Arxiu de la categoria: Vam publicar-ho fa temps…

Posts antics de llibres que cal recuperar!

Temps d’innocència, de Carme Riera

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Un exercici de descabdellar records de la troca de la memòria

Temps d’innocència és un conjunt de 69 “estampes” breus, de 3 a 5 pàgines cadascuna, on la Carme Riera recull records i vivències del temps de la seva innocència, de la nina que era quan tenia entre 3 i 10 anys a la Mallorca de fa mig segle. Una Mallorca encara no transformada per l’arribada massiva de turistes, que feia una olor i tenia uns sons determinats, tant a la ciutat, com a fora vila, molt diferents dels d’ara. El seu paradís com titula la primera estampa: Sons i olors del paradís.

A través d’aquestes estampes encadenades l’autora ens va parlant de la seva família, el pare, la senyora-àvia, sa tia Celestina, els avantpassats…; altres adults que freqüentaven casa seva, com amics, visites, cosidores o d’altres oficis. Riera ens parla de les cases, dels jardins i les oliveres, de les esglésies i les campanes, del descobriment de la lectura, dels costums, oficis, festes i tradicions mirant d’explicar-los des d’un punt de vista de la nina tímida, sensible, curiosa, una mica espantadissa i amb una rica vida interior que observa els adults i el món que l’envolta, i que viu amb por i neguit la idea de pecats i culpes amb l’amenaça de l’infern.

Sovint l’autora lliga aquests records d’infantesa amb el que seran personatges, situacions o elements que després ha desenvolupat en algunes de les seves obres literàries posteriors.

Sembla que els nostres escriptors que es troben entre els 60 i 70 anys s’han decidit a deixar constància dels seus móns infantils, avui quasi desapareguts. Em vénen a la memòria llibres com el del Rafel Nadal o el de Lluís Foix. Carme Riera ha volgut recordar -“passar pel cor”- imatges i vivències de la seva infantesa aconseguint mantenir la visió infantil, subjectiva, no l’adulta, encara que aquella no acabi de ser prou precisa o objectiva del tot.

El tema no només m’ha agradat (per edat jo també participo d’algunes característiques de l’ambient descrit) sinó que el que més m’ha entusiasmat és que Carme Riera ha escrit el llibre amb “sa llengo”, recollint paraules i verbs que eren (i no sé si ara encara són) ben vius. Veure escrites amb naturalitat: trempó, mossons, justipiris, xalesta, escaïnar, boixar… m’ha fet xalar!

És una lectura molt adequada per quan ens visita la malenconia un cop acabat l’estiu!

Títol: Temps d’innocència
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2977-053-7
Preu: 20€

Share

Ha tornat, de Timur Vermes

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62 @Min_Absoluta #Astrakan

En Roger s’ha llegit Ha tornat, de Timur Vermes, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. I pel que explica… no us el podeu perdre!

No sabem com i tampoc ens interessa però ha passat: Adolf Hitler desperta en un descampat al Berlín de 2011. L’últim que recorda és romandre al búnker del Führer, tot esperant el final de la guerra.

Amb aquesta premissa tan seductora i un disseny gràfic molt ben trobat, Timur Vermes ens introdueix, de bon principi, en la ment de qui va ser el Führer d’Alemanya, ja que és el mateix Hitler qui ens ho narra tot. I quan dic tot… és tot! L’autor ens destapa com funciona la psique de l’Adolf amb una bona quantitat de monòlegs interiors i pensaments en els quals no ho hi ha cap concessió. No hi ha dubte: és ell.

És una novel·la sobre Hitler? No, però n’és el personatge principal.

És una novel·la humorística o és més aviat malèvola? Les dues coses alhora. Rius de coses que si les penses bé i durant massa estona no tenen gràcia. Però rius molt! He estat donant-li voltes i crec que aquesta és la millor definició del que m’ha transmès la novel·la. Això sí, rius molt.

En primer lloc, una persona que va desaparèixer fa 70 anys s’enfronta al món actual. Resulta molt còmic. A més, si aquesta persona és la reencarnació de l’anticrist a Occident ho és encara més: Hitler analitzant la programació televisiva o intentant entendre internet. No té pèrdua!

