L’Albert, un fan de Dickens, s’ha engrescat a fer-nos arribar un comentari sobre La novel·la de Dickens…
Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
PVP: 16,50€
El títol va ser el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la. M’agrada, Dickens. La vaig agafar i automàticament vaig tenir aquella impressió que havia fet una bona elecció. Dickens hi apareix en el to, en els personatges i en persona a partir de la pàgina 51: “-Som mort, jo. Vaig morir el nou de juny de 1870 d’un atac cerebral. I de sobte em trob a la seva habitació, llegint en veu alta Grans esperances. Què li sembla?”.
Des d’aleshores neix una connexió íntima entre la protagonista, na Blanca, i l’autor de Grans esperances. Vaig subratllar-me un fragment, per a aquest comentari, que em va semblar especialment escaient: “Jo [Dickens] només deia que de vegades el que ens passa a la vida té una causa concreta que es troba en un detall molt petit. Això dóna lloc a tota una llarga cadena de conseqüències. En Pip n’és un exemple. Jo en som un exemple. I vostè, probablement, també.” M’agrada aquesta idea, de la causa-efecte. A les novel·les de Dickens (inclosa aquesta) hi és, i està bé l’equilibri universal, no trobeu? Encara que, de vegades, només sigui a la ficció.
En definitiva, m’ha agradat estrenar-me en aquest bloc amb una novel·la trista però portadora de grans esperances per a tots, personatges i lectors.
