Arxiu anual: 2011

On s’amaga en Teo?

1 resposta

Títol : On s’amaga en Teo?
Autor: Violeta Denou
 Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Teo
Pàgines: 12
Preu: 8,95€
ISBN: 978-84-9932-386-2

L’Albert ens explica On s’amaga en Teo, la nova entrega del nen pèl-roig més entranyable de la literatura catalana:

Què dir d’un personatge tan famós com en Teo?

La comparació podria ser la d’un Espriu, o d’un Martí i Pol de la literatura en el món de la il·lustració en català… i dit això, puc admetre que quan el vaig comprar per la meva filla el seu primer llibre de Teo va ser On s’amaga en Teo?

La idea em va semblar sensacional. Les bones idees encara que provinguin d’altres (en aquest cas un altre personatge ratllat) s’han d’aprofitar, i el recurs misteriós d’amagar el personatge entre una munió d’escenes populars i atractives per la canalla fa que s’aboquin al llibre amb uns ullets plens d’interès. La meva filla s’hi va llençar a escodrinyar la imatge amb frisor traient-ne la primera d’elles sense problemes i aprofitant la resta d’objectes per aprendre’n el nom, el  color, etc.

El que té de bo aquest tipus de llibre és que a mida que la meva filla creixi trobarà noves coses per aprendre i divertir-se (poder llegir els noms amb lletra lligada o majúscules, trobar els disbarats,…).

Bé, d’un neòfit en els llibres d’en Teo (els companys de la feina que em van veure el llibre se’m van llençar a sobre dient-me “la meva filla els té tots”) només puc dir que és un llibre molt atractiu pels nens.

Share

La gavina

1 resposta

Títol: La gavina
Autor: Sándor Márai
 Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-693-3
PVP: 16€

La gavina és un llibre difícil, no val la pena enganyar-se. No és un llibre per agafar just abans d’anar a dormir i pensar “mira, tu, m’hi entretinc”. Requereix concentració, abstracció i capacitat de seguir raonaments complexos (i això no sempre és senzill quan estàs cansada o quan vas a l’autobús).

Un home, que manté una relació complexa amb una dona que s’ha suïcidat, es troba a la porta del seu despatx una dona exactament igual a la morta. I a partir d’aquí i de l’entorn, amb Hongria a punt de viure la Segona Guerra Mundial en primera persona, l’home i la dona reflexionen sobre l’individu, el col·lectiu, la guerra, la vida, la mort, l’ara i l’aquí, i el passat i l’allà.

Les relacions entre persones, entre països o entre moments concrets de la vida teixeixen una xarxa densa de pensaments, raonaments, diàlegs i intercanvis que van avançant i tirant enrera en aquestes reflexions.

Les novel·les simbòliques em diverteixen perquè em permeten intentar endevinar què representa cada element. Aquest cop, però, em sembla que no l’he encertada…

Share

Murakami, un Premi Catalunya compromès i altruista

2 respostes

Veure a les notícies com una veu de la literatura internacional, amb sentit de l’humor i sense ínfules de savi, pronunciava avui mateix a casa nostra un al·legat antinuclear i compromès, ha estat una lliçó la mar d’edificant per a a tots i un motiu de conversa amb la meva filla: la literatura ens ha d’ajudar a obrir els ulls, a pensar més i millor i, a sobre, com que és un art, a gaudir mentre ho fem.

Gràcies, Sr. Haruki Murakami, per les paraules que ens fan sortir de la inèrcia.

Haruki Murakami en el lliurament del Premi Catalunya

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Share

Amics, amigues: una gran novel·la que no va de batalles, de reis ni d’elefants

6 respostes

Títol: Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-6641-397-8
PVP: 16,90€

M’acabo de llegir Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants i us escric aquest comentari encara amb aquella emoció de quan un acaba un llibre que li ha agradat molt!

Fa poc llegia un text d’en Neil LaBute que deia: “L’obra breu és una cabrona i una malparida (sí, pot ser les dues coses alhora) difícil de dominar”. Potser els atributs són grollers, però no per això menys certs. Com em penso que ja he dit aquí alguna vegada, comparteixo aquesta opinió que les obres breus (de qualsevol gènere) necessiten un esforç afegit per part de l’autor, i trobo que si han estat ben treballades resulten doblement reconfortants per al lector. És com un cafè curtet però extraordinàriament intens.

