Arxiu de la categoria: Negra

Conclusions preliminars, de Donna Leon. Només per als incondicionals.

2 respostes

Títol : Conclusions preliminars
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
Preu: 19€
ISBN: 978-84-2976-759-9

La Fita s’ha llegit el Conclusions preliminars de la Donna Leon i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

La meva relació amb les novel·les de Donna Leon va començar ja fa uns anys. Brunetti i Paola tenien els fills petits i era recent la meva estada a Venècia. No cal dir que em van entusiasmar. Una rera l’altra vaig anar llegint totes les seves novel·les, sempre amb la guia de Venècia al costat per evocar els campo, palazzi o canals, escenaris de l’acció de les diferents històries.

A més de la ciutat -personatge omnipresent- m’identificava força amb Brunetti i Paola, per generació, mentalitat, trifulgues filials i actitud crítica cap aspectes de la societat que acompanyaven les diferents intrigues (corrupció, xenofòbia, contaminació ambiental… ). Fins i tot em vaig comprar la sèrie de televisió (alemanya, sorprenentment, i amb dos actos diferents fent de Brunetti i Paola!) que em va permetre “repassar” les diferents històries.

Després el meu itinerari de lectora ocasional de novel·la negra em va portar cap a altres territoris: Ystad, Edimburgh, Gotland, Sicília, Berlin… Avui quan he tornat a Venècia i a Donna Leon he retrobat els mateixos ingredients… però han q uedat presoners en el seu temps i lloc. No han canviat, com Venècia, que segueix quasi igual. Tot era dejà vu: Patta, la signorina Elettra, Vianello, els límits entre legalitat i il·legalitat en les investigacions…

Crec que Donna Leon fa temps que va trobar una fórmula i l’aplica. La fórmula funciona si ets innocent o incondicional. No he llegit les dues novel·les anteriors a aquesta i no sé si ja en elles passava això que dic. En aquesta, fins i tot m’atreviria a dir que, tota la preparació per a l’arribada del desenllaç està allargada de manera injustificada.

El tema subjacent, les persones que ja són molt grans i dependents, crec que reflecteix la preocupació de la novel·lista. A ella sí que li passa el temps, però en canvi els seus personatges no han envellit. És per això que qui vulgui retrobar la Venècia, el Brunetti i tots els altres personatges com sempre (o sigui, l’incondicional) aquí tindrà una nova oportunitat de fer-ho.

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Share

El com del crim

3 respostes

Títol: El com del crim
Autor: Andreu Martín i Jaume Ribera
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-178-3
Preu: 19,95€

Quin llibre més xulo!!! Se m’ha fet curt perquè la veritat és que ha estat agafar-lo i no deixar-lo anar.

La cosa va d’un periodista que treballa en un diari anomenat “El Corcó del Poblenou”. La veritat és que la difusió que té aquest diari és més aviat escassa i les notícies que escriu el periodista, Néstor Hierba per més detall, sembla ser que no se les llegeix ningú, o gairebé ningú, però pel que es veu el Néstor té el seu públic… i Déu n’hi do quin públic!!!

De la nit al dia, el Néstor es troba involucrat en una trama d’assassinats, destrosses múltiples al seu domicili, al seu cotxe, i per acabar, fins i tot ell mateix queda destrossat. Li fan la cara nova, li posen la vida potes enlaire, i per fer-ho més rodó el tanquen a la presó acusat dels motius més pintorescos.

La veritat és que les explicacions que dóna aquest pobre noi quan el detenen no s’aguanten per enlloc. Sembla realment que hagi embogit.

Aquí entra en acció el detectiu Àngel Esquius: madur, cabell blanc i abundant, atlètic, fervent seguidor d’una taula de gimnàstica que és sagrada, i faldiller fins al moll de l’os. Quan li posen aquest cas a les mans, l’Esquius s’encomana a Déu i li pregunta què ha fet ell per rebre aquest càstig… Però quan es posa a treballar seriosament va esbrinant de mica en mica el perquè de tot plegat i, tot i que li costa d’admetre, ha de reconèixer que pot ser que el Néstor no estigui tan boig com sembla.

