Arxiu de la categoria: Històrica

Bridget Jones. Boja per ell, de Helen Fielding

Deixa un comentari

bridgetjonesbojaperell

@Ed_62 @Grup62

L’Eli s’ha llegit el llibre de la Helen Fielding, Bridget Jones. Boja per ell, i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

Fa 17 anys vam conèixer la Bridget Jones, una dona soltera de trenta i escaig que ens va deixar llegir el seu diari. Amors, desamors, feina, embolics… una dona que podria ser qualssevol de nosaltres: un divertit desastre.

A falta d’un mes perquè es publiqués l’esperadíssima tercera novel·la de la Bridget Jones, llegeixo una piulada de The Guardian anunciant la mort del Mark Darcy. Com? Què? Quina classe de broma és això? Vaig entrar en xoc. A poc a poc vaig anar canalitzant la notícia. Sí, totes adoràvem el Mark Darcy, totes volíem un final feliç per a la Bridget, però realment volem llegir la meravellosa vida de la Bridget Jones? És clar que no! Volíem més Bridget, la de sempre, més embolics, i tornar a pensar que no ets l’única que fa tal cosa o tal altra.

Han passat 14 anys de l’última vegada que ens va fer riure i han canviat algunes coses. La Bridget és vídua i té dos fills, el Billy i la Mabel. Ha estat molt de temps lamentant-se i és hora de fer un canvi: ha de perdre pes, fer un canvi d’imatge i ha de tornar a relacionar-se amb homes, i quins homes! El xicot de la Bridget, en Roxster, té 29 anys i ella en té 51! Començant amb el dilema de si portar-lo o no a la festa d’aniversari de la seva amiga Talitha, que en fa 60 el mateix dia que ell en fa 30, la Bridget ens deixa endinsar-nos, un altre cop, en el seu diari per explicar-nos com ha arribat fins a aquí.

La mateixa essència però amb criatures, alguna desavinença amb les mares de l’escola, problemes per programar tots els aparells electrònics que té a casa (que no són pocs!), peluixos i polls. Una barreja explosiva que ens farà oblidar la petita presència de la mare de la Bridget i del Daniel Cleaver i l’absència del Mark Darcy.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Bridget Jones. Boja per ell
Autor: Helen Fielding
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-297-7159-6
Preu: 19,90€

Share

Defensors de la terra, d’Andreu González i Ramon Gasch

Deixa un comentari

defensorsdelaterra

@ColumnaEdicions @Grup62 @andreu_gonzalez @Defensors_terra

L’Andreu González és, amb en Ramon Gasch, un dels autors de Defensors de la terra i també de Bon cop de falç. La qüestió és que l’Andreu ens ha enviat un text que li ha fet arribar un lector sobre Defensors de la terra. Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un punt de trobada de lectors… però si es converteix en un punt de trobada entre lectors i autors, encantats de la vida!

L’Andreu ens ha demanat, específicament, si podíem publicar el text del José al considerar que és força equànime amb la seva última obra. No només la lloa… també la critica!

I què hem de dir Nosaltres? Benvingut! Normalment no publiquem textos en castellà… però ens ho ha demanat un dels autors del llibre!

Estaba leyendo las Geórgicas, del gran Virgilio, cuando mi cuidador me entregó Defensors de la terra, por lo que, tratándose de una obra tuya, estuve a punto de arrinconar al eminente poeta latino y leer vuestra novela, tuya y de Ramon Gasch, pero vencí la fuerte tentación al sentir un remordimiento muy agudo si arrinconaba, aunque fuese provisionalmente, a Virgilio, de modo que seguí con éste hasta concluir con su excelso libro. Después, a seguido, me metí de hoz y coz en la deseada lectura de vuestra obra.

Obra escrita en una prosa rica, vigorosa y de enorme fuerza expresiva, lo que potencia el drama, muchas veces tragedia, de la urdimbre argumental. Argumento desarrollado con mano maestra en cuanto a la construcción, siempre importante en el género narrativo: nada queda perdido ni nada falta ni sobra, sino que aprovecháis los personajes, incluidos los secundarios –Pau, Maginet, Hakim– para sacarles el más provechoso rendimiento, al igual con los episodios, que estrujáis al máximo. En este sentido, Defensors de la terra significa un evidente avance con respecto a vuestro anterior título, demostración de que vais dominando el oficio. Éste es muy importante, tanto como la fuerza creadora, absolutamente necesaria en toda obra de arte, pero que para su mayor y mejor resultado exige oficio, dominio artesanal.

