Arxiu de la categoria: 2010

Com construir les teves joguines a la Setmana del Llibre de Barcelona, a Lleida, a Girona o a Sant Cugat!

Deixa un comentari

Títol: Com construir les teves joguines
Autor: Oriol Ripoll, Francesc Martín, Bernadette Cuxant
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-92671-41-0
PVP: 14,50€

Benvolgudíssims nosaltres, tinc les cames que no són meves! M’he passat la tarda al Parc de la Ciutadella i no precisament asseguda en un banc mirant com la meva filla anava en bici… ni parlar-ne! Avui ens ha tocat una tarda d’activitat frenètica perquè estem en plena Setmana del Llibre en Català

No donàvem a l’abast! Hi havia presentacions en directe, signatures, novetats literàries, contacontes… De fet, ens hem fet el ferm propòsit de tornar-hi durant el cap de setmana (s’acaba el dia 19) perquè ens han quedat una pila de coses per fer, per veure, per tocar…

Però com que estàvem tan engrescades, no hem volgut marxar de la Ciutadella sense endur-nos-en un bon llibre. Ens hem decidit per un exemplar titulat Com construir les teves joguines, un llibre amb el qual estem convençudes que els vespres d’aquesta tardor seran d’allò més distrets, encara que no puguem sortir a passeig! Quan hem arribat a casa l’hem fullejat amb una mica més de profunditat i ja hem decidit que d’ara endavant reciclarem tot allò que caigui a les nostres mans! (per cert, si algú de nosaltres té una habitació de malendreços una mica gran, que m’avisi perquè no sé on posarem tots els projectes d’enginyeria que tenim ja en ment!!).

Si encara no heu anat a la Setmana de Llibre, acosteu-vos-hi perquè paga la pena. Ah! I recordeu que també se celebra a Sant Cugat,  Lleida i Girona.

Per cert, a propòsit de la Setmana, acabo de llegir una notícia que m’ha agradat d’allò més: la Maria Barbal (vegeu 25 anys… i Temps sense… ) ha rebut el Premi a la Trajectòria Literària! Moltes – i merescudíssimes – felicitats, Maria!!!

Share

Els diaris de la Carlota

Deixa un comentari

Títol: El gran llibre de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-9787-661-2
Preu: 19.00€

Des de fa uns quants anys, cada cop que escolto el nom de la Gemma Lienas, em vénen a la ment les històries de la Carlota. I ara, tot d’una, apareixen reunides en una gran novel·la: El gran llibre de la Carlota.

Aquesta noia m’ha tornat records. Tardes de lectura compartint (i vivint!) les seves aventures quan jo era adolescent. És aquesta mena de personatge que de tan proper, es pot acabar confonent amb la realitat.

Primerament, la protagonista decideix fer un diari vermell i després un de lila. En ells descobreix que el món està ple de masclisme compartit entre homes i dones i també que el sexe està replet de mites. Fins i tot jo m’he trobat observant amb altres ulls la societat que ens envolta en busca d’alguna mena de discriminació cap a la dona o aprenent coses que creia saber-les.

La Carlota és una adolescent que experimenta amb la vida com tots ho hem fet. Qui no recorda el seu primer petó? El fer-se gran de cop? I potser el pitjor de tot… Començar a prendre decisions per un mateix, sense recórrer als adults. Ella és tot allò que tots hem estat algun cop.

Escrit de forma magistral per captivar-te, la Gemma Lienas ens endinsa en el món de la Carlota i ens fa viure la seva vida a través de les pàgines del seu llibre. I no només això, sinó que a més, com ja us va anunciar la Marta (vegeu El gran llibre de…), n’han fet una pel·lícula!

Què espereu? Ja no teniu excusa per conèixer la Carlota. I si a més voleu saber-ne més de la seva creadora, podeu consultar el seu blog, on hi trobareu informació de les novel·les.

Share

Pensa, és gratis… i m’agradaria afegir “necessari”

Deixa un comentari

Títol: Pensa, és gratis
Autor:  Joaquín Lorente
Editorial: labutxaca
Col·lecció: creixement personal
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9930-154-9
PVP: 7’95 €

Acaba de publicar-se en edició de butxaca el llibre del famós publicitari Joaquín Lorente, Pensa, és gratis, amb un bé de Déu de reflexions que ajuden a fer “gimnàstica per al cervell”.
Es tracta d’un mètode força enginyós, gairebé socràtic, en què el lector és convidat a pensar a partir d’afirmacions, preguntes i comentaris que llença el propi autor. Algun exemple “La sort és l’atzar aprofitat” o “Triomfar és convèncer que allò que ofereixes interessa”.
Jo me’l vaig llegir fa una temporada i em va semblar un plantejament distret, d’aquells que et conviden a anar llegint sense massa maldecaps i amb una mitja rialla a la boca. Per a un llibre que gira en l’òrbita del coaching no està gens malament, no?
Bé, doncs, si creieu que després de les vacances el vostre cervell necessita posar-se de nou en forma, porteu-lo al gimàs amb el Lorente! A jutjar pels èxits que l’acrediten, això serà millor que un stage amb el Guardiola!!

