Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Defensors de la terra, d’Andreu González i Ramon Gasch

defensorsdelaterra

@ColumnaEdicions @Grup62 @andreu_gonzalez @Defensors_terra

L’Andreu González és, amb en Ramon Gasch, un dels autors de Defensors de la terra i també de Bon cop de falç. La qüestió és que l’Andreu ens ha enviat un text que li ha fet arribar un lector sobre Defensors de la terra. Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un punt de trobada de lectors… però si es converteix en un punt de trobada entre lectors i autors, encantats de la vida!

L’Andreu ens ha demanat, específicament, si podíem publicar el text del José al considerar que és força equànime amb la seva última obra. No només la lloa… també la critica!

I què hem de dir Nosaltres? Benvingut! Normalment no publiquem textos en castellà… però ens ho ha demanat un dels autors del llibre!

Estaba leyendo las Geórgicas, del gran Virgilio, cuando mi cuidador me entregó Defensors de la terra, por lo que, tratándose de una obra tuya, estuve a punto de arrinconar al eminente poeta latino y leer vuestra novela, tuya y de Ramon Gasch, pero vencí la fuerte tentación al sentir un remordimiento muy agudo si arrinconaba, aunque fuese provisionalmente, a Virgilio, de modo que seguí con éste hasta concluir con su excelso libro. Después, a seguido, me metí de hoz y coz en la deseada lectura de vuestra obra.

Obra escrita en una prosa rica, vigorosa y de enorme fuerza expresiva, lo que potencia el drama, muchas veces tragedia, de la urdimbre argumental. Argumento desarrollado con mano maestra en cuanto a la construcción, siempre importante en el género narrativo: nada queda perdido ni nada falta ni sobra, sino que aprovecháis los personajes, incluidos los secundarios –Pau, Maginet, Hakim– para sacarles el más provechoso rendimiento, al igual con los episodios, que estrujáis al máximo. En este sentido, Defensors de la terra significa un evidente avance con respecto a vuestro anterior título, demostración de que vais dominando el oficio. Éste es muy importante, tanto como la fuerza creadora, absolutamente necesaria en toda obra de arte, pero que para su mayor y mejor resultado exige oficio, dominio artesanal.

El eje de la trama es el enfrentamiento entre los dos hermanos, cuyos caracteres están bien plasmados, tanto en los diálogos como en vuestra exposición. El contrapunto de ternura y humanidad lo da Teresa con su afecto y sus sufrimientos. Miquel y Jaume son los protagonistas de la trama, pero habéis inventado un tercer protagonista, el Frare, con su anomalía física, su tragedia personal, su enigma con la capucha y la máscara, sus acciones en pro de los desfavorecidos y las nobles causas que resulta un personaje inolvidable y de antología. También hay episodios ejemplares por su intensidad como los ritos satánicos de Pere, otro personaje muy bien dibujado. Y no digamos los malvados Laia de Pinell y el presbítero Elies, con su también antológico falso exorcismo.

A censurar: el exceso de violencia, a veces gratuita y excesiva, que, desde luego, inyecta de mayor fuerza el argumento, pero que puede dar pábulo a aquello de “sang i fetge”. Aparte de ese exceso, que da pasión novelesca a la trama –lo cual es positivo en este sentido–, hallo momentos clave de la novela que resultan muy cogidos por los pelos, forzados, en una palabra, inverosímiles, pero aquí también existe un aspecto positivo: que hace más novelesca la trama. Dickens, un maestro en inverosímiles situaciones, les sacaba a éstas la mayor eficacia novelesca. Y es lo que hacéis vosotros: una novela intensamente novelesca, una novela novela.

Sembla que li ha agradat, oi? No és notícia! Aquesta sèrie de l’Andreu González i en Ramon Gasch està triomfant arreu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Defensors de la terra
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-664-1729-7
Preu: 20€

Share

El tramvia groc, de Joan Francesc Mira

eltramviagroc

@Ed_Proa @Grup62

Tinc un amic molt aficionat a l’òpera que quan escolta un o una cantant molt bona diu que és  “de reclinatori”, o sigui, per agenollar-se al davant i adorar-los. Doncs bé, el llibre d’en  és de RECLINATORI!

