Arxiu de la categoria: Ficció

El do, de Mai Jia

1 resposta

eldoI jo que volia explicar-vos de què va El do, de … i quan pensava que havia de començar pel començament -pel nom del protagonista- ja tenim un problema. O més que un problema, el primer dels enigmes que amaga aquest best-seller que ha arribat des de la Xina. I és que el protagonista té, ben bé, cinc noms! Si de cas, us explicaré de què va el llibre… o si més no, ho intentaré.

Aquest thriller està estructurat en tres part: la primera és una relat que ens explica com des de finals del s.XIX fins a meitats del s.XX hi ha una zona de la Xina on hi viu una nissaga familiar que passa de viure com a marxants de sal -gent prou adinerada- a convertir-se en una fàbrica de matemàtics però també d’interpretadors de somnis. Una barreja ben curiosa però que en aquest primer relat Mai Jia aconsegueix donar-hi, no només sentit, sinó també significat.

Serà gràcies a la primera part, on descobrim els orígens i influències del nostre protagonista -que anomenarem Rong Jinzhen per poder-nos fer entendre d’ara en endavant-, que podrem entendre i comprendre una mica més com funciona el cervell d’aquest individu.

I és que d’això és del que en realitat va aquest llibre: una home que molts dirien que és un boig i d’altres que és una ment extremadament privilegiada.

Durant la segona part la història se centra en com el govern xinès fitxa -qui diu fitxar, diu pràcticament segrestar- en Rong quan és a la universitat per treballar pels serveis secrets perquè treballi per ells en una unitat secreta en un búnker recollint informació classificada i desencriptant i desxifrant criptogrames enemics. És en aquest tram on trobem la vessant més “thriller” del llibre, amb un protagonista, a vegades tan misteriós com els missatges que ha de desencriptar.

Amb un to una mica més vacil·lant, va continuar:
– Sempre he cregut que el talent i la bogeria són les dues cares d’una mateixa moneda: són com la nostra mà dreta i l’esquerra, que surten d’aquest nostre cos humà, però que van per camins diferents. En matemàtiques, hi ha infinits positius i infinits negatius; en certa manera, es podria dir que un geni és un infinit positiu, mentre que un boig podria representar un infinit negatiu. Però en matemàtiques, tant si són infinits positius com negatius, continuen sent infinits: nombres sense fi. Per tant, sempre he pensat que un dia, quan aquesta raça nostra humana arribi a un punt de desenvolupament avançat, potser el boig serà com el geni: un home amb un gran talent, un individu savi i competent capaç de fer unes contribucions a la societat que sorprendran tothom.

No us puc explicar gaire més com funciona el segon tram perquè, en primer lloc, no us vull destapar la intriga i en segon lloc perquè funciona d’una manera poc habitual. De la tercera part… muts i a la gàbia! I del nostre protagonista, pràcticament no en llegirem ni una paraula sinó que l’anirem coneixent a través de les entrevistes que fa un investigador de la seva figura tot parlant amb les persones que el van conèixer.
És ben bé que sense la primera part no hi ha la segona, i que la segona és ben bé un puzzle on anirem descobrint com era aquest tal Rong Jinzhen. Un home que, per bé o per mal per ell, tenia un do.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: El do
Autor: Mai Jia
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Traducció: Núria Parés | Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7310-1
Preu: 20€

Share

Gabriela, clau i canyella, de Jorge Amado

Deixa un comentari

gabrielaclauicanyella

@Ed_Proa @Grup62

Heu acabat mai un llibre amb la sensació d’estar molt i molt contents amb la lectura? Un llibre d’aquells que dius, si l’hagués de puntuar… a dalt de tot se n’hi anava! Doncs això és amb el que em quedo després de la lectura d’aquesta grandíssima obra de Jorge Amado.

Per aquells que no el conegueu (ha estat per mi una descoberta),  va ser un reconegut escriptor brasiler que va viure entre el 1912 i 2001. És autor, a més de Gabriela, clau i canyella, de 21 novel·les com Doña Flor y sus dos maridos o la segurament més coneguda, Tieta de Agreste, que va ser adaptada al cinema el 1996. Amado és també autor de relats, llibres infantils i un parell de reculls de memòries.