Us deixem amb una entrevista a Joaquín Lorente.

Share

Nosaltres, agafeu un mocador i gaudiu amb l’Edgar Sawtelle

9 respostes

Títol: La història d’Edgar Sawtelle
Autor: David Wroblewski
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-667-4
PVP: 22’00€

Acabo de llegir-me una novel·la trista, La història d’Edgar Sawtelle, i estic, sincerament, commoguda.

La història explica la vida d’un noi mut, l’Edgar, que neix en una granja dels Estats Units dedicada a la cria de gossos de raça Sawtelle. Allà creix al costat d’una gossa, Almondine, que l’acompanya on vagi i és la seva “mà dreta” a l’hora de dedicar-se a allò que més li agrada: ensinistrar gossos. La vida del pare, la mare, l’Edgar i els gossos va molt bé fins que un esdeveniment transtorna la pau familiar… Si en voleu saber més, teniu 620 pàgines de plaer lector.

Però, alerta! Veig que us esteu imaginant una novel·la d’aquelles de “protagonista discapacitat íntimament unit a una mascota – la mascota mor – la protagonista es desespera però troba en l’amor de la seva vida i torna la felicitat”, oi? DONCS NO!!! NO, NO i NO. Aquesta novel·la conté episodis “extraterrenals” que podria haver signat la Isabel Allende, escenes de “suspense” a l’estil Donna Leon, narracions sobre l’elecció dels noms que ni el Saramago, una explicació minuciosa “de manual” sobre la cria de gossos… No és un drama simple i pla, ja ho veieu! Ni amb final previsible!

Al pròl·leg de la novel·la hi trobem una de les claus de l’obra. Quan una persona entra a buscar verí en un herbolari de Corea del Sud, llegim :

“-Déu té el poder per concedir la vida i la mort, no? El que envia un altre cap a Déu en un instant posseeix la meitat d’aquest poder.
– No. Tots tenim aquest poder. Només el mètode és diferent.
-Quan el mètode sembla la crida de Déu, és una altra cosa -va dir l’herbolari-. Més que mètode. Aquesta mena de coses haurien de ser brutals i òbvies. Per això vivim tots plegats en pau.”

Bé, doncs, espero haver-vos despertat el cuquet cap a una novel·la que es veu que ha meravellat la totpoderosa Oprah Winfrey, que en parla amb una vehemència fora de sèrie! Bé, ja ens direu si ha estat així!

Us deixem amb una notícia a La Razón.

Share

I això és un Príncep? Eps, que és només el títol del llibre!!

Deixa un comentari

Títol: I això és un príncep?
Autor: Prunella Bat
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Escola de princeses
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9932-222-3
PVP: 7’95€

Aquests dies he tingut ocasió de llegir una novel·la infantil molt xula: I això és un príncep? de la Prunella Bat. Com que la meva filla s’estava llegint Una corona per a la Vicky de la mateixa col·lecció -ja li he demanat que ens l’expliqui-, doncs jo em vaig engrescar amb el segon volum. Us confesso que m’agrada llegir el mateix que la meva filla. No només per estar al cas de les seves coses i mirar de comprartir-les, sinó també perquè amb la literatura infantil acostumo a passar-m’ho d’allò més bé.

Aquest cas no va ser una excepció! La Vicky i el ventall de personatges que viuen en aquesta Escola de princeses són ben divertits. D’una banda hi ha les bledes assolellades que volen ser princeses – les Superfantàstiques – són rosses, envejoses, riques… en definitiva, súpers! De l’altra hi ha els personatges “alternatius” en aquest món tan superficial, les Quatre Fabuloses: unes amigues una mica esbojarrades que no renuncien a viure aventures tot i estar estudiant al Princess College. En aquest cas, el misteri consisteix a esbrinar quina és l’extranya criatura que es deixa veure en els llocs més inesperats, sembrant el pànic entre les noies de l’Escola.

Vicky, a l'escola de princeses

El títol, quan el vaig llegir em va fer gràcia. Considerant com està el debat polític aquesta tardor vaig pensar que havia de resoldre qualsevol possible malentès des del principi i advertir que “això” forma part del títol del llibre… Ara que, ben mirat, després d’haver-me llegit a cal dentista un Hola antic amb el casament de la princesa de Suècia, trobo que m’hagués pogut estalviar l’aclariment…

Però deixem-nos de princeses de sang blava i tornem a les de tinta rosa!