El eje de la trama es el enfrentamiento entre los dos hermanos, cuyos caracteres están bien plasmados, tanto en los diálogos como en vuestra exposición. El contrapunto de ternura y humanidad lo da Teresa con su afecto y sus sufrimientos. Miquel y Jaume son los protagonistas de la trama, pero habéis inventado un tercer protagonista, el Frare, con su anomalía física, su tragedia personal, su enigma con la capucha y la máscara, sus acciones en pro de los desfavorecidos y las nobles causas que resulta un personaje inolvidable y de antología. También hay episodios ejemplares por su intensidad como los ritos satánicos de Pere, otro personaje muy bien dibujado. Y no digamos los malvados Laia de Pinell y el presbítero Elies, con su también antológico falso exorcismo.

A censurar: el exceso de violencia, a veces gratuita y excesiva, que, desde luego, inyecta de mayor fuerza el argumento, pero que puede dar pábulo a aquello de “sang i fetge”. Aparte de ese exceso, que da pasión novelesca a la trama –lo cual es positivo en este sentido–, hallo momentos clave de la novela que resultan muy cogidos por los pelos, forzados, en una palabra, inverosímiles, pero aquí también existe un aspecto positivo: que hace más novelesca la trama. Dickens, un maestro en inverosímiles situaciones, les sacaba a éstas la mayor eficacia novelesca. Y es lo que hacéis vosotros: una novela intensamente novelesca, una novela novela.

Sembla que li ha agradat, oi? No és notícia! Aquesta sèrie de l’Andreu González i en Ramon Gasch està triomfant arreu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Defensors de la terra
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-664-1729-7
Preu: 20€

Share

La plata de Britània, de Lindsey Davis

Deixa un comentari

laplatadebritania

@labutxaca @Grup62

Ja fa uns quants dies es va celebrar a Barcelona la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica, un esdeveniment que aglutinava un programa d’activitats relacionats amb aquest gènere literari i que es va fer de l’onze al setze de novembre. Els aficionats a la novel·la històrica vam estar d’enhorabona perquè a més de la gran varietat d’actes organitzats, vam poder veure en persona a la creadora d’una de les meves sèries favorites, amb permís de Christian Jacq i la seva extensa sèrie sobre Egipte. Parlo de , la creadora del personatge Marc Didi Falco i protagonista de La plata de Britània, la primera de les novel·les que formen part de la sèrie.

Situem-nos: Marc Didi Falco és un jove investigador privat a la Roma imperial d’idees republicanes… Com a investigador privat no es guanya gaire bé la vida però de tant en tant li arriba alguna que altra feineta: un divorci, una filla que ha fugit amb un xicot poc convenient, un robatori d’alguna tonteria…

Però un dia es troba investigant una gran conspiració política i gràcies a ella coneixerà el seu amor, l’Helena Justina, que per acabar-ho d’adobar pertany a una família de l’alta societat romana, poc amant de les unions matrimonials entre classes socials molt diferents.

Us fa el pes? Acabem-ho de rematar! La manera com Lindsey Davis dibuixa la situació és esplèndida, la sèrie sencera està carregada de situacions divertides que no amaguen una realitat, la d’una ciutat i un estat corruptes, on l’exèrcit, els polítics, la policia o qualsevol persona es poden arribar a vendre per quatre sestercis. Perquè els pobres són molt pobres i els rics són molt rics!

No us recomanaré que llegiu La plata de Britània, us recomanaré que la devoreu. No us en penedireu!

Títol: La plata de Britània
Autor: Lindsey Davis
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 314
ISBN: 978-84-9930-763-3
Preu: 9,95€

Share

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal

Deixa un comentari

lesllavorsdelsilenci

@Ed_62 @Grup62

Les llavors del silenci és la primera novel·la d’Àlvar Caixal i ha estat guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan 2013. L’autor ens presenta una història per aprendre, per ensenyar-nos que amagar les vergonyes o negar els errors pot tenir, i de fet té, repercusió a la llarga… Perquè d’una manera o altra el destí s’acaba revelant.