El tramvia groc és un llibre que recull els records d’infantesa de l’autor, en la casa familiar als límits de la ciutat de València, arran de carretera, en un espai obert a l’horta valenciana, però lligat a la ciutat per la presència del tramvia groc, que el nen Mira prendrà cada dia per anar al col·legi dels escolapis a fer el batxillerat, al centre de València. La casa i els orígens són, precisament, el primer dels deu capítols de què consta l’obra i la descripció del trajecte en el tramvia, i les observacions del nen Mira el segon. El tercer i quart estan dedicats a descriure el paisatge de l’Horta i l’experiència de les granges que el pare mira d’endegar. Són capítols en els quals el nen, una mica introvertit però gran observador, pren contacte amb la natura domesticada i profundament humanitzada de l’Horta i amb el comportament dels animals, tractats sovint amb una crueltat feroç per part dels homes, i on tota la família, inclòs ell com a nen, tenien unes obligacions i responsabilitats a complir. A partir del capítol cinc i després de parlar de l’impacte de la guerra en la vida dels pares i en la societat començarà a descriure el seu naixement i infantesa, la vida a casa, els orígens familiars del pare, amb una gran quantitat de tiets i cosins, els orígens de la mare, amb una família molt reduïda i ja els últims tres capítols la fosca i llarga postguerra (“no erem rics, simplement no erem pobres”), l’estraperlo, els veïns i tota mena de personatges secundaris: els venedors, l’aiguader, el granerer, la drapaire, els pobres de solemnitat… que Mira observarà amb naturalitat, descobrint la gran diversitat humana. Els dos últims capítols estan dedicats a les escoles i col·legis on farà el seu aprenentatge i on descobrirà les lletres i a l’evocació dels estius passats a casa de parents del pare, on coneixerà altres ambients i famílies, i on disposarà d’una certa llibertat i de biblioteques on trobarà lectures que devorarà amb avidesa sent encara molt jove.

“I enmig d’aquests espais tan terrenals, amb tants entorns i tantes companyies, la meua vida pujava a poc a poc, per acumulació de peces, com puja una construcció feta de blocs de fusta de colors, del joc que dèiem “arquitectura”. Fins que un llamp de tempesta, un colp de vent funest, la manotada feroç d’un déu cruel arrasà en un instant tot aquell edifici a mig fer” p. 325

La mort del pare, quan ell té 15 anys, és aquest llamp que marcarà els anys posteriors i que potser en un altre llibre ens explicarà.

Tot això és un resum del contingut. Però cal dir més coses. La tendresa, el “carinyo” i la profunda humanitat amb què descriu totes les coses m’ha emocionat en alguns moments. Descripcions simples, vives i alhora completes. Per exemple, són continues les referències olfactives. L’actitud agraïda envers els pares, la família, els mestres, la natura, les veïnetes que li permeten descobrir el sexe, les tietes que el mimen… impregnen tot el text. No hi ha rancúnia, tampoc nostàlgia i per descomptat tampoc idealització. Va ser innocent i feliç, però descobrint-se a sí mateix amb naturalitat, a la vida i a la humanitat. I la lectura i l’escriptura:

“Ser feliç escrivint i llegint, als sis o set anys, és un regal que no ha estat concedit a tothom”, p. 266

L’altra cosa que falta dir és que està tan, però tan, tan ben escrit què és un autèntic plaer llegir-lo. L’estil de Mira no és directe, de frases curtes i paràgrafs curts. Al contrari, a vegades trobes vàries pàgines sense punts i apart. És una prosa densa, sinuosa, però tan ben construïda, amb les comes tan ben posades, que segueixes el fil amb una naturalitat extraordinària, com si l’autor estigues al teu costat explicant-te les coses. No és estrany sabent que Mira ha traduït al català obres fonamentals com L’Odissea, la Divina Comèdia i els Evangelis a més de tenir publicades múltiples obres (novel·les, narracions, articles,…).

El recomano sense aixecar-me encara del reclinatori!

Títol: El tramvia groc
Autor: Joan Francesc Mira
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-421-9
Preu: 20€

Share

La deriva dels continents, de Gerard Guix

laderivadelscontinents

@labutxaca @Grup62

En el nostre dia a dia realitzem coses de manera individual que no estan necessàriament relacionades amb el que fan altres persones a l’altra punta del món, però com algú va dir una vegada “el simple aleteig d’una papallona pot canviar el món”.