Sicaris de l’Est armats fins a les dents, femmes fatals, xoriços de tota la vida, publicistes posseïts pel seu geni i la seva imaginació desbordada, policíes, mossos d’esquadra i detectius privats que s’ajuden, o no… En fi, un marro de mil dimonis.

És un llibre divertit, fresc, enginyós i amb classe. M’ha agradat moltíssim, m’ha sorprès i m’ha fet passar una estona tan bona que ha estat una llàstima que no durés més.

Share

El camp del terrissaire, d’Andrea Camilleri

2 respostes

Títol: El camp del terrissaire
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-767-4
PVP: 14,50€

La Fita ens fa una ressenya al Nosaltres per primera vegada, i se’ns estrena amb El camp del terrissaire, d’Andrea Camilleri.

L’última novel·la d’en Camilleri, El camp del terrissaire, és un nou episodi on apareixen els actors de sempre: Montalbano, Mimí Augello, Fazio, Catarella (amb el seu geni creador lingüístic), la màfia, la teca (ai! els dolços canoli siciliani!) , les passions amoroses, un mort, però també Sicília, amb les seves grandeses i misèries, grans i petites i amb això tan sicilià que ens ha explicat del dret i del revés Camilieri: les aparences, l’engany, l’astúcia, la intuïció, l’amistat, l’amor, la cuina i la tradició clàssica…

Aquesta vegada les aparences tenen un protagonisme destacat i el que sembla no és i no puc dir més per no matar la intriga. L’altre protagonisme de la novel·la és la constatació que en Montalbano s’està fent vell i en alguns moments un “vell sentimental”, però malgrat tot, la seva intel·ligència, intuïció i astúcia el porten a resoldre el cas. Com sempre.

La novel·la es llegeix fàcilment i resulta distreta. Després d’haver estat fa poc a Sicília i llegir sobre la història recent de l’illa, encara m’ha semblat més rodona i … siciliana!

Share

El camp del terrissaire

1 resposta

Títol: El camp del terrissaire
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-767-4
PVP: 14,50€

En Lluís-Emili s’estrena al Nosaltres, i ho fa explicant-nos El camp del terrissaire d’Andrea Camilleri, la nova entrega de la saga del detectiu Montalbano.

Llegir Camilleri en una nova novel·la de Montalbano és com anar a casa d’uns amics dels quals ja en coneixem les dèries. Els estimem amb defectes i tot. Seiem al sofà de casa seva i ens anem assabentant de quina és la darrera que els ha tocat viure.

I, com passa amb els amics, ens anem adonant que van fent anys. Com nosaltres… A El camp del terrissaire assistim a la dura constatació que Montalbano veu que se li acosta el moment de jubilar-se. Es descobreix “vell”.

La novel·la no va d’això.

Té la consabuda trama negra, interessant i ben teixida.

Té les inevitables referències gastronòmiques, els tocs d’humor amb l’inefable Catarella, les cites cultes que poden anar de Shakespeare i Homer fins a Dostoievsky, la crítica del desgavell sicilià,…

Però l’erosió que provoca el pas del temps i també l’angoixa (el pànic), per la possible fallida de l’amistat, el duríssim descobriment de com n’estan tots de submergits (emmerdats) en un garbuix de petites i grans deslleialtats, és el teló de fons (el baix continu, en termes musicals) que dóna gruix a aquest llibre.

Llegiu-lo. Això sí, havent menjat, que fa agafar una gana…

Share

La Maruja Torres té ganes de matar!

Deixa un comentari

M’acabo de llegir Fácil de matar, de la Maruja Torres, i m’ho he passat pipa! L’autora s’estrena amb aquest títol en la novel·la negra i té la mateixa frescor que quan escriu en qualsevol altre gènere… Val a dir que sóc dels qui pensa que quan una persona en sap, d’escriure, el gènere no és la qüestió més determinant. Em passa igual amb en Mendoza, que sempre m’agrada, o en Monzó, o en Ferran Torrent… i tants d’altres! Però estava parlant de la Maruja Torres; que no se me’n vagi el llibre al cel!

