Arxiu de la categoria: 2011

El sistema, de Karl Olsberg

2 respostes

Títol: El sistema
Autor: Karl Olsberg
Pàgines: 408
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-400-5
Preu: 21,50€

Tots, qui més qui menys, parlem amb el nostre ordinador. No solem dir-li coses boniques, però ens hi comuniquem. El problema neix quan l’ordinador pren consciència i respon.

Què fas quan el teu ordinador decideix tenir vida pròpia i conscient? I quan, a sobre, no vol ser esborrat perquè vol sobreviure? Apagar-lo, oi? I si tens suficients coneixements d’informàtica potser fins i tot voldràs eliminar aquest virus que li fa pensar que està viu… Doncs vés amb compte si prens aquesta decisió! Pot ser que el teu ordinador decideixi matar-te, com fa el d’El sistema!

Deixant de banda que sóc una negada de la informàtica més enllà d’obrir finestres i tancar-les i que, per tant, no he entès de la missa la meitat quan es feien referències tècniques, sí que m’ha divertit força pensar que la vida pot anar més enllà de les criatures basades en el carbonat de calci…

Un thriller basat en la fugida d’un sistema (El sistema) que tot ho veu, tot ho llegeix, tot ho sent i tot ho pot manipular. Des de textos legals fins a persones. Com pots escapar d’una intel·ligència que sembla que és superior a la humana? Quan té una capacitat il·limitada? Quan abasta des de l’espai fins al darrer racó de la Terra?

Ara, no deixa de ser que després d’Skynet la resta de vides “computeritzades” són prou bona gent, en el fons… I nosaltres els ho posem ben senzill, dotant-nos de mecanismes electrònics!

Share

La nevada del cucut, de Blanca Busquets

5 respostes

Títol: La nevada del cucut
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Random House Mondadori
Col·lecció: Rosa dels vents
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-01-38763-0
Preu: 17.90€

La Teresa s’estrena al Nosaltres. I com ho ha fet? Doncs llegint-se un llibre i enviant-ne la ressenya a nosaltresllegim@clickart.cat.

Què? Us animeu a fer-ne una? Aquí trobareu com fer-ho. Us esperem!

Habitualment passo les vacances a la muntanya i sovint m’agrada llegir novel·les que em transporten a poblets i petits racons rurals del nostre país. Llavors, per vacances puc imaginar-me millor com era la vida en aquests indrets. La nevada del cucut és un d’aquells llibres que vaig comprar per aquest motiu. De lectura fàcil, descriu la vida de dues dones que, tot i ser de la mateixa família, viuen en èpoques diferents. Això però, no treu que tinguin molts aspectes en comú: la seva afició per escriure, la seva relació amb un home que no estimen i que fins i tot les anul·la com a dones, els seus sentiments, les seves preocupacions, la forma i l’estil de viure la vida i la seva visió particular d’un quadre d’un paisatge nevat.

En mig d’una trama paral·lela que va saltant d’un segle a l’altre, La nevada del cucut descriu dos entorns ben diferents, el de la Tònia de fa cent anys; rural, sense comoditats, ple de duresa i gairebé destructiu de la Catalunya rural de l’època; i el de la Lali a Barcelona que, tot i disposar de les comoditats actuals, viu també situacions complexes que no són més que el resultat de la societat actual.

Share

Oksa Pollock i el descobriment d’Edèfia

1 resposta

Títol: Oksa Pollock i el descobriment d’Edèfia
Autor: Anne Plichota i Cendrine Wolf
Pàgines: 624
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-6641-399-2
Preu: 18,95€

La literatura infantil i juvenil ja no és el que era. De la meva època, que llegia Los cinco, Torres de Mallory i Las gemelas en Santa Clara (totes elles de l’Enyd Blyton, una terrorista emocional per escrit) hem passat a coses més dignes, divertides, prometedores i màgiques com la saga del Harry Potter o la nova heroïna del moment, l’Oksa Pollock.

L’Oksa és una noia de 13 anys que d’un dia per l’altre descobreix que tot allò que l’envolta no és ben bé com sembla, si no com ella sempre ha pensat que era. La seva àvia no és una herbolària elegantíssima; el seu pare no és un un xef; el seu millor amic…  Sí, el seu millor amic, el Gus, sí que és el seu millor amic.

