Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

Diari d’una penjada 5. Ueee! Una crac del periodisme, de Rachel Renée Russel

diaridunapenjada5

@llibresjoves @Grup62

Al Nosaltres estrenem col·laboradora! I té pinta d’acabar amb firma ferma i habitual! Es diu Laia, té 11 anys i avui ens ressenya Diari d’una penjada 5. Ueee! Una crac del periodisme, de :

Aquest llibre és el sisè de la col·lecció Diari d’una penjada, i per això si no t’has llegit el altres no l’entendràs tan bé. A mi aquest llibre m’ha agradat molt per l’argument, que va d’una nena que va a secundària i les coses que li passen. La protagonista es diu Nikki Maxwell i les seves amigues es diuen Chloe i Zoey. També hi ha una persona que li té força mania a la Nikki i que es diu Mackenzie. I tampoc no hi falta el noi que agrada a la Nikki, que es diu Brandon.

Acabada la presentació de personatges ja podem començar:

La Nikki està amb les seves amigues a la festa de cap d’any i decideixen anar a fer-li una broma a la Mackenzie. Van a casa seva i li omplen tots els arbres amb paper de vàter, i quan estan acabant senten un soroll, veuen una figura que baixa cap al pati, i s’amaguen darrere d’uns matolls. Llavors descobreixen que aquella figura és… la Mackenzie!

La Mackenzie es pensa que allò dels arbres ho ha fet un admirador secret i per això, quan tornen a l‘escola, va dient a tothom què li ha passat. Mentrestant, a casa de la Nikki arriba una invitació per anar a la festa del Brandon, el noi que li agrada, i com que a la festa no hi és com a convidada la Mackenzie, aquesta li diu a la Nikki que si no li diu al Brandon que la convidi a la festa posarà al diari de l’escola que li van omplir la casa d’ous i de paper de vàter, i que per això l’expulsaran de l’escola, a ella i a les seves amigues.

És llavors quan la Nikki es decideix apuntar al diari (per controlar tot el que fa la Mackenzie) i li donen el càrrec de la Doctora Setciències. Els alumnes li pregunten un munt de coses i ella els ha de respondre donant-los consells.

Així van passant els dies fins la festa del Brandon, entre escriure cartes i altres petits problemes que ja descobrireu amb el llibre. La Mackenzie anirà a la festa del Brandon? La Nikki i les seves amigues marxaran de l’escola? Tot això i molt més ho descobrireu si llegiu aquest llibre!

Prenem nota! Benvinguda al Nosaltres, Laia, i moltes gràcies per la teva ressenya!

Títol: Diari d’una penjada 5. Ueee! Una crac del periodisme
Autor: Rachel Renée Russel
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Diari d’una penjada
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9057-001-2
Preu: 15€

Share

Defensors de la terra, d’Andreu González i Ramon Gasch

defensorsdelaterra

@ColumnaEdicions @Grup62 @andreu_gonzalez @Defensors_terra

L’Andreu González és, amb en Ramon Gasch, un dels autors de Defensors de la terra i també de Bon cop de falç. La qüestió és que l’Andreu ens ha enviat un text que li ha fet arribar un lector sobre Defensors de la terra. Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un punt de trobada de lectors… però si es converteix en un punt de trobada entre lectors i autors, encantats de la vida!

L’Andreu ens ha demanat, específicament, si podíem publicar el text del José al considerar que és força equànime amb la seva última obra. No només la lloa… també la critica!

I què hem de dir Nosaltres? Benvingut! Normalment no publiquem textos en castellà… però ens ho ha demanat un dels autors del llibre!

Estaba leyendo las Geórgicas, del gran Virgilio, cuando mi cuidador me entregó Defensors de la terra, por lo que, tratándose de una obra tuya, estuve a punto de arrinconar al eminente poeta latino y leer vuestra novela, tuya y de Ramon Gasch, pero vencí la fuerte tentación al sentir un remordimiento muy agudo si arrinconaba, aunque fuese provisionalmente, a Virgilio, de modo que seguí con éste hasta concluir con su excelso libro. Después, a seguido, me metí de hoz y coz en la deseada lectura de vuestra obra.

