Arxiu de la categoria: 2011

El pensamiento PowerPoint

1 resposta

Títol: El pensamiento PowerPoint. Ensayo sobre un programa que nos vuelve estúpidos
Autor: Franck Frommer
Editorial: Ediciones Península
Col·lecció: Atalaya
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9942-109-4
PVP: 21,90€

El José Luis ens porta un llibre que en més d’una ocasió segur que hem trobat a faltar… que en són, de pesades, algunes presentacions!

El llibre tracta sobre el famós programa de presentacions i el servei abusiu que les persones podem arribar a donar-li.

Un dels episodis que explica l’autor, en Franck Frommer, és el del General Stanley A. McChrystal de l’OTAN a l’Afganistan on deixa patent que l’ús del programa pot arribar a fer que ens tornem idiotes.

Personalment, El pensamiento PowerPoint. Ensayo sobre un programa que nos vuelve estúpidos és un llibre que m’ha resultat interessant perquè, jo no és que sigui un usuari habitual del programa, però a l’entorn de la universitat, a l’època que la meva dona feia el doctorat, sí que era freqüent el seu ús.

He de dir que estic d’acord amb l’autor en el fet que el programa pot tornar idiota a l’usuari i el pot arribar a convertir en un autòmat a l’hora de fer la presentació davant del públic. Bàsicament perquè a la presentació l’usuari no para de llegir els comentaris de la “diapositiva” sense tenir poder d’improvisació.

Entenc que el PowerPoint facilita, i molt, la feina que antigament fèiem amb transparències i que ens “forçava” a improvisar perquè no hi havia la possibilitat d’escriure comentaris que després pots imprimir a la vegada que imprimeixes la presentació definitiva. Les transparències eren molt elaborades, però no deixaven de ser una imatge d’una sola capa.

És per això que considero que PowerPoint ha estat una revolució en el món de les presentacions, però s’ha de saber utilitzar per no omplir d’efectes, de comentaris, de diagrames, de text per tot arreu que puguin arribar a impedir el correcte enteniment de la “diapositiva” en sí. Aquesta és la mateixa conclusió a la que arriba el general McChrystal. Les noves tecnologies avancen de manera que intenten facilitar les coses i el PowerPoint ho ha fet amb les presentacions. El món del disseny també, i les “virgueries” que es poden arribar a fer poden impedir veure l’arbre amb un bosc tan extens.

Share

No obris els ulls, de John Verdon

4 respostes

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

Fascinant, emocionant, descriptiva i angoixant. Així definiria No obris els ulls d’en John Verdon.

Si us agraden les novel·les de sang i fetge o aquelles en què l’assassí no és descobert fins a l’última pàgina, no us podeu perdre aquesta història amb una gran qualitat descriptiva. Aquella mena de novel·les que són capaces de transportar-te al bell mig de l’escenari del crim. Aquelles que aconsegueixen fer del seu entorn el teu.

Us en faré cinc cèntims: en Dave Gurney és un detectiu jubilat de la policia de Nova York a qui potser ja coneixeu per ser qui va atrapar l’assassí dels números a l’anterior novel·la de l’autor, Sé el que estàs pensant. Llavors va necessitar tota la seva intel·ligència i aquest cop no serà menys ja que el depravat i pertorbat assassí és d’allò més bo! Aquesta vegada el nostre detectiu es troba amb una núvia que ha estat decapitada de manera brutal durant el convit de noses. La seva mare estarà disposada a arribar fins al final de tota la història per a poder trobar l’assassí… i qui millor que en Dave per poder fer-ho?

No us explicaré res més. Per descobrir tots els detalls l’haureu de llegir vosaltres mateixos. Un repte: heu descobert l’assassí? Com fa uns dies us va dir la Rocío, potser s’entreveu qui pot ser, però en cap cas et deixen veure tot el que l’envolta.

Carregada de misteri, sang i sexe, la història ens sorprendrà a cada pàgina. Us puc dir que a mi que m’agraden aquest tipus de novel·les he gaudit, i molt, amb la seva lectura.

Share

El mapa i el territori, de Michel Houellebecq

7 respostes

Títol: El mapa i el territori
Autor: Michel Houellebecq
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-730-5
Preu: 21,90€

L’Oriol ens ressenya El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, una de les veus de la literatura postmoderna (hipermoderna?). Sempre val la pena tenir-la en compte (la veu de Houellebecq i la de l’Oriol!)