A La deriva dels continents del  es barregen personatges que semblen tenir poc en comú però que en realitat parteixen d’un mateix punt: la seva vida, actualment, no és la que volen. Una paralítica a punt de morir, un hipocondríac envoltat del seu silenci, un homosexual que es vol suïcidar o un infermer que comparteix torn amb el seu company d’ambulància maníac són alguns dels personatges que desfilen per la novel·la i que aconsegueixen mantenir el lector intrigat fins al final. Tot el que pot passar en una sola nit en una ciutat que sembla deserta hi cap en aquest llibre. Un llibre amb un final que ni de bon tros t’esperes quan comences a llegir-lo.

En Gerard Guix ha escrit una novel·la d’aquelles que quan l’agafes creus -o almenys és el que a mi m’ha passat- que no t’aportarà gaire i que, per sort i per sorpresa meva, és tot el contrari. Crea una teranyina on cada personatge té el seu lloc i t’obsequia amb un argument molt i molt elaborat i ben estructurat que t’atrapa fins al final.

Només vols llegir més per saber què passarà amb els personatges!

Nosaltres, si voleu passar una bona estona amb una novel·la que no us deixarà indiferents, aquest és el vostre llibre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La deriva dels continents
Autor: Gerard Guix
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9930-684-1
Preu: 9.95€

Share

Mossèn Ballarín per ell mateix, de Josep Maria Ballarín

mossenballarinperellmateix

@Ed_Portic @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit Mossèn Ballarín per ell mateix, de Josep Maria Ballarín i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí teniu el seu text!

Al llarg de la meva vida he tingut la sort d’entrar en contacte amb l’església propera de gent que s’estima i que prova de canviar el món a l’estil de Jesús. Els meus records del cau són d’un mossén amb qui compartíem taula, anavem a la piscina, feiem focs de camp i cuinava amb nosaltres. Homes com Josep Maria Ballarín: arrelats a la gent, al territori i de gran cultura (historiadors, amb la filosofia, la teologia, l’art…).

Des d’aquesta experiència, Mossèn Ballarín sempre ha estat una persona propera per mi (tot i que no hem coincidit mai). Les seves participacions a la televisió sempre m’han semblat que reflectien el seu esperit lliure i inteligent. Entre el nen entremaliat que la deixa anar i l’home del seu temps que envoltat de personalitats i amics de la cultura del nostre país i amb qui comparteix la seva cultura, la seva visió de la vida i el seu pensament.

Mossèn Ballarín per ell mateix és un llibre que es llegeix relativament ràpid. La primera part de la seva biografia m’ha sobtat amb força: no l’imaginava com a supervivent de la Guerra Civil (no explico més detalls per no fer-ne “spoilers”). La resta de llibre ens introdueix a través dels diferents capítols els temes que han marcat la seva vida.

A vegades semblen màximes que s’encadenen entre elles i que per sí soles ja podrien semblar petites cites de saviesa. D’altres són una encadenació de reflexions ben trenades i molt personals del seu saber i el seu tarannà.

Aquest llibre, amb l’edició a cura de Jaume Huch, és imprescindible per entendre la figura del gran Mossèn Ballarín.

Una figura ineludible! Moltes gràcies Albert!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mossèn Ballarín per ell mateix
Autor: Josep Maria Ballarín
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9809-265-3
Preu: 17,50€

Share

La Bíblia de tots, de Pilarín Bayés

@llibresjoves @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit La Bíblia de tots, il·lustrada per la Pilarín Bayés, i ens la ressenya per a tots Nosaltres:

Parlar de Pilarín Bayes és parlar d’una institució a casa nostra. Amb més de 50 anys de professió, ha il·lustrat bona part dels llibres infantils de la nostra vida. En aquesta ocasió, el repte que ha entomat és il·lustrar ni més ni menys que la Bíblia. Com ella mateixa ha dit, “Els millors artistes han volgut aquest repte”.

