Arxiu de la categoria: Negra

Un escàndol sense importància, de Carles Casajuana

5 respostes

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

Crec que les coses només tenen importància si nosaltres n’hi donem. I és precisament això el que va pensar en Rafael Masferrer quan una fotografia seva on sembla estar nu i en companyia d’una noia jove apareix al diari.

En Masferrer és un home de negocis casat i amb dos fills universitaris. Propietari d’un bufet d’advocats a Barcelona i president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció, es veurà immers en una situació delicada que anirà empitjorant la seva situació laboral i crearà un clima familiar una mica enterbolit.

Escrita des de la perspectiva de tres personatges, en Carles Casajuana ens porta aquesta novel·la carregada de certa crítica a l’actual societat que ens envolta, on es pot extorsionar i intimidar a un o altre sense que això suposi cap mena de problema.

Després de l’èxit de L’últim home que parlava català, aquesta nova novel·la, que en un principi, segons el meu parer, no sembla apassionant, acaba atrapant al lector fins al punt que no vols deixar de llegir-la per poder saber-ne el desenllaç.

Share

Un intrús a l’estany, de Joan Marcé

7 respostes

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Pàgines: 432
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Un intrús a l’estany és un thriller d’aquells que enganxa. Aquest tipus de llibres estem acostumats a què vinguin d’Estats Units però en aquest cas, tant l’autor com l’escenari són d’aquí, de Catalunya. Concretament de Banyoles, Barcelona, Tarragona,… de manera que s’hi podria fer una ruta per visitar els escenaris dels crims!

Per com es narra la història que ha escrit Joan Marcé, no costa gens imaginar que es podria portar al cinema amb un Jeremy Irons fent de dolent. Llàstima que ja no tenim el Jordi Dauder… però hauria estat una cara magnífica per encarnar l’antagonista de Ramon Verdaguer (en Joel Joan?), un biòleg d’èxit que treballa al New Jersey Biological Institute fent recerca genètica.

A partir d’aquí, hi trobareu una trama trepidant amb dolents dolentíssims, personatges que no paren d’anar amunt i avall i girs poc previsibles a la trama (que és d’agrair).

Si sou d’aquells que no podeu deixar anar un bon “thriller” quan us cau a les mans, en aquest cas fareu bé de donar-li un copet quan el veieu a l’estanteria perquè acabi a l’altra mà! El que ens demostra Un intrús a l’estany és que no cal anar a Minnesota o a la seu de la CIA per trobar l’escenari d’un relat com aquest. Amb l’Hotel Arts o Gratallops n’hi ha prou.

I compte amb Gratallops!

Share

No obris els ulls, de John Verdon

4 respostes

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

Fascinant, emocionant, descriptiva i angoixant. Així definiria No obris els ulls d’en John Verdon.

Si us agraden les novel·les de sang i fetge o aquelles en què l’assassí no és descobert fins a l’última pàgina, no us podeu perdre aquesta història amb una gran qualitat descriptiva. Aquella mena de novel·les que són capaces de transportar-te al bell mig de l’escenari del crim. Aquelles que aconsegueixen fer del seu entorn el teu.

Us en faré cinc cèntims: en Dave Gurney és un detectiu jubilat de la policia de Nova York a qui potser ja coneixeu per ser qui va atrapar l’assassí dels números a l’anterior novel·la de l’autor, Sé el que estàs pensant. Llavors va necessitar tota la seva intel·ligència i aquest cop no serà menys ja que el depravat i pertorbat assassí és d’allò més bo! Aquesta vegada el nostre detectiu es troba amb una núvia que ha estat decapitada de manera brutal durant el convit de noses. La seva mare estarà disposada a arribar fins al final de tota la història per a poder trobar l’assassí… i qui millor que en Dave per poder fer-ho?

No us explicaré res més. Per descobrir tots els detalls l’haureu de llegir vosaltres mateixos. Un repte: heu descobert l’assassí? Com fa uns dies us va dir la Rocío, potser s’entreveu qui pot ser, però en cap cas et deixen veure tot el que l’envolta.

Carregada de misteri, sang i sexe, la història ens sorprendrà a cada pàgina. Us puc dir que a mi que m’agraden aquest tipus de novel·les he gaudit, i molt, amb la seva lectura.