La novel·la ens explica la història de l’Alfred que, després del suïcidi del seu pare, veu com al seu voltant va apareixent una història familiar que poc té a veure amb la que ell coneixia. L’Alfred descobreix per unes pàgines trobades en un llibre de registre que els seus pares, però sobretot la seva mare, van tenir una estreta relació amb les milícies internacionals de voluntaris que van acostar-se a Espanya per ajudar en la lluita contra el feixisme cap a finals de la Guerra Civil. I paral·lelament o, millor dit, com a punt de partida, coneixerem també l’Emma Tavistock, que a través de les cartes que va heretar de la seva tia Madeleine, reviurà la història des de l’altra banda, la dels brigadistes i les seves famílies.

Caixal introdueix un tema que avui en dia, després de més de 50 anys, encara està vigent: les conseqüències d’una Guerra Civil cruel i sense sentit i la restitució de la memòria familiar que és sovint negada a aquestes alçades.

Molt recomanable per a un cap de setmana llarg com el que avui comença!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el vídeo d’Edicions 62 on Àlvar Caixal parla de Les llavors del silenci:

Títol: Les llavors del silenci
Autor: Àlvar Caixal
Premi BBVA Sant Joan 2013
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-297-7179-4
Preu: 21€

Share

La bona gent, de Nir Baram

Deixa un comentari

labonagent

@Ed_Empuries @Grup62

Quan ens plantem davant La bona gent de Nir Baram una de les primeres coses que pot venir-nos al cap és el dubte de veure fins a quin punt un llibre sobre els temps de la Segona Guerra Mundial a Alemanya i escrit per un escriptor d’Israel no es convertirà en un mitjà propagandístic que vulgui justificar la política que actualment porta a terme el govern del seu país des de ja fa anys.

I la resposta és que no. Afortunadament, Nir Baram reparteix bufetades allà on convé, mirant d’allunyar-se del paper victimista d’un costat i de l’altre, com volent dir que les injustícies són reprovables, les faci qui les faci, independentment d’en nom de qui ho faci.

Però La bona gent no és només un llibre sobre el genocidi. Es tracta d’una novel·la ambientada entre la tardor de 1938 -comença just el vespre de la fatídica Nit dels Vidres Trencats- i el mes de juny de 1941, quan les tropes de l’Alemanya nazi envaeixen Bielorrússia.

Al llarg d’aquests quatre anys seguirem els dos personatges principals, en Thomas Heiselberg i la Saixa Weissberg, que tot i la distància que els separa, ell a Alemanya i ella a Rússia, veuen com les seves vides es desenvolupen gairebé de forma paral·lela. Un moment tràgic per a tots dos, perdre-ho tot: la feina, els estalvis, fins i tot la família més propera, els portarà a agafar-se a un ferro roent per sobreviure. En el cas del Thomas, la seva sortida passarà per unir-se a la cancelleria alemanya, on posarà els seus coneixements d’anàlisi de mercats en mans dels objectius del règim, obsessionat en la dominació dels pobles considerats inferiors (polonesos o jueus, entre d’altres). Pel que fa a la Saixa, es veurà forçada a acceptar l’ajuda d’un enemic dels seus pares, fitxarà per la policía secreta soviètica i haurà de perseguir, fins i tot, la seva pròpia família.

Nir Baram ens planteja una pregunta en aquesta novel·la i és la següent: fins a quin punt estem disposats a oblidar-nos de l’ètica i els valors que hem practicat durant tota la nostra vida per sobreviure? La finalitat justifica els mitjans? i… un cop hem superat la barrera de l’ètica, podrem superar els remordiments?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La bona gent
Autor: Nir Baram
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-799-2
Preu: 19,50€

Share

Quan en dèiem xampany, de Rafel Nadal

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62 @NadalRafel

Una crònica familiar: la preqüela

Una altra vegada Rafel Nadal visita el Nosaltres. Torna amb una nova crònica emparentada amb l’anterior Quan érem feliços. Ara però, per remuntant-se a la història familiar del besavi Francisco Oller, que amb 16 anys emigra cap a França per buscar-se la vida i explicar-nos com amb esforç, perseverança, enginy i intuïció pels negocis, arriba a bastir una gran empresa de taps de xampany. Francisco progressa econòmica i socialment a la ciutat de Reims. Ell i la seva dona formaran una família, edificaran una gran casa, adoptaran la llengua i la cultura francesa i s’integraran en la societat de la regió i el món dels empresaris xampanyers.