La Bíblia és un llibre absolutament necessari per entendre la nostra cultura, art, festes, calendari, i com a tal el llançament d’una proposta com aquesta que pugui seduir a grans i petits és una bona notícia. La transmissió de la fe i/o cultura religiosa fa un parell de generacions estava garantida tot i que la família no fos de missa o es declarés no creient. Diguem-ne que estàvem envoltats de forma natural per aquesta com a part nuclear de la nostra cultura. Amb el pas del temps i per diferents raons, aquesta transmissió ha quedat tallada i ens podem estar trobant amb generacions que, per defugir de certs aspectes de la religió, comencen a ser analfabets dels molts aspectes que en la nostra cultura provenen de la religió cristiana i, en concret, del seu llibre sagrat. En aquest mateix sentit he pogut veure declaracions de la consellera Irene Rigau o de Màrius Serra sobre aquest llibre i la seva importància.

L’estructura d’aquesta Bíblia està feta a partir de la selecció de textos que sintetitzen els moments claus, “una atomització d’una suma de relats”, en paraules de Màrius Serra. Conté més de 230 pàgines a tot color amb il·lustracions entre dos fulls amb text i un dibuix de dues pàgines fet per la Pilarín enmig de cada història. Ben cuidada, l’elaboració dels textos ha volgut donar-li una orientació teoleògica molt determinada seleccionant, per exemple, que l’Antic Testament no comenci per la història de la Creació sinó per l’establiment de l’Aliança entre Déu i els homes.

Feia temps que m’havien anunciat que s’estava fent aquesta obra i la veritat és que em moria de ganes de tenir-la. En el meu cas particular (ja ho sabeu per altres comentaris), sóc creient practicant -no concebo ser creient sense practicar, si crec que Déu és amor- i aquest llibre correrà per casa entre les meves filles i ens donarà, a la meva dona i a mi, l’oportunitat de poder explicar i transmetre la nostra fe a les notres filles i sens dubte la cultura religiosa (que ja no depèn de les conviccions).

I quan siguin grans ja decidiran o optaran pel que creguin. Si la religió es tracta de tenir una fe veritable cal que lligui conviccions, cor i cap a proporcions més o menys iguals.

Sens dubte, és un llibre que cal conèixer independentment de la fe! I la Pilarín ens ho posa molt fàcil!

Títol: La Bíblia de tots
Autor: Pilarín Bayés
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: FORA DE COL.LECCIÓ-EP
Pàgines: 238
ISBN: 978-84-9057-336-5
Preu: 24,95€

Share

El guerrer adormit, de David Martí

elguerreradormit

@Ed_62 @Grup62

Molts de nosaltres potser no tenim la vida que havíem imaginat de petits, quan somiar era gairebé obligatori. Tenim una feina, una parella a qui estimem i fins i tot amics amb qui passem moments realment agradables. Però què passa quan tens tot això però no estàs del tot a gust amb aquesta vida? Doncs que el malestar que sents per tot plegat t’impedeix adonar-te de qui ets i què és el que realment vols viure.

Una cosa així és el que li passa a l’Edward, el protagonista d’El guerrer adormit del David Martí. Acaben d’ascendir-lo a la feina, viu en un apartament de San Francisco amb la dona de la seva vida i pot gaudir de totes les comoditats i capritxos que vulgui perquè el seu sou li permet poder fer-ho. Però malgrat tot, el seu cap li comença a fer mòbing i s’adona que el que viu no està fet per ell. Tot el que semblava ser una gran vida de cop es converteix en el pitjor infern que podia arribar a imaginar. Les circumstancies faran, però, que en el seu camí es creuin just en el moment precís les persones adequades.

En David Martí ens porta aquesta novel·la carregada de valors que faran que pensis en el teu dia a dia i que facis una visió retrospectiva del que has viscut fins aquest moment. Canviar i fer una cosa que no coneixem ens fa por perquè significa haver de sortir de la nostra zona de confort… però realment paga la pena seguir fent allò que no ens agrada? Penseu-hi. I mentrestant, llegiu-lo. Perquè tots podem ser els protagonistes d’aquesta novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guerrer adormit
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 16€

Share

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal

lesllavorsdelsilenci

@Ed_62 @Grup62

Les llavors del silenci és la primera novel·la d’Àlvar Caixal i ha estat guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan 2013. L’autor ens presenta una història per aprendre, per ensenyar-nos que amagar les vergonyes o negar els errors pot tenir, i de fet té, repercusió a la llarga… Perquè d’una manera o altra el destí s’acaba revelant.