I sobretot descobreix que ella no és només francesa de família russa: és també l’esperança de tot un grup de gent exiliada, els Campi-qui-pugui, que volen tornar al seu país, a Edèfia, i que veuen en l’Oksa la seva oportunitat, com a darrera escollida per les Fades sense Edat.

Animals que parlen, plantes que s’estressen, sarbatanes màgiques, una mica de la història del segle XX d’Europa i un toc de surrealisme es barregen en aquesta història màgica, amb personatges amb un gran sentit de l’humor i de la ironia.

Una bona nova manera d’acostar-se al públic juvenil. Si més no, molt menys carrinclona!

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Share

14 d’abril. Macià contra Companys

3 respostes

Títol: 14 d’abril. Macià contra Companys
Autor: Toni Soler
Pàgines: 166
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1378-7
Preu: 17 €

Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.

Toni Soler, nascut a Figueres, resident a Badalona i soci (com jo) de la Penya (Club Joventut de Badalona), club referent del bàsquet català, com va qualificar-lo l’expresident Pujol arran de proclamar-se primer campió català de la màxima competició europea de bàsquet, és més conegut per la seva tasca de director de programes televisius de gran èxit com els Polònia i Crackòvia que s’emeten a través de TV3, que per la seva faceta d’historiador i escriptor, és autor de llibres com Història de Catalunya (Modèstia a Part), L’última carta de Companys (una de les meves primeres col·laboracions en aquest blog) i Amb Llengua o Sense, un recull de les seves col·laboracions com a columnista de La Vanguardia que tenen com a nexe comú, la seva preocupació per l’estat de salut de la llengua catalana i els intents espanyols de sotmetre-la a un estat d’inferioritat en relació a l’hegemònica llengua espanyola.

El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.

Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.

També ens relata, amb lògica enyorança, com Catalunya va esdevenir un estat sobirà durant tres dies. Els que van del 14 al 17 d’abril de 1936, i com només l’ancestral sentit unitari dels polítics espanyols i la prudència –quasi por- i les desavinences dels líders polítics catalans van portar la nounada República de Catalunya a esdevenir un simple govern autònom, això sí, sota el nom medieval i ple de prestigi històric de Generalitat de Catalunya.

Recomano la lectura del llibre a tots els catalans i ciutadans de Catalunya amb sentit d’identitat nacional catalana o a tots aquells que simplement tinguin interès a ampliar els seus coneixements envers els fets que a partir del dia 12 d’abril de 1936 van portar al naixement d’un règim democràtic i d’il·lusió col·lectiva que només l’alçament militar del sanguinari general Franco va poder escapçar.

Share

On ningú no et trobi

1 resposta

Títol: On ningú no et trobi
Autora: Alicia Giménez Bartlett
Editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-9710-193-6
PVP: 20,00€

Recordeu algun personatge entranyable que us hagi marcat en llegir una novel·la? Un d’aquells que en acabar-la recordareu sempre? Doncs exactament això és el que m’ha passat amb el protagonista de On ningú no et trobi, l’última novel·la de l’Alicia Giménez Bartlett, una veterana de les lletres.

La Pastora, que així l’anomenen, es convertirà en un personatge famós a la seva època per tot el misteri que l’envolta. Home i dona alhora, guerriller de llegenda, viurà amagat a unes muntanyes que l’han vist créixer fins que un psiquiatre de la Sorbona de Paris especialitzat en ments criminals viatja a la Barcelona de 1956 per reunir-se amb un periodista espanyol. Tos dos emprendran un viatge per cercar la maqui més buscada per la Guardia Civil, amb el fi d’estudiar la seva ment. No es lliuraran, però, de veure’s sotmesos a la vigilància dels guàrdies i els delators de tots aquells pobles per on passin.

La Pastora, però, lluny de ser un personatge mitològic, ens fascina amb la seva història i ens convida a reviure les seves vivències, fent-nos veure a través dels seus ulls una vida de fugida constant.

Guardonada amb el Premi Nadal 2011, On ningú no et trobi es mou entre la realitat i la ficció rescatant un personatge històric, el de la Pastora de Vallibona, que ens transporta a l’Espanya franquista on per sobreviure es va dedicar primer a pasturar i més tard al furt i al contraban.

Amb un final sorprenent, es tracta d’un d’aquells llibres que no vols que s’acabi mai i que quan ho fa et deixa la nostàlgia pròpia de qui veu a algú marxar.