Obra escrita en una prosa rica, vigorosa y de enorme fuerza expresiva, lo que potencia el drama, muchas veces tragedia, de la urdimbre argumental. Argumento desarrollado con mano maestra en cuanto a la construcción, siempre importante en el género narrativo: nada queda perdido ni nada falta ni sobra, sino que aprovecháis los personajes, incluidos los secundarios –Pau, Maginet, Hakim– para sacarles el más provechoso rendimiento, al igual con los episodios, que estrujáis al máximo. En este sentido, Defensors de la terra significa un evidente avance con respecto a vuestro anterior título, demostración de que vais dominando el oficio. Éste es muy importante, tanto como la fuerza creadora, absolutamente necesaria en toda obra de arte, pero que para su mayor y mejor resultado exige oficio, dominio artesanal.

El eje de la trama es el enfrentamiento entre los dos hermanos, cuyos caracteres están bien plasmados, tanto en los diálogos como en vuestra exposición. El contrapunto de ternura y humanidad lo da Teresa con su afecto y sus sufrimientos. Miquel y Jaume son los protagonistas de la trama, pero habéis inventado un tercer protagonista, el Frare, con su anomalía física, su tragedia personal, su enigma con la capucha y la máscara, sus acciones en pro de los desfavorecidos y las nobles causas que resulta un personaje inolvidable y de antología. También hay episodios ejemplares por su intensidad como los ritos satánicos de Pere, otro personaje muy bien dibujado. Y no digamos los malvados Laia de Pinell y el presbítero Elies, con su también antológico falso exorcismo.

A censurar: el exceso de violencia, a veces gratuita y excesiva, que, desde luego, inyecta de mayor fuerza el argumento, pero que puede dar pábulo a aquello de “sang i fetge”. Aparte de ese exceso, que da pasión novelesca a la trama –lo cual es positivo en este sentido–, hallo momentos clave de la novela que resultan muy cogidos por los pelos, forzados, en una palabra, inverosímiles, pero aquí también existe un aspecto positivo: que hace más novelesca la trama. Dickens, un maestro en inverosímiles situaciones, les sacaba a éstas la mayor eficacia novelesca. Y es lo que hacéis vosotros: una novela intensamente novelesca, una novela novela.

Sembla que li ha agradat, oi? No és notícia! Aquesta sèrie de l’Andreu González i en Ramon Gasch està triomfant arreu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Defensors de la terra
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 752
ISBN: 978-84-664-1729-7
Preu: 20€

Share

Diari del Greg 7. El tercer en discòrdia, de Jeff Kinney

diaridelgreg7

@llibresjoves @Grup62

En Lucas és un dels nostres lectors més joves -té 10 anys i és molt espavilat- i s’ha llegit el Diari del Greg 7. El tercer en discòrdia, de . Si vols una ressenya d’un llibre per gent de 10 anys, qui millor que un noi de 10 anys perquè te l’expliqui?

El Diari del Greg 7. El tercer en discòrdia no és el primer Diari del Greg que em llegeixo. M’havia llegit el primer, el segon, el tercer i el quart -que me’ls havien deixat els meus amics de l’escola- i ja llavors m’havien agradat perquè sempre vaig trobar moments en què em feien gràcia. Heu de saber que en Greg és un noi que no és gaire -com en diuen els grans- “popular” i que el deixen en ridícul força sovint, però també heu de saber que també es posa en ridícul ell mateix amb molta facilitat.

Sempre està fent plans per lligar amb algú… però no li surt gaire bé! S’acaba posant en ridícul amb massa facilitat, pobre.

Aquest Diari del Greg va d’aquest “tercer en discòrdia” perquè en aquest llibre el que trobarem és en Greg intentant convèncer un munt de noies perquè siguin la seva parella pel ball de Sant Valentí. El problema és que les parelles li van “caient” i li van fallant una rera l’altra. Acaba anant acompanyat o es queda sol com un mussol? No us ho diré! No tindria gràcia! 🙂

El llibre m’ha agradat molt i ara he tingut l’oportunitat de rescatar el sisè Diari del Greg, en què es troba atrapat en la neu… però això ja us ho explicaré un altre dia!

Si us he de ser sincer, no sé si és que el llibre és millor que els altres que m’havia llegit o és que l’he agafat en un bon moment, però aquesta setena entrega ha estat la que més m’ha agradat!

Lucas, moltes gràcies pel teu consell! Esperem notícies de les teves futures lectures per fer-nos-les ben nostres!

Títol: Diari del Greg 7. El tercer en discòrdia
Autor: Jeff Kinney
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: DG
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-15853-22-0
Preu: 9.95€

Share

Josep Maria Castellet, gràcies!

