Arxiu de la categoria: 2010

Què preferiu: un Iphone o un diari?

Títol: Diari d’una penjada. Manual
Autor: Rachel Renée Russell
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Diari d’una penjada [Núm. 1]
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9932-255-1
PVP: 15 €

Què tenen en comú els llibres de les 3 bessones i Diari d’una penjada?

Doncs que, a banda de ser històries per a nens i nenes, nois i noies, les seves autores, s’han inspirat en les seves filles!! Sí, la Roser Capdevila és la mare de les 3 bessones, l’Anna, la Teresa i l’Helena, les reals i les de ficció; i l’advocada Rachel Renée Russell és la mare de la Nikki.

Aiii, que encara no us he presentat a la Nikki! Doncs és una adolescent americana, intel·ligent i molt creativa artísticament. Aquest any s’ha canviat d’institut, no coneix el nou col·legi, ni hi té cap amic… per estar a l’alçada dels nous companys esnobs i per anar a la moda, demana a la seva mare un Iphone, un mòbil d’última generació per poder entrar al grup dels GDF, els guapos, divertits i famosos, però la seva mare li ha regalat un diari: ara sí que serà del grup… del grup dels friquis i cursis – pensa ella -!

Mentre reuneix diners per poder-se comprar ella mateixa l’Iphone, decideix escriure el seu dia a dia a l’institut en el nou diari, el que es convertirà en un autèntic manual de supervivència.

A més de llegir els propers números de la col·lecció, m’agradaria tenir una mare creadora que em fes el meu propi personatge i sèrie de novel·les juvenils!

Share

Bella Malicia

Us deixem amb un comentari de la Comunicadora, que ens parla de Bella Malicia, de Rebecca James.

Títol: Bella Malicia
Autor: Rebecca James
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 850 ]
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1292-6
PVP: 18’00€

Avui posem a la venda Bella Malicia. L’editem en català i en castellà. L’editor, en Bernat Puigtobella, ha fet una aposta important amb aquest llibre. Quan el va llegir va detectar alguna cosa diferent…alguna cosa que 35 editors més també havien pogut descobrir a la primera novel·la de Rebecca James. Així comença la meva història amb aquest llibre. El meu director em diu mira-te’l i un vespre, a casa, després d’haver posat a dormir la nena, li dono un cop d’ull…..no vaig poder deixar-lo i me’l vaig llegir d’una tirada…una nit, millor dit 4 hores i 52 minuts de lectura. Fa temps que em dedico al sector editorial i no sé concretar què és el que et manté enganxat a un llibre, però Bella Malicia és una d’aquelles històries que mentre la llegeixes et va envoltant, i Rebecca James, amb capítols curts i en format flashback et manté atent i amb ganes de més cada cop que passes pàgina. Un cop l’acabes el podries definir com un llibre de vampirs però sense vampirs.

A l’editorial hi ha diverses opinions, però tots coincidim que el llibre atrapa. Alguns diuen que és per adolescents, però jo estic a punt de fer-ne 35 i vaig passar una bona estona.

Així la van rebre al Regne Unit.

Caldrà veure com ho fa la premsa d’aquí. Mentrestant us animo a llegir el primer capítol i espero els vostres comentaris.

Nosaltres us deixem amb el tràiler del llibre!

Share

Blau de Prússia

Títol: Blau de Prússia
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica, 701
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-0756-4
Preu: 21,6€

Me la van regalar quan vaig estar convalescent d’una operació, ara fa gairebé quatre anys. No coneixia de res ni l’autor ni res de la novel·la, ni en tenia cap referència, de manera que me’l vaig començar amb molta curiositat i una certa malfiança.

I em va encantar.

Em vaig trobar amb una novel·la negra a cavall entre Andorra i Catalunya, amb policia a banda i banda de la frontera que mantenen relacions professionals i personals. Amb una història que es remunta a fa molts anys, on s’hi troben embolicats les classes altes (i valgui la redundància) d’Andorra, les actuals i les anteriors. I que té ramificacions amb la resistència política catalana de l’època franquista.