Share

L’acabadora, de Michela Murgia

11 respostes

Títol: L’acabadora
Autor: Michela Murgia
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-248-2
Preu: 17,50€

La Mercè Ubach, traductora de la novel·la L’acabadora, ens en fa arribar un comentari molt proper. Us agradarà!

L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una opera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant. No és cap novel·la per encàrrec, ni ha estat escrita per guanyar cap premi, però en canvi, a Itàlia, els ha guanyat tots. És un relat escrit per imperiosa necessitat de comunicar, perquè l’autora tenia coses a dir, perquè en tenia ganes. I tot això es nota en el resultat. Perquè Michela Murgia té talent i sap escriure.

Al marge del que la pot fer exòtica als nostres ulls –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda els malalts a ben morir; els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa. Escolteu, si no, aquestes frases, deixeu-les ressonar: «Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima». «Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes».

L’acabadora no és una novel·la de tesi, però està agradant molt als clubs de lectura: se’ls fa de nit debatent la prima frontera que separa la pietat del delicte. Tampoc no és una novel·la feminista, però ha seduït moltes dones, potser perquè el tema de la maternitat (les maternitats) hi és central. Com a traductora, aquesta novel·la en certa manera és una filla meva, i n’estic orgullosa. Només desitjo que creixi sana gràcies als lectors.

En aquest enllaç hi trobareu el primer capítol en pdf.

Share

Te deix, amor, la mar com a penyora

1 resposta

Títol: Te deix, amor, la mar com a penyora
Autor: Carme Riera
Editorial: labutxaca
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9930-273-7
Preu: 8,50€

Te deix, amor, el mar com a penyora de Carme Riera és un recull de contes i històries d’amor; alguns de molt curts, com ara d’una pàgina, i d’altres que arriben a la quinzena.

Hi ha escrits de tot tipus, tocant diversos pals i gèneres (el primer amor, el lesbianisme, etc.), i fins i tot n’hi ha hagut un que m’ha recordat lleugerament Edgar Allan Poe!

Aquesta reedició -és un llibre dels setanta- el que sí que demostra és que aquest recull d’històries ha envellit bé, segurament perquè moltes d’elles tenen un aire bastant atemporal, i perquè justament aquests setanta no són els protagonistes d’aquestes històries; com a màxim, són el rerefons d’algun d’aquests relats.

No és un tipus de llibre que agafi habitualment, perquè no sóc gaire donat al gènere romàntic, però és un títol perfecte per a aquells a qui els agradi aquesta temàtica. A més, el fet de que hagi sortit en edició de butxaca és ideal per els qui no es vulguin gastar gaire diners.

Share

Eppur si muove

1 resposta

Títol: Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts.
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-9809-188-5
Preu: 5€

Vam rebre fa poc el llibre que recull la conferència Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts que va fer Jordi Pujol fa uns mesos, i li vam demanar a en Toni Aira, que en sap un munt de Comunicació i Política, que ens en fes una ressenya per al Nosaltres. Aquí la teniu:

Una recent enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) demostra que alguna cosa s’està movent a Catalunya. Més i tot, que alguna cosa s’ha estat movent en els últims anys al país. O millor dit, que molta gent s’ha estat movent en els últims temps respecte de l’eix ideològic que té en una punta el sobiranisme i en l’altra l’espanyolisme. I Jordi Pujol, un cop més, ha demostrat com exemplifica, malgrat el seu teòric enretirament, allò que s’entén per líder. Perquè ell, respecte de molts dels de la seva generació, el moviment l’ha començat força abans i apunta maneres d’arrossegar-hi molts altres.

Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts (Pòrtic). De la conferència se n’ha fet llibre, i aquest paga molt la pena de llegir-lo i de guardar-lo perquè en un futur no gaire llunyà se’n podrà valorar més i millor el valor. Perquè d’aquí a no gaire, cada dia ho veig més clar, o serem residuals o serem independents. El comptador ha començat a córrer (molt). I el testimoni del president Pujol n’és una prova d’aquelles que el mític Sherlock Holmes sentenciaria com a concloents. “Elemental, estimat Watson”. Havia de passar, però poc que ens pensàvem que passés. Aquesta és la gran paradoxa que recull aquest breviari que es llegeix en minuts. Que s’endrapa en minuts. Però que necessita d’una digestió pausada.