Hi ha dies en què les lletres són tristes. Al Nosaltres ens va deixar molt tocats la mort de l’Emili Teixidor quan la vam conèixer, i així ho relatava la Montserrat. Avui ens deixa una altra mena de veu de les lletres catalanes.

Ens deixa la veu de l’individu que, malgrat no ser sempre el protagonista de la història, del relat, de l’autoria, és qui està a la sala de màquines fent que tot funcioni.

Avui ens ha deixat Josep Maria Castellet, el Mestre. Una figura fonamental per entendre les lletres catalanes: fundador de l’Associació de les Lletres Catalanes i president del Grup 62. Ell explicava que quan Max Cahner li va proposar, l’any 64, dirigir Edicions 62, “em van donar una biblioteca buida i jo la vaig omplir”. Nosaltres celebrem, i molt, aquell encàrrec.

Aquí teniu el text que ha publicat el Grup 62 a la seva pàgina per recordar-ne la figura.

Comunicat de Grup62 en la mort de Josep Maria Castellet

Grup 62 vol expressar el seu condol per la mort de l’editor i escriptor Josep Maria Castellet, i recordar la importància capital de la seva figura en el projecte editorial d’Edicions 62, primer, i de Grup 62, després. Al reconeixement professional i humà més profund, i al sentiment de pèrdua irreparable i d’enyorança que sentim, s’hi afegeix la nostra admiració cap a l’obra literària d’una personalitat decisiva en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX.

Josep Maria Castellet va tenir un paper fonamental en els inicis d’Edicions 62. S’hi va incorporar com a director literari el 1964, i va exercir-hi aquesta funció més de trenta anys. També es va fer càrrec tot aquest temps d’Ediciones Península, el segell en castellà centrat en l’assaig i el pensament, creat el mateix 1964. El 1996, quan es va jubilar, va passar a ocupar el càrrec de conseller de l’empresa; l’any 2000 va ser nomenat president del Consell d’Administració de Grup 62, responsabilitat que ha exercit fins ara. Sota la seva direcció literària, Edicions 62 va convertir-se en l’editorial catalana de referència, amb un catàleg ampli i sòlid, al qual Castellet va incorporar alguns dels títols i autors contemporanis més importants del panorama literari català, espanyol i internacional, tant en la narrativa com en la poesia i en l’assaig. Amb la seva tasca al capdavant d’Edicions 62 i d’Ediciones Península, primer, i de Grup 62, després, Castellet ha deixat un profund segell personal en el món editorial català i espanyol, i una petja inesborrable en tots els que hem tingut la sort de treballar al seu costat.

T’enyorarem sempre, Mestre.

Des del Nosaltresllegim, el nostre condol a tota la família de Josep Maria Castellet, d’Edicions 62 i del Grup 62.

Descansi en pau, Mestre.

Share

Mossèn Ballarín per ell mateix, de Josep Maria Ballarín

mossenballarinperellmateix

@Ed_Portic @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit Mossèn Ballarín per ell mateix, de Josep Maria Ballarín i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí teniu el seu text!

Al llarg de la meva vida he tingut la sort d’entrar en contacte amb l’església propera de gent que s’estima i que prova de canviar el món a l’estil de Jesús. Els meus records del cau són d’un mossén amb qui compartíem taula, anavem a la piscina, feiem focs de camp i cuinava amb nosaltres. Homes com Josep Maria Ballarín: arrelats a la gent, al territori i de gran cultura (historiadors, amb la filosofia, la teologia, l’art…).

Des d’aquesta experiència, Mossèn Ballarín sempre ha estat una persona propera per mi (tot i que no hem coincidit mai). Les seves participacions a la televisió sempre m’han semblat que reflectien el seu esperit lliure i inteligent. Entre el nen entremaliat que la deixa anar i l’home del seu temps que envoltat de personalitats i amics de la cultura del nostre país i amb qui comparteix la seva cultura, la seva visió de la vida i el seu pensament.

Mossèn Ballarín per ell mateix és un llibre que es llegeix relativament ràpid. La primera part de la seva biografia m’ha sobtat amb força: no l’imaginava com a supervivent de la Guerra Civil (no explico més detalls per no fer-ne “spoilers”). La resta de llibre ens introdueix a través dels diferents capítols els temes que han marcat la seva vida.

A vegades semblen màximes que s’encadenen entre elles i que per sí soles ja podrien semblar petites cites de saviesa. D’altres són una encadenació de reflexions ben trenades i molt personals del seu saber i el seu tarannà.