Una novel·la molt ben escrita, molt bonica, trepidant i ràpida alhora, on es recuperen símbols i imatges que generen vinculació entre el llibre i el lector.

I que aconsegueix traspassar l’opressió d’un petit país anxovat entre muntanyes tan altes com les del Pirineu.
Ara he vist, al Facebook de Columna, que l’Albert Villaró treu una nova novel·la, La primera pràctica. Hi havia la possibilitat de baixar-se el primer capítol, per fer-ne un tast.

I em sembla que me’n vaig a comprar la resta del llibre, per poder devorar-lo aviat, perquè té una pinta tremenda!
Per cert, el Blau de Prússia també té una doble connotació, penso… A veure si coincidim.

Share

Jan Karski

Avui tenim entre nosaltres l’Edu, que ja ens va comentar La metamorfosi (vegeu La metamorfosi). Ara torna amb Jan Karski, una apassionant història d’un resident polonès.

Títol: Jan Karski
Autor: Yannick Haenel
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-646-9
Preu: 17,00€

Jan Karski és el nom del correu entre la Polònia ocupada pels nazis i és el protagonista, o si més no el testimoni de tot el llibre. A aquest personatge se li encarrega explicar la situació dels jueus sota el domini nazi, el seu imminent extermini, al govern polonès a l’exili, als Aliats i al món en general. Sota aquest fil conductor, veiem un Jan Karski menjat pels malsons de tot allò que va veure i que sobretot va recordar, ens retrata una societat on la humanitat ha desaparegut i on tots els valors queden amagats darrere de les aparences i els interessos.

El més sorprenent del llibre és que els primers dos capítols són reals, o sigui Jan Karski va existir, i segurament ho va passar tant malament com es narra al tercer capítol, i això fa pensar molt en com es va desenvolupar la Segona Guerra Mundial i com els dirigents polítics del moment van deixar que els nazis, i també els soviètics, actuessin impunement contra tot allò que odiaven que curiosament Polònia n’era el factor comú.

És un llibre que t’absorveix, vius la història tant intensament com la Jan la vivia. Que quedi clar però, que no és un llibre per passar l’estona, de vegades has de parar i reflexionar sobre el que acabes de llegir.

Share

Tornant de Donostia

L’Ester Pujol, que ja ens ha parlat de L’home intranquil (vegeu L’home…), Un dia (vegeu L’editora de…) i L’home dels pijames de seda (vegeu Bon temps…) ens recomana Pa negre, d’Emili Teixidor. Un autor molt apreciat i comentat entre nosaltres!

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

Pa Negre és un gran llibre, un clàssic modern de la literatura catalana. Des que la vam publicar el 2003, ha rebut el reconeixement del públic (més de 70.000 exemplars venuts) i de la crítica (nombrosos premis a obra publicada), i no hem parat de reeditar-la. Emili Teixidor és un dels grans. Sovint li han dit que sempre escriu la mateixa novel.la; el cert és que té un món propi. Ara, aquesta obra viu un moment de revifada esplendorosa: la seva versió cinematogràfica, impressionant, de la mà del director Agustí Villaronga, de l’entusiasta productora Isona Passola, d’un equip entregat i uns actors brillants. En estat de gràcia apareix Nora Navas, l’actriu que ha estat guardonada amb la Concha de Plata. El món d’Emili Teixidor no podia estar en millors mans. A partir del dia 15 d’octubre ho podran comprovar: la pel·lícula s’estrena als cinemes. Abans, recuperin el seu exemplar de la novel·la i rellegeixin-la. Una obra mestra.

Share

Filosinfants, contes “preguntaires”


Digues, mare, per què existeixo?
Autor: Oscar Brenifier, Delphine Durand
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-121-9
PVP: 7,95€