Primer la forma: novel·la estructurada en un petit pròleg, tres parts i un epíleg. El pròleg bàsicament es podria titular “Història d’una caldea”, trepidant. A la primera part coneixerem al protagonista de l’aventura, Jed Martin, un personatge gris, mat, incapaç de tota empatia que gràcies a la mediocritat i l’esnobisme dels factòtums del món de l’art esdevindrà una primera espasa del mercat de l’art contemporani. A la segona part apareix el personatge convidat, el mateix Houellebecq, escriptor misantrop i depressiu encarregat d’escriure un text pel catàleg de l’ambiciosa exposició de Jed Martin. Tercera part, Houellebecq és assassinat, i seguirem la investigació de la mà d’un inspector de policia, Jasselin, a les portes de la jubilació.

Aquesta és la forma grosso modo, però de què parla El mapa i el territori? Houellebecq és un dels grans de la literatura contemporània, passant per alt els odis o les simpaties que pugui despertar. Ha estat un retratista lúcid i diabòlicament cínic de la nostra societat, massa punyent i provocador per ser només un enfant terrible. Però llegint aquest llibre tens la desagradable sensació que l’autor ha perdut la força, la ràbia, el cinisme salvatge de les seves anteriors obres. La novel·la respira decepció, desgana, costa trobar les espurnes del Houellebecq més erudit, filòsof, enamorat de si mateix o decididament gamberro; aquí es mostra pessimista i desangelat i amb una visió crua i mancada de tota esperança d’un possible futur millor.

No hem d’oblidar, però, que encara que una mica afònica, la de Houellebecq és una de les veus literàries més importants dels nostres dies i un autor de referència ineludible.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

David Castillo, un poeta urbà que és del meu poble…

16 respostes

Títol: Doble zero
Autor: David Castillo
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-7588-268-0
PVP: 16,50€

Els qui som del Poblenou ja el tenim, un cert sentit de poble. Preservem un rastre preolímpic de sal i sorra, de llambordes que ballen en carrers encara per asfaltar i de peixet per a la truita venut a crits per les cantonades i fregit en cuines de gas butà. Les coses han canviat molt i, de fet, el poeta no en parla, del Poblenou, però a Doble zero hi recrea un ambient que ben bé podria ser aquest. Aquest o qualsevol altre d’un barri urbà amb submón fet de persones que a Banda Ampla seurien, lluny dels focus i les llumetes, “a la banda dels perdedors”.

Aquest Doble zero (sí, ho admeto, per a mi aquest nom era el calibre d’unes anxoves, que són una “substància al·lucinant” més que no pas al·lucinògena) és un poemari de poc més de cinquanta peces denses, tenyides de misèries humanes: excessos, solituds, desenganys… Vaig imaginar-me que seria més o menys així quan vaig llegir els vostres comentaris sobre El mar de la tranquil·litat (vegeu el de l’Alexandra i el del Jordi Príncep) i no m’ha decebut gens. Però per explicar-ho millor, deixarem parlar l’autor. Us he triat el principi i el final d’un poema, El jersei, que m’ha semblat magnífic:

En aquell primer hivern que vam passar junts
casualment ens van regalar un jersei idèntic,
i vam voler creure que era el causant de no tenir fred.

(…)

Avui llenço el jersei a un contenidor de Càritas
ple a vessar de roba vella.
Què fer amb el record més enllà del poema?

Posats a “esquarterar” l’obra, aquesta comparació és una altra meravella:

(…) com si formessis part d’un circuit elèctric
que m’il·lumina com només tu pots il·luminar-me
fins que salten els ploms.

Gràfica, oi?

I què me’n dieu d’aquest fragment?

Fas pena si ets condescendent amb tu mateixa
i veus la poesia com alguna cosa més
que una il·lusió dels teus llibres sagrats
de literatura que no llegeix ningú a qui no obliguen.

Home, jo sí que veig la poesia com alguna cosa més que això… I, més enllà de generalitzacions, estic segura que nosaltres compartireu amb mi una alta percepció d’aquest Doble zero. De fet, estic en condicions d’afirmar que la d’en David Castillo és una obra molt alta… escrita arran de carrer.

Share

La mà de ningú, de Vicent Usó

5 respostes

Títol: La mà de ningú
Autor: Vicent Usó
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-271-0
Preu: 18€

Els tentacles de la guerra no entenen de fronteres, ni geogràfiques ni cronològiques. Aprofiten la tèrbola indiferència social per passar desapercebuts, i s’estenen fins als racons més insospitats, com ara un tranquil poble del nord de França.

Un matí de novembre, André Labarbe, pagès i antic combatent a la guerra d’Indoxina, frena bruscament el tractor. El seu gos Doudou protesta amb uns lladrucs. L’André baixa del tractor i el gos el segueix. Abans de vomitar, descobreix que l’objecte que els fars han il·luminat, el mateix que l’ha obligat a frenar en sec, no és altra cosa que una mà amputada a l’alçada del colze.

Amb aquesta impressionant escena comença La mà de ningú, una novel·la negra, clàssica en concepte, que s’atreveix amb una trepidant intriga prescindint de detectius.