A Quan en dèiem xampany, aquesta crònica vital estarà marcada pels esdeveniments històrics del segle XX: de la Gran Guerra, la del 1914-18. Tan destructiva per a la regió de la Xampanya per ser front de guerra i també per a la pròpia ciutat de Reims i la joia gòtica de la seva catedral brutalment bombardejades pels alemanys. Fugint de la guerra, en Francisco Oller tornarà a Cassà per instalar-hi una fàbrica germana que li permeti continuar amb la producció.

El context històric marca la història de l’empresa: l’impacte dels “feliços 20”, un cop acabada la guerra, el crac del 29 i la ruïna de molts inversors, la Guerra Civil espanyola, la necessitat d’exiliar-se dels propietaris de les fàbriques fugint dels revolucionaris, la persecució nazi dels jueus, l’esclat de la II Guerra Mundial… Nadal ens fa viure la història a través de les peripècies de l’empresa i dels seus amos i dirigents.

En paral·lel amb la crònica de l’empresari d’èxit hi ha també la història d’un home no tan triomfador en l’aspecte familiar. La seva energia emprenedora l’aplica dirigint la vida dels fills amb resultats menys exitosos i amb alguns conflictes.

La crònica s’enllaça amb la filla gran, la baba Angèle, que de joveneta va ser enviada a Cassà a vetllar pels negocis familiars. Casada amb un Nadal, donarà origen a la molt nombrosa família, marcada fortament per les arrels franceses. És la segona part de la crònica: “Quan venien els francesos”.

El pròleg i l’epíleg fan referència a la història típica de moltes empreses de caràcter familiar que un cop desaparegut el patriarca dóna origen a disputes i recels i que a la tercera generació acaba per haver-hi moviments de compra i venda amb trencaments de socis i de lligams familiars.

L’autor utilitza la mateixa fórmula que tan eficaç va resultar en el llibre anterior: capítols curts, de manera que amb la suma de petites pinzellades acabem veient el quadre sencer. També el seu ofici de periodista li permet fer ús d’un llenguatge eficaç i natural, ric de lèxic.

És d’agrair que al final del llibre hi hagi un desplegable amb l’arbre genealògic familiar molt útil per no confondre personatges.

Quan en dèiem xampany és un bon llibre que fa de bon llegir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Quan en dèiem xampany
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1730-3
Preu: 21€

Share

L’arquitecte dels somnis, de Teresa Roig

Deixa un comentari

larquitectedesomnis

@Columna_Ed @Grup62

Haver nascut fa una pila d’anys en un pis modernista a l’esquerra de l’Eixample de Barcelona (ara Gaixample), haver donat classes d’Història i d’Història de l’Art (incloses visites amb alumnes a la Pedrera) i abans haver treballat durant vint anys a cent metres de la Casa Milà, passant-hi pel davant quatre vegades al dia, quan encara no hi havia japonesos, em converteix en un lector atípic però qualificat d’aquest llibre.

Temia trobar-me amb una tesi doctoral novel·lada -un totxo vaja- i no.

L’arquitecte de somnis de la Teresa Roig és un llibre distret, sovint divertit, ple d’anècdotes i xafarderies protagonitzades per tot un fris de personatges dels que van edificar -literalment- Barcelona entre finals del segle XIX i els primers anys de la postguerra dita civil amb ramificacions a Riudoms, terra natal de Gaudí, i l’Aleixar, bressol de Josep Guardiola, l’indiano que va fer els -molts- diners que permetrien construir la Pedrera.

Però no és només això. Està ben escrit. És molt remarcable l’ús de girs i expressions que eren ben vives fa cinquanta anys -o més- i fa goig de veure la traça i naturalitat amb què es posen en boca dels personatges. La tècnica narrativa està treballada: discontinuïtat cronològica, paràgrafs curts amb una frase final que, o bé rebla el clau o introdueix dubtes.