Gabriela, clau i canyella, és una de les novel·les incloses en el grup d’obres que Amado va escriure referents al món del cacau al Brasil. En aquest cas, centrant-se a la zona de Bahia i més concretament a la ciutat costera d’Ilheus, protagonista principal i absoluta de la novel·la. Perquè sí, la Gabriela, la noia mulata que dóna el títol a l’obra, és el personatge principal però Ilheus és l’escenari on tot passa i per on es mouen els múltiples personatges que hi van apareixent.

La història s’inicia amb l’arribada de Gabriela a la ciutat d’Ilheus, bruta i amb un aspecte terrible després d’una llarga emigració des del Sertao, una zona desèrtica del nord-est del Brasil, buscant, com molts d’altres una oportunitat per viure i treballar. Al mercat, coincideix amb Nacib, un àrab d’origen sirià que busca una cuinera per al seu bar. La relació que s’estableix entre ells (laboral i amorosa) serà l’eix al voltant del qual Amado trena la història de la ciutat que està en ple procés de transformació, físic, social i econòmic, ja que ens situa temporalment en l’època en què els terratinents cacauers (antics coronels de l’exèrcit) veuen i pateixen com la democràcia i la voluntat de la societat es van fent lloc en el govern de les ciutats i el país en general.

Els personatges que anirem trobant al llarg de la història representen en sí mateixos les diferents opcions polítiques que mica en mica van apareixent. Així doncs, la personalitat més conservadora queda en mans del coronel Ramiro Bastos i la seva família, on el cap de família és qui pren les decisions i governa la ciutat segons la seva voluntat. D’altra banda, el progrés, el canvi, queda representat per Mundinho Falçao, un jove emprenedor arribat de la capital (Bahia) i idealista que lluita per millorar la vida dels habitants d’Ilheus treient del poder la família Bastos i els seus iguals.

Jorge Amado no oblida un altre dels grans temes que sovint apareixen en aquest tipus de cròniques: el paper de la dona en la societat. El veurem en la mateixa Gabriela, però també en la Malvina, una noia atrapada en una societat que obliga la dona a obeir i repudia la que té aspiracions i vol viure una vida lluny de la influència d’un marit.

Gabriela, clau i canyella és, en definitiva, un gran aparador en el que podem veure el devenir d’una ciutat, però també el d’un país que deixava enrere l’època gloriosa dels terratinents per mica en mica convertir-se en un país modern.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Gabriela, clau i canyella
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Alsina Keith
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-297-7293-7
Preu: 21,50€

Share

Com ser un bon català, de Quim Morales

1 resposta

comserunboncatala

@ColumnaEdicions @Grup62 @Quimkong

Sóc un admirador confés del . L’escolto cada dia a ‘La segona hora’ i el segueixo a Twitter. És d’aquells que expliquen les coses amb l’humor que voldries tenir. I com diuen els espanyols -això no sé si seria una bona praxis de bon català-, ‘para muestra un botón’ de la introducció:

Com ser un bon català es proposa un recorregut transversal a les qüestions més arrelades i identificatives del tarannà català. Menjar, llengua, menjar, tradicions, menjar, supersticions, menjar, cultura i també el menjar són els puntals sobre els quals se sosté l’argumentari d’aquest manual pràctic. Això i, per descomptat, la gastronomia, sense deixar de banda el menjar. Cada punt analitzat proposa un objectiu i suggereix algunes estratègies per assolir-lo. Quedi clar, però, que aquests apartats no impliquen cap obligació com ara els manaments baixats del Sinaí o les instruccions d’un armari suec. Està en mans del lector i del seu criteri acceptar la qüestió plantejada, abordar-la amb esperit crític o saltar-se-la olímpicament. Al cap i a la fi, el que pretén aquest llibre –a banda d’oferir una bona estona de lectura i una agradable contemplació d’il·lustracions– és, un cop descartada la possibilitat de ser un bon català, arribar a la conclusió que ser un català normal, tirant a defectuós, no està gens malament.

Ara, tot llegint de nou aquest fragment del llibre m’ha agafat una mica de gana… Però al Nosaltres parlem de devorar llibres i no calçots, oi?

El fet és que aquest és un llibre d’aquells que us farà riure -o com a mínim somriure, paraula!- amb tots aquests trets distintius que ens toquen no la pera però sí la ceba de tots nosaltres. Efectivament, qui no té un all té una ceba -mareta, quina gana!- i acaba renegant en castellà, busca bolets infructuosament, desconeix la segona estrofa dels himnes, porta el CAT a la matrícula, mira i escolta la tele i la ràdio dels bisbes per posar-se nerviós, o (aquest m’ha encantat) “paga a mitges, però cadascú lo seu”.