Quan vaig començar aquesta novel·la de només 161 pàgines vaig fer-ho amb intriga; quan anava per la 40 estava desorientada; a la 161, corpresa. Què ha passat entremig? Doncs d’acció no en trobareu massa, la veritat. Hi passen coses però no hi ha una trama argumental moguda ni amb traca final de pirotècnia… El resum d’aquesta novel·la històrica seria: “Miquel Àngel arriba sense un ral a Constantinoble per construir un pont al Corn d’or, després d’un intent fracassat de Leonardo”.

El que sí que hi ha és una prosa magnífica i una reflexió humana digna d’elogi. Una reflexió sobre la bellesa, l’amor, la gelosia, la por… Tot això en un precís moment històric molt ric d’esdeveniments, presents i proppassats. Potser m’acusareu de fer una cita massa llarga, però crec que si us puc recomanar en Mathias Enard és per fragments com aquest. M’acomiadaré, per tant, amb la il·lusió que us agradi tant com a mi…

Sé que els homes són nens que amaguen la desesperació en la còlera, la por en l’amor; que responen al buit construint castells i temples. S’aferren a relats, que empenyen davant seu com estendards; cadascun fa seva una història per vincular-se a la multitud que la comparteix. Se’ls conquereix parlant-los de batalles, de reis, d’elefants i d’éssers meravellosos; parlant-los de la felicitat que trobaran després de la mort, de la llum viva que ho presidia tot quan van néixer, dels àngels que aletegen al seu voltant, dels dimonis que els amenacen, i d’amor, de l’amor, d’aquesta promesa d’oblit i de sacietat. Parla’ls de tot això i t’estimaran; faran de tu l’igual d’un Déu. Però tu sabràs, perquè ets aquí estirat al meu costat, tu, el franc pudent que l’atzar m’ha posat entre les mans, sabràs que tot això no és més que un vel perfumat que amaga l’etern dolor de la nit.

Si voleu sentir l’autor llegint la seva obra, aquí teniu un fragment del programa L’hora del lector on va anar a presentar el seu llibre:

Share

Més enllà

2 respostes

Títol: Més enllà
Autor: Claudia Gray
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-381-7
Preu: 13,95 €

Més enllà és el quart títol de la sèrie Mitjanit, de l’escriptora novaiorquesa Claudia Gray. Els tres títols anteriors són Mitjanit, Addicció i Compte enrere.

El subtítol d’aquesta novel·la juvenil adreçada a un públic lector jove, però que també és apta per als adults, “Un amor únic, un destí hostil”, ens descriu molt fidelment l’argument d’aquesta història protagonitzada per una colla de joves vampirs i fantasmes que han de “sobreviure” -permeteu-me la ironia- situacions incòmodes i perilloses per la seva nova vida una vegada ja morts -i això no és ironia-.

Protagonitzada per la parella d’enamorats formada per un jove i recent vampir, en Lucas, i una jove fantasma, la Bianca, Més enllà no només esdevé una història fantàstica i de misteri sinó també d’amor, ja que aquesta jove parella ha de lluitar contra el seu passat humà i contra la Creu Negra, un grup de caçadors de vampirs que els volen tornar a la vida humana, especialment a en Lucas.

La història transcorre especialment amb l’Acadèmia Mitjanit com a escenari, un centre educatiu on conviuen i estudien tota classe d’éssers, ja siguin humans, vampirs, espectres, etc. I un accident -el motiu del qual haureu d’esbrinar- en aquesta acadèmia precipitarà un final que serà sorprenent però alhora feliç per en Lucas i la Bianca.

Els Nosaltres més joves gaudireu molt amb les aventures i situacions inversemblants que hauran d’anar superant aquests éssers fantàstics, i els Nosaltres més adults descobrireu, o bé tornareu a reviure, una lectura d’aquelles de quan encara no teníem el cabell de color gris.

Share

Coraline

1 resposta

Títol: Coraline
Autor: Neil Gaiman
 Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’odissea
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-9932-008-3
Preu: 10€

Coraline és un una novel·la breu, d’aparença innocent, on hi abunden les il·lustracions i la lletra és grossa i fàcil de llegir. Amb aquesta targeta de presentació, no és d’estranyar que sigui un llibre recomanat a molts estudiants de secundària i que se n’hagi fet una pel·lícula d’animació.