En qualsevol cas és una novel·la que funciona molt bé com a tal, malgrat la seva aparença de llibre sobre la història d’un edifici famós internacionalment. La història hi és i és prou rigorosa malgrat que al final l’autora escrigui una nota que ve a dir que totes les dades són verídiques… excepte algunes d’elles. O a l’inrevés.

I si busqueu una mica de morbo xafarder sabreu coses com que Gaudí va anar a la presó per entossudir-se a declarar en català en un interrogatori de la policia o que el Pere Milà -Perico- va muntar una productora de films pornogràfics -Royal Films- per a ús d’un rei Borbó -el Cametes- que anava sempre esverat.

Llegiu, apreneu i xaleu. Què més es pot demanar?

Aquí teniu la pàgina de l’autora i el primer capítol en pdf.

Títol: L’arquitecte dels somnis
Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1719-8
Preu: 19,90€

Share

L’arquitecte de somnis, de Teresa Roig

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

La Glòria Argemí se’ns estrena al Nosaltresllegim amb L’arquitecte de somnis que ha escrit la Teresa Roig.

Quan em va arribar el llibre a les mans vaig pensar que em trobaria la història de la construcció de la Pedrera però L’arquitecte de somnis aprofita aquesta obra mestra per relatar-nos la trajectòria vital i artística de l’arquitecte i ens endinsa en la moguda vida barcelonina de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Amb un llenguatge planer i farcit de dites populars d’aquell temps, Teresa Roig ens va presentant els diferents personatges que es creuen a la vida d’Antoni Gaudí, tots ells en plena eufòria modernista. A partir d’uns personatges, d’un espai i d’un temps real, l’escriptora novel·la una història d’amors i desamors, de somnis i ambicions.

És un llibre molt adequat per a tots aquells lectors que vulguin conèixer com vivia la burgesia barcelonina, formada pels indians que van fer fortuna a ultramar i que retornaven a casa on, per netejar la seva consciència, feien obres culturals i de caritat, i també formades per les velles famílies aristòcrates reconvertides en fortunes industrials tèxtils.

Tot això amb una societat camperola que es reconvertia en industrial, el patiment de la classe obrera incipient que maldava per sobreviure i les petites alegries que aquests anaven a buscar als locals del Paral·lel.

Us recomano la lectura d’aquest llibre, entre ficció i realitat, per passar una bona estona llegint, aprendre una mica més sobre les joies que ens va deixar el mestre Gaudí i conèixer una nova vessant d’aquest arquitecte.

Té molt bona pinta això! Un altre dels Nosaltres (en Lluís-Emili) també se l’està llegint i aviat ens el ressenyarà. A veure què en pensa!

Aquí teniu la pàgina de l’autora i el booktràiler del llibre.

Títol: L’arquitecte dels somnis
Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1719-8
Preu: 19,90€

Share

August, John Williams

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Cobdicia, luxúria, poder, traició, enveja, crim… Si us dic aquests noms i ara us faig endevinar el títol de la novel·la que he llegit, molts de nosaltres contestareu Joc de trons. Doncs fred, fred. No ens enganyem, per més que HBO i companyia ens vulguin fer creure el contrari, no hi ha res que no puguem trobar en els clàssics i, a aquestes alçades, estic convençuda que John Williams pot considerar-se un clàssic; August ho és definitivament.

Aquesta novel·la, a més, desplega un tema clàssic per excel·lència: la història d’Octavi des de la mort de Juli Cèsar fins a la seva pròpia. Però no ens deixem enganyar per les aparences, perquè aquí “clàssic” no és sinònim de “com sempre”. John Williams proposa una trama vital i la desenvolupa de manera cronològica, però els punts que creen aquesta costura que és la vida del personatge els dónen diferents autors. Així, són diverses les veus que -en general a partir de cartes- conformen el relat que ens permet entendre d’una manera polièdrica no només qui era Octavi August, el primer Emperador de Roma, sinó també com eren els qui l’envoltaven: Júlia -la filla-, Lívia -la segona dona-, Homer, Virgili, Marc Antoni… Ep, tot des de la ficció, que ja ho adverteix l’autor en les primeres pàgines!