Si necessiteu que algú us expliqui com ser un bon català i voleu llegir les instruccions amb un somriure a la boca, en Quim Morales us en fa cinc cèntims (que com a propina no està malament). A més, si sou una mica curts, les il·lustracions de la Júlia Bausili us ajudaran a entendre, com deia aquell, el sentit de la paraula.

Menció especial a la que segurament és la nostra instrucció preferida: la 47. Que de què tracta? De com cal Comprar llibres, roses i altres derivats per Sant Jordi. Al Nosaltres sabem ben bé com fer-ho, això!

Llegiu-lo, que us ho passareu bé. I per tancar la ressenya, ho direm com toca com a bon català que és un servidor: passi-ho bé!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Com ser un bon català
Autor: Quim Morales
Il·lustracions: Júlia Bausali
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1857-7
PVP: 9,95€

Share

L’home que perseguia el temps, de Dianne Setterfield

Deixa un comentari

lhomequeperseguiaeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

La Judit torna al Nosaltres per explicar-nos la història de L’home que perseguia el temps, de .

He sentit dir, de boca de gent que no ho pot saber, que en els darrers moments de l’existència a les persones els passa la vida sencera per davant dels ulls. I és així com comença aquesta novel·la de la Diane Setterfield, centrada en els records.

Al llarg del llibre, el protagonista, en William Bellman, ens va explicant la seva història personal. La feina a la fàbrica de teixits familiar, la infantesa amb la seva mare, la vida amb la seva dona i els seus fills, però sobretot la influència que té la mort sobre ell.

I és aquí on entra un personatge misteriós que ell anomena Black i que sempre apareix en els enterraments dels seus éssers estimats. Però en Black és real? O és simplement producte de la seva imaginació? El pobre William Bellman està… com us ho diria? Està molt confós i es bolca totalment en la feina i en no tenir ni un instant lliure per pensar. L’obsessiona tenir tot el seu temps ocupat i és aquí quan les relacions personals queden a banda…

Una narrativa plena de brillants descripcions amb certes influències gòtiques, on les escenes de foscor i boira hi són presents sempre i ens fan plantejar com de prima i fràgil és la línia que separa els records que ens hem creat, de la realitat. Com saber si el que recordem és real? Què ens marca o ens queda a la ment i què oblidem sense ni tan sols parar-hi atenció? Per què ho fem? I sobretot, com condiciona la resta de les nostres vides?

Si voleu aprofundir en les incògnites que envolten els records, feu memòria i no us oblideu de llegir l’Home que perseguia el temps.

Moltes gràcies pel teu escrit, Judit! Farem memòria i no oblidarem el teu consell!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: L’home que perseguia el temps
Autor: Dianne Setterfield
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Carles Andreu | Anna Puente Llucià
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9787-924-8
Preu: 20,90€

Share

Tigres en un cel vermell, de Liza Klaussmann

Deixa un comentari

tigresenuncelvermell

@Ed_Empuries @Grup62

Tigres en un cel vermell, de , és la història al llarg de 25 anys d’una família benestant, cultivada. Una història que comença al final de la Segona Guerra Mundial. Aquell període suposadament feliç perquè la Gran Guerra ja ha passat, i més tenint en compte que a Estats Units no ha causat els mateixos estralls que a Europa…

Cada capítol ens narra aquesta història a través d’un dels membres d’aquesta família però amb dues dones, cosines entre elles però pràcticament germanes, que esdevenen l’eix de la narració. La Nick i l’Helena han nascut i crescut a la zona aquella que tots deveu conèixer de Martha’s Vineyard… Sabeu quina és? Si, nosaltres, és la zona de la classe alta nord-americana. Els nostres protagonistes formen part d’una família que ben bé podria tenir el cognom Kennedy… Ja m’enteneu, oi?

Quan l’Helena es casa amb un “cantamanyanes” del món del cine se’n va cap a Califòrnia i és llavors quan les trobades amb la família es limiten a la mansió familiar: Tiger’s House.

A mesura que anem avançant en el relat d’aquest Tigres en un cel vermell, anem descobrint com creixen els fills de la Nick i l’Helena, com creixen també les envejes, les manipulacions,… i també com un assassinat no resolt i descobert en el seu moment pels fills de les nostres protagonistes ens portarà a anar descobrint, poc a poc però minuciosament, com viu aquesta classe alta americana des de mitjans dels anys 40 fins a finals dels 70.

