@Grup62 @stic @lletres @MontserratBrau #PBC13

Normalment, si trobeu un post firmat per un tal “Admin” és un servidor, el Martí Bou. Evidentment, no sempre ha estat així. Abans hi ha hagut altres persones amagades sota un “Admin” que han tirat endavant aquest projecte que es diu Nosaltresllegim i que aquest cap de setmana va guanyar el Premi Blogs Catalunya 2013 en l’apartat de blog corporatiu de Literatura.

Quan vaig conèixer la Montserrat Brau portava el Nosaltres sota el braç amb una il·lusió que el feia diferent de tots els altres projectes que manegava. Hi havia una cura, una estima, un amor cap aquella criatura digital que era -i segueix sent- bastant… inexplicable i adorable. També és veritat que si hi ha alguna cosa que té la Montse és una cura i una estima fabulosa cap a tot allò que es fa seu. I creieu-me, aquest Nosaltresllegim és molt seu.

La seva aposta per l’excel·lència i el fer les coses ben fetes, el tenir cura perquè tot estigui ben escrit i ben redactat, que tot s’entengui però que no perdi l’essència han fet del Nosaltres un lloc únic. I jo sóc molt feliç de formar-ne part.

I sí. Aquí parlem de llibres d’un grup editorial, el Grup 62, però seguim sent el que hem estat sempre. Persones que llegeixen, que gaudeixen de la lectura i que els agrada poder-ho explicar per poder dir: “Ei! Nosaltres llegim! I aquest… val la pena!”.

Moltes gràcies a l’STIC.cat pel premi, al Grup 62 per la seva valentia a l’hora de tirar endavant aquest projecte, i moltíssimes gràcies a tots els qui llegeixen i ho expliquen per a tots Nosaltres…

I d’aquestes persones que llegeixen, d’aquest plural, hi ha una primera persona. Felicitats per aquest premi, Montserrat Brau.

Ah! I per celebrar aquest premi, seguirem llegint. Perquè Nosaltresllegim!

Sí, nosaltres, hem guanyat en la categoria de Literatura Corporatiu els Premis Blogs Catalunya que concedeix l’@STIC.cat. Quina alegria, oi? Jo en tinc moltíssima! Quan he pujat a recollir el premi de la mà de la Trina Milan, Presidenta de l’Stic, i de la Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes, he pensat “sort que no em deixen parlar!” (crec que els amics i amigues que eren a l’auditori, com que em coneixen, ho han agraït també!).

Si m’haguessin deixat, tothom hauria sentit com donava les gràcies a Grup62 i a una “comunicadora” molt valenta que sovint ens visita. Apostar per donar la veu als lectors sense coartar-nos MAI la llibertat és fer un pas endavant. Gaudir d’un espai no professionalitzat on parlar de llibres i compartir punts de vista és un luxe! Som lectors afortunats i em plau reconèixer-ho públicament.

Però aquest no hauria estat un “gràcies” aïllat. Al darrere hi haurien anat els agraïments a la Lia, a l’Elisabeth, al Cèsar, a l’Alexandra, a la Marta, al Jordi, al Lluís-Emili, a l’Anna, a l’FX,  a la Fita, a la Patrícia, a l’Albert, al Sergi, a la Geòrgia, a la Laia, a les Males Herbes, a l’Anna, a la Cristina,  al Rubén, a la Rocío, a la Sílvia, al Pere, a la Mariela, a la Marta, a la Mireia, naturalment, al Martí i a tots els qui en algun moment, quan heu acabat de llegir un llibre, heu pensat en nosaltres. Una vegada em deia l’Alexandra que en tots -o gairebé tots- els posts hi ha un comentari meu d’agraïment. És clar! Quantes vegades no he llegit alguna cosa bona, bona que mai no m’hauria cridat l’atenció si no hagués estat gràcies a nosaltres?

Per últim, hauria donat les gràcies a tots els autors, vius i morts, que en algun moment han trobat una estona per parlar amb nosaltres a través de les pàgines d’un llibre. Sens dubte, la possibilitat de viure a través de les seves paraules és fins i tot millor que guanyar aquest premi que avui compartim. Que bé que nosaltresllegim!