Share

La mà de ningú, de Vicent Usó

5 respostes

Títol: La mà de ningú
Autor: Vicent Usó
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-271-0
Preu: 18€

Els tentacles de la guerra no entenen de fronteres, ni geogràfiques ni cronològiques. Aprofiten la tèrbola indiferència social per passar desapercebuts, i s’estenen fins als racons més insospitats, com ara un tranquil poble del nord de França.

Un matí de novembre, André Labarbe, pagès i antic combatent a la guerra d’Indoxina, frena bruscament el tractor. El seu gos Doudou protesta amb uns lladrucs. L’André baixa del tractor i el gos el segueix. Abans de vomitar, descobreix que l’objecte que els fars han il·luminat, el mateix que l’ha obligat a frenar en sec, no és altra cosa que una mà amputada a l’alçada del colze.

Amb aquesta impressionant escena comença La mà de ningú, una novel·la negra, clàssica en concepte, que s’atreveix amb una trepidant intriga prescindint de detectius.

Vicent Usó fa avançar la narració enllaçant les trames d’uns personatges de força actualitat: un metge, un transportista, un pagès, un immigrant senegalès i una okupa.

Els anem coneixent amb petits salts en el temps que ens fan arribar les seves accions, les seves paraules i els seus silencis. Amb quatre detalls físics n’hi ha prou per sentir-los propers, per imaginar que fàcilment podrien pertànyer al món que ens envolta. Fins i tot podem reconèixer les relacions afectives poc convencionals que l’escriptor descriu sense prejudicis.

Amb un estil depurat i senzill, que prescindeix dels elements innecessaris, Vicent Usó aconsegueix crear una atmosfera de misteri que atrapa des del primer moment. La mà de ningú és una lectura àgil que manté la tensió a cada pàgina. Una novel·la que farà gaudir als amants dels crims de paper.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

L’hivern de Frankie Machine

1 resposta

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor: Don Winslow
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9930-369-7
PVP: 8,95€

Hola a tothom,

acabo de llegir aquesta novel·la negra-negríssima del Don Winslow: L’hivern de Frankie Machine.

És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i, la veritat, crec que li seguiré la pista perquè m’ha agradat suficient com per fer-ho.

El Frankie M. és un gàngster retirat. S’ha fet gran, té poc més de 60 anys molt ben portats però per fer l’antiga feina d’en Frankie s’ha d’estar en molt bona forma i ell ja “no té el cos per tantes jotes“. Ara es dedica a practicar el seu esport preferit: cavalcar les onades a les platges de Sant Diego com ha fet des de ben jovenet.

Per guanyar-se la vida (tot i que té un raconet amagat) ven esquers als pescadors i porta roba d’hostaleria neta i polida als restaurants de la zona.

Tothom estima en Frankie. És un paio educat, generós, amable i respectuós amb tothom, però… Ja hi som!  No es pot sortir de la màfia així com així i marxar alegrement. De sobte, tota la vida d’en Frank, que ell mateix s’havia ocupat d’organitzar a la perfecció per poder viure mes o menys tranquil, se’n va a fer punyetes.

En Frankie es veu obligat a recuperar el seu instint, la seva mítica destresa, tot allò que va fer que els antics companys de feina el bategessin com “la màquina”. Torna a vestir-se per matar i a mirar de cobrir-se les espatlles perquè no el pelin.

A tot això, és clar, sumeu-hi una filla a qui estima amb bogeria, una exdona que li fa la vida impossible, i una amant elegant, guapa i voluptuosa. En fi, els ingredients hi són tots, el punt de sal i pebre també, la temperatura de foc és la correcta i aquest guisadet fa un xup-xup que heu de tastar!!!

Una abraçada a tots els que llegiu!!

Share

Un escàndol sense importància

1 resposta

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

El diplomàtic català, adscrit al Ministerio Español de Asuntos Exteriores, Carles Casajuana, després de reflexionar sobre el relliscós terreny de la convivència lingüística en la seva anterior obra L’últim home que parlava català, s’endinsa ara en el món de les màfies i l’espionatge industrial.