Des del meu punt de vista, allò del “qui l’ha mort i per què?”, que acostuma a ser el moll de l’os de totes les novel·les d’investigadors, no té aquí tantíssima importància. Diana Dial -la reportera prejubilada que es dedica a resoldre casos sense afany de lucre sinó pel bé de la justícia- és l’argument en ella mateixa. Les seves reflexions, les converses amb la resta de personatges, les vivències polítiques i socials,… tot està embolcallat amb l’estil Torres, que no canvio pel de cap narrador suec de moda! Al final, sí, sabem qui ha mort el germà petit de la corrupta nissaga libanesa dels Asmar; per arribar a saber-ho l’autora ens haurà fet viure grandíssims diàlegs,…

-Les daba fiesta incluso cuando no esperaba a rameras, sino a una incauta como yo. ¿Crees que alguna de esas damas de alterne habrá sucumbido al impulso de hundirlo en la bañera? (…)

– No, con su volumen físico trendría que haber sido un transexual campeón olímpico de halterofilia.

… reflexions interiors…

Lo que tiene sentado ante ella es un organismo humano indefinido, enfundado en una vida de funcionario.

… i frases que mereixen aparèixer als diccionaris de frases fetes:

Los hijos, el Señor te los da y el Señor te los quita. Por desgracia, te deja a las nueras.

En definitiva, la Maruja Torres vesteix de negre la seva prosa però segueix fent una literatura combativa i provocadorament vermella, com la sang.

Share

Natura quasi morta

1 resposta

Títol: Natura quasi morta
Autora: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-750-6
Preu: 21,00 €

Vaig començar la novel·la Natura quasi morta de Carme Riera amb moltes ganes, ja que feia temps que no llegia res de l’autora, i val a dir que l’he devorat amb ànsia per arribar al desenllaç i així poder conèixer la identitat de l’assassí.

He de confessar que no esperava una lectura tan àgil i una proposta tan interessant. La història manté el ritme en tot moment, i la definició dels personatges, part essencial d’una novel·la, és nítida i directa. Carme Riera aconsegueix que el lector vulgui conèixer detalls de la vida dels personatges i que, al cap i a la fi, l’atrapin i facin que no pugui deixar de llegir. En aquesta novel·la els personatges femenins guanyen per golejada, i són complexos, grisos en algun cas, però en cap cas ens deceben.

Ha estat una bona ocasió, en definitiva, de tornar a visitar l’univers literari de Carme Riera. Malgrat que ella mateixa hagi declarat que no tornarà a cultivar el gènere, m’ha entusiasmat haver-lo llegit, i ja espero el següent, sigui del gènere que sigui!!

Share

El Camí Fosc

2 respostes

Títol: El Camí Fosc
Autor: Åssa Larsson
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica [Núm 871 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-6641-317-6
PVP: 18,50€

Torna l’Åssa Larsson, autora de Sang Vessada, obra guardonada amb el premi a la Millor Novel·la Negra Sueca i que ja us varem presentar l’any passat. Aquest cop ens porta El Camí Fosc, una nova aventura on l’advocada Rebecka Martinsson i la inspectora de policia Anna-Maria Mella en tornen a ser les protagonistes.

L’Inna Wattrang, col·laboradora de l’empresa minera Kallis Mining, apareix torturada en una cabana del llac Torneträsk. Quan l’Anna-Maria Mella i els seus companys comencen a investigar la companyia, se n’adonen que darrera una empresa triomfadora, s’amaguen uns quants misteris i potser altres crims sense resoldre.

Torna a haver-hi una mica de sang i molt de misteri. Pistes per no perdre’s ni un sol detall i exercir de detectiu al costat dels seus protagonistes.

L’Åssa Larsson ens captiva aquest cop amb una història amb final inesperat. Tan inesperat que m’he quedat amb la boca oberta en girar l’última plana. He de reconèixer però, que en començar a llegir la novel·la em trobava una mica desconcertada amb tanta explicació. Finalment però, m’he adonat de que aquesta es feia necessària per poder comprendre tota la trama, i sincerament, al final no n’he quedat gens decebuda, ans el contrari! T’atrapa amb els detalls i et cobreix de curiositat com només ho sap fer algú que domini el gènere. I ella, ho fa.

Crec que ja se m’ha quedat l’etiqueta de fanàtica de la novel·la negra i tot i córrer el risc de reafirmar-ho, us diré que ja friso per llegir la pròxima entrega!!