No obstant això, en moltes d’aquestes situacions a priori còmiques, és el mateix Hitler qui ens treu els colors ridiculitzant, d’una manera brillant, les democràcies europees, amb constants comparacions amb el Berlín del Tercer Reich, amb referències a personatges i episodis històrics. En aquest sentit, Timur Vermes ens aclareix qualsevol dubte històric amb una sèrie de notes on contextualitza els personatges i les situacions mencionades per Hitler. El paral·lelisme entre ambdues èpoques històriques posa la pell de gallina.

La novel·la s’oxigena repartint aquestes situacions hilarants, que creixen al mateix ritme que la novel·la i el lector. Un lector que aprèn a llegir a Hitler a mesura que passa les pàgines. La veritat és que acabes empatitzant en alguns moments amb Hitler, fet que produeix un curtcircuit molt notable.

En aquest context, hom creuria que Adolf Hitler no tindria altre remei que canviar i adonar-se que ja no són els temps del Reich, i que els alemanys, i Europa en conseqüència, han canviat. Però heus aquí que hom escolta el que vol escoltar, i entén el que vol entendre. I a vegades les coses sí que són el que semblen.

Una crítica mordaç a la societat i la política actual en el marc d’Alemanya, però extensible a tota Europa. Una Europa on, poc a poc, Adolf Hitler, almenys el de la novel·la, torna a tenir un lloc. I això potser ja no és tant divertit.

Absolutament recomanable en tots els sentits!

Nosaltres no ens el perdrem! Gràcies, Roger!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ha tornat
Autor: Timur Vermes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1716-7
Preu: 19,33€

Share

El pacifista, de John Boyne

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

El pacifista és la darrera novel·la de l’afamat escriptor irlandès John Boyne. I com en les anteriors novel·les, Boyne situa l’argument en un moment històric, en aquest cas a la Primera Guerra Mundial.

Protagonitzada per dos joves soldats anglesos que s’allisten per anar a combatre al nord de França, en Tristan Sadler i en Will Bancroft, la novel·la comença amb el desig d’un d’ells, en Tristan, de donar-li a la germana d’en Will totes les cartes que ella havia escrit al seu germà Will, mort a la guerra.

D’aquesta manera anem coneixent tota la relació de profunda i més que sincera amistat que va sorgir entre els dos joves soldats, no sempre entesa per l’entorn social i militar en què es trobaven, una amistat que donada la personalitat diferent de tots dos -un més sensible i l’altre més idealista- és concebuda i viscuda de manera diferent.

Així, durant tota la novel·la hi ha moments de reflexió, de pors, de soledat, de tristor, de dubtes, on conceptes morals com l’honor i la hipocresia d’haver de guardar les aparences s’imposen a la realitat i als sentiments.

Nosaltres, en aquesta bona novel·la que és El pacifista, plena de secrets i incomprensions, John Boyne ha creat una història molt tendra, amb un regust melancòlic donat tant per la violència de la guerra com pel dolor personal dels seus protagonistes, però amb un rerafons de felicitat intensa que cal interpretar.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€

Share

L’Església davant de la cruïlla, de Francesc Torralba

1 resposta

@Ed_Portic @Grup62

Hi ha moments en què alguns de Nosaltres perseguim els llibres per ressenyar. Aquest és el cas de l’Albert Sànchez, que quan va veure que Pòrtic havia publicat L’Església davant la cruïlla, de Francesc Torralba, va córrer a demanar-nos-el per poder-lo ressenyar. Aquí teniu el seu escrit!

Fer la ressenya d’un escriptor que coneixes sempre resulta especial. Vaig coincidir amb el Dr. Francesc Torralba a la Facultat de Psicologia i la de Ciències Religioses en diverses matèries, gaudint-ne en totes elles de la seva docència. Les seves classes resultaven rodones, farcides d’autors i de cites per donar consistència a les seves explicacions, sempre suggerents. Aquesta mateixa descripció de les seves classes la podríem fer del seu llibre L’Església davant la cruïlla.

