Començo pel final: m’ha agradat molt llegir aquest llibre. He acabat més savi.

El vaig començar pensant-me que era una altra divulgació de la història universal com d’altres n’he llegit (i algunes de molt bones). I ho és però molt diferent.

Situat sempre en una perspectiva molt i molt ampla, Yuval Noah Harari ens descriu i explica com l’homínid que ha estat batejat Homo sapiens, o simplement sapiens, apareix a la Terra enmig d’una multitud d’altres animals i es va escampant per tot el planeta fins a sotmetre la resta d’espècies. I el llibre acaba situat a la segona dècada del segle XXI en què està capacitat per crear éssers que puguin fer el mateix que el sapiens o potser de substituir-lo. D’aquí el títol que en altres llengües, no pas en l’original anglès, han posat al llibre: D’animals a Déus. Una breu història de la humanitat.

Dit així sembla que estigui parlant d’un llibre de ciència ficció i no. De ciència n’hi ha molta (biologia, economia, religions, antropologia,…) però de ficció molt poca o gens. El que hi ha, al final del llibre especialment, és hipòtesis sobre el futur amb els interrogants que avui en dia queden oberts que i no sabem ni podem tancar.

Harari afirma que és el reconeixement de la ignorància, de prendre consciència del que no sabem, el que ha fet que esclatés la Revolució Científica preparada pel Renaixement, iniciada amb Newton i la seva generació i convertida en mestressa absoluta del món a partir del segle XIX (que ben mirat és un eco posat al dia d’allò de “només sé que no sé res”). I coherent amb aquesta afirmació s’atipa de fer preguntes suggestives i de proposar respostes possibles deixant molt sovint els interrogants oberts. Exemples: l’homo sapiens hi va sortir guanyant en passar de recol·lector a agricultor ramader? com és que les dones han quedat relegades a un paper secundari quan disposen d’habilitats socials que sembla que les fan més aptes per tenir un rol dirigent? El descobriment que l’escorbut es podia combatre menjant fruita va resultar positiu o va impulsar el desastre ecològic a Austràlia i Tasmània? Va ser l’home que va domesticar el blat o va ser el blat que va domesticar l’home?

Conté afirmacions que sobten la primera vegada que les llegeixes però que, explicades i argumentades, van resultant versemblants i sovint convincents. Una de les més vistoses, l’ordre imaginat:

¿Com es fa perquè la gent cregui en un ordre imaginat com el cristianisme, la democràcia o el capitalisme? Primer, no s’ha d’admetre mai que l’ordre és imaginat. Sempre cal insistir que l’ordre en què es basa la societat és una realitat objectiva creada pels grans déus o per les lleis de la naturalesa (…) p.165

Harari no fa però maniqueisme ni valoracions pejoratives, l’ordre imaginat permet la col·laboració de milers de persones que no es coneixen, possibilita descobriments, tecnologies noves… La pregunta serà si això ha estat i és positiu, i per a qui. No pels milers d’espècies extingides,  ni per les vaques, gallines o porcs que han pogut augmentar extraordinàriament en nombre però estan sotmesos a condicions de vida lamentable.

Com que escriu molt bé, argumenta impecablement deixant, ja ho he dit, els interrogants oberts quan creu que encara no hi ha resposta, posa exemples de manera entenedora i molt contemporània i té un finíssim sentit de l’humor, resulta que és un plaer llegir aquest llibre.

Com que a més fa pensar i ajuda a pensar, nosaltres l’acabem una mica més savis. Sapiens?

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Sàpiens. Una breu història de la humanitat
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Marc Rubio Rodón
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-297-7318-7
Preu: 23,90€