Vicent Usó fa avançar la narració enllaçant les trames d’uns personatges de força actualitat: un metge, un transportista, un pagès, un immigrant senegalès i una okupa.

Els anem coneixent amb petits salts en el temps que ens fan arribar les seves accions, les seves paraules i els seus silencis. Amb quatre detalls físics n’hi ha prou per sentir-los propers, per imaginar que fàcilment podrien pertànyer al món que ens envolta. Fins i tot podem reconèixer les relacions afectives poc convencionals que l’escriptor descriu sense prejudicis.

Amb un estil depurat i senzill, que prescindeix dels elements innecessaris, Vicent Usó aconsegueix crear una atmosfera de misteri que atrapa des del primer moment. La mà de ningú és una lectura àgil que manté la tensió a cada pàgina. Una novel·la que farà gaudir als amants dels crims de paper.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Divergent

2 respostes

Títol: Divergent
Autor: Veronica Roth
Pàgines: 416
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
ISBN: 978-84-9932-519-4
Preu: 18,95€

L’Alfons se’ns estrena a Nosaltresllegim amb Divergent, un fenomen literari a Estats Units sorgit de la ment d’una noia de 22 anys que ja té la segona part de la saga en marxa i la primera amb els drets per fer-ne la pel·lícula venuts… Déu n’hi doret!

Nosaltres us avisem…  i qui ressenya per primera vegada és l’Alfons:

Divergent, de Veronica Roth, és la història del procés de maduresa d’una noia de setze anys que s’anomena Beatrice. La Beatrice viu a un Chicago distòpic que està dividit en 5 faccions: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Cadascuna d’aquestes faccions valora una qualitat humana per sobre de qualsevol altra.

Als setze anys, els joves han de prendre una decisió transcendental per a les seves vides: escollir quina és la facció a la qual volen pertànyer. Aquí entra l’element clau de la història de la Beatrice que, evidentment, no desvetllarem.

Malgrat us pugui semblar una història senzilla un cop llegit aquest brevíssim resum, Divergent ens descobreix una autora que, amb tant sols 22 anys, no només té un coneixement profund de les virtuts i els defectes de l’ésser humà, i de les dificultats de la integració durant l’adolescència, sinó que també sap narrar-les magistralment.

A més d’aquests coneixements de l’autora, Divergent té altres punts al seu favor. El primer és la seva escriptura addictiva: és difícil desempallegar-se del llibre un cop està obert. El segon és la magnífica descripció dels escenaris on s’hi desenvolupa l’acció. I l’últim és l’adequació de la història a una franja extensa del jovent.

Veronica Roth ha escrit una novel·la que pot ser tan trepidant com la vida de qualsevol jove d’avui en dia.

Per cert, si voleu estar al cas de tot el que gira entorn d’aquest fenomen literari, i en català, no deixeu de fer un m’agrada al Facebook de Divergent: http://www.facebook.com/DivergentEstrellaPolar

Share

L’hivern de Frankie Machine

1 resposta

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor: Don Winslow
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9930-369-7
PVP: 8,95€

Hola a tothom,

acabo de llegir aquesta novel·la negra-negríssima del Don Winslow: L’hivern de Frankie Machine.

És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i, la veritat, crec que li seguiré la pista perquè m’ha agradat suficient com per fer-ho.

El Frankie M. és un gàngster retirat. S’ha fet gran, té poc més de 60 anys molt ben portats però per fer l’antiga feina d’en Frankie s’ha d’estar en molt bona forma i ell ja “no té el cos per tantes jotes“. Ara es dedica a practicar el seu esport preferit: cavalcar les onades a les platges de Sant Diego com ha fet des de ben jovenet.

Per guanyar-se la vida (tot i que té un raconet amagat) ven esquers als pescadors i porta roba d’hostaleria neta i polida als restaurants de la zona.

Tothom estima en Frankie. És un paio educat, generós, amable i respectuós amb tothom, però… Ja hi som!  No es pot sortir de la màfia així com així i marxar alegrement. De sobte, tota la vida d’en Frank, que ell mateix s’havia ocupat d’organitzar a la perfecció per poder viure mes o menys tranquil, se’n va a fer punyetes.

En Frankie es veu obligat a recuperar el seu instint, la seva mítica destresa, tot allò que va fer que els antics companys de feina el bategessin com “la màquina”. Torna a vestir-se per matar i a mirar de cobrir-se les espatlles perquè no el pelin.

A tot això, és clar, sumeu-hi una filla a qui estima amb bogeria, una exdona que li fa la vida impossible, i una amant elegant, guapa i voluptuosa. En fi, els ingredients hi són tots, el punt de sal i pebre també, la temperatura de foc és la correcta i aquest guisadet fa un xup-xup que heu de tastar!!!

Una abraçada a tots els que llegiu!!