El llibre té tres parts ben definides: un repàs a la producció teològica i literària del papa Benet XVI; una reflexió sobre l’entorn de l’anterior pontífex i sobre el moment actual del món i l’Església; i per últim, el mateix tipus de repàs amb el nou papa Francesc i la seva producció literària com a bisbe per orientar-nos vers l’aprofundiment en els reptes de l’Església en el moment actual.

He de dir, sincerament, que la primera part em feia una certa mandra per voler passar directament a la reflexió de l’actualitat i les propostes de camins per superar els reptes futurs, però la síntesis feta per l’autor se m’ha fet breu i, alhora, interessant. Les altres dues parts parlen de què ja preveia: per on ha d’anar el diàleg entre creients i no creients, fe i cibercultura, etc.

Aquest és un llibre que suscita reflexions i obre camins sustentats en diversos autors per tal que puguem obrir-nos a d’altres lectures que, si no fos per aquest escrit del Dr. Francesc Torralba, potser no ens resultarien tan atractives.

L’Església davant la cruïlla és un molt bon llibre de lectura per a tots aquells que vulgueu reflexionar sobre la interacció entre l’Església i el món, sigueu creients o no.

Moltes gràcies per la ressenya, Albert! Segur que molts de Nosaltres s’interessaran pel llibre d’aquest gran intel·lectual que és en Francesc Torralba.

Títol: L’Església davant la cruïlla
Autor: Francesc Torralba
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-9809-255-4
Preu: 17€

Share

Nosaltres llegim, gaudim i no volem arribar al final… però sí a finalistes!

6 respostes

@Grup62 @STIC

Nosaltres, aquest és un post molt especial! Per votació popular, a l’Stic.cat (els trobareu a www.twitter.com/stic) han determinat que el nosaltresllegim.cat, el nostre bloc, mereix ser finalista d’enguany. Em (deixeu-me temporalment que abandoni la primera del plural!) fa una especial il·lusió per moltes raons.

La primera, perquè tot just ahir vaig saber que s’ha mort en Martí de Riquer, un dels professors que em va ensenyar a llegir quan ja era a la UB com a alumna de filologia. M’agrada pensar que si ell hagués nascut al s. XXI hauria tingut un bloc des d’on reflexionar per a nosaltres.

La segona, perquè des de l’estiu, d’aquest meravellós celobert dels llibres ja no en tinc cura jo directament, sinó el Martí Bou, un bon amic en qui Grup62 ha depositat tanta confiança com ho va fer en mi l’any 2010, la qual cosa els honora com a Grup Editorial. En una època difícil per a la cultura, seguir apostant perquè els lectors tinguem un espai on compartir el que pensem és valent i encomiable!

La tercera -em guardo pel final la més important-, perquè això vol dir que el que fem agrada. Sabeu aquella estona que, quan hem acabat un llibre, dediquem a l’ordinador per explicar una mica què ens ha semblat la lectura? Doncs val la pena. Llibreters, editors, autors i lectors ens necessitem els uns als altres, perquè nosaltres llegim i, com que la nostra societat també és digital, doncs compartim els nostres gustos en un bloc que és un tresor que hem de cuidar.

Va, no ens posem tendres… Sabeu quantes entrades portem? Doncs aquesta és la que fa 1200! Quin bé de Déu de lectures, oi? Quina recordeu amb més afecte? Què us sembla? Ho compartim plegats i així celebrem que som finalistes? Potser no serem guanyadors, però això no ens amoïna, perquè els qui llegim sabem que no importa tant un gran final com tenir una bona història per explicar!

Share

Cirurgies perfectes cors imperfectes. Nits de guàrdia 2, de Paula Roc

1 resposta

@Fanbooks_ @Grup62

Després de l’èxit de la primera entrega de la saga Nits de guàrdia, l’escriptora barcelonina Paula Roc ha publicat la seva continuació: Cirugies perfectes cors imperfectes.

La novel·la reprèn les històries dels metges i infermeres de la primera entrega com la Magda, el Roi, el Jan i la Mai, acompanyats d’una jove pacient: l’Irati. En aquesta segona entrega apareixen dos nous metges: el Robert i la Júlia. Casualment, el primer és l’exparella de la Magda i la Júlia és l’ex del Jan. L’acció té lloc just després de les vacances de Nadal.