Aquest llibre, amb l’edició a cura de Jaume Huch, és imprescindible per entendre la figura del gran Mossèn Ballarín.

Una figura ineludible! Moltes gràcies Albert!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mossèn Ballarín per ell mateix
Autor: Josep Maria Ballarín
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Visions
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9809-265-3
Preu: 17,50€

Share

Concursos Nosaltresllegim: els llibres firmats per en David Safier ens fan mugir d’emoció!

ConcursSafier

@Ed_Empuries @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Com han anat aquestes festes? El tió us ha portat moltes coses i els Reis us han cagat molts llibres?

El que segur que no han fet és portar-vos un exemplar signat de Mu! de David Safier, oi? Doncs Nosaltres en tenim dos per regalar!

D’aquest llibre n’hem parlat del dret i del revés i per una raó molt senzilla: és un tros de llibre! N’han parlat l’Anna Castillo i en Lluís-Emili, i a més li vam dedicar el nostre post-inocentada!

A més, no fa gaire, l’autor alemany va visitar la ciutat de Barcelona i va fer una xerrada a la Biblioteca Jaume Fuster on va repassar la seva obra. Va ser llavors quan els amics d’Empúries van aprofitar per fer-li signar un parell d’exemplars del seu últim llibre per repartir entre tots Nosaltres.

Com bé sabeu, nosaltres no som gaire de sortejos. El que més ens interessa i ens agrada és que feu anar la vostra imaginació a l’hora de respondre les nostres preguntes. Llegir hi ajuda força!

Tenint en compte que la vaca protagonista de l’última novel·la d’en Safier es passa tota la novel·la viatjant, aquí teniu la pregunta:

Quina opinió creieu que tindria la Lolle, la vaca protagonista del Mu!, sobre els anuncis del toro d’Osborne en un viatge per les Espanyes? El trobaria un model atractiu? Quina opinió en tindria?

Nosaltres, volem que utilitzeu el vostre enginy per contestar la pregunta!

Les dues respostes als comentaris que tinguin més gràcia s’emportaran un dels dos llibres firmats pel David Safier que tenim! Teniu temps fins el dissabte 19!

Sort, enginy, llibres i molt d’humor!

Share

La Bíblia de tots, de Pilarín Bayés

@llibresjoves @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit La Bíblia de tots, il·lustrada per la Pilarín Bayés, i ens la ressenya per a tots Nosaltres:

Parlar de Pilarín Bayes és parlar d’una institució a casa nostra. Amb més de 50 anys de professió, ha il·lustrat bona part dels llibres infantils de la nostra vida. En aquesta ocasió, el repte que ha entomat és il·lustrar ni més ni menys que la Bíblia. Com ella mateixa ha dit, “Els millors artistes han volgut aquest repte”.

La Bíblia és un llibre absolutament necessari per entendre la nostra cultura, art, festes, calendari, i com a tal el llançament d’una proposta com aquesta que pugui seduir a grans i petits és una bona notícia. La transmissió de la fe i/o cultura religiosa fa un parell de generacions estava garantida tot i que la família no fos de missa o es declarés no creient. Diguem-ne que estàvem envoltats de forma natural per aquesta com a part nuclear de la nostra cultura. Amb el pas del temps i per diferents raons, aquesta transmissió ha quedat tallada i ens podem estar trobant amb generacions que, per defugir de certs aspectes de la religió, comencen a ser analfabets dels molts aspectes que en la nostra cultura provenen de la religió cristiana i, en concret, del seu llibre sagrat. En aquest mateix sentit he pogut veure declaracions de la consellera Irene Rigau o de Màrius Serra sobre aquest llibre i la seva importància.

L’estructura d’aquesta Bíblia està feta a partir de la selecció de textos que sintetitzen els moments claus, “una atomització d’una suma de relats”, en paraules de Màrius Serra. Conté més de 230 pàgines a tot color amb il·lustracions entre dos fulls amb text i un dibuix de dues pàgines fet per la Pilarín enmig de cada història. Ben cuidada, l’elaboració dels textos ha volgut donar-li una orientació teoleògica molt determinada seleccionant, per exemple, que l’Antic Testament no comenci per la història de la Creació sinó per l’establiment de l’Aliança entre Déu i els homes.