Coraline és una nena que es muda amb els seus pares a un vell casalot al mig del camp. Un dia, avorrida i cansada de que ningú li faci cas, descobreix un porta que la transporta a una dimensió paral·lela on tot és més divertit. Però poc a poc anirà descobrint que a l’altra banda no tot és tant fantàstic com semblava al principi…

És cert que Coraline és de lectura ràpida i per tots -o quasi tots- els públics, però va també una mica més enllà. La història que s’explica és tendra però també pertorbadora, i a estones transita fins i tot pel gènere de terror. En aquest sentit enllaça potser amb escriptors com Roald Dahl, o fins i tot Lewis Carroll, que malgrat admetre una lectura d’evasió no descarten traumatitzar els seus joves lectors.

Share

Dime quién soy

6 respostes

Títol: Dime quien soy
Autor: Julia Navarro
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 1104
ISBN: 978-84-0133-755-0
Preu: 23,90€

Hola amics,

avui us vull parlar de la Julia Navarro i el seu Dime quien soy.

Vagi per davant que, tot i l’extensió considerable d’aquesta novel·la, sense gairebé ni adonar-me’n me l’he cruspit!!!

Ara us en faig cinc cèntims:

El Guillermo és un jove madrileny que es malguanya la vida escrivint articulets en un diari digital, però la veritat és que es tracta d’una feina bastant ximpleta i bastant mal pagada. Per això, quan la seva tieta Marta li fa l’encàrrec d’esbrinar el passat de la seva besàvia i fer-ne un llibre de memòries amb el fruit de les seves investigacions -que s’han de transformar en un regal sorpresa per Nadal-, no s’ho pensa dos cops i accepta l’encàrrec a la primera. A més la tieta ¡¡paga uns bons calers!! El que en Guillermo no es pot arribar a imaginar en cap moment és que la seva besàvia, l’Amelia Garayoa, va ser una dona “full equipe”.

La vida i miracles de l’Amelia són un misteri que el Guillermo de mica en mica va desenterrant de les ombres del passat i, com més cerca, indaga i troba respostes a les seves preguntes, més se li obre la boca i més li cau la baba al descobrir qui va ser i què va fer la seva besàvia al llarg de tota una vida farcida d’amors, desamors, il·lusions, conviccions polítiques formidables i determinacions tremendíssimes que, lògicament, van tenir en el seu moment conseqüències igual de tremendes.

Dona de físic agraciat, guapa, prima, esvelta, amb gran facilitat pels idiomes, quan a l’Espanya del 36 la gent era més aviat poqueta cosa quant a recursos intel·lectuals. En fi, una dona fora de la seva època i dels costums i modes que les senyoretes de l’alta societat practicaven en aquells temps. Aquesta sèrie de circumstàncies i d’aptituds la faran conèixer personatges de molt diversa condició política i moral. En ocasions, l’Amelia en surt il·lesa, en altres, les ferides tan físiques com emocionals de les seves pròpies decisions aconseguiran anar debilitant-la.

La Julia Navarro no deixa espais en blanc ni una treva a la respiració del lector. Aconsegueix atrapar-te dins d’un cabdell que sembla impossible de deslligar però, de mica en mica, tot es va posant a lloc i et fa lamentar, i molt!, haver de passar l’última pàgina.

Share

La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies

3 respostes

Títol: La bicicleta estàtica
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 141
ISBN: 978-84-7727-487-2
Preu: 11€

Potser malacostumat als tocs d’humor que he trobat sempre en els llibres de contes del mateix Sergi Pàmies, d’en Quim Monzó, o de l’Empar Moliner, m’he sentit decebut amb aquest darrer llibre d’en Pàmies ja que m’he trobat amb un recull de contes més aviat tristos protagonitzats per personatges perdedors.

A més a més, l’estil del llibre és més aviat pla, amb poques inflexions ni concessions al to humorístic utilitzat en anteriors ocasions per l’autor.

Sigui com sigui, m’atreveixo a recomanar una de les històries que componen el llibre. Em refereixo a la que porta per títol “Un any de gos equival a set anys de persona”. Un conte delirant, una espècie de vodevil protagonitzat per una parella de gossos i una altra parella formada per un porc i una truja, en què retrobem el millor Sergi Pàmies.

Tot i el seu èxit de vendes, el llibre decebrà o haurà ja decebut els molts seguidors de les intervencions mediàtiques (ràdio i TV) d’en Sergi Pàmies, ja que es trobaran amb un to depressiu molt allunyat de l’habitual to foteta utilitzat en anteriors obres d’aquest escriptor català nascut a París.