En aquesta novel·la el camp mèdic té més presència ja que algunes escenes tenen lloc al quiròfan o mentre els metges visiten els pacients a les habitacions.

L’escriptora manté l’estil de la primera novel·la i ens torna a fer molt partíceps de les diferents històries, i a diferència de la primera entrega, els personatges van adquirint un cert creixement, tant personalment com professionalment.

Amb aquest llibre de la Paula Roc gaudireu d’una bona novel·la. I si us agraden les sèries ambientades als hospitals, Nits de guardia 2 serà una lectura que us apassionarà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf d’aquesta segona part de la sèrie Nits de Guàrdia de la Paula Roc

Títol: Cirurgies perfectes, cors imperfectes. Nits de guàrdia 2
Autor: Paula Roc
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FORA COL. FANBOOKS
Pàgines: 260
ISBN: 978-84-15745-13-6
Preu: 16,95€

Share

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

En Roger s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Arno Geiger ens explica, amb episodis endreçats cronològicament, com el seu pare August i tota la família afronten la creixent demència i Alzheimer del cap de la família. Vist així, a priori, hauria de semblar un llibre trist i angoixant, ja que no conec ningú que no senti pànic davant l’Alzheimer. Una malaltia que t’esborra en vida.

Doncs res més lluny de la realitat. Arno Geiger no amaga el patiment i la incomprensió davant les situacions en què la malaltia els situa i, no obstant això, amb una prosa suau i delicada, deixa anar mica en mica una esperança que aconsegueix embolcallar d’un cert optimisme la gran majoria de pàgines.

És un llibre del qual n’he après. Un llibre on, per estrany que sembli, el passat no té tot el pes que es pot imaginar, ja que no és un llibre sobre l’Alzheimer, ni un llibre sobre la pèrdua de la identitat. És un llibre que parla de comprensió i descobriments, de la impossibilitat de fer comprendre la realitat a algú malalt; ja que l’objectiu ha de ser que se senti còmode en la seva pròpia realitat, on el concepte “tornar a casa” pot no ésser el que tots creiem.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90

Share

El ninot de neu, de Jo Nesbø

1 resposta

@Ed_Proa @Grup62

Un cop acabada la lectura d’aquesta gran novel·la cal una bona estona de descompressió. A diferència de la precedent Headhunters, en aquest El ninot de neu, en Jo Nesbø no ens dóna l’oportunitat de recobrar l’alè amb tocs d’humor negre o marró a la manera de Tarantino.

L’acció, malgrat l‘us del flashback, es desenvolupa implacable i amb ritme lentament accelerat, valgui la contradicció, fins a un tram final d’una força extraordinària.

Nesbø aconsegueix que uns fets ben insòlits els acabem veient com a normals. I a més, que puguem seguir la lògica del pensament de tots els personatges, la qual resulta estranyament versemblant.

Si a Headhunters la sensació era que l’autor jugava amb nosaltres però que ell, al capdavall, no hi posava una part de sí mateix, aquí no. I hi ha sovint reflexions sobre la vida i sobre els valors que no corresponen a una novel·leta negra més.

De què va? Uns assassinats misteriosos es produeixen a indrets diferents de Noruega, amb la característica comuna de la presència d’un ninot de neu a les proximitats dels fets. I un inspector de policia prototipus del gènere negre: exalcohòlic, exparella, arrogant, descurat, competent i heterodox, es posa el repte de resoldre el cas.

Tant si sou amics de la novel·la negra, com si en sou de la bona literatura, no us la perdeu. Llegiu-la. Si ho feu, veureu com està escrita de manera que sembla talment que estiguem veient una pel·lícula molt emocionant (que segur que ja es deu estar rodant!).

Aquí teniu el primer capítol en pdf, el booktràiler del llibre i l’entrevista a l’autor on parla sobre El ninot de neu.

Títol: El ninot de neu
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-417-2
Preu: 21€

Share

Al vertigen, de Núria Perpinyà

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

Heu sentit mai una afició de tal manera que us ha fet perdre el cap per practicar-la?