El recurs que us he comentat abans que utilitza Klausmann per narrar la història, utilitzant tots els membres de la família m’ha recordat força en Lawrence Durrell i el seu Quartet d’Alexandria. En qualsevol cas, i recursos narratius a banda, em fa l’efecte que tots els amants de les novel·les situades en aquesta època i que gaudiu amb sèries com ara Mad Men (en aquest llibre no paren de beure i fer el burro amb les parelles!) us ho passareu molt bé amb Tigres en un cel vermell!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Tigres en un cel vermell
Autor: Liza Klaussmann
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 462
ISBN: 978-84-9787-929-3
Preu: 22,90€

Share

Lolito, de Ben Brooks

Deixa un comentari

lolito

@Ed_Empuries @Grup62

El nen, perquè es tracta d’un nen qui li dóna forma i textura al llibre, es diu Etgar. L’Etgar, el protagonista de Lolito, és insultantment jove, ximple, i inexpert. L’Edgar és un adolescent bàsic… No té més! Això sí, és un adolescent bàsic del nostre temps.

Si algú espera trobar-se algun tipus de relació amb la gran obra de Nabokov que va portar al cine Stanley Kubrick, que se n’oblidi, perquè això ni hi té res (o tant) a veure.

El nano en qüestió està absolutament penjat d’una novieta que és una mica fluixa de tot plegat, i especialment fluixa respecte al tema de la fidelitat que hauria de tenir-li al seu estimat, és a dir, l’Etgar.

Com que la mossa no acaba d’estar per la feina de l’amor, l’Etgar prova de solucionar els seus problemes i les seves diferencies a cops de puny, però no hi ha manera… l’amor se li rebota i fart de desenganys, fastiguejat de tantes desil·lusions, es prepara còctels de te amb grosella, amb whisky i amb Nesquik,… i no sé quantes marranades més que és capaç de empassar-se, per tal d’agafar coratge i així poder fer-se l’home.

La veritat és que la dieta que segueix aquest nano es… en fi, no tinc paraules.

En resum, amb més o menys fortuna, sí que és cert que acaba fent-se l’home, aquest cop davant d’una mestra d’escola entradeta en anys que cau rendida als seus peus, creient-se com si fos aigua de Maig totes les troles que l’Etgar li explica a través d’un xat. Una història d’amor del s.XXI…

Que fa un pèl de mal creure? Potser sí. Que sembla mentida que la mestra d’escola que està boníssima s’ho cregui i no dubti en cap moment? Mmmmm… potser sí. I què? Per això existeix la màgia, oi? Per fer-nos beure a galet!

Títol: Lolito
Autor: Ben Brooks
Editorial: Proa
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-926-2
PVP: 17,50€

Share

Gent que plora en silenci, de Pilar Senpau

Deixa un comentari

gentqueploraensilenci

@Ed_Proa @Grup62

La Montse Najera se’ns estrena al Nosaltres i ho fa amb un llibre que, segons ella, és “una petita obra d’art”: Gent que plora en silenci, de . Aquí teniu la seva ressenya:

El llibre de la Pilar Senpau és allò que tant el títol i el dibuix de la portada ens diu: un món amb un seguit de relats sobre personatges i situacions intimistes, on no hi sobra ni hi falta res.

En aquest recull de contes, a cada història s’hi fan presents la bellesa, la tristor, l’amor, la pèrdua, la soledat i la mort, sempre de passada, com si l’escriptora volgués volar per sobre de tots aquests sentiments sense arribar a provocar llàstima. Més aviat ens convida a posar-nos al lloc d’aquells que viuen les històries en determinats moments de la seva vida i ens permet imaginar-nos que també nosaltres ens podem trobar en situacions semblants en alguna ocasió.

Cal destacar la importància que l’autora dóna als nens i nenes, a la infància, a com digerim les vivències en el decurs d’aquesta i com pot arribar a marcar-nos de mala manera… i per sempre. O els secrets que s’amaguen en les aparences de les persones que creiem que coneixem, el que hi pot haver a l’altre part d’unes portes que veiem però a on la realitat potser no és la que creiem.