Títol: Digues, pare, per què m’estimes?
ISBN: 978-84-9932-122-6

Títol: Per què no puc fer el que vulgui?
ISBN: 978-84-9932-120-2

Educar la meva filla és sens dubte la tasca més excitant que he fet a la vida. Permeteu-me un moment d’aquells una mica “tovets” perquè us expliqui una anècdota. Fa uns quants anys, quan ella en devia tenir 4 o 5, tornàvem del sopar de Nadal i, en el cotxe, em va etzibar un “Mama, per què m’estimes?”. Jo, al llarg de tooooooooooooooot el trajecte li vaig anar dient algunes de les moltíssimes raons per les quals l’estimo: “Perquè ets molt dolça”, “Perquè em fas riure molt”, “Perquè ets l’única que em coneix des de dins”… Bé, què us he de dir! En baixar del cotxe, mentre son pare aparcava, li vaig tornar la pilota… “I tu, tu per què m’estimes, a mi?”. I ella, va obrir els ulls i, sense dubtar-ho ni un segon, em va dir “Jo t’estimo perquè sí!”. Us prometo, nosaltres, que això que us acabo d’explicar és la pura veritat, tant com que des d’aquell dia tinc encara una raó més per estimar-la!

I a tomb de què ha vingut, tot això? Doncs perquè els títols d’aquesta col·lecció de Filosinfants m’hi han fet pensar i perquè, després de llegir-los he pensat que sí, que els nens són els reis de les preguntes, però també de les respostes!

Si algun dia Sòcrates torna a la terra, a banda de fer-se editor de la Vikipèdia, segur que també s’apuntarà a llegir aquesta col·lecció… I és que, heu pensat mai, per què existeix un rellotge? Doncs segons aquest objecte “existim quan ens movem”! Amb franquesa, creieu que m’equivoco triant la categoria “infantil” per aquests tres llibres?

Share

Maletes perdudes aquest estiu

Maletes PerdudesTítol: Maletes perdudes
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries Narrativa 366
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-9787-616-2
PVP: 17,95€
Tot just acabo d’esmorzar (avui és festa a Barcelona) i trobo que és el millor moment per fer una mica de nosaltres amb un llibre que coneixem bé (vegeu Maletes perdudes o… i Maletes perdudes…). Allà vaig!
Aquest estiu em vaig emportar de vacances unes maletes noves, i molt especials. Van carregades amb tantes coses…
En obrir-les van sortint llàgrimes, somriures, petons i carícies. També en surten jerseis de llana, mocadors i llibretes plenes de records.
Les maletes les ha “omplert” el Jordi Puntí amb aquesta magnífica novel·la que et posa el cor del dret i del revés a cada pàgina.
És un repàs metòdic i minuciós de la solitud, del desarrelament, de com n’és d’impossible trobar el nord sense brúixola i sense cap mena de referècia. Tirar endevant, enrere, quedar-se quiet, tant li fa…
El que no es pot fer és no llegir aquest llibre. Per cert, no deixeu de visitar el seu Facebook!!
Share

Joan Margarit, pregoner de les festes de la Mercè de Barcelona

Títol: No era lluny ni difícil
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció:  Els llibres de l’Óssa Menor [Núm 315 ]
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-181-2
PVP: 15,00€

Enguany el poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè. Avui, dimecres 23 de setembre, a les 19 hores, sortirà al balcó de l’Ajuntament per fer el pregó inaugural.

Joan Margarit, nascut a la Segarra, sempre ha tingut a Barcelona com un paisatge central de la seva vida. El mateix alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, l’ha qualificat recentment com “un pregoner de luxe, que ha relatat i relata la nostra ciutat”. Dóna fe el seu poemari Barcelona amor final.

Poeta i arquitecte, Joan Margarit és autor dels poemaris Joana, Càlcul d’estructures, Casa de misericòrdia i Misteriosament feliç que han tingut una excel·lent acollida, tant de la crítica com dels lectors, i han esdevingut un èxit inusual dintre del gènere de la poesia. A més, ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura l’any 2008. L’any passat va publicar Noves cartes a un jove poeta, llibre que dóna nocions sobre com escriure i llegir poemes.

Al proper octubre Joan Margarit presentarà el seu nou poemari, No era lluny ni difícil, un llibre sobre l’edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també l’escalf que necessiten. En definitiva, nous poemes d’un Joan Margarit poeta més madur, depurat i exacte. Us avancem alguns títols d’aquests poemes tan expressius: “L’amor tindrà l’última paraula”, “La part més fosca del camí”, “Joves en la nit” i “Lírica dels setanta anys”.