I vosaltres, a què espereu per llegir-la?

Share

L’art de l’assassí

4 respostes

Títol: L’art de l’assassí
Autor: Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm. 870]
ISBN: 978-84-6641-316-9
Pàgines: 384
PVP: 19€

Una de les millors autores escandinaves de novel·la negra ha tornat, i de quina manera! La Mari Jungstedt ens porta aquest cop la quarta entrega d’aquesta sèrie protagonitzada pel comissari Anders Kanutas. Després de Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no…), Ningú no ho ha sentit (vegeu En Knutas…) i Ningú no ho sabia, arriba L’art de l’assassí, una nova trama tan gèlida com les anteriors, ambientada a la ja coneguda illa de Gotland, a prop de la costa Sueca.

El cos despullat d’en Egon Wallin, important marxant d’art, apareix penjat a una important porta medieval del poble de Visby. Arrel d’aquest assassinat es comencen a destapar els secrets més ocults de la vida d’aquest home.

A mida que avança la trama el lector se n’adona que potser no ha estat un simple assassinat sinó quelcom més pervers. Un robatori que podria estar relacionat apunta a què l’assassí treballa a consciència. Quan un nou assassinat es dóna a conèixer aquest cop a Estocolm, l’equip d’en Knutas se n’adona que han d’actuar amb rapidesa.

La Mari Jungstedt ens torna a sorprendre amb uns successos entrellaçats de forma formidable, donant-nos a conèixer la mateixa informació que rep en Knutas perquè nosaltres mateixos descobrim l’assassí. I és per això que t’atrapa entre les seves pàgines fins a arribar a un final que de ben segur, us deixarà sense respiració…

Estigueu molt atents nosaltres, perquè molt aviat tindreu notícies d’una altra dama de la novel·la negra escandinava…

Share

Nosaltresllegim_la_Carme_Riera_sempre_que_podem.cat

1 resposta

Títol: Natura quasi morta
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció:  El Balancí [Nro 650 ]
Pàgines: 256
EAN: 9788429767506
PVP: 21,00€

Oi que seria un bon domini per tenir? Segur que molts de nosaltres hi esteu d’acord! I crec que des del del comentari del llibre Nanas (vegeu El pequeño…) molts ja no us extranyaríeu si, efectivament, el domini acabés comprat!! Per aquesta raó, de fet, una de nosaltres m’ha fet saber que a final de febrer – el 24 concretament – es publica Natura quasi morta, una novel·la nova, novíssima de la Carme Riera!! La mateixa font afirma que

És una història d’intriga i misteri ambientada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està molt i molt bé! Enganxa moltíssim i s’ambienta a espais molt quotidians i pròxims!

Us confesso que aquesta font no és la “comunicadora”, però també mereix la meva confiança (en general, quan es mulla és perquè el llibre s’ho val!). Així doncs, ja he dit a la feina que el 24 del mes vinent estaré malalta segur i -segons com – el 25 també! Amb els bons llibres no hi ha espera, oi?

En fi, mentre no arriba el moment, ens haurem de conformar amb el vídeo i els dos primers capítols.

Share

El último paciente del doctor Wilson

3 respostes

L’Ivan, que ja ens va parlar de Fora de Sèrie (vegeu Un fora…) ens comenta El último paciente del doctor Wilson, de Reyes Calderón. Llegiu, llegiu…

Títol: El último paciente del doctor Wilson
Autor: Reyes Calderón
Editorial: Planeta
Col·lecció: Autores Españoles e Iberoamericanos
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-08-09482-1
PVP: 20.50 €

Una novel·la de misteri i assassinats on l’autora s’endinsa en la ment del criminal per racionalitzar la justificació del seus actes. Només la curiositat científica té suficient pes per intentar  donar una explicació a certes atrocitats i és un pes real solament en un context literari.

Personalment m’ha enganxat, tan en el relat dels esdeveniments relacionats amb la investigació com en les cavil·lacions de l’assassí. Una història que et va portant per diferents camins que semblen apuntar a un final definitiu però que van tancant portes per deixar una sola sortida resolta amb la intriga i la tensió pròpia del gènere.

Share