Aquest llibre ens fa sentir tendresa i empatia envers les persones que “relaten” d’una manera clara, entranyable i sincera el seu dia a dia, i resulta impossible no posar-nos “l’abric” de qui l’explica. Les descripcions de situació que ens ubiquen en el lloc, el temps, la fisonomia o l’edat dels personatges que ens descriu la Pilar arriben al lector de forma precisa, sense necessitat de fer ús d’adjectius ni llenguatge excessiu, carregós o monòton, malgrat que totes les narracions tinguin força punts en comú. En definitiva, i com a percepció totalment personal, confesso que la forma d’escriure de l’autora m’ha cridat molt l’atenció.

D’altra banda, és important assenyalar que tant el cos de la lletra com l’extensió de les narracions tenen la mida justa i no es fan gens feixugues. Amb el llibre a les mans, es fa difícil no passar cap a la pàgina següent per enganxar-se a una nova aventura.

Crec que aquesta petita obra d’art és com un “tresoret” que un dia, així com qui no vol la cosa, algú et deixa o cau a les teves mans mentre revises els exemplars que omplen la biblioteca de casa. Quan això passa, no pots evitar llegir-lo de nou.

Esperem llegir-te més sovint al Nosaltres i que segueixis gaudint de la lectura, Montse!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Gent que plora en silenci
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-BETA
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-7588-479-0
PVP: 15,50€

Share

Por de la veritat, de Mary Higgins Clark

Deixa un comentari

pordelaveritat

@Ed_62 @Grup62

Al món editorial hi ha una sèrie d’escriptors afortunats als quals el cap els bull de tal manera que són capaços en poc temps d’inventar-se una història i en poc menys d’un any, presentar una novel-la que, amb tota seguretat, farà les delícies dels seus fans. Fa uns quants anys una servidora tenia aquesta mena de relació amb un tal John Grisham, però en la llista d’escriptors amb aquesta capacitat inventiva podem trobar grans autors de best-sellers com ara Ken Follet, Robin Cooke o Stephen King. Cadascun d’ells, en el seu gènere, són capaços de convertir cadascun dels seus escrits en top de vendes en bona quantitat de països.

A la consideren la reina del suspens i veient la seva extensíssima bibliografia alguna cosa de veritat deu d’haver bé per tenir aquesta qualificació, oi?

A Por de la veritat ens trobarem davant d’un misteri familiar, una història amagada en els records de la família de la Kate i la Hannah Connelly que farà reviure sentiments oblidats i secrets amagats anys enrere. La novel·la s’inicia amb una trobada a altes hores de la nit entre la Kate i en Gus Schmidt, un exempleat de Magnífiques Rèpliques d’Antiguitats Connelly, el negoci familiar d’en Doug Connelly, el pare de la Kate i la Hannah. Una trobada que acaba en tragèdia quan es produeix una forta explosió al magatzem d’antiguitats, deixant a la Kate en coma i provocant la mort d’en Gus. A partir d’aquest moment, un parell d’inspectors dels bombers i la policia començaran una investigació que haurà de resoldre uns quants dubtes, començant pels motius que la Kate i en Gus tenien per trobar-se a aquelles hores de la nit i continuant per les raons que hi podria haver per provocar l’incendi.

El cert és que és la meva primera trobada amb aquesta autora, així que si us hagués de dir si Por de la veritat és millor o pitjor que els seus altres llibres, ho tindria ben complicat. El que sí us puc dir és que és un d’aquells llibres que enganxen, que es llegeixen d’una revolada. Un d’aquells que jo qualificaria de lectura d’estiu, per anar llegint mica en mica, entre tapeta i tapeta. Ara que arriba el bon temps, quina millor excusa podeu trobar per regalar-vos aquesta nova història de la reina del suspens?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Por de la veritat
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traducció: Carles Andreu
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-297-7280-7
Preu: 20,50€

Share

Tota aquesta gent, d’Isabel-Clara Simó

Deixa un comentari

totaaquestagent

@Ed_62 @Grup62

A la contracoberta del llibre hi ha una cita de l’autora que diu el següent:

La literatura és una obsessió per a mi; si passa un dia sense que pugui escriure, em sento desgraciada.

M’ha semblat una cita molt pertinent per entendre el que aplega Tota aquesta gent d’. És un llibre de narracions curtes. Però diverses en el fons i en el contingut.