Feia temps que m’havien anunciat que s’estava fent aquesta obra i la veritat és que em moria de ganes de tenir-la. En el meu cas particular (ja ho sabeu per altres comentaris), sóc creient practicant -no concebo ser creient sense practicar, si crec que Déu és amor- i aquest llibre correrà per casa entre les meves filles i ens donarà, a la meva dona i a mi, l’oportunitat de poder explicar i transmetre la nostra fe a les notres filles i sens dubte la cultura religiosa (que ja no depèn de les conviccions).

I quan siguin grans ja decidiran o optaran pel que creguin. Si la religió es tracta de tenir una fe veritable cal que lligui conviccions, cor i cap a proporcions més o menys iguals.

Sens dubte, és un llibre que cal conèixer independentment de la fe! I la Pilarín ens ho posa molt fàcil!

Títol: La Bíblia de tots
Autor: Pilarín Bayés
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: FORA DE COL.LECCIÓ-EP
Pàgines: 238
ISBN: 978-84-9057-336-5
Preu: 24,95€

Share

El guardià del temps, de Mitch Albom

elguardiadeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

L’Albert Sánchez s’ha llegit El guardià del temps, de , i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Em va arribar un altre llibre de l’autor Els dimarts amb Morrie de la mà d’un amic d’aquells que et diu llegeix-te’l que és molt bo. D’aquest tipus de proposta neixen generalment dos tipus de resposta: la confiada i la desconfiada. La confiada parteix de la base que l’amic i tu teniu un parer semblant en relació a la literatura i els moments vitals. Del desconfiat sorgeix el fet que al llarg de la lectura vas condicionat pe “és molt bona” i et passes mitja novela dient “no n’hi ha per tant”.

Doncs bé, en aquest cas va ser confiat i em va agradar molt, així que quan em va arribar aquesta novel.la no vaig dubtar a llegir-la. El tema del temps des d’un sentit filosòfic ja havia ocupat el meu pensament i recerca en lectures fa uns anys (Torralba, Trias, Heidegger…) i que l’autor vulgués novel.lar la qüestió em va resultar molt atractiu.

L’obra situa diferents personatges en diferents moments vitals i els entrecreua, mostrant en tots ells la seva particular vivència del temps i el seu transcurs (no tinc temps, no arriba mai el moment, vull que duri més la meva vida, vull que acabi ja…). Sense anar més lluny del que es pot llegir a qualsevol ressenya, si que citaré un element que fa diferent aquesta fàbula: introdueix un personatge especial (el Pare Temps); una persona que perquè va voler comptar el temps (i no gaudir-lo) va ser condemnada a ser-ne el seu guardià i a sentir totes les veus i queixes respecte el temps que fem totes les persones des d’una cova estant. Suggeridor!!!

La seva narrativa és estimulant, viva, flueix.

Crec que per ser sincer i no alliberar-vos del circuit confiança-desconfiança que us descrivia, la millor manera d’acabar el comentari es deixar-vos amb el propi autor i que vosaltres mateixos decidiu si el voleu o no:

Intenta imaginar una vida sense control del temp. Segurament no pots. Saps el mes, l’any, el dia de la semana. Tens un rellotge a la paret o al tauler del cotxe. Tens una agenda, un calendari, una hora per sopar o per mirar una  pel.lícula. I no obstant això, a tot el teu voltant, el control del temps s’ignora. Els ocells no arriben mai tard.(…). Només l’home mesura el temps.(…). I, a causa d’això, només l’home pateix una por terrible que no pateix cap altra criatura. La por que el temps s’acaba.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El guardià del temps
Autor: Mitch Albom
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-887-6
Preu: 16,90€

Share

Concursos Nosaltresllegim: els llibres i els torrons, a labutxaca!

Hola a tots, Nosaltres!

Amb els amics de labutxaca hem preparat un concurs nadalenc d’aquells que deixen el tió garratibat! Perquè li prenem la feina! Llegiu, llegiu…

El segell de butxaca del Grup 62 ha fet una selecció especial de diversos títols del seu catàleg perquè pugueu quedar bé amb un bon llibre. Sabeu aquelles edicions de tapa dura tan xules que fan? Doncs són aquestes! I qui són els protagonistes de la selecció? Apunteu: Carlos Ruiz Zafón, David Safier, Martí Gironell, Katie Jacobs, Dan Brown, Javier Sierra, i Marc Levy. No està gens malament, oi? Si seguiu els links al nom de l’autor, hi trobareu els llibres. Aquí teniu els títols d’aquests grans autors.