Share

Solar

2 respostes

Títol: Solar
Autora: Ian McEwan
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9787-688-9
PVP: 19,50€

L’F.X s’ha llegit Solar, d’Ian McEwan, i ens el ressenya pel Nosaltresllegim:

El llibre ens explica la vida de Michael Beard, un premi Nobel de Física. Fent servir els seus coneixements (i altres ajudes) desenvolupa una tecnologia per aprofitar l’energia del Sol per frenar el canvi climàtic.

Però això és només una part de la novel·la. L’altra part la formen les infidelitats del científic amb la seva ¿cinquena dona?, les d’ella amb ell, les petites mesquineses dels personatges, un viatge a l’Àrtic i, fins i tot, un mort!

Dividida en tres espais temporals (2000, 2005 i 2009) veiem l’evolució de la trama científica i “tomatil”, sense saber per on et sortirà el personatge, genial i patètic alhora.

El llibre enganxa, tot i no ser de fàcil lectura, i passa de tenir moments molt divertits a d’altres d’una gravetat descomunal.

També aconsegueix un efecte molt curiós: que et puguis arribar a identificar amb el Dr. Beard, tot un Nobel, sentint-te genial… i patètic.

Aquí podreu trobar el primer capítol en pdf.

Share

En Matthew ens entén

3 respostes

Títol: Com explicar aquest país als estrangers
Autora: Matthew Tree
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 987-84-6641-359-6
PVP: 17,50€

Matthew Tree és el primer a reconèixer que explicar el que significa ser català és una de les coses més complicades que hi ha; sobretot quan tens un interlocutor que no sap ni un borrall de la història d’aquest país, o no mira amb bons ulls cap tipus de nacionalisme (gens estrany, tenint en compte les males experiències en el passat de molts països europeus) o, el pitjor de tot, que ja no et pot ni veure.

El seu nou llibre, Com explicar aquest país als estrangers, es basa en una pregunta molt simple: per què? La resposta a aquesta pregunta (a diferència del que passa quan la formula en Mourinho) és complicada. Per una banda hi ha tots aquells polítics que només basen els seus discursos en criticar de manera exacerbada tot aquell que sigui diferent; d’altra banda hi ha aquest imaginari col·lectiu que diu que els catalans som garrepes etnocèntrics que perseguim als castellanoparlants amb els nostres gossos (que, per cert, van lligats amb llonganisses) tot bordant.

Però Tree ho explica tot amb una objectivitat lloable, combinada sorprenentment amb una finíssima ironia (és deliciós l’article que tracta sobre Andorra, però no us vull aixafar res). Taxistes de Barcelona amenaçats des del moments que creuen la frontera amb el seu característic vehicle; adolescents que són detinguts durant la nit poques hores després d’haver enviat un Email a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge dels productes en català; escriptores de visita a Madrid que són criticades per utilitzar el català en una conversa personal però que són ràpidament deixades en pau quan menteixen i diuen que es tractava d’italià… són només algunes anècdotes que, juntament amb una sèrie de petits assajos i confessions personals formen part d’un dels llibres de no ficció més amens de la història.

Per altra banda, el seu text també està impregnat d’aquell to de rebel amb causa que en molts moments m’ha recordat a l’Ora, la protagonista de Tota una vida del qual us vaig parlar fa temps. Resulta inquietant constatar el paral·lelisme entre la relació dels catalans i els seus majors enemics i la que existeix entre els jueus (juntament amb polacos el malnom més comú dels catalans) i els antisemites. No vull embolicar-me amb aquest tema (ja em va costar prou sortir-me’n aquella ocasió). Només diré que és molt dur pertànyer a un país que només segueix existint perquè moltes persones ho volen i s’hi entossudeixen.

Però és defensable afirmar que hom pot entossudir-se en ser qui és i ha estat sempre? Joaquín Reyes, un humorista manxec que sempre he considerat tan intel·ligent com divertit ho resumeix simpàticament amb aquestes paraules (molt menys innocents del que semblen); que cadascú entengui el que vulgui:

Estar todo el día siendo catalán debe de ser muy cansado, ¿no? Pero ser manchego no te exige casi nada. Eres noble, eres bueno y con decir “el queso nuestro es el mejor” ya te quedas tranquilo.

I ara deixo ja d’escriure, que estic esgotada!

Share