Si teniu nenes a casa, els podeu recomanar que entrin a la pàgina web (escoladeprinceses.cat) i, mentre ho fan,  aprofiteu per veure la trilogia d’El senyor dels anells, per exemple. Teniu tranquil·litat garantida durant mooolta estona!!

Share

L’home intranquil

11 respostes

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) i de L’home dels pijames de seda (vegeu Bon temps…) ens comenta L’home intranquil, de Kiko Amat. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home intranquil
Autor: Kiko Amat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 851 ]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1289-6
PVP: 13’49€

Avui us vull recomanar el primer llibre que Kiko Amat (Cosas que hacen Bum, Rompepistas, etc) escriu en català.

Em fa molta, molta il.lusió poder comptar amb ell al catàleg de Columna, on hi arriba de la mà de l’editora Dina de la Lama.

Vaig poder llegir un primer tros del llibre ara aviat farà un any, al vol que em portava de Barcelona a la Fira de Frankfurt: em va agradar molt, i em va fer passar el vol sense adonar-me’n. Té mèrit, perquè no m’agrada gens volar!

És un llibre molt personal, on l’autor s’explica sense embuts. Amb una particularíssima visió del món, molt allunyada de tot allò políticament correcte, Amat repassa 35 dies en família, amb la seva dona pèl-roja (la “Taronja”) i el seu fill de nou mesos també pèl-roig. Res no se salva de la seva mirada sardònica –i tendre-, ni els turistes, ni els polítics, ni ell mateix.

Ara l’he tornat a llegir. I us prometo que he rigut “a carcajada limpia” llegint-lo. No és una exageració: no he somrigut, HE RIGUT.

Aquí en teniu un tast:

«Hola. Em presento: sóc la rata ressentida que veieu. El nan desnerit que es recargola sobre si mateix a la platja, com un cuc cuirassat que algú burxés amb un pal. Odio el món, i m’agrada. Com deia un amic meu anglès: “Tothom és una merda (menys els nostres amics)”».

Us deixem un vídeo on Kiko Amat ens parla del seu nou llibre.

Share

Un “fora de sèrie”

Deixa un comentari

Títol: Fora de Sèrie
Autor: El Terrat Produccions S.L.
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció [Núm 846 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1221-6
PVP: 17,50€

Avui es troba entre nosaltres l’Ivan, un dissenyador amant del rock i la cervesa que ens parla de Fora de Sèrie, un llibre autèntic, com el mateix narrador! Llegiu, llegiu…

Si busqueu un llibre entretingut i divertit, d’aquells amb els que es pot confiar per passar una estona agradable -mentre sosteniu una Estrella amb l’altre mà-, Fora de Sèrie és el llibre apropiat!

Tot i que he de reconèixer que jo tiro més pels còmics, Fora de sèrie em va cridar l’atenció des del primer moment. Serà perquè aquest llibre el van escriure els guionistes d’El Terrat i, si hi ha alguna cosa en aquesta vida a la qual li sóc fidel és al Buenafuente.

Fora de sèrie és una recopilació de contes humorístics elaborats per la productora El Terrat Produccions S.L, els arguments dels quals giren al voltant de famoses sèries de la televisó, des de Las chicas de oro o Vacaciones en el mar fins a la il·lustríssima Lost o Prision Break.

Jo que em considero un aficionat a les sèries americanes (sense arribar al punt de freakisme de portar una samarreta Dharma) m’he llegit el llibre en un tres i no res. Aquí no trobareu spoilers sinó relats que us recordaran les vostres sèries preferides amb un to desenfadat, on els atacs de riure seran constants. Sentireu a dir tot allò que no vau sentir en el seu moment a les sèries originals i que us vau quedar amb les ganes d’escoltar-ho.

Share

El camí de Coelho

3 respostes

Títol: Valquíries
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0 ]
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8256-948-2
Preu: 17,00€

Si us sentiu sols i perduts en aquest món cada cop més individualista i hipòcrita recomano que us llegiu Valquíries, l’últim llibre de Paulo Coelho (vegeu En Paulo…). Aquí trobareu un camí ple de màgia i misteris que, de ben segur, us donarà que pensar!

Aquest escriptor brasiler, designat com a Missatger de la Pau de la ONU, té una gran trajectòria a les seves espatlles, i és que és un dels escriptors més llegits del món! Els seus llibres han estat traduïts a més de seixanta idiomes. Una de les seves novel·les més reconegudes, L’Alquimista (vegeu L’Alquimista), ha venut més de 65 milions de còpies arreu del món. Aquí, a nosaltresllegim, n’hem comentat també El vencedor està sol.