La primera part és un conjunt de brevíssims retrats de “tota aquesta gent” que compon el paisatgenostre de cada dia. Quan dic brevíssims és exacte. Són retrats que amb prou feines arriben a una plana. Però que malgrat la concisió són molt eficaços a l’hora de presentar-nos tot tipus d’individus i situacions: des de la mestressa de casa insatisfeta fins al nen consentit, l’home insegur, el que es considera un mitja merda i és abandonat per la dona, el maltractador, la que busca sense èxit lligar, el pare que no s’adona de què va la pel·lícula dels seus fills, la iaia que té símptomes de demència senil… i així fins a 30! No gaire feliços o satisfets amb la seva vida, però segur que pots trobar entre ells algun cas conegut! Estan escrits com a monòlegs íntims que podrien ser perfectament representats en un “club de la comèdia humana” i on el denominador comú a tots ells és la infelicitat o la frustració vital.

La segona part són set contes, set històries ben diferents entre elles. Amb elements quotidians, ben descrits, però també amb elements màgics o fantàstics i en algun cas moralitzants. Algun es veu clarament que és fruit d’allò que és present cada dia a la societat d’avui com el de “Es regala pis”. D’altres, en canvi, semblen més antics.

La tercera part, “Le Cirque de la Terre”, és una pirueta curta i divertida de l’autora on descriu una desfilada caricaturesca de personatges de la societat catalana.

En acabar de llegir el llibre m’he imaginat l’autora escrivint aquestes narracions curtes el dia que no ha pogut dedicar-se a treballar d’una forma continuada escrivint alguna novel·la i que, per no sentir-se “desgraciada”, ens ha ofert en forma d’aquests breus retrats de gent. Com el pintor que, per falta de temps, si no pot muntar el cavallet, preparar els pinzells i obrir els tubs de pintura, agafa el seu bloc i un senzill llapis de grafit i amb pocs traços ens ha deixat un retrat excel·lent del paisatge humà contemporani i dels fracassos quotidians.

Un llibre útil per tots els Nosaltres que llegeixen en trajectes curts de transport públic, i molt necessari pels moltíssims seguidors de la Simó!

Títol: Tota aquesta gent
Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7276-0
PVP: 19,50€

Share

Aquesta casa està embruixada, de John Boyne

1 resposta

aquestacasaestaembruixada

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint, quan ens plantem davant d’un gènere literari del qual no som lectors habituals, ens passa que en intentar fer una llista d’escriptors, ens trobem que amb prou feines som capaços d’anomenar quatre autors i, generalment, són els més coneguts. En el cas de la literatura de gènere de terror a mi em surten noms com Edgar Allan Poe, H.P. Lovecraft i, per descomptat, l’inevitable Stephen King.

I després de publicar-se Aquesta casa està embruixada, potser d’aquí uns quants anys també podrem afegir en a la llista. Veurem cap a on es decanta aquest escriptor que, ara com ara, presenta una bibliografia bastant variada.

En aquesta novel·la, ens trobem amb l’Eliza Cayne, una jove mestra de 21 anys que en pocs dies pateix la mort del seu pare. Davant d’un futur en què es veu a sí mateixa sense família ni amics que puguin ajudar-la, es decideix a abandonar Londres per anar a treballar com a institutriu de dos nens a Gaudlin Hall, al comtat de Norfolk. A la casa on va a treballar es trobarà amb uns nens que aparentment viuen sols, tot i que estan tutelats i vigilats pels treballadors de la casa, un jardiner, una cuinera i ella mateixa. Davant d’una sèrie de fets esfereïdors, L’Eliza haurà de lluitar per ella i els nens a qui ha de protegir, encarant-se als habitants d’un poble ofegat pels costums i unes normes socials que només buscaven mantenir les aparences.

Si algú espera una novel·la amb un assassí que va deixant morts pàgina rere pàgina, no heu de llegir Aquesta casa està embruixada, perquè la història és d’aquelles de les d’abans, a l’estil victorià, que ens porta a viure la narració envoltats per una boira espessa en un dia d’hivern atapeït de núvols. Ara, si el que us agrada són les històries intrigants, que mica en mica van revelant el misteri i on els personatges poden veure’s arrossegats per ànimes turmentades, creant aquella sensació d’intranquil·litat que sovint tant agrada, no us podeu perdre aquest novel·la que, a més, es llegeix en un sospir.

Per donar-vos alguna referència cinematogràfica i literària, es podria dir que Aquesta casa està embruixada és una barreja entre Rebecca i Jane Eyre, tot amanit amb referències a Dickens i les seves obres. És una bona combinació, oi?

Títol: Aquesta casa està embruixada
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-930-9
PVP: 17,50€

Share