Quan quelcom ens porta a dedicar-li temps i més temps, fins que es converteix en alguna cosa més forta que un simple entreteniment, ultrapassa els límits de la raó i ens obsessiona de tal manera que ens porta a fer-ne l’eix central de la nostra vida.

Aquest és el tema central d’Al vertigen que ens presenta la Núria Perpinyà, tot embolcallat en una història d’amor i aventures, protagonitzada per una alpinista russa, la Irena, el René, un guarda del refugi Quesler als Tammarians i l’Eduard, un arquitecte reconegut, vingut de la ciutat.

Tot comença de forma dramàtica: la Irena irromp al Quesler, glaçada, amb símptomes greus d’hipotèrmia i a punt del defalliment després d’hores de travessia per la muntanya, després de dies fent un exercici d’aclimatació al fred que gairebé acaba amb la seva vida. El René l’acollirà i la cuidarà fins aconseguir retornar-li la temperatura i la vida i, des del primer moment, s’enamorarà d’aquesta misteriosa alpinista, tancada en sí mateixa, esquerpa a vegades, però absolutament captivadora, amb una història tràgica a les seves espatlles.

Al llarg de la novel·la descobrirem el passat de la Irena, així com el seu present, marcat per la seva passió, l’alpinisme i la natura salvatge. Una passió que és molt més que això perquè en tot moment decidirà els seus actes. És una forma de viure, una vocació i el seu destí.

Núria Perpinyà ens fa viure a través de les seva prosa una aventura en ocasions trepidant, amb pàgines de lectura ràpida, vertiginosa, que sovint és difícil de deixar a mitges. Coneixerem els protagonistes podent llegir (literalment) el seu interior des de la seva correspondència o els seus diaris personals de tal manera que els seus neguits, angoixes o els moments de felicitat els podrem viure en primera persona i patir o ser feliços amb ells. La Núria Perpinyà fa el mateix amb els espais físics: uns espais, alguns amb nom inventat, que ens transporten ràpidament a viure la muntanya com poques vegades els urbanites l’hem pogut viure.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre

Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€

Share

La Marta Gil ja és una de Nosaltres!

1 resposta

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu el text de presentació de la Marta Gil, que s’incorpora com a una de Nosaltres!

La meva afició per la lectura va començar de ben petita. Crec que puc dir amb prou seguretat que el primer llibre que em va deixar ben garratibada devia ser El Zoo d’en Pitus… perquè a qui no li ha agradat aquesta història? Després ja… tinc prou anys per haver coincidit amb el moment àlgid de les aventures d’Els Cinc (en castellà, això sí) o els Hollister (les meves primeres traduccions) que demanava cada Nadal com a regal.

Des d’aleshores que no he deixat mai de comprar llibres. Sí, sóc d’aquelles persones que compren més llibres dels que poden arribar a llegir, però els estius són fantàstics per recuperar el temps perdut i sempre m’alegra veure que són les quatre de la matinada i que no m’he adonat de l’hora que era per culpa d’un bon llibre.

He tingut èpoques de tot: John Grisham em va inspirar durant molt de temps i he llegit sempre bastant variat. Els clàssics m’encanten i sóc una enamorada del teatre de Shakespeare, però crec que el meu gènere literari preferit és la novel-la històrica. I dic crec perquè encara ho estic descobrint. Cada mes descobreixo algun escriptor, alguna novel-la que em fa replantejar els esquemes. I sort d’això, perquè hi ha tot un món literari allí fora per descobrir.

Fa un temps vaig decidir que això de llegir podia servir per alguna cosa més que per passar-m’ho bé jo tota sola, així que vaig obrir un blog per parlar dels llibres que llegia i això em va dur al Nosaltresllegim, on puc parlar del que més m’agrada i des d’on espero ajudar a altres persones a descobrir aquesta gran afició que són els llibres. Si només un sol cop us sentiu atrets per llegir un llibre que hagi ressenyat, em sentiré més que satisfeta.

Esperem que quedis molt satisfeta de formar part del Nosaltres!

Share