Coelho torna aquest cop amb Valquíries, un llibre força autobiogràfic, de recerca espiritual. Us en deixo un petit tast perquè veieu de què va “Siempre estamos mirando cerca, hacia abajo y hacia adentro. Nuestro poder disminuye, y nuestra alma encoge porque no incluye nada además de nosotros mismos”.

Share

Com el Penedès no hi ha res!

1 resposta

Títol: Reserva Verda
Autor: Ramon Grau
Editorial: mina

Ja fa uns quants anys que passo els caps de setmana i bona parts dels estius al Penedès. Llegir aquest llibre, a banda de donar-me unes molt bones estones, també m’ha convidat a espavilar-me una mica amb el que respecte al meu propi entorn. Sembla mentida que ens faci tan poca mandra fer 1.000 Km. per pujar a la Tour Eiffel i en canvi mai haguem pujat a la Sagrada Família tenint-la al costat de casa, oi??

Reserva Verda utilitza l’argument d’un assassinat per fer un repàs molt i molt elaborat del Penedès en general i del tema “vegueria” en particular. A més té el valor afegit que parlant tant paisatgísticament com gastronòmica, tots els escenaris que apareixen al llibre són absolutament reals. En dono fe perquè aquestes vacances he mirat de redimir-me i escombrar cap a casa. És a dir, he aconseguit gràcies a en Ramon Grau conèixer el meu Penedès com mai a la vida, per no parlar del Conjunt Monumental d´Olèrdola (bressol del Penedès), Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, i dels restaurants ja no vull dir-vos-en res!

Olerdola

Què millor que fer una de les rutes que es proposen amb la seguretat de menjar bé i beure encara millor?? Parlem del Penedès nois!! Un brindis per aquesta reserva!!! (encara que sigui verda).

························································································

I si us voleu acostar al Penedès, us aconsellem que porteu amb vosaltres aquesta guia Els millors racons del Penedès!

Els millors racons del Penedès Títol: Els millors racons del Penedès
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Turisme
Pàgines: 88
PVP: 9,95€

Share

Entre els murs

Deixa un comentari

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP: 22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

Al mes de juliol ja us ho avançava… el Monestir de Sant Pere de Rodes va programar els divendres d’agost visites guiades, seguint la lectura que us vaig recomanar una mica abans de Sant Jordi: Rere els murs (vegeu Els murs…).

És evident que, d’una banda per l’èxit d’aquesta novel·la gironina tant per Sant Jordi com en els mesos posteriors, en què s’ha anunciat la seva edició castellana (“Tras los muros”) i noruega – a més de la seva 16a edició en català -, com de l’altra, per la meva despertada curiositat de seguir els passos d’en Blai i en Sebastià, no podia deixar passar l’oportunitat.

Era divendres i faltaven 10 minuts per les 8 del vespre. Ja s’entrenotava que aviat fosquejaria. Vam esperar la resta del grup i la guia va donar 5 minuts de marge d’espera (tenint en compte que el monestir es troba a molts metres d’alçada, que s’hi arriba per una carretera muntanyosa de corves amb vistes meravelloses a Port de la Selva, que és impossible resistir-se i no parar a contemplar i gaudir del paisatge i, per últim, que no s’hi arriba en cotxe sinó que cal fer un tall per caminet des del pàrquing).

Passada aquesta petita estona que vàrem aprofitar per escoltar el vent ressonant pels murs, va aparèixer la Núria Esponellà! Sí sí, la pròpia autora. Ens vam desconcertar, ja que no és normal que a les visites guiades d’aquest tipus hi aparegui l’autor, però no va ser en el nostre cas.

Així que la Núria, juntament amb la Mar, la guia, ens van iniciar en aquell fantàstic recorregut “entre els murs”. És evident que és molt especial sentir detalls tant de l’elaboració com de la pròpia novel·la de la seva veu (i això que no va rebel·lar cap secret!), juntament amb la història del monestir.

Van ser agradables, cordials, simpàtiques i en definitiva, genials. I crec que parlo en nom de tots els assistents, que és d’agrair un detall com aquest. La Núria es va deixar “empipar” amb preguntes i curiositats i sempre va respondre amb un somriure i uns detalls de més.

Assaborir una novel·la doblement, et queda dins per sempre.

Pels que no hi heu pogut anar aquest estiu, esperem que el Museu d’Història de Catalunya us regali amb unes visites guiades més (qui sap si amb la Núria com a sorpresa…).

Per anar fent boca, ja podeu començar a llegir la novel·la que hi ha força pàgines i aventures!

Share