La novel·la ens explica la història de l’Alfred que, després del suïcidi del seu pare, veu com al seu voltant va apareixent una història familiar que poc té a veure amb la que ell coneixia. L’Alfred descobreix per unes pàgines trobades en un llibre de registre que els seus pares, però sobretot la seva mare, van tenir una estreta relació amb les milícies internacionals de voluntaris que van acostar-se a Espanya per ajudar en la lluita contra el feixisme cap a finals de la Guerra Civil. I paral·lelament o, millor dit, com a punt de partida, coneixerem també l’Emma Tavistock, que a través de les cartes que va heretar de la seva tia Madeleine, reviurà la història des de l’altra banda, la dels brigadistes i les seves famílies.

Caixal introdueix un tema que avui en dia, després de més de 50 anys, encara està vigent: les conseqüències d’una Guerra Civil cruel i sense sentit i la restitució de la memòria familiar que és sovint negada a aquestes alçades.

Molt recomanable per a un cap de setmana llarg com el que avui comença!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo d’Edicions 62 on Àlvar Caixal parla de Les llavors del silenci:

Títol: Les llavors del silenci
Autor: Àlvar Caixal
Premi BBVA Sant Joan 2013
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-7179-4
Preu: 21€

Share

Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner

contesinfantilscontratotpronostic

@ColumnaEdicions @Grup62 @EmparMoliner

En Martí Nosaltresllegim i l’esperit literari de l’Empar Moliner

En Martí Nosaltresllegim era un noi que era molt amant de la música però que després d’uns anys al costat de la Montserrat Obi-Brau s’havia tornat molt de llibres. Una de les seves feines era portar un blog on hi havia un munt de persones que escrivien sobre moltes històries diferents. Això sí, les històries de què escrivien acostumaven a ser bones i, sobretot, eren d’altres persones que escrivien molt bé.

Un dia, la germana del Martí Nosaltresllegim va decidir tenir un fill i de cop en Martí es va trobar en una nova circumstància: era tiet! Allò li feia molta il·lusió però alhora tenia un punt preocupant. Ell se’n sortia bé parlant de les històries d’altra gent però a l’hora d’escriure històries… allò era una altra història! El primer que va fer va ser preguntar-li al seu iPhone si el podia ajudar amb el tema d’explicar contes al seu nebot i el seu iPhone li va dir que primer havia d’activar el Siri. Després d’activar el Siri, el Siri li va dir que si volia contes havia de passar per caixa a l’iTunes Store, i com que en Martí Nosaltresllegim era un noi una mica garrepa i autònom va decidir que faria servir un llibre del blog sobre llibres que gestionava.

Va ser llavors quan es va trobar amb els Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner. En Martí Nosaltresllegim va dir: “aquesta és la meva! Ja veuràs com li podré agafar els contes a l’Empar Moliner!”. Va ser llavors quan va obrir el llibre i d’allà en va sortir l’esperit literari de l’Empar Moliner:

-Escolta! Qui ets tu? -li va preguntar el Martí Nosaltresllegim.
-Què vol dir que qui sóc jo? Que no m’has vist prou a la tele? -li va contestar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Tu ets l’Empar Moliner?
-Sí, però només una part. Porto l’ISBN escrit al cul, o sigui que tampoc sóc l’obra al complet
-Ah… i escolta, que m’han dit que en aquest llibre nou que has fet expliques els contes que li explicaves a la teva filla i també expliques com fer-ne, oi?
-Oi.
-Carai… et podries esplaiar una mica més en les respostes, no trobes?
-Sí.
-Estupendu -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Escolta, què fas aquesta nit? Que et ve de gust anar a prendre una copa? -li va preguntar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Què dius? Però si ets un esperit literari! A més, jo no bec… -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-No ho sé noi… Fa temps que he de mantenir el personatge de ninfòmana furiosa -va dir l’esperit de l’Empar Moliner mig avergonyit- però ara m’estic redimint treient llibres molt ben editats per Columna sobre contes a la meva filla.

momia-300x300En Martí Nosaltresllegim estava una mica confós amb la situació. Tenia un llibre que li donava les claus per explicar contes però no sabia ben bé com fer-s’ho encara. I l’esperit no l’estava ajudant gaire tampoc.