Share

Avui és Un Dia de Cine!

Deixa un comentari

Títol: Un dia
Autor: David Nicholls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 504
ISBN: 978-84-6641-231-5
PVP: 20.00€

Us en recordeu d’en Marc? Va entrar en el món d’Un dia, de David Nicholls, i des de llavors que no dubta a recomanar-lo.

El fet és que ens ha enviat aquest correu:

Ei, Nosaltres!

Avui he obert un diari d’aquests que reparteixen al metro i, ¡sorpresa!, m’he trobat amb un anunci de la pel·lícula basada en Un dia!

No sé què fareu vosaltres aquest cap de setmana però jo ja tinc marcada l’agenda. I més després de veure el tràiler. Aquí el teniu:

Però recordeu! La pel·lícula MAI supera la novel·la! MAI!

I és que en Marc, en això últim, té molta raó!

Share

Desolacions de David Vann… això sí que és la nit fosca de l’ànima!

7 respostes

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Desolacions és la segona novel·la que em llegeixo d’en David Vann (vegeu Sukkwan Island…) i m’ha impressionat igual o més que l’anterior. Si en aquella eren un pare i un fill els protagonistes gairebé únics, aquí tenim una obra més coral. Tot i que els grans actors són un matrimoni madur -la Irene i en Gary-, hi trobem també la Rhoda -la filla- i en Jim -el promès, carregat de duros perquè és el dentista del poble- i en Mark i els seus amics marginals. Al seu voltant hi ha encara un petit grup de persones que tenen el seu interès, perquè serveixen per desencadenar inflexions en la trama -penso ara mateix en la Monique, una noieta que farà “obrir horitzons” a la vida d’en Jim, per exemple, però també hi ha un reputat metge de ciutat, els amics del Mark, la mare de la Irene…

La vida de les plantes era com la dels humans, plena de lluita i dominació, de pèrdua i de somnis que no es realitzaven mai o que ho feien molt breument. I allò era el pitjor, tenir una cosa i acte seguit no tenir-la, sens dubte allò era el pitjor de tot amb diferència.

David Vann és un artista en aquesta mena de retrats humans, plens de lluita, dominació, pèrdua, somnis que no es realitzen mai… i, en conseqüència, en tragèdies crues, sense melodrama, sense llagrimeta. Tomba per knock-out el lector gràcies a un directe enmig de l’estómac. Així. Pam! Ja està. En menys de tres-centes pàgines t’ha deixat sense defenses en un ring envoltat del fred i el gel d’Alaska.

Perquè si l’ús dels secundaris és mesurat, a gotetes, no passa el mateix amb Alaska, que és el gran torrent d’influència en la trama. El fred, la pluja, el vent, els boscos, els animals feréstecs, el color de la llum… tot es conjumina perquè els pobres humans només puguin anar cap a on van: la tempesta de desafecció.

Si ja vau llegir Sukkwan Island i us vau quedar amb ganes de més, estic convençuda que Desolacions us plaurà molt. Tanmateix, encara veig més clar el consell si no heu llegit mai aquest guanyador del Premi Llibreter: feu-ho ara. Us glaçarà l’ànima.

Share

Passió

1 resposta

Títol: Passió
Autor: Lauren Kate
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9932-521-7
Preu: 16,95€

En Pere, el nostre expert en novel·la romàntica, s’ha llegit la tercera part de la saga Fallen, de l’escriptora americana Lauren Kate.

Per cert, de la primera entrega, Foscor, n’hem parlat un parell de vegades!

Ai, l’amor!

Passió, de Lauren Kate, és una típica història d’amor impossible però on els personatges, per sort per nosaltres, no es donen mai per vençuts!

Els protagonistes del llibre són la Luce, una noia que malgrat morir viu reencarnacions una darrera l’altra des de fa dècades i amb les quals va posant “el comptador a zero” (no recorda mai res de la seva vida anterior), i en Daniel, la seva ànima bessona, que és immortal.

La missió d’en Daniel és estar amb la Luce, guiar-la durant totes les seves vides i protegir-la d’uns àngels que tenen com a missió destruir-la, a ella i la seva maledicció, ja que l’amor que viu la parella va en contra de la natura d’aquests àngels. A través de viatges en el temps i en la seva pròpia història en vides anteriors, la Luce intentarà descobrir el perquè d’aquesta maledicció, i com poder escapar-ne.

La circumstància que canviarà el camí natural dels esdeveniments serà l’aparició d’en Cam, un àngel que aparentment està decidit a ajudar la Luce, fet que produirà un conflicte amb en Daniel… però per saber què passa amb aquests tres us haureu de llegir el llibre!

Després de temps i temps llegint novel·la romàntica pel Nosaltresllegim, crec que puc afirmar que la saga Fallen és un gran punt de partida per entrar en aquest gènere.

Share