Rafael Masferrer, protagonista principal d’Un escàndol sense importància, compagina el fet de ser cap d’un important bufet d’advocats a Barcelona, amb la pertinença com a president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció.
No pot evitar caure en una trampa i a causa d’això es troba sotmès a un xantatge que intenta qüestionar la seva integritat personal. Aquesta situació li farà descobrir l’amarga realitat dels sentiments dels seus parents més directes i dels companys de gabinets que en alguns casos ell considera amics.

També coneixerem Jordi Roure i la complicada relació que manté amb els seus octogenaris pares, i la Sofia Alvarado, una immigrant sense papers que té un important, encara que gens malintencionat, paper en tot el procés de xantatge a Rafael Masferrer.

El llibre, opino, té una arrancada difícil, però a partir de la meitat agafa un ritme trepidant que fa difícil deixar per un altre dia saber-ne el desenllaç.

Share

El pit-roig, de Jo Nesbo

6 respostes

Títol: El pit-roig
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 552
ISBN: 978-84-8437-297-4
Preu: 21,85€

Fa un temps vaig llegir L’estrella del diable, de Jo Nesbo. Em va agradar, la veritat. Tot i que segueixo pensant que els escriptors escandinaus són massa maniqueus, El pit-roig trenca aquesta dinàmica.

És la primera novel·la de Nesbo on apareix en Harry Hole, el seu detectiu “estrella”. I m’ha agradat més que en L’estrella del diable. Tot i que ja té alguns problemes amb la beguda, encara segueix sent una persona creïble amb moments d’alegria i de tristesa. La història és sorprenent per un país que, en el fons, s’avergonyeix i alhora fa bandera de la seva història. La vaig estudiar quan hi vaig ser fa anys i enlloc no s’esmentava la participació d’una part, més o menys petita, de la població en la Segona Guerra Mundial, al costat dels nazis.

Aquesta participació en la Segona Guerra Mundial, el tràfic d’armes, el pes de la immigració, els tripijocs polítics, una miqueta (no gaire, per sort) de vida personal dels protagonistes, formen una novel·la completa, interessant, ben escrita i atractiva.

He llegit que Nèmesi, també de Nesbo, està molt bé. Ja caurà, una mica més endavant. Però per ara prefereixo assaborir el bon gust que m’ha deixat El pit-roig.

Share

No obris els ulls

7 respostes

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

A finals de l’any passat us vaig parlar de Sé el que estàs pensant , la primera novel·la de John Verdon, un thriller on en Dave, un policia jubilat havia d’investigar uns assassinats en sèrie relacionats amb uns reptes numèrics. Doncs tenim bones noticies Nosaltres, ja que podem trobar a les llibreries No obris els ulls, una nova entrega del policia jubilat Dave Gurney.

Un any més tard de tancar el cas de “l’assassí dels números” a en Dave li tornen a plantejar un nou repte. Aquesta vegada és l’assassinat d’una núvia durant el seu convit de noces, amb centenars de convidats i sense cap testimoni ocular. Tots els indicis apunten a una persona, però la mare de la núvia no n’està gaire convençuda i acaba contractant els serveis dels nostre protagonista perquè ho investigui des d’un altre punt de vista.

Com a amant de les novel·les de misteri us haig de dir que aquest nou llibre de John Verdon m’ha deixat molt bones sensacions, amb una trama que es va complicant més i més a mida que passen les pàgines i amb uns personatges molt ben construïts, com per exemple la Jillian, o més ben dit, la núvia assassinada. I es que a través de les descripcions de la resta de personatges i de diferents esdeveniments, podem veure la seva ment caòtica sense haver conegut de primera mà el personatge.

L’únic punt negatiu que li he pogut trobar al llibre és que arriba un moment, molt al final de la novel·la, on totes les pistes et poden deixar esbrinar qui és el dolent, tot i que no es pugui acabar de veure tot l’entramat del cas.

A No obris els ulls res és el que sembla i permeteu-me que us faci un petit “spoiler” del llibre: en John Verdon escull els títols del llibres amb molt de criteri, tal i com ho va fer amb Sé el que estàs pensant, i us asseguro que en aquesta ocasió també serà molt important.

Així que, compte a l’obrir els ulls… o tancar-los!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Conclusions preliminars, de Donna Leon

1 resposta

Títol : Conclusions preliminars
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
Preu: 19€
ISBN: 978-84-2976-759-9

En Lluís-Emili s’ha llegit les Conclusions preliminars de la Donna Leon i ens en fa la ressenya. Connecta la “mare” de Brunetti amb Woody Allen!