-Escolta, Empar. Et puc dir Empar?
-I tant! -va respondre l’esperit literari tot somrient amb mirada lasciva.
-Escolta, Empar, que tinc un petit problema. Que resulta que la meva germana ha decidit tenir un fill que resulta que és extremadament guapo i que li agraden molt i molt els botons que giren, i si em demana un cangur li hauré d’explicar un conte. Que creus que em podràs ajudar amb el teu llibre?
-Però, es pot saber quina pregunta és aquesta? I tant que si! Que no ho veus?
-Mira, ja n’estic tip. Euh… Què vol dir “que no ho veus?”

En Martí Nosaltresllegim començava a estar una mica fart d’aquella situació i sobretot, temptat de tancar el llibre dels Contes infantils contra tot pronòstic i passar per caixa a l’iTunes Store.

-Doncs això! -va respondre l’Empar Moliner- Acabes d’escriure un conte! Que no veus que si pots fer un conte per ressenyar un llibre podràs inventar-te’n un pel teu nebot?
-Potser si que…
-Potser si i prou! Vinga! Recomana-li el llibre a tothom i a fer els cangurs del teu nebot tranquil·lament, que ho faràs molt bé! -va respondre l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-D’acord. Molt bé. Ja el deixaré bé al blog de llibres que administro. Per cert, que sàpigues que m’ha agradat molt el conte que li explicaves a la teva filla de la Vanessa Marimuntanya i els anuncis de la tele. -li va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Estupendu. Ja li diré a la mestressa. Vinga. Brillo! Que tinc molta feina i m’he de fer les ungles i participar en una tertúlia de tarda de la tele. -va dir l’Empar Moliner amb cara de “tinc pressa que aquí ja em fa mandra ser-hi”.
-Doncs res. Moltes gràcies i ja seguiré els consells que dónes al llibre per explicar contes.
-Apa! Fes-ho! A reveure! Fins aviat! Adéu siau! Vagi bé!
-Que sí! Que ja et deixo estar!! Carai! Com sou els esperits literaris…
-Noi… -va dir l’esperit literari de l’Empar Moliner- això només depèn d’on ens graven l’ISBN. I a mi m’ha tocat el cul.

Llavors l’esperit literari de l’Empar Moliner es va asseure al sofà de casa del Martí Nosaltresllegim i va esbufegar tot posant-se la mà a una de les galtes del cul, com si hi hagués alguna cosa que li fes coïssor.

-No pateixis, que segur que els llibres que venen a les llibreries tindran encara més bon humor. Segur que posen l’ISBN més ben marcat. Moltes gràcies i ja et recomanaré molt. -li va dir en Martí Nosaltresllegim, tot fent-li una carícia al cap.
-Gràcies! -va respondre l’Empar Moliner- I si vols fer una copa i un llibre, ja ho saps! Ah! I no pateixis si els contes et surten amb finals precipitats! Ens passa a tots.

En Martí Nosaltresllegim va somriure, li va fer un parell de petons a les galtes de la cara i es va llegir tot el llibre de l’Empar Moliner per veure si el podia recomanar molt al blog de llibres.

I sabeu què? El va recomanar molt a tothom.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

Share

Atreveix-te a ser un líder, de Fèlix Torán

atreveixteaserunlider

@Ed_Portic @Grup62

Hi ha líders a tots els sectors empresarials però també en altres àmbits de la vida, com ara el privat. L’Atreveix-te a ser un líder de Fèlix Torán ens dóna les claus per descobrir el potencial que tenim i trobar, a la fi, aquell líder que tots guardem a l’interior.

Aquest llibre ofereix als lectors un llarg passeig pel lideratge, amb exemples reals i pràctics molt interessants que ajuden a copsar el veritable significat del concepte. Ens ajuda a trobar la motivació necessària per llençar-nos de ple al lideratge, molt necessària en un entorn tan difícil com l’actual, i a construir els pilars bàsics per convertir-nos en un nou líder plenament conscient de què vol.

