que provoca mort. Vessaments de petrolis a rius i mars queden totalment impunes. Ningú no diu res. El poble no té ni veu ni vot.

Són ells qui paguen els plats bruts de les negligències dels dirigents i els empresaris. Per intentar sobreviure en aquestes circumstàncies, no poden fer sinó el que bonament poden: havent foradat les canonades de petroli, embotellar tot el que poden amb garrafes, bidons o camions cisterna il·legals, i fugir per comercialitzar-lo al mercat negre. Situacions que provoquen lluites armades sense treva. Seguretat privada contractada per les empreses petrolíferes contra el poble. I són aquests últims els que tenen les de perdre, massacrats sota un poder ocult que beu de màfies i alts càrrecs polítics.

El periodista Xavier Montanyà ens presenta un relat molt crític, de rabiosa actualitat i ben argumentat sobre la situació que viu un país que sembla acumular gran part dels problemes que el món en general procura denunciar. I és aquí on rau el mèrit de tot plegat, el mèrit d’en Xavier, ja que pocs són els que intenten posar remei a una situació tan dramàtica. Gràcies a aquesta lectura escoltem la veu de les víctimes. És responsabilitat nostra escoltar el seu crit de socors.

Share

Per què, Mou?

2 respostes

Títol: Per què, Mou?
Autor: Jordi Costa
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-6641-425-8
Preu: 7,95€

Fa uns quants dies, abans de les vacances, en Marc (el més culé-culé de tots els culés que corren entre Nosaltres) ens va fer una ressenya del Per què, Mou?.

Tenim, però, un altre gran fan del futbol i del Barça: l’Ignasi. És per això que li hem demanat que ens l’expliqui. I que consti que ha estat de mutu propi! No és que li hagi tocat al “pito, pito”…

Per què, Mou? és un llibre que m’ha agradat. Al cap i a la fi és un recull de frases i cites de José Mourinho, però que tenen de bo que no estan tretes de context. És més, podem veure fins a quin punt l’actual entrenador del Madrid continua dient el mateix tipus de coses o va en una direcció absolutament diferent en les seves astracanades.

També he trobat interessant que el llibre estigui organitzat en les diferents etapes de l’exsegon entrenador del Barça, i quines han estat les seves obsessions (entrenadors, presidents, jugadors,…), com ara Cristiano Ronaldo, de qui en deia animalades quan era entrenador del Chelsea, però que ara protegeix de mala manera a Madrid.

El llibre corre a càrrec de Jordi Costa -analista de les retransmissions de futbol de Rac1- i que té un humor… particular. Francament, m’esperava que el llibre fos una mica més estripat, sobretot després d’haver sentit els comentaris que fa a la ràdio. De fet és més conegut per les “rajades” que no pas pel munt de futbol que ha vist…

Crec que el llibre hauria millorat si hagués anat encara una mica més enllà amb el tema humorístic, però és un bon recull de perles d’aquest gran senyor i traductor que és José Mourinho.

Share