Si esteu interessats en conèixer la poètica de Joan Margarit, a l’epíleg del seu llibre Càlcul d’estructures trobareu reflexions molt interessants com per exemple: “… un poema és com l’estructura d’un edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li trèiem una sola peça, s’enderrocaria. Si en un poema es treu una sola paraula, o es canvia per una altra i no passa res, és que no era un poema. O encara no era un poema. Només arriba a ser-ho quan no se’n pot treure o canviar cap peça de l’estructura.”

El poeta Joan Margarit serà l’encarregat d’obrir les celebracions de les festes de la Mercè a Barcelona aquest 2010. El Premi Nacional de Literatura i autor de poemaris com Barcelona amor final sortirà al balcó de l’Ajuntament el dimecres 23 de setembre a les 19:00 hores. Un mes més tard arribarà a les llibreries el seu nou poemari, No era lluny ni difícil, que sortirà a la venda el proper 21 d’octubre. Us en deixem un vincle amb el propi autor recitant Tancat l’apartament de la platja, d’aquest nou poemari.

Share

La novel·la de Dickens

Us deixem amb un comentari d’una col·laboradora, Sabina Galí, sobre el llibre La novel·la de Dickens, de Neus Canyelles. Llegiu, llegiu…

Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
Preu: 16’50€

La novel·la de Dickens és una novel·la de Dickens (en minúscula, com els noms comuns). Una novel·la de Dickens vol dir un llibre ple de gent trista amb grans esperances. L’últim llibre de Neus Canyelles parla de gent comuna, amb problemes força comuns. La Blanca no troba feina i té unes migranyes espantoses. En Samuel acaba de perdre la dona i està deprimit… Però alerta, perquè el lector no trobarà en aquest llibre cap lloc comú. No hi ha res tòpic ni en la història (amb un toc d’un peculiar realisme màgic illenc), ni en la forma de narrar-la, ni en la psicologia dels personatges, ni en la ironia (que no és superficial, sinó estructural). La Blanca converteix les petites misèries i heroïcitats quotidianes en contes. Els escriu i acte seguit els perd. Un cop obtingut el consol que hi buscava, ja no els necessita.

Seguim. Perquè aquesta novel·la de Dickens és molt més que un exercici metaliterari. Res més allunyat de la pedanteria que aquesta novel·la (de frases curtes, àgils), que també parla d’amors impossibles, de fantasmes, de la renúncia als somnis, de les aspiracions dels humils…

Els lectors estem de sort. Perquè la Blanca, aquesta caixera de supermercat que no és el que sembla, no ha anat a cap taller d’escriptura. No hem llegit els seus contes, però estem convençuts que expressen un punt de vista singular sobre la vida i una manera molt pròpia d’exposar-lo. No és això el que demanem als bons escriptors?

Share

Olive Kitteridge

Títol: Olive Kitteridge
Autor: Elizabeth Strout
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7669-931-7
Preu: 20,00€

Olive Kitteridge et deixa amb un pam de nas. La protagonista d’aquesta història és una dona de posat fred i calmat, amb una vida quadriculada i perfecte. Però res és el que sembla ser.

Elisabeth Strout ens narra tretze contes, els protagonistes dels quals tenen (o han tingut) alguna relació amb l’Olive. Tot i que els contes poden llegir-se com a històries desanexades, l’autora aconsegueix teixir un entramat complex entre els personatges, un entramat que ens va descobrint les intringes que s’amaguen darrere d’aquest nom tan inquietant i difícil d’oblidar: Olive Kitteridge.

Elisabeth Strout ens parla de la solitud. La solitud més angoixant i depriment. Olive Kitteridge posseeix una fredor en el fer que l’allunya dels qui més l’estimen. En el recorregut analític de la vida de la protagonista ens acompanyen uns personatges corrents però alhora peculiars, envoltats de complexitats que van més enllà de l’ús de la raó.

L’estil de l’autora atrapa de principi a fi. No us la deixeu perdre, jo tinc clar que seguiré a Elisabeth Strout de ben aprop a partir d’ara!

Share