Si bé en alguns capítols la lectura es pot fer una mica lenta, aquesta repetició d’idees i passos per trobar i ser un líder capacitat és necessària per aconseguir gestionar i motivar un equip de treball i assolir els nostres objectius.

Atreveix-te a ser un líder ens mostra com aconseguir un lideratge eficient, capaç de delegar, de gestionar el seu temps i el dels altres, d’escoltar i comunicar-se amb els altres amb eficàcia, d’aprendre d’ells i d’autosuperar-se dia a dia.

Aquesta obra de Félix Torán ens brinda la confiança que necessitem per donar el pas i redescobrir el líder que portem tota la vida ignorant. Ens ajuda a concentrar-nos en nosaltres mateixos, a mostrar empatia pels altres, a estar plenament atents a tot el que ens envolta i a prendre decisions. Atreveix-te a ser un líder ens ofereix, d’una vegada per totes, les eines que necessitem per treballar el nostre propi líder i aconseguir l’excel·lència.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Atreveix-te a ser un líder
Autor: Felix Torán
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9809-263-9
Preu: 17€

Share

Quan en dèiem xampany, de Rafel Nadal

@ColumnaEdicions @Grup62 @NadalRafel

Una crònica familiar: la preqüela

Una altra vegada Rafel Nadal visita el Nosaltres. Torna amb una nova crònica emparentada amb l’anterior Quan érem feliços. Ara però, per remuntant-se a la història familiar del besavi Francisco Oller, que amb 16 anys emigra cap a França per buscar-se la vida i explicar-nos com amb esforç, perseverança, enginy i intuïció pels negocis, arriba a bastir una gran empresa de taps de xampany. Francisco progressa econòmica i socialment a la ciutat de Reims. Ell i la seva dona formaran una família, edificaran una gran casa, adoptaran la llengua i la cultura francesa i s’integraran en la societat de la regió i el món dels empresaris xampanyers.

A Quan en dèiem xampany, aquesta crònica vital estarà marcada pels esdeveniments històrics del segle XX: de la Gran Guerra, la del 1914-18. Tan destructiva per a la regió de la Xampanya per ser front de guerra i també per a la pròpia ciutat de Reims i la joia gòtica de la seva catedral brutalment bombardejades pels alemanys. Fugint de la guerra, en Francisco Oller tornarà a Cassà per instalar-hi una fàbrica germana que li permeti continuar amb la producció.

El context històric marca la història de l’empresa: l’impacte dels “feliços 20”, un cop acabada la guerra, el crac del 29 i la ruïna de molts inversors, la Guerra Civil espanyola, la necessitat d’exiliar-se dels propietaris de les fàbriques fugint dels revolucionaris, la persecució nazi dels jueus, l’esclat de la II Guerra Mundial… Nadal ens fa viure la història a través de les peripècies de l’empresa i dels seus amos i dirigents.

En paral·lel amb la crònica de l’empresari d’èxit hi ha també la història d’un home no tan triomfador en l’aspecte familiar. La seva energia emprenedora l’aplica dirigint la vida dels fills amb resultats menys exitosos i amb alguns conflictes.

La crònica s’enllaça amb la filla gran, la baba Angèle, que de joveneta va ser enviada a Cassà a vetllar pels negocis familiars. Casada amb un Nadal, donarà origen a la molt nombrosa família, marcada fortament per les arrels franceses. És la segona part de la crònica: “Quan venien els francesos”.

El pròleg i l’epíleg fan referència a la història típica de moltes empreses de caràcter familiar que un cop desaparegut el patriarca dóna origen a disputes i recels i que a la tercera generació acaba per haver-hi moviments de compra i venda amb trencaments de socis i de lligams familiars.

L’autor utilitza la mateixa fórmula que tan eficaç va resultar en el llibre anterior: capítols curts, de manera que amb la suma de petites pinzellades acabem veient el quadre sencer. També el seu ofici de periodista li permet fer ús d’un llenguatge eficaç i natural, ric de lèxic.

És d’agrair que al final del llibre hi hagi un desplegable amb l’arbre genealògic familiar molt útil per no confondre personatges.

Quan en dèiem xampany és un bon llibre que fa de bon llegir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Quan en dèiem xampany
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1730-3
Preu: 21€

Share