Perquè Residuals o independents? és Jordi Pujol en estat pur… però com mai l’havíem vist i escoltat abans d’aquell moment, d’aquella conferència. Deien d’ell que quan governava era el rei de l’ambigüitat. El Bolívar català i el Bismark d’Espanya. Segons això tot ell era un oxímoron, una contradicció manifesta. Però com va dir Galileu en el seu dia, “eppur si mouve”. I es va moure. I va quedar per escrit. I si Pujol ho ha fet, quants altres no ho faran després d’ell, ja sigui per la inèrcia del moment històric o pel trencament de l’espiral del silenci que certs referents com Pujol estan fent possible? És el que té aquest petit gran llibre. Necessita d’un digestió pausada, que per a alguns serà del tot difícil i per a altres combustible renovador d’energies… i d’arguments de reforç.

Share

Eduard Punset ens proposa un Viatge a les emocions

1 resposta

Títol: Viatge a les emocions
Autor: Eduard Punset
Editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 824
ISBN: 978-84-9710-190-5
Preu:  29,90€

En Pere s’ha llegit el Viatge a les emocions de l’Eduard Punset i ens l’explica al Nosaltres:

En aquest llibre Eduard Punset ens proposa un viatge d’allò més fascinant. Comença amb la recerca de la felicitat, una aventura amb un final inesperat, tractant les emocions, l’estrès, els fluxos hormonals, l’envelliment humà, factors socials i econòmics… I és que totes o gairebé totes les emocions afecten la nostra recerca de la felicitat.

En aquest llibre també es tracta l’amor, l’instint mes primordial de l’ésser humà, els seus canals d’expressió i el secret de la seva fórmula. I per últim tracta del poder de la ment, l’únic que tenim per aconseguir els nostres objectius i així aconseguir la felicitat.

Aquest llibre forma part d’una sèrie de llibres formats per: El viatge al poder de la ment, El viatge a la felicitat i El viatge a l’amor.

Sens dubte, després d’haver-me llegit tots els llibres, aquest Viatge a les emocions és un bon repàs dels altres.

Una frase del llibre que m’agradaria destacar és la següent:

La felicitat és una emoció transitòria.

Share

Conclusions preliminars, de Donna Leon. Només per als incondicionals.

2 respostes

Títol : Conclusions preliminars
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
Preu: 19€
ISBN: 978-84-2976-759-9

La Fita s’ha llegit el Conclusions preliminars de la Donna Leon i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

La meva relació amb les novel·les de Donna Leon va començar ja fa uns anys. Brunetti i Paola tenien els fills petits i era recent la meva estada a Venècia. No cal dir que em van entusiasmar. Una rera l’altra vaig anar llegint totes les seves novel·les, sempre amb la guia de Venècia al costat per evocar els campo, palazzi o canals, escenaris de l’acció de les diferents històries.

A més de la ciutat -personatge omnipresent- m’identificava força amb Brunetti i Paola, per generació, mentalitat, trifulgues filials i actitud crítica cap aspectes de la societat que acompanyaven les diferents intrigues (corrupció, xenofòbia, contaminació ambiental… ). Fins i tot em vaig comprar la sèrie de televisió (alemanya, sorprenentment, i amb dos actos diferents fent de Brunetti i Paola!) que em va permetre “repassar” les diferents històries.

Després el meu itinerari de lectora ocasional de novel·la negra em va portar cap a altres territoris: Ystad, Edimburgh, Gotland, Sicília, Berlin… Avui quan he tornat a Venècia i a Donna Leon he retrobat els mateixos ingredients… però han q uedat presoners en el seu temps i lloc. No han canviat, com Venècia, que segueix quasi igual. Tot era dejà vu: Patta, la signorina Elettra, Vianello, els límits entre legalitat i il·legalitat en les investigacions…

Crec que Donna Leon fa temps que va trobar una fórmula i l’aplica. La fórmula funciona si ets innocent o incondicional. No he llegit les dues novel·les anteriors a aquesta i no sé si ja en elles passava això que dic. En aquesta, fins i tot m’atreviria a dir que, tota la preparació per a l’arribada del desenllaç està allargada de manera injustificada.

El tema subjacent, les persones que ja són molt grans i dependents, crec que reflecteix la preocupació de la novel·lista. A ella sí que li passa el temps, però en canvi els seus personatges no han envellit. És per això que qui vulgui retrobar la Venècia, el Brunetti i tots els altres personatges com sempre (o sigui, l’incondicional) aquí tindrà una nova oportunitat de fer-ho.

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Share