Un altre llibre de Donna Leon. Disposar-se a llegir-lo és submergir-nos en la comfortable certesa de retrobar els incomparables paisatges venecians, el pet bufat del Patta, les flors i els recursos informàtics de la signorina Elettra, l’honestedat de pedra picada de Vianello … I per descomptat el “commissario” Brunetti, amb les seves intuïcions, lucideses i records d’una Venècia que es va esfumant en el passat. I el reducte familiar: l’apartament amb vistes meravelloses, la classe, l’amor i la cuina de Paola. I els fills que, misteriosament, es fan grans tan lentament com Peter Pan.

Ja hi som tots. Podem començar a llegir tranquils: Donna Leon no ens defraudarà. Si en som fidels addictes, és clar. És com enfilar el carrer Verdi (de Barcelona) i anar, com cada any, a veure què ens explica Woody Allen. “¿La mateixa pel·li altra vegada?”. Sí, però en Woody sempre m’agrada. “Però es repeteix”, “aquesta és massa llarga”, “pefereixo les primeres”. És una qüestió de fidelitat.

I aquesta novel·la de què va? Hi ha, com de costum, una mort abans de la pàgina 20, un rerafons de denúncia d’uns temes candents: aquesta vegada la violència de gènere, la discriminació dels (i les) sense papers i també reflexions sobre els prejudicis contra la gent del sud (d’Itàlia). No falta tampoc la corruptel·la de la vida pública italiana. Donna Leon ens va conduïnt per camins tan laberíntics com els carrerons venecians per una trama que dibuixa amb detall personatges que desapareixeran de la novel·la sense deixar rastre per acabar-se centrant en uns inesperats (i poc probables, tot s’ha de dir) protagonistes. No dono detalls. Les novel·les negres no s’han d’explicar.

Quan acabes, si ets seguidor de la Donna Leon, t’ha donat tot el que volies trobar. Què més vols?

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Share

Vallvi, un llibre “gwye”

1 resposta

Títol: Vallvi
Autor: Edgar Cantero
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-7588-252-9
Preu: 19,50€

L’F.X ha escrit una carta als lectors del Nosaltres per explicar-nos el Vallvi de l’Edgar Cantero. Ja li direu el què!

Estimat lector del Nosaltresllegim:

Imagina’t que t’enamores de la cambrera d’un bar sense haver-hi creuat gaire paraules, tan sols amb els cops de cap de “ei que tal” quan entres al bar, en silenci. Dies després, t’assabentes que se n’ha anat a Vallvidrera, i decideixes anar a buscar-la. A peu. Des de la plaça del Sol. Un cop allà, descobreixes que “esto es el Bronx”: una droga de disseny ha convertit el barri en un niu de drogoaddictes i gent a qui li va la festa. Per acabar-ho d’adobar, et veus involucrat en un assassinat, i tens molts motius (el menor, anar a la presó) per demostrar la teva innocència i trobar l’assassí.

Sí? Ho tens? No creus que és tot massa excessiu, massa rocambolesc? Doncs l’Edgar Cantero no ho creu, i un cop llegeixis Vallvi, tu tampoc ho creuràs. En aquest llibre, l’Edgar es fa ell mateix protagonista de la situació descrita al paràgraf anterior, fent creïble l’increïble. El llibre està molt ben escrit. Les accions que hi passen, tot i surrealistes, psicotròpiques i estranyes, tenen una coherència interna que fa que no et grinyoli res. La combinació és explosiva, però funciona: còmics de superherois, el Hòbbit (ho sabieu que l’Ull de Sauron vigila Barcelona?), un whodunit d’Agatha Christie, drogues de disseny, contes de fantasmes, el paisatge proper de Vallvidrera, un idioma propi, amb paraules com poix, xat, xit, xot, xut o traix…

En fi, el llibre m’ha encantat! L’he trobat molt gwye. Segur que vosaltres també l’hi trobeu!

Atentament,

F.X

Aquí trobareu el primer capítol en pdf de Vallvi, i aquí sota, l’Edgar Cantero parlant-ne.

Share