Banner Nadal

I què volem de Nosaltres per participar i com ho farem això? És molt senzill!

En primer lloc, us heu de registrar a la web del Grup62 seguint aquest enllaç amb el mateix mail que feu servir quan comenteu al Nosaltres i després ens heu de contestar la següent pregunta als comentaris d’aquest post:

En un sopar de Nadal que reunís aquests autors, quin tipus de torró portaria cada escriptor?

Els torrons poden ser ficticis! La Jacobs portaria un torró de punt de creu? El Dan Brown, un de bestseller mundial? Què hi dieu?

 

I el premi? Qui ens faci la selecció dels torrons literaris més ocurrents d’aquest sopar entre autors, s’emportarà la col·lecció sencera!

 

I si trobeu que no n’hi ha prou, tenim un extra molt important! Si li feu un follow al twitter de @labutxaca podreu triar, a més, un dels llibres de la col·lecció que el segell dedica a Paul Auster. En aquest link els trobareu tots, per si necessiteu acabar de decidir-vos.

 

Registreu-vos a can 62, feu la vostra proposta dels 7 torrons literaris corresponents a cada autor als comentaris i recordeu: el més ocurrent s’ho emporta tot! I si feu el follow, podreu escollir un Auster!

Qui vol llibres de labutxaca per Nadal? Voleu deixar el tió garratibat de bons llibres? Esperem les vostres propostes literariotorronils!

Share

Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

vuiteviatgealregnedelafantasia

@llibresjoves @Grup62

La Gisela ens va demanar el Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton, per poder saber què llegeix la seva neboda. Aquí teniu el seu diagnòstic!

Escarritx!, que diria aquell… Déu n’hi doret amb el Geronimo Stilton! Tinc una neboda que està molt i molt enamorada d’aquest ratolí. Ella s’autoanomena rosegadora, per considerar-se’n fan! Ara, a més, pot gaudir dels dibuixos animats que fan al Súper3 i ja ho té tot complet… tot? Tot no! Fins que no va tenir el Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia es va convertir en una murga d’aquelles que acaben sent adorables: “Tietaaaa!! Vull el Geronimooooo!!”. I què has de fer? Doncs jo, com a mínim, quan des del Nosaltresllegim me’l van passar per ressenyar-lo i després passar-li a ella, el primer que vaig fer va ser intentar descobrir què li troba. I ho he descobert.

Realment, els llibres de Geronimo Stilton són ben diferents dels llibres infantils que jo llegia de petita. I és per un munt de coses que entenc que poden agradar a les criatures. En primer lloc, l’heroi no és tan heroi com ho eren altres protagonistes que jo havia llegit. De fet, es diu a sí mateix que és un “cagacalces” i això no és gaire habitual entre els herois actuals, oi? Us imagineu en Lobezno dels X-Men dient que és un cagacalces? Oi que no?

Però anem al tema del ratolí protagonista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més important de Ratalona. En aquest Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia, un llibre que en Geronimo només pot escriure si somia i entra en aquest regne de fantasia, la seva missió serà ajudar a la seva estimada Reina Flordiana de la Flor, la reina de les fades que viu a Castellcristall (que al llibre fa olor de “perfum de fada”!) i intentar aconseguir que el rellotge que fa anar el temps al regne de la fantasia, torni al seu estat natural. És per culpa d’aquest rellotge que sembla haver-se tornat boig que Flordiana s’ha tornat vella de cop! En Geronimo i companyia aniran a buscar el Mag Cronomètricus, pare de Flordiana i únic individu capaç d’arreglar el rellotge del temps del Regne de la Fantasia, el Marcatemps Cronofantàstic… però les coses no seran gaire fàcils pel nostre heroi. No us explico res més perquè no us vull aixafar la guitarra!

La veritat, amb aquest llibre jo entrava al món de Geronimo Stilton (a moments, Geronímia Rataquítica!) amb una mica de recel, però després de passejar-me per aquest món de fantasia… què voleu que us digui? La meva neboda està en bones mans!

Si sou pares o tiets i no us heu estrenat amb Geronimo Stilton i tota la colla, aquesta és la vostra oportunitat. I si ja el coneixeu, ja sabeu que aquest ratolí és de bona pasta (amb formatge parmesà!).

Una pasta, un formatge i uns llibres deliciosos!

Títol: Vuitè Viatge al Regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: GERONIMO STILTON
Pàgines: 386
ISBN: 978-84-15790-96-9
Preu: 19,95€

Share