He llegit aquesta novel·la després que l’Albert i la Fita l’hagin comentada aquí i me n’hagin fet venir ganes. Gràcies, gràcies pel gran consell! Com diu una amiga meva, #perlamordedéu llegiu-la també i gaudiu-ne a doll perquè és d’aquelles obres que compensen amb escreix. Us en deixo un fragment que crec que us pot acabar d’engrescar…

El poeta contempla el caos de l’experiència, la confusió de l’atzar i els reialmes incomprensibles de la posssibilitat; és a dir, el món on tots vivim amb tanta familiaritat i que pocs ens molestem a examinar. El fruit d’aquesta contemplació és el descobriment, o la invenció, d’un petit principi d’harmonia i d’ordre que es pot aillar del desordre que l’enfosqueix, i el sotmetiment d’aquest descobriment a les lleis poètiques que a la fi el fan possible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

Share

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll

2 respostes

@Ed_Proa @Grup62

Una bona novel·la per a començar bé el curs o la temporada

S’han acabat les vacances, comença una nova temporada i ens arriben novetats editorials molt interessants! Avui us parlo de Dos taüts negres i dos de blancs d’en Pep Coll.

Es tracta de la reconstrucció d’un cas real d’assassinat de tota una família de 4 membres -pare, mare i dues nenes, de catorze i deu anys-, masovers a Carreu (Pallars Jussà) i que es va produir l’any 1943. Aquesta matança esgarrifosa va commocionar a les poblacions de la zona i es va mantenir i s’ha mantingut encara en la memòria de la gent.

Setanta anys després, Pep Coll ens l’explica de forma novel·lada. Ha consultat arxius, ha entrevistat testimonis o familiars, ha visitat els escenaris (i ha fet les fotos per incloure-les al llibre). Ha introduït les dosis necessàries de ficció, per recrear diàlegs, situacions i personatges secundaris i finalment ha buscat la forma literària que tocava perquè ens enganxem a aquesta crònica en blanc i negre. Ha estructurat la narració a través de 19 capítols/personatges, actors directes o indirectes dels fets, de manera que aquests se’ns van narrant, completant i descrivint des de diferents punts de vista, amb detalls i circumstàncies de cadascú.

La novel·la no és una novel·la negra més de les que omplen les llibreries, amb tots els elements del gènere. Tampoc pretén crear suspens, encara que hi ha detalls (brutals) que es van completant a mesura que llegim. Hi ha una voluntat per part de l’autor de narrar uns fets quasi oblidats que tenen una particularitat notable i que és una altra característica destacable del cas: l’atroç matança va quedar impune. Els habitants de la zona van conviure amb els assassins sent conscients de que ho eren. La justícia franquista no va fer la seva feina i el procediment indagatori va estar farcit d’arbitrarietats i manipulacions. Perquè no hem d’oblidar que els fets es van produir el 1943, en el període més fosc de la immediata postguerra i amb un record encara molt viu de la Guerra. Aquelles muntanyes tan allunyades dels nuclis de població importants van ser front de batalla i per aquelles muntanyes encara hi quedaven restes de soldats i dels materials bèl·lics. El cementiri on són enterrades les víctimes té la tanca feta dels ferros de les trinxeres, per exemple, i la munició utilitzada en l’assassinat múltiple procedia de la que hi havia abandonada en el territori.

La novel·la és rica. No només ens explica una història commovedora, ens descriu també una situació social i política marcada per la guerra. I encara n’hi ha més. També ens parla d’un món, d’uns pobles, d’un treball (dur, molt dur) i d’una societat que ja han desaparegut. Aquest és un tema que ja ha estat protagonista en altres obres de l’autor. Un món que comença a modificar-se amb l’arribada de l’electricitat i continua amb la construcció de les carreteres, l’emigració de la gent i la presència del poder públic per repoblar de pins o de voltors un territori on les heures van cobrint les sòlides parets de pedra fins a fer-les desaparèixer als nostres ulls.

Pep Coll aixeca acta de tot això i ens ho deixa perquè en tinguem memòria. Val la pena llegir-lo.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: Raval – Proa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-407-3
Preu: 21€

Share